dimarts, 3 de novembre de 2009

Marató de Nova York: anem-hi que falta gent!

El proppassat 1 del present es va celebrar a Nova York la marató de les maratons, que tot i no ser la de més qualitat (no tant com les de Berlin, Londres o Rotterdam) de ben segur deu ser la més multitudinària, més cara, la de més prestigi i la que aixeca més expectatives que cap altra i que per a un maratonià aconseguir participar-hi deu ser el súmmum. I dic "aconseguir" perquè hi ha tanta demanda d'inscripcions que hi ha un filtre d'entrada a partir de diferents criteris. Un és l'acreditació d'una marca mínima en una marató o al seu cas, una mitja marató i que està en 1h:30' (per als homes de més de 40 anys). Això vol dir que jo no hi podria participar perquè la meva millor marca en aquesta distància és 1h:34'. Un altre dels criteris és el d'entrar al sorteig i posar una espelma al sant o santa de torn i esperar el miracle. A més, si no ets del país ho tens una mica més complicat perquè hi ha un nombre determinat de places reservades per a ciutadans nord-americans i un altre (menor) per a la resta de països. Tot plegat, que enguany han hagut de posar el topall en la "modesta" xifra de 44.000 corredors (després que uns altres 56.000 es quedessin amb un pam de nassos), amb una representació de 105 països (per Espanya han tingut la sort de córrer 840 atletes).

Jo no he corregut mai aquesta cursa i fins i tot ja fa molts anys que no he trepitjat els carrers d'aquesta ciutat que no mereix perdre el temps en fer-ne una presentació de tan cosmopolita que és. Tot i així no costa gaire d'imaginar que l'ambient que envolta la prova deu ser completament diferent al de moltes altres maratons. Com assenyalen alguns comentaris que circulen per Internet, no prepares tant una marató qualsevol sinó que et prepares per a Nova York, que és molt diferent i de fet, milers d'aficionats passen tot l'any entrenant-se per aquesta cita. Només per la quantitat de gent i de nacionalitats diferents amb què has de compartir patiments, allò deu semblar-se més aviat a una mena de "Torre de Babel" bíblica. Pel que he pogut llegir aquests darrers dies tafanejant pel Web, qualsevol que tingui una certa preparació en aquesta distància i vulgui viure una experiència inoblidable, aquesta és una oportunitat única. Des d'uns quants dies abans, els aeroports de la ciutat se saturen de gent que ha vingut només per viure aquest esdeveniment, els carrers s'omplen de "runners" que prenen contacte amb el recorregut i els restaurants ofereixen menús especialment elaborats amb elevades dosis de carbohidrats.

D'altra banda, no he participat tampoc en l'organització de cap cursa però m'imagino també que no deu ser cosa gens fàcil per al cas que ens ocupa, per molta logística humana i tècnica que se'n pugui disposar. Fer moure aquesta munió de gent ja té la seva complicació. Per exemple, et fan ser-hi unes quantes hores abans per col.locar-te després al "box" que t'hagin assignat, tens les instruccions traduïdes a uns quants idiomes per tal que les puguis seguir fil per randa i no et perdis res, etc. A més, totes les cròniques coincideixen a dir que l'ambient que es viu al carrer és realment fantàstic i que fa que te n'oblidis del famós "mur" que sovint apareix en una marató. Quant al seu recorregut, sembla ser que el circuit és força exigent, amb pujades i baixades, trams de paviment en mal estat i uns altres amb molt de vent (p. ex. passa per cinc ponts) i a més, cal saber que a Nova York sempre fa, o molta calor o molt de fred. Per això hom recomana portar roba vella d'abric per a tota l'estona d'espera abans de començar, de la qual després te'n pots anar desfent mentre fas la cursa i que es destina a la beneficència. A més, l'afluència de corredors impedeix que no es puguin fer bones marques per la qual cosa és aquesta una cursa més aviat per gaudir -cansament a banda- i oblidar-se de millorar els temps. Per cert, les distàncies parcials estan indicades en milles -faltaria més- i si un pretén controlar els seus avenços durant la cursa ha de tenir al cap l'equivalència entre ambdues unitats mètriques (1 milla = 1,609 km.).

A part de tot això, sabíeu que el 13 de setembre del 1970 127 corredors (dels quals només una dona) i tots estatunidencs van disputar la primera edició d'aquesta marató en un circuit per l'interior de Central Park? Sabíeu que només la van acabar 55 atletes i que amb prou feines la van veure un centenar de persones, quan ara uns dos milions de persones s'apleguen als carrers per veure el pas dels corredors? Sabíeu que si hi podeu participar passareu pels carrers de cinc districtes de la ciutat tan emblemàtics com State Island, Brooklyn, Queens, Bronx i Manhatan per acabar al cor del "mític" Central Park? Sabíeu que aquesta cursa pot suposar una injecció de diners per a la ciutat xifrada en uns 250 milions $ entre restaurants, hotels, compra de roba esportiva, etc? Sabíeu que la bossa total de premis en metàl.lic és d'uns 800.000$, dels quals uns 130.000 per al guanyador (en categoria masculina i femenina) i que si aspireu a guanyar (ja, ja!!) abans haureu de pagar la mòdica xifra de 265$ en concepte d'inscripció (a més d'11$ només per entrar al sorteig). Si voleu saber unes quantes dades més, consulteu la informació d'aquest enllaç.

Per cert, si us acabeu de decidir, connecteu-vos amb el Web de la marató perquè ja podeu fer els primers passos per a entrar al sorteig. Si teniu la sort de poder-hi anar, qui sap si encara podríeu compartir part del recorregut o passar la ma per la cara a gent coneguda del món de la faràndula com actors, cantants, etc. (p. ex. enguany han corregut l'actor Edward Norton i la cantant Alanis Morrisette) o la propera edició coincidir amb el reelegit alcalde de la ciutat, el candidat independent i alhora milionari Michael Bloomberg. I pensar que aquest paio s'ha gastat 100 milions$ de la seva pròpia butxaca en la campanya electoral i aquí ens escandalitzem per foteses com la del finançament dels partits polítics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada