dijous, 1 de maig de 2014

Sallent: La FAES aprova amb nota

Eps, d'entrada no us espanteu i estigueu tranquils. Aquesta FAES amb què titulo l'entrada no és la "Fundació para el Análisis y los Estudios Sociales" o si ho preferiu i per a més senyes, el Think Tank del Partit Popular i presidida pel Sr. José María Aznar, un home per tothom conegut i que no deixa indiferent a ningú. No, aquesta altra FAES és molt menys coneguda, més modesta en objectius i activitats i és refereix a l'entitat "Foment Arqueològic Excursionista Sallentí", que el passat diumenge 27 d'abril va organitzar la seva XXX Caminada Popular de Sallent, amb dos itineraris a escollir, de 18 i 13 km. prova amb la qual he tancat el més abril. Veieu que segueixo en la meva voluntat d'apostar enguany per curses senzilles i sobretot per les "corre-caminades". I no ha passat uns quants dies que aquest proper diumenge en faré una altra, en concret a Avià. Però d'aquesta ja en parlarem quan sigui el moment i centrem-nos ara en la que ens toca. En primer lloc, pel poc que conec del món de les caminades populars i pel que estic veient a les darreres en què he participat, aquesta deu ser bastant senzilla (no m'entengueu malament, en el bon sentit de la paraula) i alhora molt correcta: t'hi pots inscriure el mateix dia amb la seguretat que el preu no s'encarirà, un nombre de gent no gaire alt, amb el que suposa això per a l'organització (quant a la facilitat de gestió) i per al caminador (gens de cues i tracte molt proper), uns avituallaments suficients (en algun, però, no espereu una bacanal romana) i una fantàstica facilitat per trobar aparcament ben bé al costat del lloc de trobada. I si a tot això hi afegim un recorregut no gaire dur que transcorre per una part del Pla de Bages "interessant" (per aquella gent que valori un paisatge diferent), aleshores què més es pot demanar?

A tot això em presento a la Plaça Anselm Clavé, ben bé al centre de Sallent, i comprovo el que deia abans sobre que no hi haurà una massa incomptable de gent. Faig un recompte visual i en el moment de la sortida, cap a les 8:00h, devem ser un centenar (després, a l'avituallament de l'arribada, m'assabentaré que el nombre total de participants frega els 200). No és que m'importi gaire en aquest moment perquè com procuro sortir puntual, no em trobo gaire gent per davant meu a qui pugui molestar per anar corrent i no caminant. De totes formes, com durant tot el recorregut gairebé no hi ha cap tram que sigui de corriol molt estret, tampoc hi hauria d'haver cap inconvenient per a la bona convivència entre corredors i caminadors. De fet, dels primers només n'arribaré a veure tres més amb la qual cosa dedueixo que aquesta prova està pensada, més aviat, per caminar. Tant se val, jo vaig a la meva; dedico el tram d'asfalt d'inici de la caminada fins arribar als horts del Traval per escalfar el peu abans de posar-me a fer gambades. Ens fan fer una volta pel riu i al cap de molt poca estona deixem Sallent enrere a l'alçada de La Rampinya. A la meva esquerra s'intueix el que després es veurà durant bona part del recorregut: l'imponent runam de residus salins que s'aixeca al costat mateix de la mina de potassa que dóna vida a la vila sallentina, a més d'algun maldecap ambiental. Perquè sapigueu de què parlem, una dada: avui dia és la muntanya de residus industrials més gran de Catalunya amb un volum calculat d'uns 50 milions de tones, a la vegada que el punt més elevat del Pla de Bages. I la cosa segueix creixent … En aquesta imatge presa des del Carrefour de Manresa, podeu copsar tota la seva "immensitat"


Estic corrent pel camí vell que mena de Sallent a Santpedor, en direcció a la masia de Can Brugueroles. El recorregut comença a enfilar-se perquè ens endinsem per les Costes de Valldoria i arriba un moment que m'he de posar a caminar perquè hi trobo algun que altre tram bastant costerut. Les corono i arribo a la zona dels Plans de Ridor. Vaig deixant enrere masies (Ridor i Can Pinyot) i aviat, cap a la meitat del recorregut arribo a l'avituallament en cursa, a la masia de Torrebruna: em prenc un cafè i un got de vi però declino la invitació de l'entrepà que m'ofereixen doncs no em veig amb cor de reprendre després la marxa amb l'estómac ple. M'estic una estona fent-la petar amb la gent del control i poc després que arribin un parell de corredors més decideixo que ja és hora de continuar. Lent però sense pausa, vaig fent; sense dubtar-ho trio el recorregut llarg quan arribo al punt on es desvien els dos itineraris ja que em trobo bé i fa un dia fantàstic per córrer i a més, encara que sembli una mica pedant, diguem que per menys no m'hi hagués posat.

El perfil és suau, planer i el paisatge molt agradable i com en part ja me'l conec per transitar-hi en BTT de tant en tant, no n'espero cap, de "sorpresa", llevat que el camí et condueixi a l'inici del que deu ser el tram més costerut: la pujada al Serrat dels Morts que amb algunes rampes força dures i enfilant-se fins a superar els 400m. travessa un bosc força atapeït. Sense veure-les, però, hi trobem per la zona una antiga necròpoli dels segles VII al X -d'aquí deu venir el nom del Serrat. Justament feia pocs dies que hi havia passat en BTT i recordava el perfil de la pista. Així que, amb traquil·litat vaig pujant poc a poc fins arribar a dalt de tot: em trobo al Pla de Gàver i la pista segueix pujant -ara molt més suaument- i em porta al Serrat dels Emprius. Ja fa una estona que planejo i just al trencall cap a la masia del mateix nom, el camí inicia una baixada que enllaça amb el camí provinent de Torrebruna i per on ha de venir la gent que ha escollit el recorregut curt. Jo no em trobo ningú i segueixo corrent paral·lel al Torrent del Mas de les Coves, per una zona boscosa ombrívola i humida i tot i que ja fa una estona que no la perdo de vista, després que la pista faci una mena de ziga-zaga, enmig dels arbres, apareix de nou l'enorme muntanya del runam salí del Cogulló.


Anem avançant per la banda sud del runam i just al desviament del camí que puja al poblat ibèric del Cogulló, m'avança un corredor, el tercer amb què em creuaré en tot el recorregut. Ni fu ni fa, la pista davalla en direcció a la sèquia de Manresa on em topo amb el darrer control: una mica d'aigua i fruita i vinga, que ja estem al tram final de la caminada. Aquí puc contemplar l'altre runam (per la banda del darrera) que ha deixat en herència l'activitat minera: el de la Botjosa (nom de la colònia de cases que es veu a peu de carretera C-16, abans d'arribar a Sallent). Podríem dir que aquesta ha estat la caminada dels runams. D'aquí estant enfilo els carrers de la vila, no sense deixar abans de veure l'antic aqüeducte del Vilar, construït per a la sèquia i que després de cinc segles de funcionament, a mitjans del segle XX va deixar de funcionar perquè el terreny s'enfonsava (els efectes "colaterals" de la mina), amb la qual cosa la sèquia va haver de ser desviada. Creuo el riu Llobregat pel seu Pont Vell i entro de nou als carrers del nucli antic de Sallent fins arribar de nou a la sortida. Comprovo que he estat el segon "corre-caminador" després d'haver-hi invertit poc més d'1h:55'.

Com no tinc presa m'hi estic una estona i durant el descans va arribant més gent i comenten que ha estat una molt bona caminada, oimés amb el temps que ha fet i si el comparem amb el de l'any passat, amb pluja i fred. Un dels comentaris que sento és que llàstima dels runams salins, que no fan més que embrutar l'entorn: doncs què voleu que us digui, sense voler polemitzar amb ningú -i més enllà dels problemes ambientals que provoquen- per mi tenen el seu "encant", si més no des del punt de vista d'impacte visual (el del Cogulló és realment impressionant i visibles des de molts punts de la comarca) i dic això en qualitat de professor universitari i investigador que té al seu currículum algun article publicat sobre la qüestió. De fet, durant el recorregut es pot veure més d'una pintada reivindicativa contra els runams i demanant que s'aturin. També resulta curiós com ben bé al costat del runam gran es puguin visitar les restes molt ben conservades del poblat ibèric que dóna nom a la zona: el Cogulló. És tancat, però, per la qual cosa, i segons em van dir els de la FAES (no la de l'Aznar sinó l'altra) cal demanar permís a l'Ajuntament; serà qüestió de fer-ho. Però deixant de banda això, i centrant-nos en el tema que ens ocupa, dir-vos que no us penedireu de triar aquesta: és senzilla, agradable, barata, ben organitzada i ben senyalitzada, no gaire exigent, apta per a tota aquella gent que estigui una mica en forma, fins i tot m'arriscaria a dir que la de 13 km. és adient per a públic infantil. Una més al sarró.

Per  cert, si voleu trobar una descripció molt acurada del recorregut acompanyada de moltes fotografies, us aconsello que feu una ullada a aquest enllaç: és d'un bloc anomenat "Los folloneros" (el nom no se li escau gens però aquí no m'hi fico) que vaig trobar quan buscaba més informació d'aquesta caminada. El bloc és molt complet i teniu nombroses caminades a escollir, ordenades per anys, comarques, amb els tracks, mapes, etc. Diguem que crec haver trobat una "mina" d'informació per a properades caminades en què m'hi inscrigui (p. ex. he vist que també hi ha l'Avià d'aquest proper diumenge).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada