dissabte, 3 d’octubre de 2009

Madrid 2016: corazonNADA

Tractant-se d'uns Jocs Olímpics i sent l'atletisme l'esport rei i la marató una de les proves de més pedigrí (crec que no hi ha cursa de mitja marató) no me'n puc estar de fer un escrit sobre la decisió del Comitè Olímpic Internacional de concedir l'organització dels Jocs del 2016 a Rio de Janeiro, descartant doncs la candidatura de Madrid. Vagi per endavant que no pretenc ni molt menys crear polèmica i que, simplement, el que segueix és una reflexió a partir del que he vist i llegit aquests darrers dies, especialment ahir un cop fet públic el resultat definitiu. En primer lloc, i després de llegir les edicions digitals d'alguns diaris i reculls de premsa, sembla que l'opció brasilera tenia més números que la madrilenya i que fins i tot, Chicago tampoc tenia gaires opcions per passar de la primera votació, tot i l'anomenat "efecte Obama". Malgrat que ni molt menys disposo de la informació -tampoc m'hi dedico- estic d'acord amb tota aquella gent que opina que Madrid ha presentat el millor projecte possible i que en canvi, a Rio encara hi ha molta feina per fer. Amb tants anys d'obres als carrers que s'han succeït entre el Gallardón i l'Esperanza, de ben segur que algunes s'hauran destinat a les infraestructures i equipaments necessaris per acollir un esdeveniment d'aquesta envergadura. En aquest sentit, potser les queixes de la ciutadania madrilenya no haguessin estat tantes si avui s'hagués despertat vivint en una ciutat protolímpica!

Segon, seria de il.lús pensar que al darrera de la decisió no hi hagut molta política de "lobbys", de pressionar o influenciar fins allà on fos possible els membres del COI per decantar els seus vots cap a una opció o una altra. Això sempre ha passat i potser en aquest cas Madrid no ha sabut jugar tan bé les cartes com la seva rival. La votació final de 66 a 32 és prou contundent i demostra com els vots de Chicago i Tokio han anat a parar en bloc a Rio, alhora que també un més que possible pacte Obama-Lula da Silva en donar-se suport mutu si un dels dos queia. La sensació és que prop del centenar de votants del COI ja tenien presa la seva decisió, independentment de la presentació i defensa dels projectes. En algun fòrum de diari he llegit que Madrid té a favor els vots que té però que després no sap "comprar-ne" de més. Si donem credibilitat a aquesta opinió ja m'avenço als comentaris de les tertúlies radiofòniques, editorials de diaris i altres escrits de reputats periodistes de l'anomenada "caverna mediàtica" (El Mundo, ABC, La Razón, la COPE, EsRadio, Canal Intereconomía, etc.). La línia vindria en el sentit que això és el càstig que mereix Espanya per tenir un president com Zapatero, que amb la seva política exterior no s'ha sabut defensar els interessos davant la comunitat internacional, s'ha perdut pes i poder de decisió en els organismes decisoris, manca de carisma i lideratge, bla, bla i bla. I sense defensar-lo, jo penso: com si a l'any 1986 -quan van escollir Barcelona per al 1992- el president Felipe González fos aleshores un gran estadista de talla mundial! I ja posats, segur que més d'un afirmarà del tot convençut (això és el més greu) que darrera hi ha hagut una conspiració judeo-masònica encapçalada per Carod Rovira i el tripartit català, ETA, les dues línies d'investigació (com deia aquell), El País i La Sexta.

Si deixem una mica de costat aquestes postures que no tenen gaire (o cap) fonament, també hem d'admetre que la celebració dels propers Jocs a Londres feia més difícil l'opció de Madrid, per allò de la rotació continental, malgrat no hi ha cap norma escrita que ho digui. Aleshores, i com es queixava algun membre de la delegació madrilenya, per què després del darrer desencís de Singapur per no ser escollida per als Jocs del 2012, des del mateix COI es va encoratjar a presentar-se nou? Recordem que aquesta ha estat la tercera vegada (també s'hi va presentar el 1972) i que ara ja es dubte de si val la pena tornar-ho a intentar per al 2020. Potser volen fer bo aquella dita que en castellà diu "quién la sigue la consigue". Per si de cas, però, ja s'ha registrat el domini d'Internet "Madrid 2020". Per aquest any ja no caldria lluitar contra la tradició i història de no repetir continent dues vegades seguides, encara que de ben segur hi haurà altres candidatures tant o més potents (es parla de Roma, Venècia, de nou Tokio, etc.). Potser més que parlar d'una "corazonada" és millor fer-ho d'una "cabezonada".

I si us demaneu què en penso de tot plegat doncs ... què voleu que us digui. No sóc madrileny ni visc ni tinc cap interès personal en la capital de l'Estat. Per tant, procuraré dormir igual de bé o de malament com de costum. Entenc el desencís de molta gent (no només de Madrid) i de vegades no entenc tant determinats comentaris i opinions congratulant-se i trencant-se de riure per decisions com aquesta, vinguin d'on vinguin. En el meu cas, no per ser català (i me'n considero i molt) he d'estar satisfet de tot això ja que em poso en el lloc dels altres i si sóc una mica intel.ligent, puc entendre què pot passar pels seus caps. Ara bé, tampoc em llançaré a les vies del tren ni aniré al cinema a veure la pel-lícula REC 2 tantes vegades com convingui fins que em mori de por! Sisplau, no caiguem en el fatalisme més absolut com fan alguns mass-media. Sense anar més lluny, Antena 3, que sempre maximitza allò de negatiu i ara parla com si hagués estat una hecatombe d'escala mundial (una mena d'Armagedon). Ara, que no m'estranya després del desplegament que ha fet per seguir la votació. I ja parlant de televisions, ahir a la tarda fent "zapping" vaig aturar-me una estona al canal VEO i sobreimpressionats en pantalla anaves veient els missatges SMS dels telespectadors. Doncs bé, ja sortíem els catalans rebent pals per totes bandes (fins i tot un missatge d'un imbècil que deia haver vist algú a la Plaça Catalunya de BCN llençant coets de celebració). De totes formes, però, i sense negar que una part de la població catalana encara pot guardar cava a la nevera, alguns dels missatges també anaven a favor d'una propera candidatura de Sevilla (recordem que ja es va postular per a les Olimpíades del 2012 i que el Comitè Olímpic Espanyol va desestimar-la en favor de Madrid). Una vegada més els radicalismes polítics envaeixen els àmbits que haurien de ser purament (en sentit literal) esportius. Però d'altra banda, crec que si la decisió hagués afavorit Madrid ja estaríem començant a rebre dosis ingents d'espanyolitat durant anys i anys. O ja no ens recordem de quan Espanya va guanyar el darrer Europeu de futbol? Sembla com si això del nacionalisme fos només unidireccional o centrípet, és a dir, cap a la perifèria, i en canvi s'oblida intencionadament el centrífug, és a dir l'espanyol.

Tant se val, ja deia abans que no volia fomentar cap mena de polèmica. Que cadascú s'ho agafi com vulgui. Ara bé, jo ja m'havia fet pagues d'anar amb l'AVE a Madrid per disputar la Marató i ara hauré d'agafar un vol transoceànic. I mira que em fa pal viatjar tantes hores dins un avió. Potser que m'apunti a una acadèmia per aprendre a ballar la samba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada