divendres, 23 d’octubre de 2009

Ossera: hi tornarem?

Si seguiu regularment el blog (i si no us remeto als posts del mes de juliol) ja deveu saber que de tant en tant participo en alguna cursa de muntanya (sense arribar, ni de lluny, als extrems d'aquestes curses de tanta distància i desnivell acumulat). Doncs bé, una de les poques que he fet va ser la d'Ossera, a la comarca de l'Alt Urgell, sobre la qual vaig publicar fins a 4 escrits. En un d'aquests dedicat a les pinzellades turístiques parlava del famós formatge artesanal Serrat Gros, del seu reconeixement arreu. Casualment, fent el cafè en un forn llegeixo avui al diari Regió 7 la notícia que aquest formatge ha estat guardonat amb la medalla de bronze en l’especialitat de formatge de cabra de pasta tova, en el concurs "World Cheese Awards 2009", que venen a ser els premis mundials d'aquest producte, i que enguany han tingut lloc a les illes Canàries. Val a dir, perquè us en feu una idea, que als premis hi van concórrer més de 2.500 formatges d’arreu del món, 80 dels quals en la categoria a què es va presentar la formatgeria d’Ossera. A més, cal recordar que al llarg d’aquests darrers anys ha estat també premiat diverses vegades a la Fira de Formatges Artesans del Pirineu de la Seu d’Urgell.

El formatge Serrat Gros va néixer a Ossera l’any 1981 de les mans d’Eulàlia Torras. La seva elaboració artesanal té com a ingredient clau la llet crua de cabra del propi ramat i el procés és de coagulació làctia i pasta tova i escorregut lent (que no sé ben bé què vol dir), per passar després unes vuit setmanes de maduració en una cava. Finalment, es ven embolicat en cotó cru per garantir una millor conservació. L'Eulàlia, però, va deixar la formatgeria el 2006 però el seu formatge continua en altres bones mans gràcies al Raül Alcaraz (a la foto) i la Mercè Lagrava. En relació al guardó, afirmen que estan molt contents (qui no ho estaria!) i han explicat que "vam enviar els nostres formatges sense comentar-ho a ningú perquè pensàvem que teníem poques possibilitats". Doncs si es descuiden s'emporten el primer premi.

Tot plegat, que encara que no sóc gaire partidari de repetir una cursa, si això ens permet de tenir l'oportunitat de comprar de nou un formatge com aquest, doncs aleshores és un bon al.licient per fer una excepció. No penseu el mateix? Al cap i a la fi, qui coneixeria un poblet com aquest sense aquest formatge tan guardonat? Jo diria que molt poca gent.

1 comentari:

  1. Em comenta el company de feina Cristian que els encarregats dels formatges són de Sant Cugat del Vallès (o hi vivien) fins que van decidir de fer els alt cap el món rural a fer formatges. I pel que sembla no els va malament

    ResponElimina