Com deia a l'escrit anterior sobre Manresa, en aquest m'esplaiaré una mica sobre què es pot fer i veure en aquesta ciutat aprofitant l'oportunitat de venir-hi per participar a la seva cursa atlètica. Ja avenço que no és que doni per a gaire en comparació a altre ciutats mitjanes com és aquesta, i no serà per manca d'elements o recursos d'interès o iniciatives de l'Ajuntament. El que passa és que per un motiu o altre -i no hi entro-, sembla que no s'acabin d'encaixar bé (en termes de màrqueting en diuen "posicionar") a l'aparador turístic català. És per això que malgrat els intents i projectes varis no es nota encara un volum de turisme urbà que hom consideri significatiu. En altres paraules, la gent encara mira amb una certa curiositat els pocs turistes que ens visiten, com pensant ... ¿què redimonis estan fent aquí? ¿s'han perdut potser? De fet, si un es para a pensar i té un mínim coneixement del context turístic català, ja haurà deduït que amb poques excepcions, algunes de les comarques de la Catalunya central i de Ponent són, des d'aquest punt de vista, "terra ignota".
Tot i així, no llançarem la tovallola i des d'aquí aportarem el nostre petit gra de sorra per seguir apostant per aquesta activitat a Manresa. Amb el risc que de ben segur em deixi quelcom d'important -i recordant també que aquest blog no és de turisme- fora bo destacar alguns recursos i activitats que hi ha i s'hi fan, i pels quals paga la pena una visita. Així, a nivell monumental -que és el primer que es veu- destacaríem la basílica de la Seo (d'estil gòtic) i que podríem dir és la imatge que sempre surt de la ciutat. De fet, es troba just a l'entrada per la seva banda sud on, juntament amb el pont antic i l'església de la Cova donen la benvinguda al turista (veure foto). A destacar la Cova perquè encara que molta gent no ho sàpiga, és un indiscutible referent del món jesuític a nivell mundial, doncs la tradició diu que Sant Ignasi de Loiola va retirar-s’hi una temporada per meditar i escriure els seus cèlebres "Exercicis Espirituals".
Per la seva banda, al centre de la ciutat hi trobem també edificis d'estil modernista, gairebé concentrats al voltant del Passeig Pere III (l'artèria principal del centre urbà) i que allotgen diferents funcions (habitatges privats, teatre, biblioteca, etc.). Alhora, Manresa també és un bon testimoni del passat industrial del país i conserva encara un bon nombre d'edificis fabrils que ha fet que s'integri dins l'anomenada "Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya" (Xatic). Igual que abans, algunes de les antigues fàbriques s'han reconvertit a nous usos (p. ex. seu de la policia local, conservatori de música, biblioteca general i universitària, museu de tècnica i fins i tot, mesquita). Per dir un cas, sabíeu que tenim l'anomenada Fàbrica dels Panyos (del 1820), considerat un exemple arquitectònic únic a la seva època i que actualment és un dels monuments industrials moguts per força hidràulica més antics dels (mal) conservats a tot l’Estat espanyol? Ara bé, després de molt temps de deixadesa i de no moure un dit per rehabilitar-la, l'Administració s'ha hagut de posar les piles ràpidament perquè la teulada queia per moments! I després parlen de la necessitat de conservar el patrimoni ... Quina llàstima. Si accediu a l'enllaç de l'Oficina de Turisme de Manresa podreu obtenir més informació detallada dels itineraris que s'organitzen al voltant dels 4 tipus de patrimoni (medieval, barroc, modernista i industrial).
Si per la seva riquesa monumental Manresa no està en condicions de competir en el mercat turístic amb altres ciutats, potser sí té més opcions de fer-ho en el segment de les festes i esdeveniments culturals. Per començar, la Festa de la Llum que rememora un suposat miracle ocorregut l'any 1345 i que ha estat reconeguda enguany com un dels 10 Tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra. Als darrers anys ha guanyat protagonisme entre la pròpia ciutadania manresana perquè ha estat el "pretext" per organitzar la Fira de l'Aixada que dit de passada, és una de tantes fires medievals que s'han posat de moda arreu, aprofitant que l'interès per tot allò relacionat amb el món medieval està reviscolant. A nivell festiu també destacaríem alguns dels actes de la seva Festa Major, en especial el seu Correfoc. Encara recordo de quan era (més) jove i no me'l perdia per res del món i en canvi ara, ja ha deixat d'atreure'm (igual que la Patum de Berga). Potser és que amb l'edat les multituds m'atabalen!
I per acabar aquesta repassada turística, esmentar un parell d'esdeveniments folklòrics i culturals d'aquells que durant uns dies posen la ciutat en "el candelero". Per un costat la "Mediterrània. Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional", que s’ha convertit els darrers anys en una referència per als amants dels espectacles tradicionals i populars i que precisament és celebra d'aquí poques setmanes. O sigui, que encara hi sou a temps! I per l'altre, una cosa completament diferent com és el "Fecinema. Festival Internacional de Cinema Negre", dirigit als que els agradi veure bon cinema negre i policíac, encara que també obra les seves portes a altres gèneres (fantàstic i de terror).
Bé, fins aquí unes quantes pinzellades turístiques de Manresa que potser despertaran un cert interès entre la gent per motivar una visita. Tot i que segurament m'hauré deixat alguna cosa pel camí, no compto que sigui més important que el que ja hagi esmentat en aquestes línies que, com veieu, tampoc és per llençar-hi coets. Potser no és tant una qüestió de tenir de més o menys sinó de saber-ho explotar millor i, sobretot, de creure'ns-ho nosaltres mateixos. I ja posats a fer una mica de màrqueting urbà i trobar quelcom amb què donar-se a conèixer, no ens hem d'oblidar del Bàsquet Manresa (ara Suzuki Manresa) que, estic convençut, és l'element amb el qual molta gent de fora identifica la ciutat. Diria encara el mateix de Caixa Manresa però suposo que ja sabreu que d'aquí un temps perdrà aquest nom, arran del procés de fusió amb Caixa de Catalunya i Caixa Tarragona. Qui sap si d'aquí un temps aconsegueix més prestigi en el món de les curses populars. Per cert, per quan una mitja marató manresana?
Tot i així, no llançarem la tovallola i des d'aquí aportarem el nostre petit gra de sorra per seguir apostant per aquesta activitat a Manresa. Amb el risc que de ben segur em deixi quelcom d'important -i recordant també que aquest blog no és de turisme- fora bo destacar alguns recursos i activitats que hi ha i s'hi fan, i pels quals paga la pena una visita. Així, a nivell monumental -que és el primer que es veu- destacaríem la basílica de la Seo (d'estil gòtic) i que podríem dir és la imatge que sempre surt de la ciutat. De fet, es troba just a l'entrada per la seva banda sud on, juntament amb el pont antic i l'església de la Cova donen la benvinguda al turista (veure foto). A destacar la Cova perquè encara que molta gent no ho sàpiga, és un indiscutible referent del món jesuític a nivell mundial, doncs la tradició diu que Sant Ignasi de Loiola va retirar-s’hi una temporada per meditar i escriure els seus cèlebres "Exercicis Espirituals".Per la seva banda, al centre de la ciutat hi trobem també edificis d'estil modernista, gairebé concentrats al voltant del Passeig Pere III (l'artèria principal del centre urbà) i que allotgen diferents funcions (habitatges privats, teatre, biblioteca, etc.). Alhora, Manresa també és un bon testimoni del passat industrial del país i conserva encara un bon nombre d'edificis fabrils que ha fet que s'integri dins l'anomenada "Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya" (Xatic). Igual que abans, algunes de les antigues fàbriques s'han reconvertit a nous usos (p. ex. seu de la policia local, conservatori de música, biblioteca general i universitària, museu de tècnica i fins i tot, mesquita). Per dir un cas, sabíeu que tenim l'anomenada Fàbrica dels Panyos (del 1820), considerat un exemple arquitectònic únic a la seva època i que actualment és un dels monuments industrials moguts per força hidràulica més antics dels (mal) conservats a tot l’Estat espanyol? Ara bé, després de molt temps de deixadesa i de no moure un dit per rehabilitar-la, l'Administració s'ha hagut de posar les piles ràpidament perquè la teulada queia per moments! I després parlen de la necessitat de conservar el patrimoni ... Quina llàstima. Si accediu a l'enllaç de l'Oficina de Turisme de Manresa podreu obtenir més informació detallada dels itineraris que s'organitzen al voltant dels 4 tipus de patrimoni (medieval, barroc, modernista i industrial).
Si per la seva riquesa monumental Manresa no està en condicions de competir en el mercat turístic amb altres ciutats, potser sí té més opcions de fer-ho en el segment de les festes i esdeveniments culturals. Per començar, la Festa de la Llum que rememora un suposat miracle ocorregut l'any 1345 i que ha estat reconeguda enguany com un dels 10 Tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra. Als darrers anys ha guanyat protagonisme entre la pròpia ciutadania manresana perquè ha estat el "pretext" per organitzar la Fira de l'Aixada que dit de passada, és una de tantes fires medievals que s'han posat de moda arreu, aprofitant que l'interès per tot allò relacionat amb el món medieval està reviscolant. A nivell festiu també destacaríem alguns dels actes de la seva Festa Major, en especial el seu Correfoc. Encara recordo de quan era (més) jove i no me'l perdia per res del món i en canvi ara, ja ha deixat d'atreure'm (igual que la Patum de Berga). Potser és que amb l'edat les multituds m'atabalen!I per acabar aquesta repassada turística, esmentar un parell d'esdeveniments folklòrics i culturals d'aquells que durant uns dies posen la ciutat en "el candelero". Per un costat la "Mediterrània. Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional", que s’ha convertit els darrers anys en una referència per als amants dels espectacles tradicionals i populars i que precisament és celebra d'aquí poques setmanes. O sigui, que encara hi sou a temps! I per l'altre, una cosa completament diferent com és el "Fecinema. Festival Internacional de Cinema Negre", dirigit als que els agradi veure bon cinema negre i policíac, encara que també obra les seves portes a altres gèneres (fantàstic i de terror).
Bé, fins aquí unes quantes pinzellades turístiques de Manresa que potser despertaran un cert interès entre la gent per motivar una visita. Tot i que segurament m'hauré deixat alguna cosa pel camí, no compto que sigui més important que el que ja hagi esmentat en aquestes línies que, com veieu, tampoc és per llençar-hi coets. Potser no és tant una qüestió de tenir de més o menys sinó de saber-ho explotar millor i, sobretot, de creure'ns-ho nosaltres mateixos. I ja posats a fer una mica de màrqueting urbà i trobar quelcom amb què donar-se a conèixer, no ens hem d'oblidar del Bàsquet Manresa (ara Suzuki Manresa) que, estic convençut, és l'element amb el qual molta gent de fora identifica la ciutat. Diria encara el mateix de Caixa Manresa però suposo que ja sabreu que d'aquí un temps perdrà aquest nom, arran del procés de fusió amb Caixa de Catalunya i Caixa Tarragona. Qui sap si d'aquí un temps aconsegueix més prestigi en el món de les curses populars. Per cert, per quan una mitja marató manresana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada