divendres, 9 de setembre de 2011

Calders: tocarà patir?

En el moment de començar a escriure aquesta entrada, en poc més de 24 hores se suposa que 3/4 parts del "Team" (faltarà només el Frans) serem a la vila bagenca de Calders, a la comarca natural del Moianès, a mig camí de Manresa i Moià. El motiu és que participarem a la seva 3ª Cursa de Muntanya tot i que no n'espereu de mi una gran actuació i més aviat, crec que faré el paper de la trista figura. Els qui em seguiu regularment ja deveu saber que aquesta mena de curses no s'ajusten ben bé a les meves preferències perquè requereixen una dosi d'esforç i "sacrifici" que poden superar la que jo estigui disposat a donar, sense que traspassar el llindar del patiment. Però com aquesta no la coneixem, ens cau a prop de casa i dóna l'oportunitat de trobar-nos tots quatre (bé, quasi), no ens ho vam rumiar gaire. Al cap i a la fi, si en una cursa un no vol patir més del que demani el "decoro", només cal esprémer-se el punt just com per acabar fent un paper digne i marxar amb la sensació que s'ha fet el que s'ha pogut i que per tant, no s'hi està obligat a més. Això és el que té bo els que anem a una cursa sense cap pressió de guanyar-la i sense que ningú esperi que ho fem. Potser és que tot plegat sóc molt poc competitiu, o segueixo al peu de la lletra aquella coneguda frase que diu que "l'important no és guanyar sinó participar". És clar que això s'ho devia treure de la màniga un perdedor!

Ja podreu deduir que faig aquesta introducció perquè com deia al principi, no crec que la meva actuació de demà sigui per llençar-hi coets. Per tant, pot valer com a excusa. A més del fet que el perfil de la cursa no s'ajusta gaire (o gens) a les meves capacitats, és previst que a les 5 de la tarda (hora d'inici de la cursa) faci una forta calor, malgrat estar en una zona d'una certa altitud (superarem els 600 m. d'altitud). I per descomptat, l'hora convida a estar-se al sofà fent la migdia que a res més. Però bé, això últim ja ho sabíem quan vam fer la inscripció i el factor de la calor també era de preveure per l'època de l'any en què ens trobem. I per acabar de reblar el clau, tampoc és que estigui en un gran estat de forma, tot i el paper relativament bo de la meva cursa a Cervera de no fa encara ni una setmana. Però per no desmoralitzar-nos abans de començar la cursa, cal dir al seu favor que passarà per una zona de paisatges macos (això ja ho té el Moianès) que ens permetrà trepitjar l'antic meandre de la riera de Calders (el punt més baix de l'itinerari) i veure el castell homònim (tot i que per sort no pujarem al turó on s'ubica). Si us hi fixeu veureu que aquest es troba en un lloc ideal per a les tasques que devia tenir encomanades. Avui dia, però, només són visibles el conjunt format per la torre mestre, una muralla perimetral, una construcció dels segles XVII-XVIII i restes de l'església.

Casualment, part d'aquesta zona la vam veure no fa gaires dies a la nostra darrera sortida en BTT que vam fer (la setmana passada). Però aquest cop -a diferència d'altres curses com la d'Artés- no crec que això ens serveixi de gaire per afrontar la cursa amb més garanties. Quan les cames no volen tirar, per molt que sàpigues quan comença i acaba un tram de pujada, poc pots fer: paciència, resignació cristiana i a gaudir del paisatge i de la companyonia, doncs tampoc compto que siguem una gentada (de fet, segons l'organització el límit està en 120 corredors). Si més no, espero també que m'ajudi a pujar una mica el meu nivell de forma i que carai ... no tot han de ser curses planes. Tot plegat, ja us en donaré més detalls quan em posi a fer la crònica.

2 comentaris:

  1. Diuen que a Calders, la cursa era una mica plana en un dia de temperatura correcta!!!

    Que tal us va anar?

    pep/moìà

    ResponElimina
  2. Pep, no sé què has fumat per dir això. De plana, molt poc, més llarga de l'esperat i la calor forta. Però mentre el primer aspecte va ser un xic inesperat, el segon ja feia dies que es venia anunciant. Però ningú ens obliga a córrer.
    En general, cursa molt bona (jo no tant, però)com explicaré en la pertinent crònica que, espero, poder-la publicar avui mateix.
    Per cert, sent de Moià com és que no vas presentar-t'hi?
    JC

    ResponElimina