dilluns, 30 de març de 2009

Pròximes curses previstes

Després de la cursa de Torà no he fet la inscripció per a cap més ja que aquest mes d'abril tenim pel mig la Setmana Santa. Tot i així, la meva previsió de curses per els dos propers mesos és la següent:

- Diumenge 19 d'abril: 10 km de la ciutat de Girona.
- Diumenge, 26 d'abril: 1/2 marató "Ciutat de Lleida".
- Diumenge, 10 de maig: Quart (o mitja) de marató "Ciutat de Tàrrega".
- Diumenge, 17 de maig: "Cursa del Corriol" (Solsona).

També m'atreu la idea de córrer la 1/2 marató de Tossa de Mar (19 d'abril) o la Cursa Memorial Pep Estrada Gironella-Casserres-Gironella (26 d'abril). Però les dates coincideixen amb algunes curses anteriors i evidentment, no puc (ni vull) fer totes les curses possibles. No estic tant en forma com per córrer cada diumenge i tampoc tinc el do diví de la ubiqüitat. També m'han proposat de fer la V Vallhonesta (26 d'abril) que té el gran avantatge que es fa a Sant Vicenç de Castellet, al costat de Manresa. Tot plegat és per rumiar-s'ho i escollir les més òptimes.

Torà (II). La sortida del trabucaire

Ahir diumenge vam fer (amb el company Frans) la cursa de Torà. Teníem dubtes de si la podríem córrer o no ja que el temps del dia abans no va acompanyar gens (pluja i més pluja). Però tot i així ens vam "arriscar" a anar-hi i l'aposta va sortir molt bé. S'ha confirmat la impressió que tenia de la cursa de ser "genuïnament" popular. Per començar, pel lloc on recollir el dorsal, a l'església del convent de Sant Antoni de Pàdua, convertit en un espai cívic i cultural. Segon, la forma de donar el tret (mai millor dit) de sortida a la cursa, amb una persona fent de trabucaire (d'aquí el títol d'aquest "post"). I tercer, les curses per a nens que es van fer després. En definitiva, una cursa molt ben organitzada i una jornada molt rodona en què fins i tot, vam arribar a veure el sol a mitja tarda, després de menjar al conegut Hostal Can Jaumet.

Pel que fa a la cursa en concret, he acabat força satisfet amb un temps inferior al previst (calculava sobre els 49'-50'), tenint en compte el desnivell del seu recorregut dividit en dos turons. La pujada al primer, a la Serra de Cellers (fregant els 600 m) al quilòmetre 3,5, no per prevista ha estat menys dura mentre que el segon (després de travessar el Torrent de Cellers) ha estat més curt i més suau (pujant dels 467 m. fins aproximadament els 530 m.). En aquesta foto em podeu veure al primer pla després de baixar el primer turó.

En el tram final (a partir del quilòmetre 7) tocava recuperar el temps esmerçat a les pujades (en alguns moment superior als 5'/km). Així, amb un ritme molt més viu he pogut fer el darrer quilòmetre en 4':10" (més ràpid fins i tot que en algunes curses urbanes i planes) i al final, he marcat un temps de 47':07" i el lloc núm. 48 a la classificació (d'un total de 145). Cal dir que també hi ha ajudat l'estat de les pistes, que tot i haver plogut el dia abans, estaven prou bé i van ser pocs els trams enfangats.

Per cert, la foto de la meva arribada no és de cap fotògraf anònim sinó que la va fer la Sílvia, la primera que tenim de pròpia; hi podeu veure el temps registrat al cronòmetre electrònic.

Si voleu veure el recorregut de la cursa, cliqueu a la icona d'aquest programa (mapmyrun) i el podreu visionar tant en format de mapa com d'imatge satèl.lit:

View Interactive Map on MapMyRun.com

dimarts, 24 de març de 2009

A córrer per la Segarra (Torà) (I)

Doncs sí, canviem de comarca i anem a la veïna Segarra, en concret a Torà. Ja fa un temps (jo i el Frans) que ens hem inscrit a la seva "2ª cursa atlètica rural" i confesso que em fa gràcia perquè no he estat mai en aquest vila. Al Web de la cursa es poden veure fotos de l'edició anterior (la primera) i tinc la impressió que pot ser una d'aquelles curses amb no gaire gent però a la vegada "genuïnament" popular. A més, és una molt bona oportunitat per fer un àpat en un molt recomanat restaurant anomenat Cal Jaumet, alhora que val la pena també de visitar la coneguda Torre del castell de Vallferosa.

Ara bé, les darreres previsions meteorològiques indiquen per aquest cap de setmana un empitjorament del temps respecte el d'aquests darrers dies: baixada brusca de temperatures, possibilitats de ruixats, etc. A veure si encara haurem de córrer sota la pluja, enfangats de dalt a baix. Depèn de com ho veiem qui sap si ens hi acostarem a Torà a fer una mica de turisme i prou.

dilluns, 23 de març de 2009

Anem cap a l'Anoia (2)

Aquesta cursa no estava programada com les anteriors però en tractar-se d'una cursa de 10 km. tots urbans i a prop de Manresa, em vaig animar i a darrera hora m'hi vaig inscriure. Així, la "Setena edició 10 kms. Ciutat d'Igualada" ha entrat a formar part del meu petit -fins ara- historial. No vaig gosar de fer la mitja marató perquè la meva previsió és fer-ne una cada mes i mig o dos mesos aproximadament. Per tant la següent tocaria passada la Setmana Santa (estic pensant en fer la de Balàfia-Lleida). Tampoc em vull "cremar" abans d'hora.

En aquesta vaig provar per primera vegada un cronòmetre i pulsòmetre que em van ajudar en part a dosificar el meu esforç. Fins el 7,5 km. he anat a un ritme d'entre 4':05" i 4':10", amb la qual cosa m'hauria assegurat una marca inferior als 42', que era el meu objectiu inicial. Després he tingut una petita davallada i al final he pogut recuperar-me. Ara bé, en els darrers 200 m. m'he recordat dels familiars dels organitzadors de la cursa perquè l'arribada estava més lluny del que semblava, un cop vist des de lluny l'arc de la meta. Es veu que com es feien simultàniament les dues curses, l'arribada no era al mateix punt i nosaltres hem hagut d'entrar a l'estadi i recórrer mitja pista. Tot plegat, que he fet 41':57" d'acord amb el meu cronòmetre, encara que el temps real que surt a la classificació és de 42':17" (busque-me al lloc 73). És estrany perquè he comprovat el funcionament del meu cronòmetre i sembla que marca el temps que ha de marcar. Tant se val, crec que he corregut força bé i n'he sortit força satisfet.

Per cert, estic gratament sorprès de com se'ls gasten aquests d'Igualada. El regal no incloïa una típica samarreta tècnica sinó una motxilla força bona i maca, amb les provisions a dins.

Com no tinc fotògraf oficial que "immortalitzi" les meves curses, m'he de refiar d'algun altre que pengi les seves fotos a Internet. Aquí em teniu, darrera d'aquests tres corredors, amb el dorsal 1127. A veure si de cara a les properes curses convenço a algú per a què em tregui una foto de tant en tant.

Anem cap a l'Anoia (1)

La sisena prova ha estat la "15 Cursa Popular Vilanova del Camí", un desplaçament molt més proper després de les dues anteriors curses. Vam participar (va venir també el company Xavi) a la modalitat de 10 km i dic això perquè simultàniament hi havia també la sortida de la cursa de 4,7 km. Aquí hi ha una de les dues crítiques que he de fer ja que el fet de coincidir corredors d'ambdues curses va crear una certa confusió i la gent que com jo aspirava a fer una certa marca, va haver d'esquivar en el tram inicial del recorregut altres persones -sobretot infants- que anaven amb un esperit molt més lúdic. La segona qüestió que no em va agradar gaire -sempre d'acord amb el meu parer- és que aquest tram inicial passava per una zona habilitada com a pàrquing de cotxes al costat del riu (Anoia), amb la qual cosa vam haver de "sortejar" més d'un per no ensopegar-hi. He de reconèixer, però, que des de l'organització em van dir que fer les dues sortides simultàniament responia al caràcter "popular" de la cursa i al goig que feia veure tothom alhora al punt de sortida. Per tant, entenc perfectament els arguments i res a dir. Per a una altra edició, procurarem sortir des de la primera línia.

Després, però, un cop travessat el riu la cursa va transcórrer sense cap problema. Fins el 5 km. vaig anar força bé però després, entre aquest i el 6è km. hi havia una pujada que se les portava. Fins i tot, jo i uns quants més vam fer un petit tram caminant perquè suposo que devíem pensar que anàvem més ràpids d'aquesta manera que no pas corrent. Tot plegat, el temps marcat va ser de 46':19", tot i que li hem de treure uns 20 segons que va ser el temps que vam trigar en passar per la sortida.

Al final, a recollir la bossa de regal amb una samarreta que sense ser tècnica, fa goig de veure-la posada, sobretot pel seu color fúcsia tan cridaner.

Si voleu veure el recorregut de la cursa amb una mica més de detall, cliqueu a la icona d'aquest programa (mapmyrun) i el podreu visionar tant en format de mapa com d'imatge satèl.lit:

View Interactive Map on MapMyRun.com

Ara toca anar cap a terres gironines

La cinquena cursa tocava ara a Banyoles, en concret una altra mitja marató. Després de la positiva experiència de Sitges, vaig voler provar-me de nou en aquesta distància que considero és la màxima que puc córrer i acabar amb una certa "dignitat". Per tant, descarto -si més no de moment i ni m'ho plantejo- fer una marató. I pel que fa a la cursa, també són ganes llevar-se d'hora per anar des de Manresa a la capital del Pla de l'Estany només per córrer. És ben bé que sembla que m'hi estigui enganxant. A veure quan em durà aquesta dèria.

Pel que fa a la cursa, dir que vaig millorar la marca de Sitges fent un temps real de 1:37:55 i baixant gairebé 3 minuts. Com no tinc cap més referència, no sé si això és molt o poc ja que suposa baixar en 8 segons per quilòmetre l'anterior temps. Però si més no vaig complir amb el meu objectiu de millorar la marca, sense cap més aspiració. De totes formes, aquesta millora va fer que durant la cursa tingués algun moment un pèl "crític", a diferència de Sitges (p. ex. entre el 12 km i 14 km). També és cert que durant els primers 10 km. duia un ritme inferior als 4':20"-4':30" que, òbviament, no vaig poder aguantar després. Al final, a partir del 19 km. i esperonat per veure ja el tram final de la cursa, vaig aconseguir millorar els darrers temps parcials.

Com altres vegades, crec que l'organització va ser molt bona, amb tots els serveis concentrats a la seu del Club Natació Banyoles. Per la seva banda, el recorregut va ser força agradable, sobretot la part més rural (Porqueres i Camós) però no tant, al meu parer, el recorregut per la ciutat de Banyoles (repetir dues vegades la volta a l'estany em va semblar un pèl exagerat).

Finalment, i com a anècdota, confesso que esperava creuar la meta esperonat per la Sílvia, la Carme i l'Amalio però ... no va ser així. Es veu que van arribar més tard del que havien previst perquè es van entretenir esmorzant en una cafeteria de l'Eix transversal. Ni foto d'arribada, ni ànims, res de res! Menys mal que l'speaker de la cursa va tenir el detall d'anomenar el meu nom en creuar la meta.

Si voleu veure el recorregut de la cursa, cliqueu a la icona d'aquest programa (mapmyrun) i el podreu visionar tant en format de mapa com d'imatge satèl.lit:

View Interactive Map on MapMyRun.com

Ens anem cap a les Terres de Ponent

El nostre "jove" periple de curses va continuar amb la "II Cursa Popular de Puigverd de Lleida", a la comarca del Segrià. Potser una mica lluny per anar-hi des de Manresa però suposo que entre la novetat i que un està motivat per córrer, la distància passa a un segon lloc. I no va ser cap decisió equivocada perquè la jornada va ser prou positiva. El recorregut de 10 km era relativament apte per fer una bona marca (renoi, sembla que parli com un professional!!) amb un turonet a mitja cursa que, tot sigui dit, se'm va fer més curt del que havia imaginat.

Al final, una marca de 43':30" a un ritme mitjà de 4':21" per quilòmetre. Sincerament, i sense voler semblar una mica pedant, crec que si hagués sigut un recorregut més pla hauria baixat dels 42'. Vaig tenir unes sensacions molt bones durant tota la cursa, fins i tot a la pujada.






D'altra banda, felicito l'organització de la cursa perquè crec que va ser molt bona, tant pel que fa a les qüestions logístiques com la indicació dels punts quilomètrics en tot el recorregut, els punts de control, etc. Crec que per tractar-se d'una cursa en un poble petit la seva gent s'aboca més en la seva organització i fa que tingui un caràcter més autènticament "popular". Si voleu veure algunes fotos, podeu clicar en aquest enllaç. En aquestes dues que adjunto, a la de l'esquerra sembla que estigui força cansat però no us ho cregueu pas, simplement estava pensant ja en la propera cursa, mentre que a l'altra em podeu veure pujant cap el punt més alt del recorregut (per cert, per a qui no em conegui, sóc el dorsal 224).

Com a anècdota final, dir-vos que després vam anar a dinar amb les respectives parelles a Florejacs (amb visita inclosa al castell) i no vaig menjar res, perquè va ser entrar al restaurant i haver d'anar diverses vegades al lavabo per treure-ho tot, amb un episodi efímer de febre inclòs (doncs l'endemà ja estava força recuperat). Alguna cosa que vaig menjar i que no estava gaire bé, l'estómac regirat ... no sé. Potser ja m'estic fent gran i no m'estic adonant o no ho vull reconèixer.


El descobriment de les curses de mitja muntanya

Una setmana després de Sitges, i envalentonats com estàvem, vam participar a la cursa "2 turons" de Moià, la meva primera d'aquestes característiques i segurament ja us avenço que la darrera. Això de córrer amb determinats desnivells i per segons quins corriols no crec que vagi amb mi. M'agrada caminar per la muntanya però en absolut córrer-hi. Em canso massa i si he decidit de participar en curses populars és per passar-m'ho bé i no per patir més de l'estrictament necessari. A més, tot i que el temps va acompanyar, alguns trams del recorregut estaven prou enfangats i eren tan estrets i costa amunt que la gent havia de caminar disciplinadament un rere l'altre. De fet, poques vegades vaig poder anar a un ritme de cursa prou ràpid com per millorar el meu temps que va ser, finalment, de 55':13". També és cert que la pujada al segon turó se'm va fer més llarga del que havia calculat.

Tot i així, com a experiència la valoro molt positivament, tant per ser la primera i fer-me adonar que aquest tipus de curses no són les meves preferides, com també per l'oportunitat de córrer per un entorn paisatgísticament molt maco i agradable. A més, crec que l'organització va ser molt correcte. En aquesta foto, apareixo en segon terme amb el dorsal 48 (no pas el 105!) a mig recorregut ja que crec que encara faltava fer el segon turó (el més dur).

Per acabar, dues "cosetes" a tall d'anècdota: primera, curiosa la bossa de regal per als participants, sense cap samarreta de record però sí amb uns quants productes de la terra per fer un bon caldo. I segona, confesso que si hagués guanyat un dels trofeus no sabria on posar-lo! No per lleig sinó perquè de tan rústic que era no combina amb res de casa meva.

Si voleu veure el recorregut de la cursa amb una mica més de detall, cliqueu a la icona d'aquest programa (mapmyrun) i el podreu visionar tant en format de mapa com d'imatge satèl.lit:

View Interactive Map on MapMyRun.com

La meva primera mitja marató

Poques setmanes després de no córrer a Súria, vaig treure'm l'espina amb la meva primera mitja marató. Efectivament, tot i no haver fet mai aquesta distància -ni tan sols en els nostres entrenaments, tot i que sí alguna de semblant- em vaig veure amb forces per poder-la fer i ens hi vam inscriure (amb el company Frans). I dit i fet, cap a Sitges i la veritat és que no havia vist mai tanta gent aplegada per fer una cosa tant de covards (que diria l'exfutbolista Carles Reixach) com és córrer, doncs érem més de 2.200 corredors.

I què voleu que us digui? Tots dos vam acabar molt contents en marcar un temps per sota de les nostres expectatives inicials i, sobretot, havent creuat la meta sense aquella sensació de dir "mai més". Diguem-ne que mentre sí teníem les cames una mica "tocades", per contra ens sentíem força bé a nivell cardiovascular. També és cert que el dia va acompanyar amb un sol que era de molt d'agrair, tenint en compte que era el gener. En definitiva, un temps real d'1:40:51, amb un ritme força sostingut de 4':47" per quilòmetre.

En general, per ser la nostra primera mitja marató, vam sortir força contents però suposo que per donar una opinió més fidedigna, caldria comparar-la amb d'altres, cosa que encara no és possible (jo només n'he fet una més). Ara, si voleu tenir una idea de les coses a millorar des del punt de vista logístic i organitzatiu (preu, serveis, etc.) podeu consultar el Blog al mateix Web de la cursa. Per exemple, des de l'organització es diu que l'empresa contractada per al seguiment en TV per Internet va perdre les imatges del tram comprès entre el 1h:38' i el 1h:44'. És a dir, que jo i molta més gent hem "desaparegut".

Per acabar, dues "cosetes" a tall d'anècdota: primera, la samarreta que ens van donar com a premi és la que he portat en curses posteriors (potser com a talismà? potser per què m'escau bé?); i segona, abans de la cursa vam coincidir (que no parlar) en una cafeteria amb el conegut periodista d'esports de Tv3 en Xavier Bonastre i després vam saber que és un corredor ja experimentat i amb un blog que val la pena fer-hi una ullada.

La segona cursa ... que no va poder ser

La Santa Bárbara Race (Súria) havia de ser la meva segona cursa en què participava, després de no haver fet la dels 10 km. urbans de Manresa (del 2008) perquè pensava que no podria millorar el temps de l'edició anterior (fixeu-vos com em pensava que anava de sobrat!!). Però vet aquí que vaig veure un cartell d'aquesta cursa pel carrer i m'hi vaig inscriure, animant també a fer-ho els meus dos companys de fatigues (en Frans i en Xavi). Em va cridar l'atenció tant el nom com el recorregut, per una zona bastant alterada paisatgísticament pels runams salins que durant dècades ha generat l'activitat minera de potassa (veure foto).

Llàstima que pocs dies abans de la cursa el metge em va recomanar que descansés durant un temps, ja que tenia els lligaments del peu esquerre una mica "tocats". Així que fent cas del meu escàs sentit de la responsabilitat, vaig seguir la seva recomanació i no hi vaig anar.

Ara bé, ells dos sí que van fer la cursa i pel que van explicar va ser una molt bona opció la de quedar-me a casa. Havia plogut el dia abans, també ho va fer lleugerament durant la cursa i el recorregut estava força enfangat, cosa que sens dubte hauria empitjorat la meva lesió. Però tot i així, va servir per animar els meus col.legues a fer més curses en endavant. I de moment, com es diu col.loquialment, "estamos en ello".

Si voleu més informació d'aquesta cursa, podeu clicar l'enllaç. A veure si l'edició del 2009 no me la perdo.

dissabte, 21 de març de 2009

La primera cursa. El preu de la inexperiència

Anem a fer una mica de història. Ja us aviso, però, que serà molt breu perquè el meu historial de curses "oficials" és, hores d'ara, molt curt. Això sí, espero que amb el temps s'ampliï. Doncs bé, després de començar a córrer amb una certa regularitat a partir de la primavera del 2006 pels camins del Poal, Juncadella, etc. (voltants de Manresa) vaig decidir de fer una cursa per provar-me a mi mateix i veure com estava de forma. I és clar, la primera havia de ser a la meva ciutat, els "Quarts 10 km. urbans de Manresa" el 28 d'octubre del 2007.

Doncs bé, fixeu-vos com era de passerell i inexpert aleshores que en recollir el dorsal, òbviament em van donar també el sobre amb el xip, i creieu-me si us dic que en aquell moment no vaig saber què era ni per a què servia. Així que me'l vaig ficar a la butxaca com si res amb la intenció de tornar-lo després. I ja us podeu imaginar què va passar en creuar la meta ... Doncs que el xip no va marcar el meu temps de cursa i no vaig sortir a la classificació final. Després ja vaig saber la funció d'aquest aparatet i us ben asseguro que d'ençà aleshores me'l lligo ben fort a la sabatilla.

Tant se val, va ser la meva primera cursa i la veritat és que vaig córrer com mai ho havia fet, marcant un temps oficial de 42':30"; i si us demaneu perquè n'estic tan segur és perquè en arribar a la meta (a la plaça de Crist Rei) hi havia un rellotge digital amb el cronòmetre funcionant. I també perquè recordo perfectament que als darrers metres em va passar un noi amb una samarreta del Club Atlètic Berga. Tot plegat, que hauria de sortir al lloc núm. 167. De totes formes, el meu temps real va ser menor (calculo que aproximadament 1/2 minut menys) perquè com estava situat pel mig de la cua de gent esperant passar per l'arc de la sortida, vam ser molts els que devíem trigar aquests segons de més en traspassar-lo.

A qui no s'ho acabi de creure me la bufa! Seria molt estúpid explicar una "trola" com aquesta quan això jugaria en contra meva per haver confessat la meva inexperiència total en aquesta primera cursa. Si voleu consultar la classificació final aquí teniu l'enllaç. I si voleu veure el recorregut de la cursa, cliqueu a la icona d'aquest programa (mapmyrun) i el podreu visionar tant en format de mapa com d'imatge satèl.lit:


View Interactive Map on MapMyRun.com

Inauguració del blog

Hola a tothom,
Inauguro aquest blog amb data del dissabte, 21 de març del 2009. De fet, ja feia un temps que em rondava pel cap fer una cosa d'aquest estil, sobretot d'ençà que vaig començar a prendre'm això de les curses amb una certa serietat. Podríem dir que és com si fos un registre de les que he fet i la previsió de les que penso fer, amb els temps aconseguits, impressions personals, etc. No té cap altra finalitat que aquesta, en consonància amb les meves modestes possibilitats en el món de les curses populars; només busco passar-m'ho bé, no cansar-me més de l'estrictament necessari i acabar la cursa amb un temps digne i sense que hagi d'arribar a la meta traient la llengua i esbufegant.

Penseu, d'altra banda, que sóc bastant "neòfit" en això de les noves tecnologies, blog i Webs, etc. Per tant, demanaria una mica de comprensió inicial si aquest blog que tot just acaba de ser inaugurat, és una mica "pobre" de contingut, "apagat" en el format, etc. Tinc l'esperança que amb el temps millori o si més no, aquesta és la meva intenció.

Si voleu veure una mica d'informació de la pel.lícula que dóna nom al bloc, cliqueu en aquest parell d'enllaços (1 i 2).

Fins ara.