dilluns, 23 de març de 2009

Ens anem cap a les Terres de Ponent

El nostre "jove" periple de curses va continuar amb la "II Cursa Popular de Puigverd de Lleida", a la comarca del Segrià. Potser una mica lluny per anar-hi des de Manresa però suposo que entre la novetat i que un està motivat per córrer, la distància passa a un segon lloc. I no va ser cap decisió equivocada perquè la jornada va ser prou positiva. El recorregut de 10 km era relativament apte per fer una bona marca (renoi, sembla que parli com un professional!!) amb un turonet a mitja cursa que, tot sigui dit, se'm va fer més curt del que havia imaginat.

Al final, una marca de 43':30" a un ritme mitjà de 4':21" per quilòmetre. Sincerament, i sense voler semblar una mica pedant, crec que si hagués sigut un recorregut més pla hauria baixat dels 42'. Vaig tenir unes sensacions molt bones durant tota la cursa, fins i tot a la pujada.






D'altra banda, felicito l'organització de la cursa perquè crec que va ser molt bona, tant pel que fa a les qüestions logístiques com la indicació dels punts quilomètrics en tot el recorregut, els punts de control, etc. Crec que per tractar-se d'una cursa en un poble petit la seva gent s'aboca més en la seva organització i fa que tingui un caràcter més autènticament "popular". Si voleu veure algunes fotos, podeu clicar en aquest enllaç. En aquestes dues que adjunto, a la de l'esquerra sembla que estigui força cansat però no us ho cregueu pas, simplement estava pensant ja en la propera cursa, mentre que a l'altra em podeu veure pujant cap el punt més alt del recorregut (per cert, per a qui no em conegui, sóc el dorsal 224).

Com a anècdota final, dir-vos que després vam anar a dinar amb les respectives parelles a Florejacs (amb visita inclosa al castell) i no vaig menjar res, perquè va ser entrar al restaurant i haver d'anar diverses vegades al lavabo per treure-ho tot, amb un episodi efímer de febre inclòs (doncs l'endemà ja estava força recuperat). Alguna cosa que vaig menjar i que no estava gaire bé, l'estómac regirat ... no sé. Potser ja m'estic fent gran i no m'estic adonant o no ho vull reconèixer.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada