dilluns, 23 de març de 2009

La meva primera mitja marató

Poques setmanes després de no córrer a Súria, vaig treure'm l'espina amb la meva primera mitja marató. Efectivament, tot i no haver fet mai aquesta distància -ni tan sols en els nostres entrenaments, tot i que sí alguna de semblant- em vaig veure amb forces per poder-la fer i ens hi vam inscriure (amb el company Frans). I dit i fet, cap a Sitges i la veritat és que no havia vist mai tanta gent aplegada per fer una cosa tant de covards (que diria l'exfutbolista Carles Reixach) com és córrer, doncs érem més de 2.200 corredors.

I què voleu que us digui? Tots dos vam acabar molt contents en marcar un temps per sota de les nostres expectatives inicials i, sobretot, havent creuat la meta sense aquella sensació de dir "mai més". Diguem-ne que mentre sí teníem les cames una mica "tocades", per contra ens sentíem força bé a nivell cardiovascular. També és cert que el dia va acompanyar amb un sol que era de molt d'agrair, tenint en compte que era el gener. En definitiva, un temps real d'1:40:51, amb un ritme força sostingut de 4':47" per quilòmetre.

En general, per ser la nostra primera mitja marató, vam sortir força contents però suposo que per donar una opinió més fidedigna, caldria comparar-la amb d'altres, cosa que encara no és possible (jo només n'he fet una més). Ara, si voleu tenir una idea de les coses a millorar des del punt de vista logístic i organitzatiu (preu, serveis, etc.) podeu consultar el Blog al mateix Web de la cursa. Per exemple, des de l'organització es diu que l'empresa contractada per al seguiment en TV per Internet va perdre les imatges del tram comprès entre el 1h:38' i el 1h:44'. És a dir, que jo i molta més gent hem "desaparegut".

Per acabar, dues "cosetes" a tall d'anècdota: primera, la samarreta que ens van donar com a premi és la que he portat en curses posteriors (potser com a talismà? potser per què m'escau bé?); i segona, abans de la cursa vam coincidir (que no parlar) en una cafeteria amb el conegut periodista d'esports de Tv3 en Xavier Bonastre i després vam saber que és un corredor ja experimentat i amb un blog que val la pena fer-hi una ullada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada