dijous, 29 de març de 2012

Abril: una o dues curses?

Ens acostem a final de mes i va sent hora que pensem en les possibles curses per fer a l'abril. I val a dir que segueix més o menys la mateixa tendència d'aquest març, que amb la primavera acabada d'estrenar, sembla com si hi hagi una autèntica "explosió" de curses, amb un munt per triar i remenar i per a tots els gustos. De totes formes, una bona part d'aquestes no acaben de fer-me el pes i no s'ajusten del tot ara a les meves preferències, al que busco d'ençà un temps quan em decideixo per una i descarto unes altres. És per això que com veureu tot seguit, hores d'ara tinc molt clar quina faré (fixeu-vos que ho dic en singular), una altra de la qual no n'estic del tot segur perquè no he trobat gaire informació i unes quantes més que les citaré perquè en tingueu una referència però que per un motiu o altre, enguany no toquen (o mai tocaran). Així doncs, i seguint l'esquema per aquesta mena d'entrades, aquí teniu el llistat de les curses en què m'he fixat més per al mes que encetarem ben aviat:
  • Curses que faré: tenim només una, la del Cor de la Fageda d'en Jordà (dissabte 14 d'abril), de mitja muntanya, de les que em comencen a agradar i que permet córrer pel mig d'un paratge d'innegable bellesa. A més, enguany (la tercera edició) s'hi ha afegit per als més agosarats l'opció de fer una mitja marató, però de moment jo tinc al cap la cursa més curta, de 13,5 km. De fet, a casa ho tenim tan clar que ja ens ho hem organitzat per fer una escapada. No em negareu, doncs, que no segueixo el meu criteri de buscar curses que ho permetin.
  • Curses que em rumiaré: tafanejant pel Web he trobat una altra de muntanya al municipi solsoní de Castellar de la Ribera, la Cursa de l'Obaga, que també ofereix dues distàncies (12,5 km. i mitja). El que passa, però, és que no us puc donar més dades perquè a part del preu (12€) i el límit màxim d'inscrits (150) no he trobat res més (la web està en construcció). Però per al final de mes pot ser per mi una bona opció si continuo amb la meva transició cap a la mitja muntanya.
  • Curses que no faré: òbviament n'hi ha unes quantes més; hi tenim tres que ja he fet i ara no repetiré (p. ex. el cros de Sant Jordi de Navàs, més que res per coincidència amb la de la Fageda, la Mitja Marató de la Garrotxa -la del pernil d'obsequi- o els 10 km. de Girona); altres que no he corregut encara però no descarto fer-ho tard o d'hora (p. ex. la Cursa de fons de Canovelles, pel que tinc entès un exemple de molt bona cursa i molt barata, o la mitja marató d'Empúries, que es fa en paral.lel amb la marató i que donaria peu a organitzar una altra escapa de cap de setmana); i per últim, l'abril és també el mes de dues curses que per les seves característiques i/o presa de pèl, no penso fer mai (espero no haver-me de retractar mai d'aquestes paraules), com són la del Corte Inglés (cursa?) i la dels bombers de Barcelona (massa cara pel que és, massa gent, etc.).
Apa doncs, ja veurem al final què acabaré fent però de moment, fins a mitjans d'abril no caldrà pensar-hi gaire. I és que abans tenim la Setmana Santa i haurem de procurar fer bondat amb tanta mona de Pasqua de padrins i padrines. I jo que sóc un golafre, m'hauré de controlar molt, no sigui que arribi el dia de la cursa amb un sobrepès i hagi de suar la cansalada més del compte.

divendres, 23 de març de 2012

Opcions de cap de setmana

Començo aquesta entrada per dir que aquells que vulgueu fer alguna cosa interessant de running aquest cap de setmana no té gaires opcions a escollir, òbviament sota el meu parer i seguint els meus criteris per triar unes curses i descartar-ne unes altres. Suposo que deu ser casualitat però tinc la impressió que el diumenge que se celebra la celebèrrima marató de Barcelona, la resta de propostes previstes aquest mateix dia s'amaguen, s'endarrereixen ... conscients que la cursa de la ciutat comtal és com un forat negre que "absorbeix" tots els corredors que podrien ser potencials inscrits en altres proves. De fet, una cursa que és capaç d'aplegar gairebé 20.000 inscrits -i a uns preus que poden ser qualsevol cosa menys barats- sens dubte fa restar participació en d'altres. Per part meva, ja he dit més d'un cop que amb la que vaig fer el 2010 en tinc més que suficient perquè aleshores va significar per mi, l'assoliment d'una fita que tot corredor popular amb una certa experiència tard o d'hora es planteja, però alhora la constatació que aquesta no ha de ser la meva distància predilecta, ni molt menys. Em quedo amb les curses de 10 km. i mitges maratons, les de caire més aviat rural, les de mitja muntanya i, totes, amb no gaire gent, en què em tractin com una persona i no un simple dorsal. És que si faig una ràpida comparativa, és com si gairebé una 1/4 part de la gent que viu a Manresa, decidís fer la marató. Uff!!

Per tant, si no voleu fer aquests 42 km. i escaig us proposo tres curses més, dues al Bages i una a la ciutat de Girona, tot i que confesso que no n'he fet cap d'aquestes. Quant a la darrera, es tracta de la cursa dels bombers gironins, que no té el poder d'atracció amb la seva homònima de BCN (que es farà a l'abril i també és un imant de corredors), però és bastant més barata (9-10€ d'una per 16-18€ de l'altra). Tot i així, em quedo amb el record de la dels bombers de Lleida de l'any passat (enguany no l'he feta), com un exemple de molt bona cursa urbana, no gaire cara i que tot i superar el miler de corredors, la cosa no ha sortit de mare. I esperem que els seus responsables no perdin el cap. Pel que fa a les curses de la meva comarca tenim, en primer lloc, la cursa del Collbaix, que podria dir que ja l'he fet quan el diumenge passat vaig sortir per "explorar" el seu recorregut. És de poc més de 16 km. no és molt dura però és clar, has de pujar al cim que dóna nom a la prova, i això té el preu d'haver de suar una mica la cansalada. I en segon lloc vull destacar el Cross de Cardona, una cursa encara jove (tot just serà la segona edició) i que fins ben bé avui m'he rumiat si anar-hi. Finalment, però, ho he descartat perquè hauria d'anar sol (i això em fa cada cop més mandra) i sobretot, la meva presència a la vila ducal seria molt fugaç, un anar, córrer i tornar ràpid cap a Manresa (el motiu és un dinar familiar) quan crec que es mereix passar-hi unes quantes hores més. De totes formes, per al meu criteri seria un pèl cara -13€- perquè jo hagués optat pel recorregut dels 10 km. en comptes d'un altre de 17 km.

Tot plegat, que no faré cap més cursa fins a mitjans d'abril -ja tinc en el punt de mira la de muntanya de la Fageda d'en Jordà- i a principis de maig la mitja marató de Tàrrega, tot i que suposo que al mig en caurà una altra. Mentrestant, aniré sortint pel meu compte per mirar de recuperar una mica el meu nivell. Per cert, aquest diumenge tindrem el "Team" dividit: el Jordi a la marató amb el repte d'apropar-se a les 3 hores, el Xavi a la cursa del Collbaix, el Frans, que ho ha deixat sine die per una lesió al genoll i jo que m'ho agafaré amb calma (potser sortiré a córrer i m'acostaré a veure els participants a Manresa, potser faré una mica de BTT, potser res de res, etc.). Per acabar, voldria desitjar sort a tots els maratonians, en especial al Jordi i també als col.legues bloggers que seran a Barcelona: el Raúl, l'Ernest i el Lluís.

dilluns, 19 de març de 2012

Cursa de muntanya de Manresa: explorada

Aquest març és un mes que al pas que vaig té molts números perquè el tanqui amb una sola cursa, la Punk Trail de Sallent de la setmana passada, tot i que dista una mica -per sort- del que hom entendria per cursa stricto sensu. Això, però, no vol dir que m'estigui a casa fent panxing ni molt menys ja que ahir diumenge vaig fer una altra sortida a tall d'exploració, si se'm permet aquesta expressió. En efecte, en la meva voluntat de continuar aprofundint el meu trànsit cap a les curses de muntanya amb un nivell d'exigència que el meu cos -a punt de fer un any més- pugui aguantar sense que acabi massa baldat, vaig fer el recorregut de la cursa del Collbaix que es farà el proper diumenge, coincidint amb la marató de Barcelona. Si la informació disponible al web és correcta, aquesta té una distància de 16 km. i a grans trets, consisteix en pujar al cim del Collbaix, el punt culminant del Pla de Bages, amb poc més de 540 m. d'altitud. De fet, ara que hi penso podríem dir que no m'hi estat quiet cap dels tres caps de setmana del que portem de mes, després de la sortida d'ahir i les anteriors de Sallent i la Transèquia, amb un mínim d'uns 15 km. i un màxim d'uns 25 km. Per algú que no pot sortir gaire a córrer, i encara menys entre setmana, crec que no està malament.

Però no ens desviem del tema. Ahir, a les 9:30 inicio la meva cursa particular des de la zona del Congost -a la qual ja m'hi havia acostat corrent des de casa- i sent conscient que fins arribar al cim no faria més que pujar per després baixar; és a dir, si feu una ullada al perfil, fins més o menys el km. 6,5 tocava suar la cansalada i els 10 km. restants gaudir de la baixada, esquitxada per alguna que altra pujadeta de no gaire nivell. I val a dir que pel que fa al tram més costerut no em vaig sentir gaire incòmode, tot i córrer al meu ritme, que vol dir amb una marxa lenta però d'aquelles d'anar fent. Intento seguir el recorregut fil per randa d'acord amb el mapa que porto imprès però aquest es mostra de no gaire utilitat perquè no té un elevat nivell de detall (allò que els cartògrafs anomenem de "gran escala") com perquè hi surtin els camins de no gaire volada. Això fa que m'equivoqui en l'ascens al cim ja que en comptes d'agafar un corriol d'aquells que has de posar les mans als malucs i acotar el cap, segueixo la pista que ja em conec d'haver pujat altres cops amb BTT. Potser la distància feta és més llarga però el pendent més suau. Arribo al coll on he deixar la pista i casualment em trobo un conegut que també ha tingut la mateixa ocurrència que jo i em fa veure la meva errada. Però com vull pujar al cim, prenc un corriol i amb una mica de puja-i-baixa, hi arribo. És el moment de gaudir de la fantàstica vista que hi ha, oimés en el dia d'ahir amb un sol espaterrant i cap núvol que la tapés (la foto és d'en Joan Piqué, un molt bon corredor manresà, publicada al seu mur del Facebook el mateix dia).

M'hi estic una estona, em trobo uns quants caminadors i després de menjar una mica, començo el descens. Baixo per un camí amb molta pedra i roca gran, que no és còmode de fer i arribo al pla de la carretera de l'Eix Transversal, ara en obres pel seu desdoblament i a la mateixa zona on fa poc han inaugurat l'accés a l'Eix Diagonal; s'hi veu un "fantàstic" viaducte, dels que fan pensar que els estudis d'impacte ambiental de les grans obres se'ls deuen passar per allà on acaba l'esquena. Després el tornaré a veure però des de sota i us asseguro que com a obra civil, és quelcom d'impressionant, tant pels pilars que el sostenen com per la seva alçada des del terra. El recorregut em porta a seguir el curs de la riera de Rajadell fins poc abans d'arribar a la Suanya, una de les conegudes zones lúdiques dels voltants de Manresa per passejar, córrer, etc. Aquí em desvio cap els plans de la Torre Lluvià, una casa d'estil modernista que s'està caient a trossos per moments però que del que encara resta dempeus un pot fer-se una idea de com de "potent" devia ser fa un segle. I la vista que té del Pla de Bages i Montserrat al fons és digna de ser reflectida en un bon quadre.

Estem ja enfilant els darrers quilòmetres i us confesso que fa una estona que se'm fan pesats. Això de pujar lent i després baixar a un ritme viu no m'ajuda gens a agafar un pas sostingut en els trams plans. Fins i tot, potser perquè aquesta zona ja me la conec, els trobo avorrits. Al final, arribo de nou al Congost amb la satisfacció d'haver passat una bona matinal de diumenge però amb la conclusió que no estic per córrer sol una mitja distància ja que tinc més que comprovat que si vaig acompanyat -com sol succeir a les curses- em sento més còmode i vaig més lleuger. Per tant, m'hauré de buscar companyia per fer aquest tipus de sortides. Algú s'hi apunta? De moment, no tinc prevista cap més per al proper cap de setmana però qui sap si encara em trauré un as de la màniga.

dilluns, 12 de març de 2012

La "punkada" de Sallent: que n'aprenguin!

De vegades, quan vols refermar una opinió escrita és millor començar per posar al principi el que penses dir al final, la cloenda, tant si és dolenta com bona. I per això us reprodueixo un fragment de la notícia publicada al diari digital de l'esport català "Lajornada.cat" que subscric del tot i que diu el següent: "A l’arribada, la satisfacció dels participants era palpable. Qui ha guanyat?” –preguntava algú. “Ningú”– li responien. No hi havia classificacions. En realitat, havia guanyat tothom, que s’ho havia passat d’allò més bé en un recorregut molt cuidat, a estones exigent, a estones més suau. Els comentaris dels corredors així ho mostraven, cadascú pels seus motius". I és que una cursa sense dorsal, ni classificacions ni algú que estigui a l'arribada controlant el temps dels corredors no és, strictu sensu, una cursa. Però ... i què? tant se val si després veus que la prova ha estat molt ben organitzada. La d'ahir és una d'aquelles "curses" que demostren clarament que l'esport sense una dosi de lleure no val per a res. I us ben asseguro que d'esport en vam fer els 200 corredors que ens hi vam aplegar i que vam gaudir també d'una bona estona de lleure. I si a més el temps acompanya -un sol espaterrant i gens de fred- aleshores, què més es pot demanar per l'esgarrifosa xifra de 0€? Com va dir aquell ... "que n'aprenguin!". Per exemple, en aquesta foto sou capaços de veure algú amb un dorsal? Oi que no? Fàcil d'entendre ja que no n'hi havia; al seu lloc et donaven un braçalet adhesiu com el que us adjunto. Quan me'l vaig posar em va venir al cap la imatge d'un turista en un complex d'aquells on tot és inclòs.

Efectivament (parafrasejant en Lluís Canut), va ser una jornada rodona i per mi una prova més que el pas que estic fent cap a les curses de muntanya és encertat. Fugint d'altres amb molt més gent, on s'està més pendent del cronòmetre que de cap altra cosa, en aquestes altres estic descobrint una sèrie de factors que quan em va donar fort per això de les curses no els tenia gens en compte -allò que sovint diuen de la fase de la "marquitis". Quan l'he deixada -i havent vist que tampoc era capaç d'assolir uns cronos com per treure's el barret- suposo que aquest trànsit és més lògic i fàcil: posats a no gaudir del temps final en una cursa plana, ràpida, urbana, d'asfalt, on veus que vas avançant un corredor rere altre, etc. anem a intentar fer-ho amb altres que es troben a les seves antípodes. I per mi, la d'ahir, és una d'aquestes. Deixant de banda el fet de la seva gratuïtat -que sempre afavoreix una opinió favorable a priori, faltaria més!- crec que tots els que hi vam participar estarien d'acord amb mi en qualificar-la de molt ben organitzada, on es veu que qui hi ha al darrera són també corredors -això sí, una mica tocats del bolet si seguiu les seves aventures- i que cuiden aquells detalls que valorem molt positivament quan ens trobem en plena cursa. De fet, poc abans de començar ja ho vam comentar tots tres -jo, el Xavi i el Jordi-, que l'ambient que s'hi viu és diferent, no sé si millor o pitjor però que a mi em comença a agradar més. Què voleu que us digui? potser és la fe del convers, que és més forta que la dels que sempre hi han cregut.

Fet aquest llarg preàmbul, deixeu-me que us expliqui ara la meva crònica personal, amb l'ànim que no se us faci avorrida. Conscient que amb o sense fe, tinc les meves més que remarcables limitacions en aquest terreny (encara sóc millor en l'altra mena de curses), comencem puntuals i res més sortir del parc que ens ha acollit ja enfilem les primeres rampes, un tast del que vindrà després. Els primers quilòmetres els faig amb el Xavi que com diu que té el genoll tocat ha vingut a provar-se. Quina gràcia que em fa quan tant ell com el Frans diuen que els fa mal una o altra articulació, o estan masegats per tot arreu, i després no sóc capaç de seguir llur ritmes. Potser que comenci a queixar-me jo també a veure si així faig millors actuacions. Per la seva banda, el Jordi, com sempre, a la seva bola, sortir cames ajudeu-lo i no veure'l ja fins el final. I és que per dir-ho en dues paraules, està en un estat de forma "im ... pressionant" i que l'ha de reafirmar a la marató de BCN d'aquest mes. Però no ens desviem del tema: jo i el Xavi anem fent, ergo, pujant, i arribem junts al primer control. Després ben aviat el perdré de vista, coincidint amb un tram de fort pendent que hem de fer caminant. Suposo que aquí es noten les seves sortides a la muntanya. Però jo vaig fent, amb la meva música i quan trobo un bon punt on gaudir del paisatge i les vistes, tinc el pretext perfecte per aturar-me una estona i gaudir-ne; així ho faig des de les Roques Albes -amb una fantàstica panoràmica de la vall de la Gavarresa-, al pas pel costat de l'església de Sant Martí de Sarraïma i també al cim del Montcogul, on hi ha un petit altar i una placa amb les coordenades UTM que me la vaig quedar mirant una estona perquè és un bon exemple per a una de les meves classes de Cartografia.

Amb aquesta mentalitat al cap vaig tirant milles: als altres dos controls restants m'ho prenc amb calma, bec i menjo sense amoïnar-me gens ni mica si perdo temps o em superen altres col.legues que abans havia deixat enrere. Per què fer-ho si no és cap cursa? Fins i tot quan demano pel que resta fins el final i em duc la sorpresa que encara hem de pujar un segon turó -quan pensava que ara vindria la part més còmoda- penso que ja m'està bé per preguntar i que val més tenir la boca tancada i no fer preguntes impertinents. Apa doncs, a continuar; el darrer tram de pujada me'l "cruspeixo" juntament amb una barreta energètica i després de fer el cim, poso la directa, conscient que ara ve la part més fàcil. No em trobo gaire gent -de fet, al tercer control hi ha el desviament de les dues distàncies i mirant avui la llista d'inscrits, constato que dels 200 corredors, gairebé 150 s'han apuntat a la llarga, la dels 21 km. Jo, que encara mantinc una mica de seny, tenia clar de bon principi que havia de fer la "curta", de 15 km. i que ja vindran altres curses per afrontar distàncies més llargues sense que les hagi d'acabar ni massa cansat ni, encara pitjor, fastiguejat.

Enfilo aquesta darrera part i fins i tot als corriols amb fort pendent i plens de pedres no miro gaire on trepitjo. Les cames responen bé, també les vambes i no tinc la sensació d'estar cansat, ans el contrari. És el que té prendre's la cursa amb calma i bons aliments. Al final, baixo com un coet la rampa que hem començat pujant i entro al Parc on hi ha l'arribada. M'hi esperen la Sílvia i un parell d'avis però com no veig l'Stanis per enlloc decideixo no m'aturar-me. I és que resulta que sense adonar-me, ha entrat darrera meu perseguint-me. Llàstima perquè segur que la foto no té preu. I com sempre, anem a fer una valoració del que m'ha semblat la cursa i en el ben entès que el que digui només té l'objectiu d'oferir suggeriments per fer-la encara millor.
  • Coses que m'han agradat: curt i ras, TOT. Com deia abans, crec que ha estat molt ben organitzada, amb un itinerari molt interessant -tenint clar que darrera hi ha la colla dels Koala's i que d'aquests te'n pots esperar de tot menys una cursa "còmoda"-, que passa per uns quants racons d'aquells que val la pena aturar-s'hi. Els controls ben assortits, col.locats en intervals de distància raonables i l'ambient molt agradable en tot moment, tant abans de començar, com durant i després. Per cert, un detall que em va agradar molt i va ser el de veure-hi en una taula unes quantes capses de pastissets "Tigreton"; temps feia que no es veia enlloc i per als que ja tenim una certa edat, em van recordar de quan era un noiet que estava més estona al carrer jugant que no pas reclòs a casa.
  • Coses que poden millorar: ... mmm ... mmm ... confesso que no me'n ve res al cap. Deixant de banda el fet que pel preu no es poden demanar miracles ni moltes més coses que en d'altres curses de pagament tampoc les trobes, crec que en aquest sentit no tinc res a dir. Fins i tot, a més dels perfils, hi ha els dos recorreguts enllaçats al Wikiloc (cal clicar al títol de cadascún per veure'ls).
En definitiva, una "cursa" absolutament recomanable si voleu passar una bona estona i gaudir al final d'una saborosa i merescuda botifarra. Si no us importa no sortir en cap classificació "oficial" i a canvi fer un bon entrenament, aquesta és una opció que per a l'any vinent -esperem que es repeteixi- no us la podeu perdre. No s'hi valen excuses. Oimés sent gratuïta. Però és que encara que no ho fos i tingués un preu "raonable" estic segur que pagaríeu la inscripció de molt bon gust. Espero, però, que amb això que estic dient no doni idees. Per acabar, permeteu-me que saludi a un dels Koala's amb qui he estat mantenint contacte via Twitter i que, finalment, ahir ens vam poder saludar: en Raül i que com ahir no devia tenir res a fer, me'l vaig trobar abans de començar la cursa, després d'haver-la fet amb uns quants col.legues seus. Però és que hi va repetir! És ben bé que aquesta gent està feta d'una altra pasta. Encara me'ls trobaré a la propera edició de la Cursa de les Barraques de Vinya (de Viladordis). Si resulta que sí serà una prova més de la fe del convers.

Koala's Team, la meva més sincera enhorabona per haver-nos fet passar una molt bona estona. Vosaltres sí que sabeu muntar curses.

dijous, 8 de març de 2012

Preparant la "punkada" de Sallent

Sospito que el títol d'aquesta entrada és un pèl ambiciós perquè això de "preparar" és una gran exageració ja que des del diumenge -després d'haver fet la Transèquia de Manresa a Balsareny- que he deixat que les meves vambes descansessin una mica i jo no he fet cap sortida, ni per córrer ni en BTT (espero que com a mínim demà a la tarda ens poguem escapolir jo i el Frans abans que se'ns faci fosc). De fet el motiu d'aquesta entrada no és altra que fer-vos partícips d'un missatge que els i les inscrites a la 1ª Cursa Punk Trail de Sallent hem rebut, i que ja dóna una idea molt fiable de com les gasten la gent dels Koala's Team, del seu tarannà i del caràcter festiu i, sobretot, participatiu amb què han organitzat la cursa. No m'estendré aquí parlant de la cursa perquè com serà la seva primera edició no en tinc cap referent i potser faré més tard una crònica prèvia -com en altres ocasions- sinó que simplement us copiaré el citat missatge perquè veieu de quin pal van i jutgeu vosaltres mateixos. Diu el següent:

Benvolgut/da punk trailer,

Des de la Cursa Punk Trail de Sallent volem donar-te les gràcies per fer-nos confiança i a ajudar-nos a proclamar que ens agrada l'esport lliure honorant la muntanya. La nostra manera de veure l'esport ens ha portat a fer la prova on ens agradaria participar i per això hem convidat a tots els qui us agrada trescar muntanya amunt.

La cursa Punk Trail de Sallent és gratuïta per a tots els participants i per això et demanem que en cas de no poder assistir-hi ens ho comuniquis responent a aquest correu. Així et donarem de baixa del llistat i d'aquesta manera optimitzarem els avituallaments i les compres ja que només disposem de col·laboracions i ajudes de comerços i particulars de Sallent i rodalia. Per això, també et convidem a que en cas que vulguis fer el tercer temps més gran portis algunes llaunes de cervesa (també refrescs si no hi ha més remei) i alguna cosa per picar. No és necessari però podrem comentar la jugada més extensament i marxar a dinar marejats.

Si ets un bon punk estaràs habituat a les calçotades i les festes populars i sabràs que no hi ha millor gel que el que pots fabricar dins un tetrabrick o una ampolla d'aigua. Porta'n també i abans de la sortida, el col·locarem als bidons i podrem gaudir de cervesa fresca tant als avituallaments com a l'arribada.

Per finalitzar, una colla de brètols ha decidit que la Punk Trail també ha de tenir versió pirata i es preveu que alguns agosarats facin un reconeixement del circuit a l'inrevés a partir de les 7h en l'anomenada Marató Pirata Punk Trail. Un còctel difícil de digerir.

T'esperem diumenge a les 10h a Sallent.

Kilòmetres i cervesa,
Cursa Punk Trail de Sallent

He de confessar que aquest és el primer cop que em "conviden" en una cursa a portar beguda i menjar i si més no, és una iniciativa curiosa. És clar que sent gratuïta, no li hem d'exigir gaire o tant com si es tractés de qualsevol altra de pagament. Per tant, si hi penso el dia abans em vaig a la botiga i em faig amb un pack de birres i les hi porto. Ara bé, tenint en compte el meu lamentable estat de forma i que la cursa no serà gaire còmoda, potser quan arribi hom ja se les haurà begudes. Si és que només veient el seu cartell promocional m'entra una por al cos ... Com diuen ells, "que n'aprenguin".


dilluns, 5 de març de 2012

Transèquia: corrent tranquil.lament

Ahir es va celebrar la 28ª edició d'una de les caminades més tradicionals i que més gent aplega de la comarca del Bages, com és la Transèquia, un recorregut que ressegueix el trajecte de la sèquia que des del segle XIV porta l'aigua del riu Llobregat a Manresa, captant-la a la vila de Balsareny, i que dóna peu a la festa local de la Diada de la Llum (el 21 de febrer) per commemorar el miracle del mateix nom. No m'estendré ara i aquí en la història d'aquest fet doncs navegant pel web trobareu unes quantes pàgines que en parlen (p. ex. aquesta de la omnipresent Wikipèdia o aquesta altra d'un molt bon bloc sobre història de Manresa). Per tant, m'estalvio feina perquè de ben segur que en el meu intent per fer-ne una explicació em deixaria quelcom d'important per dir. I el motiu de l'entrada no és tant aquest sinó fer una breu ressenya de la presència d'ahir d'en Marathon man. Vagi per endavant que feia temps que estava en els meus plans perquè és una molt bona opció com a entrenament de qualitat per a curses de distàncies d'una certa importància (mitges o maratons) ja que si es fa sencera, entre una i altra vila, hi ha uns 26 km.

Sense tenir aquesta idea al cap (no hi ha previst cap marató i si de cas, alguna mitja a partir de l'abril) em presento a Balsareny amb una certa antelació a l'hora "oficial" de sortida (8:30h) i s'entreveu de ple un ambient de caminadors i ciclistes, amb la qual cosa intueixo que serem pocs els que farem la caminada corrent. El autobusos van arribant un rere altre -una mostra de la molt bona feina de l'entitat organitzadora, la Jove Cambra de Manresa- més cotxes carregats de bicis de totes les mides, grans, mitjanes i petites. Ens hi estem una estona jo i la família, ens fem unes fotos i sense perdre gaire més temps, em poso les piles. La intenció era sortir relativament d'hora per seguir el circuit pedestre i no trobar-me gaires caminadors perquè en alguns trams, l'amplada del camí no dóna per a gaire. Però ja des de l'inici canvio de parer quan a la sortida de Balsareny veig la corrua de gent que ha començat a caminar abans que jo a córrer. En aquest moment, prenc la decisió de seguir el circuit de BTT perquè aquí sí que no trobaré problemes per córrer sense haver d'esquivar la gent, o fer que s'apartin per deixar-me pas, tot i ser conscient que ambdós recorreguts no són ben bé paral.lels. Després comprovaré que va ser una decisió encertada si el que volia era córrer sense cap impediment i sense molestar tampoc els altres. Perquè us en feu una idea, us poso dues fotos que he trobat per la xarxa i veureu que no exagero en això que dic. Però compte, no s'ha d'oblidar que és aquesta una caminada, no pas cap cursa.

Així, vaig fent tot xino-xano i en els trams inicials dec ser l'únic corredor que va darrera els ciclistes. Als diferents avituallaments (fins a 4 abans d'arribar a Manresa) rumio si seguir amb aquesta opció o unir-me als caminadors. En alguns moments ho faig quan sé que passarem pels trams més bells del recorregut (els més ombrívols) i en d'altres ho descarto quan intueixo que encara em puc trobar molta caravana per davant meu. Ja sabem que de vegades els corredors i caminadors podem ser dues "espècies" incompatibles amb el medi en què ens trobem, oimés si com he dit abans, l'amplada del camí no permet avançaments còmodes. Com no vull cap problema ni tampoc que en qualsevol maniobra inesperada d'un d'ells pugui caure dins la sèquia i fer el ridícul, decideixo seguir el circuit pedestre només a la part final, quan per l'hora intueixo que ja em trobaré pocs per davant meu. I així va ser. Continuo corrent al meu ritme, tranquil però sense pausa -només m'aturo breument per beure aigua als punts de control- i gaudint més del dia -sol una mica esmorteït, sense gaire fred- que del paisatge -que tampoc és que sigui d'allò més espectacular i a més, en bona part ja me'l conec.

Al final, creuo la "meta" al Parc de l'Agulla de Manresa -la zona d'oci per excel.lència de la ciutat, sobretot en arribar el bon temps- quan encara hi som poca gent. De fet, l'speaker que havia d'amenitzar la jornada encara estava muntant l'escenari. No sé la distància amb exactitud i si he de fer cas de la informació del fulletó, són uns 26 km. però el fet d'haver alternat els dos circuits me'n fa dubtar. A més, crec que el d'ahir va ser una mica més curt que el d'edicions passades segons comentaris que m'han arribat i el que podeu escoltar en un tall d'aquest breu vídeo. Tant se val, metre més, metre menys, al final hi vaig invertir 2h:13'. No sé si és molt o poc però estic content de com em va anar perquè em volia demostrar a mi mateix si encara era capaç de fer una distància superior a una mitja marató, encara que fos a un ritme més suau i sense haver de patir gaire. En definitiva, una molt bona jornada que confirma que sense fer res d'especial, un s'ho pot passar molt bé fent allò que més li agrada, córrer. I a més a més, al costat de casa i per un mòdic preu (5€). En aquesta fotografia em podeu veure després d'arribar amb qui s'intueix serà el meu successor, i és que us asseguro que fa unes corredisses per casa que déu n'hi do.