dijous, 27 de gener de 2011

Febrer: mes de rebaixes

És època encara de rebaixes i això s'ha de notar també en el món de les curses populars, no tant perquè se'n facin menys que a altres mesos de l'any sinó perquè la tria del febrer no és gaire lluïda, si faig cas de les meves preferències. Tancaré el mes de gener amb només una cursa -la de les Borges Blanques- ja que aquest cap de setmana toca una sortida en BTT. Si feu una ullada als calendaris comprovareu que el febrer és el mes de la MITJA (la de Granollers) com el març ho serà el de la MARATÓ (de Barcelona). Però és clar, com no farem ni una ni altra haurem de buscar altres opcions; a veure si com a mínim podrem tancar el proper mes havent fet dues curses, tal com em proposava a principis d'any.

Dit això, les curses que destacaria per al febrer que està a punt d'arribar són les següents:
  • La 23ª Mitja Marató de Balaguer per al diumenge 20. Tenint en compte que no vaig ser a la de Terrassa a veure si puc amb aquesta doncs ja faria quatre mesos de la meva darrera mitja (la de Mollerussa al novembre). No en tinc cap referència i tampoc conec res del seu recorregut (només que tot és asfalt) però té un preu molt raonable (13€) i per a la gent que venim d'una mica lluny té de bo que l'hora d'inici no és fins a les 10:30h. Per tant, no caldria matinar molt per fer-hi acte de presència.
  • La IV Cursa Popular Puigverd de Lleida per al diumenge 27. Va ser una de les nostres primeres (ens hem de remuntar al 2009) i en guardem un bon record, tant per la nostra actuació personal (encara estàvem bé) com per l'ambient. Una d'aquelles curses rurals per terres lleidatanes i que en poques edicions ha agafat una gran volada. Només un petit inconvenient per a la gent que vingui de fora i/o de lluny: sembla ser que enguany hi haurà mancança de serveis (vestuari, dutxes i WC) perquè la zona esportiva es troba en obres. Com a mínim, aquests avisen! Potser no la farem -per allò de no repetir- i també perquè sembla que pot haver-hi una alternativa més còmoda.
  • Efectivament, per aquest mateix darrer diumenge de mes hi ha la I Cursa de Muntanya de Terrassa (també s'hi fa alhora una duatló). Organitzada pel Club Natació Terrassa, si mireu el seu perfil no sembla més dura que altres que hem fet recentment (Navarcles i Avinyó). No és cara (10€) i com Terrassa no és gaire lluny de casa, potser ens hi deixarem caure.
Deixant de banda aquestes tres, també podríem parlar de la 1ª Cursa 10 km. de Vilafranca del Penedès però ha tingut tant d'èxit de convocatòria en la seva primera edició que ja fa dies que va tancar inscripcions. O de la 2ª Mitja Marató de Cambrils però posats a escollir em quedo amb la de Balaguer. Ja veieu, doncs, que el mes de febrer no dóna per a gaire però alguna cosa o altra acabarem fent. I de ben segur que serà el moment de reprendre de nou la BTT. Per cert, ja que l'esmentada, aquí teniu la crònica de la cursa de Puigverd de Lleida del 2009, per si us interessa llegir-la (una de les primeres entrades al bloc).

dimecres, 26 de gener de 2011

Marathon man al BRT

Si seguiu aquest bloc i aneu més enllà de la darrera entrada, és a dir, tafanegeu pel menú de la seva esquerra, veureu que tirant cap avall de la pantalla hi ha l'anagrama del BRT o de l'anomenat Bloggers Running Team. Que què redimonis és això? doncs una mena de comunitat virtual de corredors, duatletes i triatletes que tenen el seu propi bloc i on ens expliquem les nostres batalletes en les curses, els entrenaments que fem, etc. No us dono més detalls per no atabalar-vos més del compte i si el tema us va, ja el teniu enllaçat. Doncs bé, aquesta entrada és per anunciar-vos que en una entrada del dissabte 22 del present, podeu llegir una breu entrevista que em van fer, dincs la secció de "Quién es quién en el BRT". Res, tot plegat una mica d'autobombo perquè com malauradament ja no em queda cap iaia entre nosaltres, si jo mateix no dic que maco que sóc, qui m'ho ha de dir?

A més, també voldria fer alguns aclariments ja que tot i que no recordo la data que vaig enviar el qüestionari amb les respostes -però ja fa un temps-, de ben segur que ara canviaria alguna, en especial un parell. Així per exemple, a la pregunta de quin seria l'objectiu a assolir per a la propera temporada de competició (es refereix ja aquesta), deia que participar en una altra marató (la segona) i acabar-la amb "dignitat". Doncs bé, com he dit més d'un cop això ho he descarat, si més no de moment, ja que crec que aquesta no ha de ser la meva distància perquè m'ho acabi de passar bé en una cursa. Probablement l'entrevista va ser no gaire temps després de la marató de Barcelona i encara em devia durar l'eufòria; després la cosa s'ha anat refredant. Si trec el cap a l'edició d'enguany serà, o bé per veure l'ambient com a espectador o bé per fer de llebre durant uns quants quilòmetres a algú que m'ho demani.

I el segon aclariment es refereix a la pregunta de quina competició no em perdo cap any, a la qual vaig respondre la cursa dels 10 km. de Manresa. Doncs bé, no és que hi hagi participat sempre des que vaig començar a córrer sinó que tan sols l'he feta dos cops, el 2007 (quan encara no m'havia interessat gens pel món de les curses populars) i el 2009. La del 2010 també hi vaig ser però recordeu que fent de reporter fotogràfic, doncs arrossegava una lesió i el resultat de la cursa de la setmana anterior (la mitja marató de Mollerussa) em va aconsellar ser prudent perquè no s'agreugés.

Per últim, si us corrou la curiositat, sapigueu que la foto que il.lustra l'entrevista és de la cursa de Bell-lloc d'Urgell de l'any passat. És de les poques que tinc on encara surto mig bé.

dilluns, 24 de gener de 2011

Màquina encara ben engreixada

Ahir al matí va ser el torn de la 8ª Cursa de l'Oli de les Borges Blanques, que ja coneixia una mica d'haver-la fet l'any passat i que tant per aquella experiència com per referències que en tenia d'altra gent, és d'aquelles curses que encara que t'agafi lluny de casa ve de gust repetir perquè ja se sap que el bon ambient està més que garantit. Bo i més si després es pot fer un volt per la Fira de l'Oli. Així doncs, ens plantem a la capital de les Garrigues ben puntuals a les 9 del matí, amb un sol espaterrant i també un fred que congela l'alè res més obrir la boca (crec que en el moment de la sortida el termòmetre devia marcar uns 6-7º negatius). M'adono que tinc la sensació d'uns quants deja-vu perquè podem deixar el cotxe al mateix lloc de l'any passat -a prop del Parc del Terrall-, fem el ritual de sempre -cafè i evacuació prèvia a la cursa- al mateix bar i tinc també allò que de vegades ens diem els corredors, sobre les bones vibracions. Val a dir que a diferència de la cursa del 2010, en què vaig córrer acompanyat d'un company de feina i un per l'altre ens vam fer de llebres, aquesta vegada no ha estat així i he hagut de córrer sol. Sniff, sniff! La resta del "Team" estava al Marroc fent muntanyisme (o això em van dir), cosa que a mi no em fa ni fred ni calor!

Per tant, sense cap expectativa prèvia sobre com m'aniria, em donava per molt satisfet amb repetir el temps de l'any passat, tot i que com ja he dit i repetit, la qüestió del crono ha deixat de ser per mi quelcom de prioritari en una cursa. Com no vull sortir com un toro de lídia en una corrida, em poso dels darrers per agafar-m'ho amb calma i veure com responen les cames al tram inicial. Les cames i el cos en general doncs arrossego un refredat que em molesta molt en la respiració (fins i tot vaig estar a punt de dur a sobre un flascó d'Utabon). I ja sabeu que això de respirar bé és molt important a l'hora de córrer. Sent conscient que el recorregut és el mateix i que hi ha uns quants qms. de pujada (però molt més suau del que sembla en el perfil) em reservo i després d'una estona em començo a sentir més bé, més lleuger; vaig avançant gent i mantinc un ritme al voltant dels 4':22", que pujo quan ataco el tram més dur (fins el qm. 5) i que compenso després a la baixada. Aquí ja fa una estona que m'adono que si no tinc una defallida aconseguiré un resultat molt semblant al de l'any passat, amb la qual cosa creuaré la meta amb un bon somriure. Al tram final, que és més planer, em deixo anar una mica, coincidint amb una petita pujada abans d'arribar al km. 9,5. Passo pel km. 10 en un temps de 44' i encara que sense gaire esma, premo els dents per intentar reduir-lo en els 300 darrers metres.

Finalment, un temps real de 45':42" que ve a ser mig minut més que ara fa un any. Com no creia que em podria moure per aquests marges doncs em puc donar per bastant content, bo i més havent acabat amb la sensació que si hagués corregut amb una llebre o donant una mica més de gas a la baixada, hauria fet un temps inferior. Però tan se val. Al cap i a la fi, si compareu les classificacions d'enguany i del 2010 veureu que en ambdues curses he estat superat "només" pel 33% de corredors. A la d'ahir he ocupat una posició més alta però amb uns quants corredors més (uns 160). Per les meves modestes possibilitats encara em sento bé i crec tenir la màquina més o menys ben engreixada (potser el lloc i la Fira ho van facilitar). Si puc mantenir aquest ritme al llarg del 2011 i acabar les curses que faci amb aquest bon regust de boca, firmo ara mateix. En altres paraules, ha estat aquesta una molt bona manera de començar l'any. A la foto em podeu veure moments abans de l'inici de la cursa, ben tapat del fred que fotia! Si sembla que vagi d'incògnit!

No voldria acabar aquesta crònica referint-me a dues qüestions: primera, l'organització crec que ha estat molt correcta. No gosaria a dir "perfecta" perquè segur que trobaríem algun detallet millorable i tampoc he viscut la cursa de cap a fi; però sí estic convençut que moltes altres n'haurien de prendre bona nota. El preu és molt ajustat (i més si tens xip propi), la logística molt ben solucionada (recollida del dorsal al moment, guarda-roba, etc.), itinerari atractiu, amb tots els punts quilomètrics indicats (fins i tot han marcat els sotracs del ferm per evitar caigudes), etc. Com deia al principi, una cursa que val la pena repetir i que no sap greu si cal llevar-se d'hora per ser-hi. I la segona qüestió, del tot aliena a la cursa, té a veure amb la Fira de l'Oli: si mai aneu a una fira relacionada amb un producte gastronòmic, que sigui ben d'hora perquè després tot són empentes i cops de colze (sobretot de la gent més gran) per fer-se un forat davant un estand. I és que allà on regalin menjar ... deu ser cosa de la crisi.

Per acabar, podeu llegir aquí la crònica de la cursa de l'any passat.

dissabte, 22 de gener de 2011

Curses amb èxit: rien ne va plus!

Hi ha un parell de notícies que vindrien a confirmar, un cop més, que l'esport de les curses populars està a l'alça i que sembla no tenir aturador. La primera és de fa uns dies i es refereix a la propera 21ª edició de la Mitja Marató de Barcelona (30 de gener) i deia que ja s'havien superat els 5.000 inscrits de l'any passat, quan encara faltaven gairebé tres setmanes per la seva celebració. En xifres, que per aquelles mateixes alçades s'havia passat dels 3.3330 inscrits a gairebé 5.500, és a dir, un 150% més. I com el termini per inscriure-s'hi no finalitza fins el dimecres 26 (no hi ha límit d'inscripcions) és obvi que aquesta xifra augmentarà al llarg d'aquests darrers dies. Cal dir que en principi no tinc al cap aquesta cursa però després de no haver fet la mitja de Terrassa, potser serà una bona manera d'acabar el mes. Per la seva banda, la segona notícia no es mou de la ciutat comtal i "dobla" la distància de l'anterior; és de fa una setmana i deia que a dos mesos de la celebració de la Marató de Barcelona ja hi havia prop d'11.500 inscrits, gairebé tants com a la darrera edició (12.211). En relació a les mateixes dates del 2010, hi havia 2.681 inscrits més (amb un increment del 30,5%) la qual cosa vol dir que si es manté aquesta progressió fins l'acabament del termini, es podrien superar els 15.000 corredors (com en l'anterior cursa, aquí tampoc hi ha un sostre màxim). Pel que fa al meu cas, no tinc previst enguany fer la marató ja que no estic preparat ni ho estaré d'aquí al març, ni físicament ni mental. Això sí, no descarto ser-hi per acompanyar algú durant uns quants qms. Ja ho veurem.

Si sortim del cap i casal de Catalunya i anem a comarques, trobem altres casos que donarien fe de l'èxit de l'atletisme popular. Ja ni esmento el de la mitja marató de Granollers perquè deu ser un cas excepcional i ja en vaig parlar fa unes setmanes, però convindria recordar el de la mitja de Terrassa que pocs dies abans ja van tancar inscripcions (límit de 2.500) i de dues curses més que no són tan massificades, són més de "comarca" i que tenen o tindran un èxit molt destacat: d'un costat, la Cursa de l'Oli de les Borges Blanques de la qual demà se'n fa la seva 8ª edició i que fa dies que també va haver de dir prou en arribar al límit fixat pel seu reglament. Això vol dir que demà ens hi aplegarem gairebé 900 corredors, que no són pocs. És una cursa que vaig fer l'any passat i que no m'estranya gens el seu èxit, que no és més que un reflex que les coses es fan ben fetes i a més, a molt bon preu. I la segona que voldria destacar és la 1ª Cursa 10 km. de Vilafranca del Penedès perquè el 3 de gener s'obrien inscripcions i en tan sols dues setmanes ja les van tancar en haver-se assolit el límit de les 700; si feu números us surt un ritme de 50 diàries i es preveia que d'haver-ne acceptat més s'hagués arribat als 1.500 corredors, cosa que podria haver fet desbordar una bona, a priori, organització. Per tant, primera prova superada amb èxit. I si a la seva primera edició la cursa ha tingut aquesta molt bona rebuda, el llistó està molt alt per a les properes. Confesso que aquesta la tenia en el meu punt de mira de curses a fer al febrer (acabada de néixer, en una bona ciutat, ben comunicada amb Manresa, més o menys barata, amb opció de passar-hi després una jornada completa, etc.) però hauré de buscar una alternativa.

Òbviament trobaríem més curses que s'ajustarien a la tesi de l'enorme èxit de l'esport popular però aquestes que he citat són les més recents en el calendari de què tinc constància. Disculpeu si me'n deixo alguna altra però un no pot estar en tot. Només sóc un blocaire amateur!

dijous, 20 de gener de 2011

Esport, salut i dopatge

La casualitat ha fet que en pocs dies coincideixin dos fets que poden fer reflexionar a tota aquella gent interessada en el món de l'esport, en general, i de l'atletisme en particular. D'un costat, una notícia apareguda en alguns mitjans de comunicació i que es feia ressò d'un estudi publicat a la revista Circulation sobre els perjudicis coronaris que pot provocar un excés d'exercici; i de l'altra el programa de debat de TV3 anomenat "Banda ampla" que avui (dijous nit) tractarà el tema del dopatge en l'esport. O sigui, res de nou en l'horitzó! Del primer, dir que l'article té un títol com aquest Cardiac arrhythmogenic remodeling in a rat model of long-term intensive exercise training i ve firmat per una bona colla d'investigadors que seria molt llarga de reproduir aquí. Com no estic subscrit a la revista -entendreu que la seva temàtica m'agafi lluny dels meus interessos acadèmics i de recerca- només tinc accés al seu abstract (per als novells en matèria de revistes científiques, un resum).

Bàsicament, ve a dir una cosa tan de sentit comú com de vegades, òbvia, i que pot resultar xocant que se'n faci ara una notícia: qualsevol excés és dolent per al nostre organisme, sigui en menjar, beure, treball i també en exercici intens i d'una certa duresa o exigència. La conclusió més rotunda de l'article és que fer activitats de resistència de forma intensa i durant anys pot ser perjudicial per al cor, doncs pot provocar alteracions en la seva estructura i funció i afavorir l'aparició d'arítmies. Si ja se sabia que l'exercici genera canvis físics en el cor (el que es coneix com a "cor d'atleta") sembla ser que la novetat d'aquest estudi és que és el primer en demostrar que l'exercici d'alt nivell, intens i perllongat en el temps provoca malalties, la qual cosa hauria de ser motiu de preocupació per als triatletes, ciclistes, corredors de maratons i altres "bojos" per proves similars. La base del raonament és que un entrenament intens i crònic genera danys amb un efecte acumulatiu.

El que es deia abans: que si ens passem tenim més riscos que tard o d'hora el cor peti per sempre i anem a fer malves. No vol dir que hagi de passar sempre -és un consol- de la mateixa manera que l'estudi també afirma que els danys provocats en el cor per un exercici intens no han de ser irreversibles, atès que deixar d'entrenar es tradueix en una remissió de l'anomalia cardíaca. En sentit contrari, el risc potencial no afectaria a qui practica un exercici moderat i regular i tothom coincideix en els beneficis que això suposa, justament, en la prevenció de malalties cardiovasculars. Ara bé, si us demaneu com s'ha fet l'estudi la resposta és amb ratolins de laboratori, com no podia ser de cap altra manera: molt breument, durant 16 setmanes es va sotmetre un grup d'aquestes animalons a una hora d'exercici diària, que traduït en termes humans, equival a uns 10 anys d'entrenament. Ara quan entreni, potser em sentiré com un conillet d'índies essent observat de prop i d'amagatotis per un senyor amb bata blanca i una credencial de laboratori.

Del programa Banda ampla, com en el moment d'escriure aquesta entrada no s'ha emès, no sé què es dirà. D'entrada, és aquest un programa que no en fa ni fred ni calor doncs l'he vist algun cop (mai sencer del tot) i ... què voleu que us digui, no crec que sigui un programa de debat gaire reeixit. Per cert, algú de vestuari hauria de dimitir per com vesteixen a la seva presentadora -la Lídia Heredia- ja que sense saber un borrall del món de la moda i complements, de vegades un té la sensació que està presentant una gala de lliurament de premis o les campanades de mitjanit.

Però no fugim d'estudi. Si el tema és el dopatge en el món de l'esport, jo ja tinc la meva opinió al respecte: que tothom faci el que vulgui. Avui dia, i sense menysprear la innegable utilitat dels estudis que es facin sobre salut, esport i temes relacionats, amb la informació disponible no cal tenir gaires llums per saber que si et prens substàncies prohibides, és a dir, d'aquelles que no trobes a qualsevol botiga de nutrició de l'esport, pot arribar un moment que t'enxampin -això seria el de menys- i el que seria pitjor, que t'hi quedis pel camí. En el primer cas, no sé fins a quin punt val la pena arriscar-se a actuar de forma fraudulenta i que després caigui sobre un mateix la vergonya de tenir l'etiqueta de "trampós", la pèrdua dels guardons i encara més important, la dels patrocinadors. Com mai he competit a alt nivell no sé les pressions que pot tenir un esportista per guanyar tant sí com no una prova, una etapa, etc. Segur que n'hi ha de la mateixa manera que hi ha gent que es resisteix i altres que sucumbeixen a la "temptació" (encara que no compto que a ningú se li posi una pistola al cap, si més no en un país "normal"). Ara, si després un esportista dopat és "caçat" que no vingui demanant perdó, excusant-se en l'entorn, etc. Ni puto cas! I si per mala sort després arrossega problemes seriosos de salut, a fer cua en un hospital com qualsevol altre mortal. Que cadascú actuï com cregui convenient però alhora sigui conscient de les conseqüències.

Per part meva, no tinc res a témer perquè el meu dòping abans d'una cursa és el cafè amb llet i segons l'hora que surti de casa, els cereals amb el Cola-Cao. Si ni tan sols prenc les típiques gotes del "carajillo" perquè em fan basca! En aquest sentit, recordo que per a la marató de Barcelona vaig aficionar-me a ingerir gels i barretes energètiques -suposo que legals totes elles- però després ho vaig deixar estar ja que era tal el còctel que em fotia que crec que em feia més mal que bé. Ja em poden venir a visitar-me a altes hores de la matinada i per sorpresa, els "vampirs" xucla-sangs que controlen això del dopatge. De tant neta que la trobaran, podrien beure-se-la. Em refereixo a l'orina. Aggg!

Per cert, si he sabut això d'aquest programa és perquè en Xavier Bonastre en va fer referència al seu bloc, i ell serà un dels convidats. Amb el seu llarg historial de curses potser serà interessant sentir què hi diu. Per acabar, una entrada de fa temps relacionada amb el tema plantejat:

dimarts, 18 de gener de 2011

Els turons de Manresa

Com ja vaig anunciar, aquest passat diumenge no vam participar, finalment, en cap cursa sinó que jo i el Frans vam fer una sortida molt més casolana (la tercera pota del "Team" guardava descans i la quarta sí es va animar a córrer a Moià). Així és, per un motiu o altre no van incloure al nostre historial atlètic ni la Mitja de Terrassa ni la Cursa dels Turons de Moià ni tampoc la Mar i Murtra de Blanes d'enguany, i ens vam "limitar" a provar un recorregut que no fa gaire temps vaig proposar en aquest mateix bloc, i que consisteix en pujar i baixar els diferents turons que hi ha escampats pel nucli urbà de Manresa. Val a dir que si el comparem amb l'itinerari original vam fer alguna "retallada" i que dels 13,5 km. que té ens en van sortir gairebé 12 i, això sí, un desnivell acumulat de 624 metres (dades del GPS que no sé si creu-me-les del tot).

L'ordre que vam seguir sí que el vam respectar, és a dir, des del punt d'inici (a la Plaça Bages) vam "atacar" primer el Puigterrà per continuar amb els dos següents -el Puigmercadal i el Puigcardener- que estan a tocar un i altre. En aquest punt vam fer la primera de les dues variacions: des de la basílica de la Seu proposava de baixar fins el riu per la Plaça de la Reforma i pujar després des del Pont Vell per la Via de Sant Ignasi i després Escodines amunt. Ara bé, per què fer volta si ens la podem estalviar? Així doncs, travessem per la recentment estrenada passarel.la que uneix els dos costats de la Via de Sant Ignasi, amb la qual cosa a més de retallar en distància, també ho fem en desnivell. Tot seguit comencem l'ascens suau però constant fins la Culla i la Balconada, on fem la segona variació: en comptes de baixar de nou cap el riu a través del barri de Sant Pau i tornar a entrar a Manresa seguint la carretera, evitem aquesta i agafem un caminet que segueix el torrent de Santa Clara i que ens porta gairebé als peus del Pont vell. Comencem aquí la pujada cap a la Torre de Santa Caterina, després de deixar enrere el barri de La Guia; el pendent és bastant més pronunciat perquè salvem un desnivell d'uns 70 m. en poca distància, en pujar dels 200 m. des de la base del pont fins els gairebé 280 m. del turó de la Torre. Tot i això, l'esforç val la pena perquè la panoràmica que tenim de la ciutat des d'aquest punt és fantàstica, ja que fa sol i no hi ha gens de boira.

Des d'aquí iniciem la baixada que ens ha de portar a l'entrada de la ciutat pel Pont nou i des d'on comença l'ascens al darrer turó, el de Puigberenguer que ens ha d'enfilar fins els 300 m. d'altitud (el lloc més alt del nucli urbà), i amb unes darreres rampes -ja dins el barri homònim- bastant empinades, d'aquelles que quan te les trobes en una cursa maleeixes els ossos de qui ha dissenyat el recorregut. Un cop a dalt de tot hi trobareu el camp de futbol de l'equip de regional de la Pirenaica i una bona perspectiva de com de diferent és aquesta zona del punt de vista urbanístic, depenent de cap a on es miri (un barri antic que va créixer amb la immigració espanyola de fa unes quantes dècades, i que als darrers anys s'ha "modernitzat" amb alguna gran promoció de vivendes). Tot plegat, una sortida que no passarà als annals de l'atletisme popular però una bona alternativa si un diumenge que faci bon temps no es pot fer cap cursa però es té ganes de sortir a córrer. Aneu a saber si sense saber-ho, haurem plantat jo i el Frans la llavor d'una futura cursa "Cinc turons de Manresa" i que farà la competència a la de Moià! Temps al temps.

Aquí us deixo una imatge del recorregut fet, a partir de les dades del fitxer ".tcx" del GPS. que si el compareu amb l'original, veureu que els canvis són mínims. La idea era també publicar-ne una altra amb el perfil però ni jo ni el Frans ens hem sortit amb la nostra; suposo que és factible però tampoc tenim gaires ganes de seguir provant-ho ni, sobretot, temps.

Per cert, no voldria acabar aquesta entrada fent una referència a les tres curses de què vaig parlar com a opcions serioses de fer aquest diumenge. Per un costat, la Mitja de Terrassa va omplir inscripcions (2.500) i si entreu en algun fòrum podreu llegir algunes crítiques, de bones i de dolentes: molta gent i un gran tap poc després de la sortida, el recurrent tema del mesurament de la distància i la errònia ubicació dels punts quilomètrics, que si els "retalladors" van fer de les seves i de llarg, dutxes insuficients per a tanta gentada, etc. Òbviament, els comentaris positius també hi són, i molts. Per cert, el col.lega blocaire Runnec va fer-hi MMP rebaixant l'1:30h. Estratosfèric!! De l'altra, la Cursa dels 2 Turons de Moià va aplegar més de 360 corredors (no hi compto els de les altres curses -la de promoció, el canicros i la marxa nòrdica) i tenint en compte que el límit eren 400, doncs també ho podem considerar un èxit. En aquesta, el nostre company Jordi -el crack del "Team"- va ocupar una meritòria 147ª posició. I per últim, la Cursa Mar i Murtra de Blanes, que va reunir més de 1.000 participants i que tots els comentaris que he llegit coincideixen en deixar-la molt bé (organització, circuit, ambient, etc). Enhorabona a les tres.

divendres, 14 de gener de 2011

El Pont Nou se'ns cau a trossos!

No fa gaires dies vaig parlar del projecte de renovació (al.lel.luia!!) de la Fàbrica dels Panyos de Manresa, fent-me ressò d'una notícia que publicava el diari Regió 7, i tenint present que és un dels punts per on sovint passo en algunes de les meves sortides quan entreno. Doncs bé, a no gaire distància de la citada fàbrica hi ha el Pont Nou que, de fet, no és tan nou ja que data de principis del segle XIV i al qual feia referència en un escrit anterior (principis de desembre) quan proposava un recorregut urbà seguint aquelles peces arquitectòniques i monumentals de més interès turístic. Val a dir que en el mateix escrit deia el que és un secret en veu alta i conegut per tothom de fa temps: el seu lamentable estat de conservació. Doncs bé, crec que va ser aquest passat dimarts que a l'edició digital del mateix diari apareixia aquesta notícia estretament relacionada.

No m'estendré gaire per no fer-me repetitiu amb el que es diu però vaja, vist com un ciutadà de carrer, clama al cel que hagin de passar aquestes coses perquè l'Administració es digni a moure el cul i el tregui de la poltrona on està instal.lat. No crec que sigui tant una qüestió de diners, i tot i que l'actual època de crisi no ajuda gaire a fer cap despesa, ja es veia a venir que tard o d'hora passaria quelcom de semblant. Per tant, la pregunta és, més aviat: per què en anys anteriors -quan hi havien les vaques grasses i semblava que hi havia diners per tot i per a tothom- no s'ha fet alguna actuació més "contundent" que evités arribar a aquest extrem? I la resposta és molt senzilla i sota el meu punt de vista, triple:
  • Primer, la manca de sensibilitat vers certs monuments que sense ser gaire espectaculars i de gran renom, formen també part del patrimoni històric d'una ciutat.
  • Segon, el model de ciutat de l'actual govern municipal (si és que en té) diria que dista bastant del de bona part de la ciutadania; en altres paraules, grans projectes urbanístics que no fan més que aixecar molta polseguera (llegeixi's Plaça de la Reforma, parc del Tossal dels Cigalons, entre altres) i oblidar-se'n d'allò altre que sense cridar gaire l'atenció ni ser tan rellevant, poden també (o més) contribuir a renovar i embellir la ciutat. I de ben segur que amb menys calés.
  • I tercer, la incompetència que caracteritza el govern manresà que, en temes de patrimoni, sembla que no mou el cul si no és que la cosa és molt urgent i frapant. I és clar, quan passa tothom cagant llets per mirar de posar un pedaç i fins la propera (llegeixi's també la citada Fàbrica dels Panyos i l'ensorrament de la seva teulada, les esquerdes de la Seu, etc).
Òbviament el que estic dient és bastant demagògic perquè no sé el transfons de la situació i per tant, no conec els mecanismes que han d'intervenir per afrontar situacions com aquesta, ni les vies legals per fer-ho possible (p. ex. d'on treure els recursos, qüestions de competències entre Administracions implicades, etc.). Per tant, dono per fet que el govern municipal no deu poder fer tot el que voldria ni tampoc quan ni com voldria. Ara bé, quan veus la seva desídia en temes com aquests penses que s'hagués pogut fer molt més i sobretot, molt abans. Al cap i a la fi, aquest Pont pertany al municipi de Manresa i hauria de ser el seu Ajuntament el principal interessant en la seva bona conservació. Bo i més tenint en compte dos factors: un, que es troba en una de les portes d'entrada a la ciutat i avui dia, no és una bona (ni maca) carta de presentació; i segon, que és del tot paradoxal que s'estigui millorant la ribera del riu Cardener per convertir-la en un passeig i fer un mirador just al costat del pont, i alhora tenir-lo molt descuidat.

Tot plegat, que espero que quan segueixi corrent i hagi de passar per aquest pont continuï sent el "vell" i no el "ruïnós". Una cosa no implica l'altra, malgrat que alguns que tenen poder de decisió s'entossudeixin a creure-ho. Disculpeu el to crític d'aquesta entrada doncs no amagaré pas que estic fart del (trist)partit que ens governa de fa temps i que, sobretot, tinc ganes que arribin les properes eleccions municipals per fotre'ls-hi una bona coça al cul. Estic convençut que qualsevol altre partit que vingui després ho farà millor.

Per acabar, i ja que n'he fet esment, dues entrades relacionades i unes quantes fotos perquè veieu de què parlo.

dijous, 13 de gener de 2011

Cursa Jove Mar i Murtra de Blanes

Fa uns dies vaig rebre un missatge electrònic de part de l'organització de la cursa Mar i Murtra de Blanes perquè fes difusió de la seva II Cursa Jove. Suposo que no cal que es faci de la cursa per a la gent més "granadeta" perquè amb la 23ª edició que en farà aquest proper diumenge, es pot dir que ja s'ha més que consolidat en el calendari català de les curses populars. Doncs bé, com estic molt agraït a la gent de Blanes per la molt bona experiència que vaig tenir l'any passat, aquí us deixo l'enllaç del vídeo promocional que han adjuntat al missatge. Si encara us interessés participar-hi, us la recomano perquè com es diu a la presentació, és una bona opció com a entrenament de cara a una possible futura marató (potser es refereixen a Barcelona?), és de 20 km. bona part dels quals per camins, no és plana del tot però tampoc molt exigent i m'atreviria a dir que l'ambient és molt "popular", malgrat que tampoc us arreplegaríeu quatre gats. Penseu que el límit màxim de les inscripcions és de 1.200 i si no s'hi arribés no crec que en faltessin gaires. A més, i cosa molt interessant, us hi podeu apuntar el mateix dia i a un preu força raonable (15€).

De totes formes, una petita apreciació. Mentre el web diu que la cursa jove és per si es té entre 10 i 16 anys, al tríptic es rebaixa l'edat fins els 9 anys. I no us penseu que és aquesta una cursa de pa sucat amb oli ja que la seva distància és de 4 km. Estic convençut que molts pares i mares no aguantarien més enllà del tret de sortida, abans que traguessin la llengua. Des d'aquest modest bloc, doncs, aporto el meu petit granet de sorra a la promoció de la cursa, que bé s'ho mereix. Espero i desitjo que els vagi molt bé. Si d'aquí uns quants anys el meu fill em segueix la beta ja podeu donar per fet que l'inscriuré. I vés a saber si seré jo qui aleshores no el podrà atrapar.


dimecres, 12 de gener de 2011

Bye, bye mitja de Terrassa

Doncs sentint-ho molt, Marathon man anuncia que no serà present a la mitja marató de Terrassa. En un escrit anterior deia que com ja farà tres mesos de la darrera mitja (Mollerussa) tenia ganes de fer-ne una altra, bo i més tenint en compte altres factors a priori, favorables. D'una banda, el fet que en poca estona s'hi pogués arribar en tren des de Manresa i que l'estació estigui molt a prop de la sortida facilitava el desplaçament (hagués estat la primera cursa sense haver d'anar-hi en cotxe). De l'altra, que es tracta d'una cursa que té bona anomenada i reputació (vaja, que les coses es fan ben fetes i que la gent, en general, en surt molt contenta). Al seu moment ja vaig criticar que per poder-la fer no havia més remei que comprar el xip, atès que no havia l'opció -encara present a moltes altres curses- de llogar-lo. Però com tampoc en volia fer d'aquesta qüestió una defensa numantina, vaig passar per l'adreçador, aprofitant el que pensava que seria una bona oferta, i fer la inscripció a través d'una determinada Web. Després, però, ha resultat que no ha estat així per un error només atribuïble a la meva escassa atenció a l'hora de llegir els avisos (en poques paraules, l'oferta només estava destinada als socis d'una entitat de corredors). Ja veieu que de vegades puc ser molt despistat.

De totes formes, aquest no ha estat el motiu que m'ha fet desdir de la cursa. Confiava que seríem uns quant membres del "Team" però per un motiu o altre no ha estat possible, i hauria de córrer sol. Això tampoc seria cap obstacle perquè a bona part de les curses he anat només jo. El que passa, però, és que en aquest cas concret ni tan sols tindria el "suport" de la família. Sniff, sniff!! A més, per altres motius és possible que haguem d'estar a Berga al migdia, amb la qual cosa la cursa s'hauria transformat en un anar i tornar, com aquell qui diu, cagant llets!! En altres paraules, des d'un punt de vista logístic -i malgrat el que deia al principi- no és una cursa còmoda. He apurat fin el darrer moment per si m'ho repensava però amb poques esperances i finalment, he pres l'humil decisió de no fer aquesta mitja. Al cap i a la fi, si no s'està del tot convençut i alhora calen uns quants jocs d'equilibri per poder fer una cursa, doncs potser val més la pena deixar-ho estar i esperar al següent tren. Per si de cas, ja estic mirant altres mitges per al més de febrer. El que em sap greu és que un altre cop, i ja van uns quants, em perdré l'oportunitat de conèixer en persona el col.lega blocaire (Runnec) que ell sí que no se la perdrà i de ben segur farà un bon paper (i més corrent a casa). Això sí, només podríem coincidir a la sortida perquè ell està a un nivell bastant millor que el meu (suposo que el seu objectiu és mantenir un temps al voltant de l'1h:30', o millorar-lo).

El pla B era la cursa dels Dos Turons de Moià i que ja vam fer el 2009. L'edició d'enguany promet ser un pèl més dura per ser més llarga (uns 11,7 km.) i per cert, si feu una ullada al seu perfil us pot resultar estrany veure com el nom no s'hi ajusta del tot ja que en comptes de 2 la cursa inclou passar per 3 turons. Malgrat que ja he dit per activa i per passiva que aquest no és el meu tipus preferit de cursa -i més d'un m'ho ha recordat- tenint en compte la proximitat a Manresa i altres motius també de caire logístic, es presentava com una bona alternativa. Per contra, ens sembla una cursa relativament cara (si la inscripció es fa per Internet no són 13€ sinó 14,5 perquè s'hi ha d'afegir les despeses bancàries), tret que siguis "habitant" del Moianès (en pagaries 10€). Curiosa aquesta distinció geogràfica a l'hora de discriminar corredors pel seu lloc de residència i que, no em voldria equivocar, no he vist en cap altra cursa (no dic que no hi sigui). No entraré a valorar si és o no justa -cadascú que digui el que vulgui- però que em facin pagar per cometre el "pecat" de no tenir aquesta mena d'ADN comarcalí ... què voleu que us digui? Doncs no em dóna la gana. De totes formes, si tampoc he optat per aquesta cursa és perquè hem trobat una opció semblant, més propera i sobretot, gratuïta.

Així és, el pla C és qui s'ha emportat la rifa: si no fem els turons de Moià farem els de Manresa. Efectivament, fa unes setmanes vaig publicar una entrada amb la descripció d'un possible itinerari pujant als diversos turonets que estan escampats pel nucli urbà. Si el seguim al peu de la lletra ens hauria de sortir una distància propera als 14 km. la qual suposa un bon entrenament de cara a una futura mitja marató; i quant al desnivell no ho sé però tot plegat i dit i fet, no compto que sigui menor que el de les darreres curses (Navarcles i Avinyó). Jo, que intento defugir de les curses de muntanya, és com si estigués passant per un procés de reconversió; a veure si d'aquí un temps hauré de canviar el nom del bloc per un altre com ara Mountain runner man. Penseu que en qüestió de fe, no hi ha ningú més convençut que un convers! Però vaja, molt haurien de canviar les coses perquè això acabés passant, tot i que com el títol d'una pel.lícula del James Bond, Never say never again.

Us n'heu adonat? Tot aquest rotllo per dir que no podré fer la mitja marató de Terrassa. I és que quan em poso a escriure sóc com el conillet de Duracell, que com més va més escriu.

diumenge, 9 de gener de 2011

Segon any com a corredor popular

No us confongueu perquè Marathon man no celebra el seu segon aniversari com a blocaire ja que aquesta noble tasca no va ser iniciada fins el març del 2009. Més aviat em refereixo al fet que avui diumenge, i d'aquí molt poc, tindrà lloc la 28ª edició de la Mitja Marató de Sitges i gairebé tal dia com demà farà dos anys del meu debut en el món de les curses populars, i amb aquesta mateixa de Sitges (l'11 de gener del 2009). De fet, el debut s'hauria d'haver produït unes setmanes abans, a la Santa Bàrbara Race de Súria, però com arrossegava molèsties en un turmell em vaig reservar; en canvi, sí ho va ser dels altres dos col.legues del "Team", el Xavi i el Frans. Doncs bé, per si algú s'ho està demanant, ja avenço que avui no em veureu el pèl per la vila sitgetana per celebrar aquest aniversari -no seria tampoc una mala forma de fer-ho- perquè per enguany aquesta mitja no entra en els meus plans. I si pel que fos m'ho hagués repensat abans ja no hi hagués pogut participar perquè les inscripcions estaven tancades de fa uns dies.

És curiós veure com aquesta cursa omple any rere any, tot i que les opinions d'alguns fòrums no són, justament, unànimes en deixar-la bé: que si és cara (i no els falta raó), que si t'arrisques a una multa per impagament de la zona blava, la distància a les dutxes, errades en el mesurament de la distància, etc. Potser perquè té molta tradició, potser per l'atractiu de la vila, potser perquè és la primera mitja de l'any ... vés a saber-ne el motiu. Ja estaré al cas a partir de demà dels comentaris que deixin els corredors per veure si la cosa ha millorat.

Tan se val, el motiu d'aquesta entrada és fer un balanç de totes les meves curses en aquests dos anys i oferir-vos, a mode de curiositat, unes quantes dades. A més, les acompanyo també d'un mapa de les curses; si hi cliqueu us sortirà la informació bàsica de quina es tracta, la distància i el preu de la inscripció (en blau les del 2009 i en verd les del 2010). Aquí les teniu:
  • Un total de 45 curses (29 i 16 respectivament). No compto la que vaig fer dels 10 km. urbans a Manresa el 2007 perquè la considero un fet aïllat i "anecdòtic".
  • Un total de 564 km. (331,5 i 238, 4 km. respectivament).
  • Una mitjana de 11,4 km/cursa (2009) i 14,5 km/cursa (2010).
  • Una marató (Barcelona), 7 mitges (Sitges, Banyoles, Tàrrega -dos cops-, Salou, Olot i Mollerussa). De la resta predominen les distàncies al voltant dels 10 km. unes quantes sobre els 13 km. una de 5 km. i fins i tot, una cursa d'1 milla.
  • M'he gastat 300€ (2009) i 206€ (2010) en inscripcions. No sé si aquesta està sent una afició cara o es manté encara en uns nivells acceptables, que cadascú ho jutgi.
  • 3 parells de sabatilles, 2 visites al podòleg i 2 més al fisioterapeuta.
  • Unes quantes lesions sense gaire importància, de moment.
Per acabar, i posats que parlem de celebracions i aniversaris, una entrada del novembre del 2009 sobre el "centenari" de Marathon man.


Mostra Curses 2n aniversari en un mapa més gran

divendres, 7 de gener de 2011

Rànquing de curses

Tafanejant per la blogosfera m'assabento que la Real Federació Espanyola d'Atletisme acaba de publicar una classificació de les curses en ruta que es fan a Espanya i que formen part del seu calendari. S'hi inclouen un total de 179 proves repartides en cinc categories segons la distància: milla (28), 10 km. (51), mitja marató (84), marató (14) i proves de 100 km. (2) i la puntuació s'elabora a partir dels següents cinc criteris: 1) La capacitat organitzativa. 2) Antiguitat de la prova. 3) Nombre d'atletes participants. 4) Nivell esportiu de la prova. 5) Nivell dels atletes segons llurs posicions en els rànquings nacional i internacional.

Un cop sumats aquests conceptes es calcula la mitjana de les tres darreres temporades i es fa la classificació final per a cadascuna de les categories. Doncs bé, si em fixo en les curses que es fan per terres catalanes (ja no m'atrapo les que fem aquí com per buscar-les més enllà) observo que n'hi ha 13 i que, si no me n'he descomptat cap, són les següents, ordenades per modalitat i lloc que ocupa al rànquing:
  • Cornellà (milla): 3ª posició.
  • Barcelona (Milla de la Sagrada Família): 6ª.
  • Almacelles (milla): 19ª.
  • Barcelona (Les Corts): 25ª (aquesta cursa és d'1 km.).
  • Cursa dels Bombers de Barcelona (10 km.): 3ª.
  • Sant Silvestre Barcelonesa (10 km.): 4ª.
  • Sant Silvestre de Lloret de Mar (10 km.): 9ª.
  • Jean Bouin (Barcelona) (10 km.): 10ª.
  • Granollers (Mitja Marató): 3ª.
  • Barcelona (Mitja Marató): 13ª.
  • Terrassa (Mitja Marató): 23ª
  • Mataró (Mitja Marató): 34ª.
  • Barcelona (Marató): 2ª.
Vàries coses a destacar: primera, i com era d'esperar, la ciutat de Barcelona concentra 7 de les 13 curses però tot i així no s'hi fan les millors en dues categories (la milla i la mitja marató, que es veu superada per Cornellà i Granollers). Segona, més enllà de la província de Barcelona només treu el cap Lloret de Mar (Girona) (en curses de 10 km.) i Almacelles (LLeida) que, curiosament, surt al rànquing de la milla. Desconec quantes se'n deuen fer la geografia espanyola però crec que té molt mèrit que una vila de poc més de 6.500 veïns sigui capaç d'organitzar una cursa d'aquest nivell (el passat mes de setembre en va fer la seva 11ª edició). En aquest enllaç en podeu veure un vídeo del 2009. Tercera, d'aquestes 13 curses només he estat present en una (la marató de BCN) i si sóc més o menys fidel a la meva manera de fer i a les meves pròpies paraules, no compto que ho estigui en gaires més (potser la mitja de Terrassa), per allò que ja he dit més d'un cop de fugir de les curses molt massificades. I quarta, si és qüestió de córrer en curses amb "pedigrí", tant per tant fer-ho en aquelles que estan al capdamunt del rànquing, és a dir, la milla d'Aranda de Duero (Burgos), la famosa Sant Silvestre (10 km.) de Vallecas (Madrid), la Mitja Marató d'Albacete i la Marató de Madrid.

Per acabar aquesta entrada, aquí teniu unes quantes més d'anteriors per si les voleu llegir, i que estan relacionades amb aquesta:

dimecres, 5 de gener de 2011

Marathon man passa per l'adreçador!

Doncs sí, tant de temps resistint-me però al final he hagut de fer com molta més gent. Que de què estic parlant? doncs del conegut xip que molts corredors porten lligat a les seves sabatilles i amb què es registra el seu temps en una cursa, un cop han creuat la meta. En efecte, amb motiu de la propera cursa -la mitja marató de Terrassa del diumenge 16, no he tingut més remei que passar per l'adreçador i comprar-lo, doncs en aquest cas o es corria amb xip propi o te'l compraves allà mateix, amb la qual cosa s'elimina l'opció de pagar una mica més d'inscripció en concepte de lloguer del xip, que és la que sempre he fet -òbviament, quan el temps es controlat amb xip. Alguns em podran dir que ja l'havia d'haver comprat de bon principi si la intenció era que la meva presència en curses s'allargués per molt temps (això no ho pots mai assegurar del tot) ja que després de dos anys corrent, el tindria més que amortitzat. I és cert, no ho puc negar, malgrat que no totes les curses en què he participat eren amb xip mentre en d'altres el descompte per tenir-ne un de propi tampoc és que fos una bicoca. Total, que per una cosa o per l'altra, no tenia encara el xip.

I així pretenia continuar de no haver-me trobat amb aquesta "sorpresa" de Terrassa. Quan vaig fixar-me en les possibles curses a fer per aquest gener,vaig pensar que aquesta era una bona opció, tant per preu com per proximitat a Manresa (i la possibilitat d'accedir-hi també en tren). I així ho vaig ressenyar en el corresponent escrit. Després, però, en consultar el seu reglament m'adono que el preu de la seva inscripció és de 15€ (si ja es disposa de xip) i de 24 (inclosa la seva compra), sense cap més possibilitat. O en altres paraules: o la fas amb xip propi o no la fas. I com no estic gaire d'acord amb haver de passar per l'adreçador he buscat altres curses a fer per aquell diumenge però la recerca no ha estat gaire profitosa, perquè les alternatives no em fan gaire el pes. Per exemple, la Mar i Murtra de Blanes i que per la seva distància -20 km.- es pot assimilar a una mitja marató (però ja la vaig fer l'any passat i és un pèl lluny per anar i tornar al mateix dia); la Cursa Rural de Torà (però el Web no diu res encara de l'edició d'enguany amb la qual cosa m'ensumo que o bé no es farà, o bé serà més tardana); i fins i tot se m'ha passat pel cap repetir la dels Dos Turons de Moià (però si ja em va semblar dura la del 2009 aquesta promet ser-ho una mica més). Òbviament sempre m'hagués quedat el recurs d'estar-me a casa i fer soffing però ... què voleu que us digui? ja farà tres mesos de la meva darrera mitja i ja tinc ganes d'una altra, encara que tampoc estigui molt fi en aquesta distància.

Així, el factor que m'ha acabat de decidir és trobar al web dels Corredors.cat una oferta per als seus membres amb diferents avantatges: una reducció del preu total, la possibilitat que el viatge en tren (amb Renfe) de Manresa a Terrassa sigui gratuït i un regal original que no he vist encara en cap cursa (no m'ha quedat clar, però, que aquest no sigui per a tothom que s'hi hagi inscrit). Ara, a esperar que ho hagi fet bé i no em trobi el mateix dia de la cursa, sense inscripció ni xip, ni regal ni res de res sinó amb un pam de nassos. Confiem, doncs, en la bona feina dels organitzadors i que el "tràngol" de l'adreçador hagi estat per a bé. De fet, només llegint els comentaris de la gent al Web ja es pot entreveure que serà una cursa on els aspectes relacionats amb la logística estaran ben coberts. Suposo que en aquest sentit no m'hauré d'empenedir de fer aquesta mitja i no la de Sitges (una setmana abans), doncs les opinions de la gent sobre aquesta no són, ni molt menys, unànimes en deixar-la bé.

Total, que si abans no em fixava gaire si la cursa era amb xip o no, potser que a partir d'ara ho faci doncs com a mínim em servirà per treure'n profit.

dimarts, 4 de gener de 2011

La Fàbrica dels Panyos de Manresa

Encara amb data bastant recent (17 de desembre), vaig fer una entrada proposant un recorregut urbà per Manresa que passés per davant de les peces més rellevants del que ha estat el seu passat industrial i fabril més gloriós, en la línia d'altres de semblants que segueixen un fil temàtic. Doncs bé, si el repasseu veureu que la primera "parada" que citava fa referència a la Fàbrica dels Panyos, considerada de les més antigues de l'estat espanyol i que avui dia amb prou feines encara es manté dempeus i es resisteix a caure. Només alguna actuació d'urgència de l'Ajuntament ha evitat que s'acabés d'ensorrar del tot, malgrat la seva inoperància manifesta em aquesta qüestió -i en moltes altres relacionades amb el patrimoni urbà. Deu ser la manera de fer del tri(st) partit, que aquí encara estem patint.

Doncs bé, aquest matí he llegit sobre aquesta fàbrica una bona notícia (de tant en tant n'hi ha alguna) al diari Regió 7. Resulta que la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat ha aprovat el seu Pla Director on es detallen, entre altres aspectes, el cost de la rehabilitació de l'edifici, els usos, accessos i ordenació de l'entorn: en total uns 11 milions d'euros. L'objectiu primordial és que els Panyos concentri totes les delegacions que té el Govern de la Generalitat a Manresa i a més, el pla inclou també una passarel·la per a vianants que travessi el riu i comuniqui la fàbrica amb la zona esportiva del Congost. Per tant, i bàsicament, es preveu reconvertir l'edifici per a un ús administratiu, combinat amb un de cultural. En el fons, això forma part d'un pla d'actuacions més ampli que pretenen millorar l'entorn d'aquesta part de la ciutat que, sovint, ha viscut molt d'esquena a la ciutat. I encara menys mal que hi ha una certa vida perquè aquí es concentren les instal.lacions esportives més importants de la ciutat.

Ara bé, un cop redactat i aprovat el pla director, queda ara trobar els diners per dur-lo a terme. L'Ajuntament diu que la declaració el 2009 del complex fabril com a "Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) és un punt a favor seu que facilita poder aconseguir subvencions del govern central. Malauradament, el nostre és un país molt donat a atorgar a tort i a dret etiquetes com aquesta i després oblidar-se'n, pensant que pel simple fet que perquè un edifici hagi tingut un cert reconeixement de la seva vàlua i importància pretèrites, li caurà a sobre un manà de diners per fer-hi el que sigui. Així, en un dit i fet, veurem per fi com aquest conjunt de runa fabril canviarà d'aspecte i donara una nova cara a la llera del riu que també ha estat bastant deixada de la ma de Deú (més ben dit del govern municipal).

Doncs què voleu que us digui? Permeteu-me que sigui escèptic i malpensat: primer, escèptic perquè dubto que vegi aquest projecte acabat en els propers anys ja que de diners no n'hi ha ni un euro i els pocs que deuen quedar al fons del calaix deuen ser per altres prioritats més urgents (total, amb la teulada de la fabrica apedaçada de fa poc pot anar tirant uns quants anys més). I segon, malpensat perquè si feu un volt per la ciutat veureu en marxa unes quantes obres de gran envergadura -d'aquelles que no es fan d'avui per demà sinó que duren un temps prolongat- i és clar, tenint en compte que aquest govern municipal s'ha caracteritzat per una inacció gairebé total i que ara s'hi posi les piles, a pocs mesos de les eleccions municipals ... fa una mica de tuf. Què us hi jugueu que en plena campanya electoral començaran a inaugurar coses i acabar obres a cuita? Diferents gossos amb els mateixos collars.

Només espero que encara em duri la dèria per córrer i sortir a trotar pels carrers de Manresa quan el projecte de rehabilitació de la Fàbrica dels Panyos estigui acabat. Però sisplau, que no trigui gaire: no voldria que s'hi acabés fent una residència de la tercera edat i m'hi trobés amb el caminador corrent darrera les infermeres, o rebent la visita dels meus néts.

dissabte, 1 de gener de 2011

Balanç de curses: juliol-desembre del 2010

Un cop deixat enrere el 2010 toca fer ara el balanç de la que ha estat la meva actuació en la seva segona meitat (al seu moment ja el vaig fer dels primers mesos). Ja avenço que comparant-ho amb altres períodes, aquesta vegada el resum serà molt més breu perquè de juliol a desembre les curses fetes han estat de només 7, sense comptar la travessa en BTT Berga-Santpedor del novembre. I si sumem les de de la primera meitat (9) ja podeu deduir que aquest segon any de curses me l'he pres amb més calma: un total de 16 en 12 mesos dóna una mitjana que no arriba a les dues curses per mes, derivat de la reducció que he aplicat darrerament. Suposo que aquesta deu ser una fase bastant habitual en l'evolució de tot corredor popular però el que no sé és si en el meu cas m'ha vingut massa d'hora!

Sigui com sigui, us ofereixo unes quantes dades a mode de curiositat, totes extretes o calculades a partir de la taula que podeu consultar al menú de l'esquerra de la pantalla (no he tingut en compte la travessa en BTT). I si us entreteniu una mica en comparar entre un any i altre, comprovareu el que deia abans de la meva davallada, tant en nombre de curses com en els resultats (temps) assolits.
  • Pel que fa a la distància, tenim una mitja marató, dues que superen els 10 km. (Olot i Agramunt) i quatre que els fan o estan per sota. En total, uns 82,6 km. Penseu que vaig estar un temps aturat, entre l'estiu i les lesions que arrossegava al tendó i bessó però tot i així, crec que m'ha faltat fer alguna altra mitja, bo i més després que l'única que he fet no em sortís gaire bé (Mollerussa). A veure si això ho podem resoldre ben aviat.
  • Si ens fixem en el perfil, tenim algunes que podríem dir que són de (mitja) muntanya, com la dels Volcans d'Olot i la de Navarcles (no sé si afegir en aquest grup la darrera d'Avinyó). La resta presenten perfils més suaus i alguna és gairebé plana.
  • En termes geogràfics ja va sent un costum "marginar" de nou les contrades tarragonines (sembla que siguin maleïdes) i les curses que he fet es reparteixen per les de Barcelona (4), Lleida (2) i Girona (1).
  • Quant als resultats, si mirem les classificacions també deduireu que no ha estat aquesta una gran campanya, sent la millor cursa la d'Avinyó (superat pel només 36% de corredors), però després ens movem al voltant del 50% i del 70% (Olot i Mollerussa no van ser, en aquest sentit, unes curses gaire reeixides). Per tant, si compareu aquests resultats amb els anterior la conclusió és prou clara i rotunda: he tornat a baixar el nivell uns quants esgraons ja que en cap cas he pogut quedar per sota del 30%.
  • Pel que fa a l'assistència, les curses han tingut un caràcter minoritari ja que deixant de banda Mollerussa (556 corredors) i Olot (265), la resta no han passat dels 200 o fins i tot del centenar (casos de Bagà i Calldetenes).
  • Aquestes 7 curses m'han suposat una despesa de 57 EUR i un preu mitjà d'inscripció de 8 EUR. En temps de crisi és una xifra assumible i a veure si d'altres en prenen exemple ja que de vegades penso que amb el pretext de l'èxit de les curses populars deuen pensar que encara ens fan un favor. A canvi, unes quantes samarretes i una dessuadora. Aquest cop, però, no ha caigut a les meves mans cap obsequi tan bo i saborós com un pernil.
Com ja he dit en entrades semblants a aquesta, esperem que en el futur hi pogueu llegir més balanços perquè voldrà dir que hauré continuat fent més curses. Per acabar, i per si us ve de gust llegir-l0, aquí us deixo el corresponent a la primera meitat del 2010:

Avinyó: una cursa de nassos!

La primera entrada del 2011 està dedicada a la darrera cursa del 2010, la Sant Silvestre d'Avinyó, organitzada per la secció de curses de muntanya del Centre Excursionista d'Avinyó, anomenada "Els esquerdabocs". No es podia acabar millor l'any que amb una bona cursa, tant per l'ambient que s'hi va viure com per la nostra actuació personal. I és que com llegireu tot seguit, no ens en podem queixar. Així, jo i el Frans ens presentem al pavelló municipal ben d'hora a la tarda atès que la cursa està programada per a les 16:00h, una hora a què no estem acostumats, sense haver fet la ben merescuda migdiada i en el meu cas, amb les mandonguilles encara a l'estómac. Però com la tarda es presenta amb bones perspectives, aquestes "cosetes" queden en un segon terme, darrera les ganes de fer una d'aquelles curses que tant ens agraden, és a dir, sense gaires pretensions, no molt massificada (però tampoc vam ser pocs), barata i un ambient molt familiar, propiciat també pel fet que abans que els grans, corrien els menuts. I si a més el temps acompanya amb una tarda agradable per l'època de l'any, doncs aleshores ... què més es pot demanar?

La cursa ha estat força bé tot i que el seu perfil no crec que s'ajusti gaire a la descripció que podeu llegir el Web, i que reprodueixo: "Per corriols, pistes forestals i senderets al voltant d'Avinyó, bastant planer i assequible per tots els nivells". De la primera part de la frase no hi tinc res a dir perquè l'asfalt només el vam trepitjar per sortir del poble i entrar-hi de nou en el tram final. És aquesta una cursa molt apta per a qui li agradi córrer pel mig de boscos, seguint corriols de traçat sinuós i amb parts molt tècniques, tant de baixada com de pujada. Ara bé, de la segona part diria que la realitat no ha estat ben bé així ja que sense ser una cursa molt exigent, tampoc és, en absolut, "planera"; fins el km. 5,5 aproximadament el recorregut puja fins arribar al punt més alt per iniciar després el descens, tot i que "esquitxat" d'algun tram d'ascens. Per tant, còmoda no ho és gaire però bé, si es té una mica de nivell es pot fer sense gaires dificultats (mandonguilles a part) i això sí, no hi busqueu fer una bona marca en la distància de 10 km. perquè no és la millor cursa per assolir-la.

Pel que fa a la nostra actuació, podríem resumir-la de bastant correcte, tot i que en el moment d'escriure aquestes línies la classificació encara no està disponible. Malgrat que no teníem informació del recorregut -no n'hi havia al Web- ja sospitàvem que no seria una cursa planera i jo, conscient que no és de les meves, decideixo enganxar-me al Frans com una paparra. I fins el km. 6 la cosa ha funcionat ja que fins aleshores hem anat junts i a partir d'aquest moment, un cop superat el punt més alt del recorregut, em deixa enrere però aquest cop no el perdo de vista en cap moment. No hi ha res millor per fer una bona marca que seguir el ritme d'un altre que vagi una mica més bé que un mateix. En el tram final de la cursa premo l'accelerador i ell l'afluixa una mica i aconseguim creuar junts la meta, amb un temps de 49':21". Tenint en compte que a la meitat de la cursa dúiem més de 26' podríem dir que vam aprofitar bé la seva segona part i el seu perfil més descendent. En resum, una bona cursa dins les nostres modestes possibilitats i s'ha repetit allò que ja he dit amb motiu d'altres d'anteriors, de les bones sensacions.

Unes quantes qüestions a comentar per si algú en vol fer-ne cas i només amb l'ànim d'opinar de cara a millorar la cursa per a futures edicions. En primer lloc, crec que seria convenient que el Web disposés d'informació cartogràfica (mapa del recorregut i perfil), tenint en compte que avui dia no és una qüestió gaire complicada de resoldre. Segona, potser algú va trobar a faltar algun punt d'avituallament, més enllà del que hi havia al km. 2 on se separaven les dues curses (la de 5 i 10 km.). I tercera, encara que suposo la gestió del pavelló municipal deu ser una competència de l'Ajuntament, no estaria de més estar al cas d'un aspecte tan cabdal com bàsic per a un corredor que està a punt de prendre la sortida d'una cursa: posar paper higiènic als lavabos doncs no n'hi vaig trobar per enlloc (sort que duia a sobre un paquet de mocadors de paper). Malgrat això, una opció interessant i recomanable per al darrer dia de l'any o en altres paraules, una cursa de nassos. Per cert, a la foto que adjunto em podeu veure amb cara de pocs amics (el de vermell) travessant una passarel.la de fusta. i encara se'm poden distingir una mica les "pintures de guerra" que duia a la cara, en forma de paraules de bons desitjos per al nou any.

I per acabar, si us ve de gust podeu llegir aquestes dues entrades relacionades amb curses de Sant Silvestre: