dimecres, 8 de desembre de 2010

De turista accidental per Manresa

Aquests dies de festa i "pont", com no ens hem mogut de Manresa -i més ens ha valgut per no haver caigut en la trampa dels fills de puta dels controladors aeris- he aprofitat els matins per sortir a córrer pels carrers de Manresa. He deixat els camps de l'habitual zona del Poal i m'he transformat en un corredor del tot urbanita, he canviat la terra dels camins per l'asfalt de la ciutat. I com no em ve d'aquí m'he pres aquestes sessions per saber una mica més de certes peces arquitectòniques del seu patrimoni monumental i històric que, sense desconèixer-les del tot, sovint no m'hi he parat gaire temps. Suposo que és allò tan típic de no valorar en la seva justa mesura allò que veus quasi cada dia, que forma part del teu entorn més o menys habitual. Val a dir que sóc el primer a reconèixer que Manresa no és una ciutat que estigui preparada per acollir molts turistes i fins no fa gaire temps no havia parat atenció a aquest sector. De totes formes, cal destacar algunes actuacions en aquells sectors de la ciutat amb un cert potencial, així com també l'interès en potenciar esdeveniments d'arrel cultural i folklòrica (en la línia del que en diuen "turisme efímer"). Tot i així, encara és difícil veure grups nombrosos de turistes vagant pels carrers de la ciutat i quan hi veiem algun, som nosaltres qui els mirem encuriosits, com si penséssim "què redimonis fan aquí?"

Sense cap més preàmbul us detallo en un mapa el recorregut que acostumo a fer en dies com aquests que pel que fa a les seves dades més bàsiques, dir que fa uns 7,5 km. ressegueix el tram urbà del riu Cardener, es puja cap a un dels punts més alts de la ciutat (a les afores) i després es torna cap al centre passant pel barri antic. A risc d'haver-me'n deixat algun, els punts de més interès són els següents:
  • Sortint del c/ Barcelona, ens dirigim a la zona esportiva de El Congost però abans hem de creuar el riu Cardener (per la carretera C-55 que mena a Súria, Cardona i Solsona). Aquí trobem els dos primers elements. D'un costat la Font de Neptú (o del Vell) que data de principis del segle XIX i que després de molts anys d'abandó i deixadesa va ser restaurada el 2007; i de l'altre el Pont Nou, de principis del segle XIV, és un dels ponts medievals més rellevants de Catalunya compost per 8 arcs (inicialment en tenia 9) però això no ha evitat que es trobi en un estat de conservació francament millorable.
  • Resseguim el riu, tot i veient les obres de remodelació de la seva llera per transformar-la en una zona verda i de passeig (que bona falta li fa) i ens arribem fins l'entrada sud de la ciutat, la més monumental i que tothom ha vist algun cop. En un radi no gaire extens hi trobem el Pont Vell, que data dels segles XII-XIII però que es diu que té orígens romans. Gairebé a tocar hi trobem la petita capella de Sant Marc (gòtica del segle XV). En ambdues construccions hi ha dues plaques que indiquen l'alçada de les aigües durant les riuades del 1907.
  • Sense moure'ns d'aquest indret, la vista ens porta a la icona monumental de la ciutat, la Basílica de la Seu, coronant el turó del Puig Cardener. Un dels millors exemples del gòtic català, va ser bastida sota la direcció de Berenguer de Montagut (el mateix que el de l'església de Santa Maria del Mar -la de la novel.la de l'Ildefonso Falcones, "La catedral del mar"). De dimensions majestuoses, el seu interior conté una magnífica mostra de retaules gòtics. De fet, tota la façana sud de la ciutat està sent renovada per millorar-ne la imatge -bona falta també li feia- amb actuacions que inclouen la remodelació de la Plaça de la Reforma, els nous jutjats, la reconstrucció del camí dels Corrals i les expropiacions i enderrocs de les edificacions que se situaven a la falda del Puig Cardener i que feien que el conjunt en sí fes pena.
  • Deixem aquest punt -el més baix del recorregut- i comencem a enfilar cap amunt. Hi trobem de seguida l'església de la Cova de Sant Ignasi de Loiola, un dels exemples més rellevants del barroc català i edificada sobre la bauma on segons la tradició, el fundador de la Companyia de Jesús va escriure els seus "Exercicis Espirituals". No en va Manresa és un important centre de peregrinació dels membres de la congregació de jesuïtes i sospito que poca gent ho sap.
  • Continuem pujant pel c/ Santa Clara -no deixarem de fer-ho fins arribar al punt més alt del recorregut- i passem per davant de la Creu del Tort, un bon mirador de la ciutat cap a la vall del Cardener i la muntanya de Montserrat. A pocs metres trobem el convent de Santa Clara, d'època medieval, amb traces romàniques i gòtiques però que sobretot crida més l'atenció per una part edificada a principis del segle XX seguint els cànons modernistes.
  • Arribem a l'alçada de l'Hospital General i el Barri de la Balconada i hi trobem dos punts d'interès més, com són la Creu i la Casa de la Culla. De la primera destacar el poema que li va dedicar en Jacint Verdaguer mentre que de la segona dir que és una antiga masia les primeres referències de la qual daten del segle XIII.
  • A partir d'aquí baixem cap al barri antic i ens dirigim a la via de Sant Ignasi. Hi trobem la Capella del Rapte -antic Hospital de Santa Llúcia- on s'hostatjà el futur Sant Ignasi i on tingué un "rapte espiritual". L'edifici actual, però, es va reconstruir després que fos destruït durant la Guerra Civil del 1936-1939 (com uns quants edificis més de la ciutat). Des d'aquí enfilem pel c/ de Santa Llúcia -una de les entrades al nucli antic- que si el seguíssim fins el final ens portaria a la Seu. Ens desviem abans per pujar a la Plaça Major on s'alça l'edifici de l'Ajuntament, que data de mitjans del segle XVIII. Aquí s'hi van redactar al 1892 les famoses Bases de Manresa (el primer manifest del catalanisme polític) mentre que el 1808 la plaça va ser l'escenari de la crema del paper segellat, el primer acte de rebel.lia contra les autoritats franceses de Napoleó. Entre la plaça i el c/ de Santa Llúcia hi ha un carrer que "no existeix" com és el del Balç, un carreró estret, cobert sota els porxos de les cases, que conserva encara el seu antic caire medieval. Com indica el nom, es troba sota una balcera i actualment està sent objecte d'actuacions vàries per tal de fer-lo visible i visitable. Ja era hora també!
  • Des de la plaça baixem pel c/ de Sant Miquel i després enfilem a la Plaça Sant Domènec on en un dels seus costats trobem l'edifici-palau modernista de La Buresa, que va pertànyer a una de les nissagues industrials més importants de Manresa i que fa poques setmanes ha estat escenari d'algunes escenes de l'anunci de l'ONCE per aquest proper Nadal.
  • Al davant tenim un dels accessos al Passeig Pere III, que acull a banda i banda alguns edificis modernistes dels quals en destaca un per sobre dels altres, l'actual biblioteca i abans lloc de trobada de les classes més benestants (era el "Casino dels senyors").
Com veieu un recorregut que inclou alguns indrets bastant coneguts per a a la ciutadania local i uns altres que potser, per a la majoria, encara resulten certament desconeguts. Al mapa teniu senyalitzat el recorregut i els seus punts ressenyats, mentre que també incloc una presentació amb algunes fotografies. Més enllà del que trobeu a la Wikipèdia, si voleu més informació podeu clicar els següents enllaços:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada