dimecres, 29 de desembre de 2010

Marathon man deixa la política!

Doncs com heu pogut comprovar, el meu pas per la política catalana ha estat molt fugaç. Dilluns a la nit anunciava en primícia que entrava a formar part del primer govern del nou president Artur Mas i ara us comunico que m'he vist obligat a deixar-ho estar. De fet, a la foto de rigor del nou equip de consellers no em busqueu perquè no m'hi trobareu pas. En poc més de 24 hores he vist que el món de la política -i tan se val on sigui- és molt dur i has d'anar amb compte amb allò que diuen en castellà "donde dije digo, digo Diego". La cartera promesa pel President no s'ha creat i "només" m'oferia una secretaria general en una de les que formen l'organigrama definitiu. Ja m'havia fet a la idea d'ocupar un càrrec i és clar, ocupar-ne un altre de segon nivell ... doncs què voleu que us digui, no em venia gaire de gust. Això d'estar subordinat a més gent que el propi President, de no tenir amb ell fil directe per exposar-li les meves idees i projectes i que aquests hagin de passar pel "filtre" d'un superior, no em fa gràcia. Les coses clares i la xocolata espesa!

A més, potser no m'ho vaig acabar de rumiar bé amb el coixí perquè quan em van deixar clar que a partir d'ara la meva agenda personal hauria de quedar en un segon pla, darrera la política, vaig pensar: "renoi, i què faré ara amb les curses? El món de les curses populars no pot perdre un corredor com jo. Quedaria molt orfe!". Així, entre el desencís polític i aquesta altra qüestió, he estat coherent amb mi mateix -una de les poques ocasions que ho he estat- i veient la que se'm cauria a sobre en els propers anys (abans que dimitís o em fessin dimitir), vaig optar per plegar discretament. Si us esteu demanat perquè els diaris no n'han informat és perquè després de comentar-ho amb el Mas, vam decidir no dir-ho a ningú. La foto de l'anterior entrada era una previsió del que hauria d'haver estat aquest primer govern però com en cap moment es va oficialitzar, es podria dir que no es tracta de cap dimissió. I ja sabeu que l'oposició sempre està a l'aguait de fets com aquest per desprestigiar el govern de torn. No és qüestió tampoc de donar munició a l'enemic.

El que m'ha sabut més greu d'aquesta situació és que ha tingut lloc entre els dies 28 i 29 de desembre, casualment quan molta gent li ha agafat el gust a fer innocentades i uns altres se les empassen de bona fe. Sisplau, creieu-me que si algun cop entro en política de forma activa, allò que diuen d'estar en primera fila, m'hauré begut l'enteniment i haureu votat a un tocat de l'ala. És clar que en aquest món, i després dels darrers anys de govern tri(st)partit, de boigs n'hi ha un munt (que no vol dir que sempre siguin incompetents).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada