Manresa: la Torre de Santa Caterina

A fi de no abandonar la preparació atlètica i d'aprofitar les poques estones que disposem, aquest matí hem sortit jo i el Frans a córrer una estona i per no repetir sempre el mateix itinerari del Poal, hem preferit canviar i anar en direcció contrària. Així, l'objectiu ha estat arribar fins una altra de les icones patrimonials de Manresa, força coneguda per ser visible des de molts punts de la ciutat però alhora no gaire visitada perquè es troba als afores. Es tracta de la Torre de Santa Caterina que situada en un turó a l'extrem sud-oest de la ciutat i a l'altra banda del riu Cardener, permet gaudir d'una molt bona panoràmica de la façana sud de Manresa, la més monumental (amb el conjunt de la Cova, el Pont Vell i la basílica de la Seu). La torre es va aixecar al turó homònim l’any 1836, amb motiu de les guerres entre carlins i isabelins, és de planta cilíndrica i encara conserva les finestres i espitlleres al seu voltant, adequades per a l'ús d'armes de foc. L'any 1949 s'hi va traslladar el polvorí que fins aleshores havia estat a l'antiga caserna militar del Carme (avui dia alberg de joventut), en ple centre de la ciutat!!

De fet, buscant informació de l'esmentada torre descobreixo que a més a més d'aquests dos equipaments militars, n'hi havia un tercer del qual només en queda avui dia el nom i les restes d'una de les seves parets: és el castell de Puigterrà (o fortí de Santa Isabel), construït l'any 1822 i que va romandre dempeus poc temps doncs les cròniques diuen que ja abans de l'inici de la guerra civil del 1936, les restes eren molt escasses. Per la seva situació, es tracta d'un bon mirador sobre la ciutat i avui dia és un parc. Això sí, força deixat. El que ha de ser un pulmó verd en ple centre urbà, de moment segueix sense ser ni pulmó i molt menys encara, verd.

Però tornem al fil de l'entrada, la Torre de Santa Caterina. Com és natural hi podem arribar des d'uns quants punts però decidim de fer una mica de volta perquè al final ens surti un itinerari al voltant de la desena de qms. Així, enfilem cap a la zona esportiva de El Congost passant de llarg la Font de Neptú i el Pont Nou (ja en vaig parlar en l'escrit anterior) i agafem el camí vell de Rajadell per deixar-lo després i desviar-nos pel camí rural que mena al bosquet de la Suanya. Però no hi arribem (això ja ho farem un altre dia) perquè a mig camí ens desviem a l'esquerra per un caminet que porta a dos petits barris ben diferents per la tipologia de les seves cases; es tracte de Bellavista i Sol i Aire, un de caire humil amb casetes de planta baixa, senzilles i modestes i l'altre, una urbanització amb xalets de més nivell. Sembla mentida com en pocs metres les diferències socials i econòmiques siguin tan evidents. D'estant aquí travessem la carretera que de Manresa porta al Bruc i Igualada i l'objectiu de la Torre de Santa Caterina és a tocar. Llàstima que el matí estava emboirat i les vistes des d'aquest punt no donaven per gaire. Des d'aquí baixem el turó que com molts altres d'aquestes contrades, ha estat moldejat amb les típiques terrasses de pedra seca que permetien fer petits horts de conreu. I és que en tot aquest entorn les oliveres han ocupant durant molt de temps aquests terrenys. Arribem al barri de la Guia, que va créixer per allotjar els treballadors ferroviaris de l'estació de Renfe que té als seus peus. És un barri modest, bastant deixat de la ma de Déu (o de l'Ajuntament) i per al qual, i com es diu en aquest bloc sobre la ciutat de Manresa, més enllà de ser una barrera física, les vies del tren sembla que l'aïllin d'alguna cosa més.

Des d'aquí és molt fàcil travessar el riu Cardener pel seu lloc més emblemàtic, el pont vell pujant i baixant la seva típica estructura d'esquena d'ase. Agafem un caminet costerut i força ombrívol que segueix el torrent el Santa Clara i ens deixa a la part del darrera del convent homònim, molt a prop de la Creu de Tort (no m'estenc aquí perquè d'aquests punts ja en vaig parlar a l'entrada anterior). Havent fet fins aquí uns 7,5 km. decidim tirar pel dret, doncs tampoc tenim gaire més estona, i sent conscients que aquesta altra part de l'itinerari no té cap interès especial. Travessem els barris de la Sagrada Família i de la Font dels Capellans (el segon una mena de Badia del Vallès però salvant molt les distàncies) i enfilem l'Avinguda de les Bases de Manresa, per un tram de la qual transcorre part de la cursa dels 10 km. urbans de Manresa.

Tot plegat, ens ha sortit un itinerari d'uns 10,5 km. i que tenim la intenció que sigui part d'un altre de més llarg que faci la volta a la ciutat. Com si es tractés d'un recorregut perimetral. Ja ho anirem veient. Tot seguit us reprodueixo el mapa de l'itinerari i us adjunto unes quantes fotos, la majoria de les quals extretes d'aquests dos blocs que ja he fet esment en altres entrades: el de les "Històries manresanes" i "Manresa calidoscopi".

I ja posats a parlar de curses per Manresa, us recordo aquesta altra entrada, per si us interessa:

• Proposta de cursa per Manresa amb motiu de la seva Festa Major.
  

Mostra Torre Santa Caterina en un mapa més gran

Manresa monumental (2)

View more presentations from JCLlurdes.