S'acosten dates crítiques per aquella gent que procura no haver de canviar de talla de pantalons en poques setmanes, després de passar pel via crucis de dinars i sopars varis amb la família i amics. I ja sabeu també que en aquesta època no s'han de perdre els bons costums culinaris i és de rigor menjar la sopa amb carn d'olla i amb el que sobri fer i empassar-se els canelons de l'endemà. I per suposat, després unes bones postres amb dolços, torrons, copes, caves, puros i qualsevol altra cosa que ajudi a posar pels núvols el nostre índex de colesterol , bo i acceptant que a partir del gener d'una forma o altra ho haurem de purgar. És allò tan típic dels bons propòsits per al nou any i que després, quan veiem que complir amb la nostra pròpia paraula se'ns fa molt costa amunt, apliquem allò de "donde dije digo, digo Diego".
Doncs bé, amb la intenció de procurar per la vostra salut i que no col.lapseu el servei públic de salut (que ja va prou col.lapsat) o hagueu d'anar d'urgències, us proposo un llistat d'unes quantes curses per als dies de Nadal, Sant Esteve i sobretot, per a la diada de Sant Silvestre, l'última tarda-nit de l'any. Tingueu en compte que molta gent només corre un cop a l'any i vés a saber per quins sants pebrots ha de ser aquest. Potser és un signe de penitència pels excessos que hauran comès durant aquests dies. Així doncs, us detallo en aquest mapa del Google maps les curses que he trobat, tant a la revista "Marathon" (núm 302, novembre) com al web de Ropits; en color blau les poques que se'n fan al Nadal, en color salmó les de Sant Esteve i en verd les de Sant Silvestre. Val a dir, però, que algunes curses que es fan el dia 26 s'autoanomenen també de "Sant Silvestre", cosa que ara mateix no acabo d'entendre. Potser serà que córrer sota l'advocació d'un sant i no d'un altre dóna més ales (com un Red Bull) o vesteix més.
Fixeu-vos que el mapa inclou 30 curses amb l'especificació de la distància i el nombre d'edició (si hi cliqueu a sobre de cada símbol). Pel que fa a la primera qüestió, no superen els 10 km. (no sigui que la gent es cansi massa i després no tingui esma per a res més) i més aviat predominen altres de molt més assequibles. I pel que fa a l'antiguitat, hi trobem de tot, des de la que s'estrena enguany (p. ex. Salou o Campdevànol) a altres de molt més veteranes (les de Mataró, Llagostera i El Masnou superen la trentena). I com no podia ser de cap altra manera, Manresa no hi surt. És cert que s'hi fan altres curses i, fins i tot, una al desembre per la Marató de TV3 -la "Cursa per la vida"- i potser amb una més en faríem ja un gra massa. Però altres ciutats n'organitzen també unes quantes i això no és cap obstacle perquè no hi faltin a la tradició de córrer per Sant Silvestre. Ja veieu que no deixo de reivindicar curses per Manresa, com aquesta i la mitja marató ... a veure si arriba el moment que algú em faci cas.
De moment, i pel que fa a mi, potser m'animo a participar-hi en una i ara mateix la d'Avinyó és la que té més paperetes, doncs és a prop de casa, es fa d'hora a la tarda, no és cara i pel que tinc entès, aplega un bon ambient familiar i casolà, sense cap més pretensió. En descarto d'altres però sobretot la de l'indiot a Mollerussa, més que res perquè si em toqués la grossa i la guanyés no sabria què fer-ne amb el premi: un indiot, una perdiu o una guatlla en funció de la categoria. Igual que allò que deia fa pocs dies del premi de la gallina a la Cursa del Gall de Sant Fruitós de Bages. Però vaja, i ja que parlem d'animalons plumífers, pensar en guanyar una cursa seria com fer volar coloms. Oi que està ben trobat? Així doncs, animeu-vos a fer alguna cursa per aquestes dates i potser, a més de baixar els excessos culinaris que hagueu pogut cometre, qui sap si li agafareu el gust i aquesta serà la primera d'un llarg historial atlètic.
Per acabar, si us interessa llegir-la, aquí teniu l'enllaç a l'entrada de fa quasi un any de la meva primera cursa de Sant Silvestre (a Berga):
Doncs bé, amb la intenció de procurar per la vostra salut i que no col.lapseu el servei públic de salut (que ja va prou col.lapsat) o hagueu d'anar d'urgències, us proposo un llistat d'unes quantes curses per als dies de Nadal, Sant Esteve i sobretot, per a la diada de Sant Silvestre, l'última tarda-nit de l'any. Tingueu en compte que molta gent només corre un cop a l'any i vés a saber per quins sants pebrots ha de ser aquest. Potser és un signe de penitència pels excessos que hauran comès durant aquests dies. Així doncs, us detallo en aquest mapa del Google maps les curses que he trobat, tant a la revista "Marathon" (núm 302, novembre) com al web de Ropits; en color blau les poques que se'n fan al Nadal, en color salmó les de Sant Esteve i en verd les de Sant Silvestre. Val a dir, però, que algunes curses que es fan el dia 26 s'autoanomenen també de "Sant Silvestre", cosa que ara mateix no acabo d'entendre. Potser serà que córrer sota l'advocació d'un sant i no d'un altre dóna més ales (com un Red Bull) o vesteix més.Fixeu-vos que el mapa inclou 30 curses amb l'especificació de la distància i el nombre d'edició (si hi cliqueu a sobre de cada símbol). Pel que fa a la primera qüestió, no superen els 10 km. (no sigui que la gent es cansi massa i després no tingui esma per a res més) i més aviat predominen altres de molt més assequibles. I pel que fa a l'antiguitat, hi trobem de tot, des de la que s'estrena enguany (p. ex. Salou o Campdevànol) a altres de molt més veteranes (les de Mataró, Llagostera i El Masnou superen la trentena). I com no podia ser de cap altra manera, Manresa no hi surt. És cert que s'hi fan altres curses i, fins i tot, una al desembre per la Marató de TV3 -la "Cursa per la vida"- i potser amb una més en faríem ja un gra massa. Però altres ciutats n'organitzen també unes quantes i això no és cap obstacle perquè no hi faltin a la tradició de córrer per Sant Silvestre. Ja veieu que no deixo de reivindicar curses per Manresa, com aquesta i la mitja marató ... a veure si arriba el moment que algú em faci cas.
De moment, i pel que fa a mi, potser m'animo a participar-hi en una i ara mateix la d'Avinyó és la que té més paperetes, doncs és a prop de casa, es fa d'hora a la tarda, no és cara i pel que tinc entès, aplega un bon ambient familiar i casolà, sense cap més pretensió. En descarto d'altres però sobretot la de l'indiot a Mollerussa, més que res perquè si em toqués la grossa i la guanyés no sabria què fer-ne amb el premi: un indiot, una perdiu o una guatlla en funció de la categoria. Igual que allò que deia fa pocs dies del premi de la gallina a la Cursa del Gall de Sant Fruitós de Bages. Però vaja, i ja que parlem d'animalons plumífers, pensar en guanyar una cursa seria com fer volar coloms. Oi que està ben trobat? Així doncs, animeu-vos a fer alguna cursa per aquestes dates i potser, a més de baixar els excessos culinaris que hagueu pogut cometre, qui sap si li agafareu el gust i aquesta serà la primera d'un llarg historial atlètic.
Per acabar, si us interessa llegir-la, aquí teniu l'enllaç a l'entrada de fa quasi un any de la meva primera cursa de Sant Silvestre (a Berga):
- Cursa de Sant Silvestre a Berga (2009).
Mostra Curses per Nadal i Sant Silviestre en un mapa més gran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada