diumenge, 19 de desembre de 2010

Pujar i baixar per Manresa

Quarta entrada dedicada a descriure possibles recorreguts urbans per la ciutat de Manresa, seguint un fil conductor concret (monumental, industrial, etc.). En aquest cas es tracta d'un altre més llarg que els anteriors (uns 13,5 km.) i una mica exigent perquè suposa pujar als diferents turons que hi trobem, tant dins el nucli urbà com als afores. I és que per a qui no conegui la trama urbana de la ciutat, dir que té una orografia una mica complicada i està esquitxada d'unes quantes elevacions modestes, d'aquelles que reben un topònim tipus "turó", "puig", "tossal", "pujol", etc. i que fetes totes juntes fa que l'itinerari sigui una mica trenca-cames. Com veureu aquest recorregut passa per alguns llocs (monumentals) ressenyats en escrits anteriors però com Manresa tampoc és una ciutat molt extensa, és impossible no repetir carrers i barris. Dit això, sense que sigui comparable als mítics 7 turons de Roma, a la capital de Bages podem pujar i baixar els següents:
  • Iniciem el recorregut a la Plaça Bages baixant cap el Passeig Pere III per pujar el Puigterrà (282 m.), en ple centre de la ciutat i que podria ser un molt bon parc urbà si l'Ajuntament s'ho acabés de creure. Però és clar, patint un (trist)partit durant anys ... que voleu fer-hi? Recordeu que quan vaig descriure l'itinerari cap a la Torre de Santa Caterina ja vaig parlar d'aquest Puig i de com al segle XIX hi va haver un fortí. D'aquí el nom de "castell" que encara perdura.
  • Deixem aquest primer turó per atacar el segon amb el qual ens endinsarem al nucli antic. Es tracta de Puigmercadal (250 m.) on a les primeres dècades del segle XIV es va construir l'església del Carme, enderrocada pedra a pedra durant la Guerra Civil del 1936-1939. La que hi ha avui dia és la reconstrucció que se'n va fer després del conflicte, seguint un estil neogòtic, però restà inacabada (la façana) i tot plegat, no és que sigui un temple gaire interessant de veure. Això sí, diu la tradició que el 21 de febrer del 1345 hi va haver el miracle de la llum, segons el qual una misteriosa llum provinent de Montserrat hi va entrar al temple i va ser interpretat pel bisbe de Vic com un senyal per posar fi al conflicte que tenia amb la ciutat arran de la construcció de la sèquia que portava (i encara ho fa) l'aigua des del riu Llobregat. Al costat de l'església hi ha la plaça homònima on abans hi havia un antic convent de monjos carmelitans, després caserna militar i des de fa uns quants anys un alberg de joventut mentre l'antic claustre fa de pàrquing (de zona blava, és clar).
  • Gairebé a tocar d'aquest s'alça el turó més emblemàtic de la ciutat, el Puigcardener (240 m.) on hi arribem després de travessar la Plaça de l'Ajuntament. Segurament va ser el primer lloc poblat de la ciutat per les restes d'origen iber que s'hi van trobar i avui dia hi podem veure la basílica de la Seu, el seu principal monument -d'estil gòtic- i la que surt a totes les postals que se'n fan. No m'hi estendré gaire perquè d'informació sobre aquest n'hi ha un munt i jo també n'he parlat al bloc més d'un cop.
  • Baixem per la reformada Plaça de la Reforma fins arribar a l'entrada sud de Manresa i pujo per la Via de Sant Ignasi i el barri de les Escodines. Estarem fent el tram de pujada més llarg, tot i que amb un pendent regular però sostingut fins arribar al següent turó. De fet, no ho és ben bé ja que en arribar a l'alçada de la Casa de la Culla em desvio a la dreta i entro al barri de la Balconada; el nom ja ho diu tot perquè quan es deixen enrere els blocs de pisos es gaudeix d'una molt bona vista de la riba del riu Cardener i molt més enllà en direcció sud (baixarem dels 285 m. als 276). Un molt bon balcó sobre la ciutat.
  • Deixem aquest barri i agafem un corriol que ens porta a baix, al barri de Sant Pau, molt més petit que l'anterior i cases de planta baixa. D'estant aquí entrem de nou a Manresa i creuem el Pont Vell (aquí haurem arribat al punt més baix de l'itinerari amb 200 m.) per pujar cap al turó de la Torre de Santa Caterina (275 m.), tot i passant pel costat d'un altre barri de la perifèria manresana, la Guia. Com ja li vaig dedicar una entrada recent, no ens repetirem, així que la deixem enrere i tornem pel camí que ens porta als barris de Bellavista i Sol i Aire, no sense deixar d'adonar-nos que a l'esquerra ens queda el Turó del Xato (289 m.).
  • Baixem pel camí que ens ha de portar a la zona esportiva de El Congost i travessem per segon cap el Cardener, ara pel Pont Nou; entrem de nou a la ciutat i comencem l'ascens al darrer turó, però abans d'arribar-hi haurem de passar pel Tossal dels Cigalons, que avui dia és una font de conflicte veïnal amb l'Ajuntament perquè després de molt de temps de reivindicar-hi un parc, el que hi han acabat fent sembla ser que no agrada gens. De totes formes, com tota aquesta zona està urbanitzada del tot, i l'ascens cap al darrer Puig no s'haurà acabat, no ens adonarem que estem pujant per aquest Tossal.
  • El darrer turó és el Puigberenguer, el més alt de tots amb 295 m. i que ofereix una de les millors panoràmiques de la ciutat i bona part de la comarca. Encara que avui dia hi trobem una escola, antigament aquest espai estava ocupat per una gravera, malgrat que no ho sembla perquè l'Ajuntament va reomplir els forats deixats per l'activitat extractiva. Tot i així, i com el de Puigterrà, aquest també és un espai desaprofitat perquè es troba deixat de la ma de Déu i només hi trobem una gran esplanada plena de matolls i buida de quelcom que la pugui fer atractiva.
Com els anteriors escrits relacionats, us adjunto el recorregut i una magnífica foto aèria on indico gairebé tots els turons indicats, extreta d'aquesta web.



Ver Turons de Manresa en un mapa más grande

2 comentaris: