Un 5 de 7: inici d'una nova etapa?

Veient el títol d'aquesta primera entrada de novembre potser us demanareu si he deixat les curses populars i ara em dedico al món dels castellers, si estic fent de pinya, formo part del tronc o pel contrari, m'arrisco a pujar dalt de tot com qualsevol lleugera enxaneta. Doncs no, amb aquest títol només vull donar fe del que pot ser l'inici d'una nova etapa en la meva preparació atlètica (que pedant que sona dit així!) o, per ser més precisos, la tornada a la meva etapa més "gloriosos" (podríem parlar d'un cert "renaixement"?). M'explico: aquesta setmana que hem deixat enrere ha estat la primera en molt de temps que he sortit a córrer 5 dies; en concret van ser el dimarts, dijous, divendres, dissabte i diumenge (ja veieu que no vaig descansar ni al setè). I fent memòria m'hauria de remuntar uns quants anys per veure una "proesa" d'aquesta magnitud, si tenim en compte que vaig començar a córrer amb una certa assiduïtat a la segona meitat del 2006 i que el moment "fort" va ser entre el 2007 i 2008. I la cirereta del pastís és haver comprovat en aquestes cinc jornades que no és gaire difícil vèncer la mandra que implica córrer de bon matí, quan encara és fosc, tot i que ara això ja és més complicat pel recent canvi d'horari.

Després d'un parell de setmanes de descans vaig pensar que ja n'hi havia prou i que el que més em convenia era tornar-me a posar les piles, ni que fos a un ritme suau i anar fent després. Dit i fet. Les sessions no són gens de l'altre món, varien entre els 7 i 10 km. alterno pista i asfalt i de moment les sensacions són bastant bones, doncs no em noto per res ni el tendó ni el bessó. És cert també que ja m'agradarà veure com responc després en una cursa i de més distància però fins el moment, no tinc motiu de queixa. D'altra banda, sembla que el fet de córrer al matí m'estigui anant també força bé; surto cap a les 7:30h-7:45h (però avui a les 7:15 ja estava al carrer) i quan acabo (no arriba a 1 hora) em sento molt millor. Tinc la sensació de la feina feta i el cos molt més despert i actiu, quan abans per aquestes dates em plantejava córrer només al capvespre i, de vegades, amb certa desgana propiciada pel cansament que arrossegava de tot el dia treballant. Encara recordo quan fins no fa gaires setmanes, anant amb el cotxe cap a la feina, em topava de bon matí amb uns quants corredors tapats fins dalt de tot i pensant: "renoi, quines ganes s'han de tenir per sortir a córrer a les fosques i, com aquell qui diu, encara amb el pijama posat". I ara em teniu a mi passat-me a les files d'aquests "sonats" i sent també objecte d'aquest mateix pensament per part d'altres conductors. Des d'aquest punt de vista, el meu pròxim repte és sortir encara més d'hora ... posem cap a les 7:00h. Algú s'apunta? Ja us aviso que si és temptador i llaminer deixar-se guanyar pels llençols del llit i estar-s'hi fent mandres, encara ho és més si es pensa que a fora, a part de la foscor, el fred també és un poderós enemic.

Com ja em conec no vull tocar les campanes abans d'hora perquè vés a saber quan durarà aquesta dèria. De moment, les circumstàncies laborals i familiars m'ho permeten fer i espero que segueixi així durant un temps més. Crec que si es pot escollir és millor córrer al matí que no pas a la tarda o al capvespre; en el primer cas un s'ho pot agafar com una manera de recarregar-se d'energia abans de començar la jornada laboral, mentre que en el segon hi ha el risc que se surti a córrer com una obligació -quant potser del que se'n té més ganes és d'arribar a casa i desconnectar de tot-, sense gaire entusiasme. I com va dir el col.lega Frans, no hi ha res pitjor que córrer desganat i emmandrit. Així doncs, qui sap si coincidint amb les darreres proeses castelleres de les diferents colles, hauré començat una nova etapa. Suposo que de vegades, si no es vol caure en la rutina val molt la pena fer canvis (de recorregut per entrenar-se, d'horaris per fer-ho, etc.). I de moment, la cosa va per bon camí perquè a dia d'avui (dimarts), aquesta setmana ja porto un 2 de 2. A veure si al final resultarà que m'acabaré trencant de nou per un excés d'entrenament.

I a més a més, segueixo sense pensar en cap cursa en concret per a les properes setmanes. Algú podria pensar en una manca de motivació però més aviat el contrari: estic bastant motivat però ara per participar en curses molt concretes. I fins que no hi arribin, doncs esperaré i faré altres activitats. Per començar, ja ens hem apuntat a la travessa en BTT de Berga a Santpedor, amb l'esgarrifosa xifra (per mi) de 55 km. Però d'això ja us en parlaré ben aviat.

Per acabar, potser us ve de gust llegir aquestes dues entrades recents en què també faig alguna reflexió semblant:

• Sobre el procés de recuperació de la lesió.
• Què he perdut i què he guanyat?