Què m'he perdut? Què he guanyat?

Ja sabeu que després de la cursa dels volcans d'Olot vaig prendre la decisió de deixar enrere aquest tipus de curses, atès que exigeixen una dosi de "sacrifici" que el meu cos (i cap) ja no està disposat a oferir. És per això que ara intentaré ser més selectiu en les curses que faci i si convé estar-se aturat un o dos caps de setmana i esperar al següent, doncs no passa res. Abans de "cremar-me" fent curses que m'acabaran fent més mal que bé, prefereixo córrer menys. Òbviament en això hi té molt a veure el fet que estic en un baix nivell de forma i que encara arrossego les seqüeles de la lesió al bessó i per això, algú podria pensar -i amb bon criteri- que no diria el mateix si aquestes dues circumstàncies canviessin, o no hi fossin presents. Doncs bé, crec que en això s'equivocaria perquè encara que estigués molt millor que ara -i no costaria gaire- estic convençut que seguiria pensant el mateix. Ja no em ve tant de gust fer certes curses si han d'implicar un esforç extra que ni em va ni em ve. Com diria aquell, en una cursa el dolor és inevitable però el patiment és opcional. En altres paraules, que si he de prémer els dents prefereixo fer-ho per intentar córrer una mica més ràpid en una cursa més còmoda (ergo, més planera) que no haver-ho de fer res més sentir el tret de sortida perquè aquesta ja s'enfili a les primeres de canvi.

Tot això ho dic a mode de reflexió perquè de tant en tant va bé recordar-ho -sobretot a mi mateix que sóc un pèl imprevisible- però també per deixar constància de què deixo de fer amb la intenció de reservar-me per altres "reptes". Per començar, ahir diumenge es va fer la Mitja Marató de Sant Cugat del Vallès, una cursa força consolidada en el calendari català i de la qual, per un cantó i per altre, m'havien arribat bones referències. És ben cert que aquesta no la tenia programada en el meu calendari particular de curses per al mes d'octubre però també ho és que tinc aquesta distància al cap i que sí tinc previst fer la mitja de Mollerussa, d'aquí dues setmanes. Més que res perquè malgrat no estigui gaire en forma crec que encara és una distància assumible per a les meves més que modestes possibilitats. En altres paraules, no puc fer el salt cap a la marató (vés a saber si en faré cap altra) però de vegades penso que les curses de 10 km. no és que se m'hagin quedat petites però potser ja no m'atreuen tant. Diguem que com ja he perdut aquella "espurna" de velocitat que crec es necessita més en distàncies curtes, opto ara per altres de més llargues en què molts corredors populars apostem per la tranquil.litat i serenor i no tant per si aconseguim rebaixar el temps en no sé quants minuts. Traduït en termes numèrics, que descarto del tot fer una mitja marató al voltant de l'1:35h (minut més minut menys) i ara si aturo el cronòmetre en l'1:40h ja em donaré per molt satisfet. Fixeu-vos com van canviar els objectius en funció de factors com l'edat, estat de forma, anímic, etc. Tot i això, no descarto ni molt menys participar en curses de 10 km. (p. ex. aquest proper diumenge). La qüestió segueix sent la de passar-s'ho bé i no amargar-se per foteses com aquesta.

Parlant de curses de 10 km. no fetes, aquest cap de setmana m'he perdut la de la Penya Blaugrana de Santpedor (vila natal d'en Pep Guardiola), que té molta acceptació i que aquest dissabte va aplegar més de 500 persones. La vaig fer l'any passat i no vaig sortir gaire content, tant pel que fa a la meva actuació personal com per alguns aspectes organitzatius que, crec, eren millorables. I de fet, l'edició d'enguany ha introduït alguns canvis rellevants que van en aquesta línia, com és un circuit millor mesurat (fa un any no va arribar als 10 km.) i un control del temps amb xip. Això ja està més en consonància amb el preu de la inscripció i amb el que et trobes en altres curses semblants. De totes formes, malgrat que la tinc a tocar de casa, aquest cop no hi he participat però tot i així, el dissabte al matí jo i el Frans vam fer una sortida i aprofitant que disposàvem d'una mica de temps (els nens n'absorbeixen molt), ens hi vam acostar i com qui no vol la cosa, vam acabar fent un recorregut de gairebé 16 km. Diguem que un bon entrenament de cara a una mitja marató però això sí, molt tranquil. Per a què enganyar-nos!

Per contra, l'avantatge d'haver descansat aquest diumenge és que m'ha permès visitar la vila bagenca d'Artés i gaudir, a més d'un bon dia, d'uns quants tasts de vins amb motiu de la 15ª edició de la seva Fira de la Verema. No deixa de ser una festa més de les que es fan i es desfan per la geografia catalana però entre que també és molt a prop de casa i que de tant en tant cal posar combustible al cos (llegeixi's "mam"), doncs val la pena deixar-s'hi caure. A més, tenia l'al.licient que hi eren representats els 11 cellers que integren la D.O. Pla de Bages. No és que sigui molt extensa ni molt potent com altres de catalanes però val a dir que està creixent i que com diu la dita, al pot petit hi ha la bona confitura. I aprofitant que esmento Artés, és estrany que no facin coincidir amb aquesta Fira el Cros de l'1 de maig, més que res perquè estic segur que atrauria més participants (i no és que n'atregui pocs). Penseu que quan es tracta de moure's de festa en festa, les relacionades amb la gastronomia en general són les que acaben atraient més gent (es veu que això d'engrapar ens va molt). Però potser, justament per això, els organitzadors del cros no volen captar més gent i prefereixen mantenir-se en un nivell més modest. Que així sigui, molt sovint aquesta mena de curses són les millors.

En definitiva, que aquest cap de setmana m'he perdut (voluntàriament) la cursa de Santpedor (o la mitja de Sant Cugat) però en canvi he donat una alegria al meu cos amb una dosi de descans i regalimat amb unes quantes copes de vi. I us ben asseguro que no canvio una cosa per l'altra.

Per acabar potser us interessaria llegir aquestes dues entrades relacionades amb la cursa de Santpedor del 2009:

• La crònica prèvia a la cursa.
• La crònica postcursa.