Blaugranes en cadires de rodes, aquest va ser el bloc guanyador de la tercera edició dels Premis Blocs Catalunya 2010 en la categoria d'esports que es van lliurar ahir a l'edifici TecnoCampus de Mataró-Maresme. Abans de fer una petita crítica del que em va semblar tot plegat, deixeu-me que en faci una breu crònica de com va anar tot plegat. Ens hi presentem puntuals i veiem que la zona on es troba el complex encara està en obres -de fet, l'alcalde diria després durant el seu missatge de benvinguda que encara estava per inaugurar i que les butaques de l'auditori estaven precintades poques hores abans. L'acte comença a les 20:10h i és conduït pel periodista de TV3 Martí Gironell, que el podeu veure al programa matinal d'en Josep Cuní i que conrea també la literatura (p. ex. seves són les novel.les "El pont dels jueus" i "La venjança del bandoler"). Després d'un parell de parlaments s'inicia el que tothom espera com és l'entrega dels premis. Per a cadascuna de les categories presenten molt breument els blocs finalistes amb una imatge fugaç projectada en una gran pantalla. Pel que fa a la nostra categoria, ens haurem d'esperar fins el final doncs és la darrera a ser presentada, tot i que feia una estona que sabíem que Marathon man no s'enduria el premi.
Durant l'acte veiem també que alguns finalistes han portat la seva pròpia claca i que gairebé tothom està amb els seus mòbils, Ipods i portàtils connectats en alguna xarxa social que ara estan tan de moda. Ens adonem, doncs, que no estem al dia, que ens quedat ancorats al segle XX. Fins i tot jo tampoc resisteixo la temptació i amb el meu Ipod (que fins ara només el feia servir per escoltar música) faig una piulada al Twitter i em connecto també al Facebook. Pocs minuts després de les 21:30h s'anuncia el premi del bloc d'esports i l'assumpte, per mi, ja s'ha acabat. Després d'escoltar les paraules de cloenda del Sr. Benach (no sabem si va venir amb el seu cotxe oficial tunnejat) i que, curiosament, no es va fer llarg per ser un polític, anem a ofegar la pena amb el fantàstic piscolabis que s'ha organitzat després. Ens trobem una antiga estudiant meva de Geografia a la UAB que ha vingut amb el seu company -també finalista en la categoria de "Personal"- i amb qui compartim canapès i impressions de la jornada.
Dit això, la meva més sincera enhorabona als guanyadors -que suposo s'ho han merescut- així com també als altres 90 blocs finalistes, d'entre els quals, i després de tafanejar-ne uns quants, crec que n'hi ha un munt de molt bons. Ara bé, això no treu que m'hagi d'estar de fer una petita crítica als Premis o si ho preferiu, unes quantes reflexions en veu alta:
- En primer lloc, pensàvem que els guanyadors no es farien públic fins la mateixa entrega dels premis i que això volia dir que els afortunats tampoc ho sabrien. Però amb l'entrega del quart premi ja vam veure que no era així, que ells ja n'estaven al corrent i per tant, la resta de finalistes que no vam rebre abans cap avís ja podíem deixar enrere tota esperança. I si encara hi havia algun dubte ja se'ns va dissipar del tot amb el premi que va rebre el monstre -o la nova "diva" del periodisme català- n'Antoni Bassas, recollit pel seu col.lega Toni Cruanyes, que va agrair el guardó en una videoconferència (gravada, of course). Diguem-ne que en aquest sentit potser vam ser una mica ingenus i sospitem que tampoc vam ser els únics.
- Crida una mica l'atenció que 8 dels 10 blocs premiats fossin també els més votats a les seves categories. Per tant, potser sí que al final el nombre de vots recollits ha estat un factor bastant decisiu perquè el jurat els triés, malgrat que tot apuntava que aquesta seria una qüestió secundària (només per decidir els finalistes). Evidentment el bloc més votat no té perquè no ser el més bo però després de veure uns i altres, confesso que en alguns casos crec que no s'ha tingut gaire en compte allò dels criteris de disseny, estructura, continguts, etc.
- Si pareu compte veureu que uns quants dels blocs premiats pertanyen a persones que d'una manera o altra estan sota l'aixopluc de la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals). És el cas del bloc de política, tecnologia i un dels tres premis especials (i diria que també un quart però com no n'estic segur em callo, no sigui que em trobi després una querella).
- Per últim, i en relació a la categoria d'esports en què Marathon man ha participat, crec que el bloc guanyador hauria d'haver estat un altre doncs penso que n'hi ha uns quants de millors, si ens atenem als criteris citats abans. No ho dic per aquest en concret -i creieu-me, no és una mostra de falsa modèstia- sinó per altres (Ironpanic, els perduts de Begur o Espai de futbol). Estic convençut que tant pel contingut del veredicte del jurat com per les mateixes paraules de la persona que va recollir el guardó, el bloc Blaugranes en cadires de rodes va ser premiat més aviat per donar suport a les seves reivindicacions, com un acte de sensibilització social en favor d'un col.lectiu que, tradicionalment, ja sabem que en aquest país ho ha tingut sempre una mica cru. I si us plau, no em mal interpreteu: si amb aquest premi la seva situació ha de millorar, digueu-me on he de firmar i ho faig amb els ulls tancats.
- Per últim, i derivat de l'anterior, crec que aquest bloc en concret hauria d'haver estat en una altra categoria (potser la de corporatius) ja que per la naturalesa de les seves entrades, el tema de l'esport (en sentit estricte i si deixem de banda l'omnipresent futbol) potser no és l'objectiu principal dels seus creadors. En altres paraules, no estaria de més que per a les properes edicions, els organitzadors d'aquests premis rumiessin -si és que no ho han fet- la possibilitat d'introduir una categoria de blocs solidaris, reivindicatius, o en aquesta línia.
- La inscripció del bloc en els Premis.
- La finalització del període de les votacions.
Joan Carles,
ResponEliminaPer a mi, Marathon Man és le millor bloc d'esports de tota Catalunya! :D
Una abraçada, Raul.
Bé, Raul, no cal que ens passem que no és el millor ni de bon tros. Tampoc és dolent però segur que és millorable en molts aspectes. És el que té el fet de no ser gaire expert en aquestes qüestions i anar fent sobre la marxa, una mica d'aquí i una altra d'allà, ser allò que en diuen "autodidacta".
ResponEliminaUna altra per a tu.
JC