diumenge, 25 de novembre de 2012

Desembre: una o tres curses?

Aviat entrarem a la darrera setmana de novembre i com aquest mes ja he fet dues curses tinc clar que  no en faré una tercera sinó que em dedicaré a descansar i entrenar el mínim possible fins que iniciem el desembre. I com bé diu el títol d'aquesta entrada, confesso que no ho tinc gaire clar si considerem que  hi ha cinc caps de setmana, tot i que per motius familiars el primer no estaré disponible per a cap cursa. A més, no voldria plantejar-me'n més de dues però el fet que el mes acabi amb les tradicionals curses de Sant Silvestre fa que ara mateix estigui força dubtós. Al final, i com sempre, en algun cas concret acabaré decidint-me sobre la marxa. Així doncs, feta aquesta breu introducció, us detallo tot seguit la meva tria de curses que m'han semblat més interessants i avançant que, hores d'ara, en tinc decidida tan sols una. Anem a pams:
  • Cursa que faré: com altres cops ho dic en singular perquè tinc la intenció de fer la quarta edició de la Cursa del Gall, a Sant Fruitós de Bages, tornant-hi després de l'experiència del 2009. Ara bé, d'ençà aleshores les coses han canviat perquè la cursa és més llarga, dura i jo estic en més baixa forma (no cal recordar-ho). Tot i això, aquesta s'ajusta al perfil de les que estic buscant darrerament quant a distància, perfil, preu, proximitat, etc. Per tant, si no hi ha res, el 16 de desembre allà hi seré.
  • Curses que em rumiaré: òbviament en aquest grup n'incloc unes quantes. En primer lloc, tenim dues proves del circuit ARCS - Anbaso, la d'Aguilar de Segarra (9 de desembre) i Callús (23). De les cinc proves que agrupa -una més que l'any passat- conec les de Rajadell i Suria i per les semblances que tenen totes, crec que ara no s'ajusten gaire a les meves preferències. El que passa és que no em desagradaria fer-ne alguna (no pas les dues) i potser per calendari em va millor la d'Aguilar. Però no ho tinc gens clar. I així d'indecís també estic en relació a la possibilitat de cloure l'any amb una Sant Silvestre; no estaria malament repetir la cursa d'Avinyó perquè és una molt bona opció (per distància, perfil, preu i horari) però després de dos anys seguits participant-hi potser fora bo ampliar-ne el ventall. Prop d'aquesta vila, a Sallent, en fan una altra però la informació disponible és ben escassa i no m'acaba de fer el pes i potser hi ha també altres opcions (Manresa, Cervera ...) però a cinc setmanes vista no estan confirmades.
  • Curses que descarto: en aquest apartat n'incloc tres, totes desconegudes. En primer lloc, per al primer cap de setmana podríeu escollir entre la Cursa del Farell (13,2 km) i la Bell Race de Cabrianes (a Sallent) (10 km). De la primera només n'he sentit a parlar molt bé i ja l'any passat li vaig posar l'ull a sobre, així que espero poder participar-hi el vinent si el cos i el calendari em deixen. De la segona ja vaig comentar no fa gaire que havia canviat de lloc (abans es feia a Navarcles) i que s'ha integrat també en l'anomenat Campionat Maqui de Curses de Muntanya (amb Olvan i L'Espunyola). No em faria res participar novament (per perfil i distància) però a part que aquell diumenge no estaré disponible, no crec que ho fes tampoc perquè la trobo un pèl cara (jo pagaria 16€). I si seguiu aquest bloc ja sabeu què en penso del tema dels preus. I per acabar, la tercera prova en què m'he fixat és la Cursa de Muntanya de Terrassa (10 km) que es farà el diumenge 16. Té molt bona pinta però aquell dia se suposa que estaré fent una altra cursa. Ho haurem de deixar per a una altra ocasió.
I ja posats a recordar antigues "gestes", aquí us deixo els enllaços a les curses que he citat i en què ja hi participat, per si us ve de gust fer-hi una ullada.
Per cert, aquí matí he anat a trotar una estona i després a votar. I vosaltres, ja ho heu fet?







dissabte, 24 de novembre de 2012

Eleccions del 25-N: la meva reflexió

Diumenge, eleccions al parlament català. Per fi s'hauran acabat aquestes dues setmanes de campanya electoral a les quals cal afegir, a més a més, tot el temps que portem de precampanya doncs en aquest país l'anomenada classe política sempre està embrancada en aquesta mena d'historietes perquè són tan inútils que no sap fer res millor. Però estiguem tranquils i agafem-nos-ho amb calma perquè tal i com han transcorregut aquests darrers dies -i sigui quin sigui el resultat final de les eleccions- l'assumpte no s'haurà acabat. Qui em conegui ja sap que sóc bastant discret en relació a la política i em guardo les meves opinions per a mi i ni tan sols les deixo anar així com així davant de coneguts i familiars. Però amb motiu de la passada diada ja vaig fer un escrit en aquest bloc amb què trencava aquesta regla i ara no tinc perquè no fer el mateix, tot i que se suposa també que avui és jornada de reflexió i la Junta Electoral -també quina colla de dròpols- no permet cap acte que "destorbi" els votants.


Vagi per endavant que votaré per un partit que aposti per una estratègia a curt-mig termini cap a la consulta, referèndum o digueu-ho com vulgueu. I com n'hi ha uns quants d'aquests feu les càbales que cregueu convenient. A part d'això no us donaré més pistes perquè el vot és secret i me'l guardo per mi. El motiu d'aquesta elecció és que, equivocat o no, estic fins els pebrots -per dir-ho suaument- dels altres partits que s'hi oposen i dels arguments que utilitzen per fer por i desacreditar. Estic tip de sentir que perquè em consideri nacionalista sóc un enemic de no sé qui, la personalització de no sé quins odis vers no sé quines altres persones, que encarno no sé quins mals contra un estat del qual em sento cada cop menys acollit i representat, més allunyat i més avergonyit. Vist objectivament no entenc perquè en aquest p*** país anomenat Ecspanya, quan es parla de nacionalisme sempre es fa amb un to agressivament negatiu fent referència només a dos de concrets -el català i el basc- però en canvi tothom s'oblida d'un tercer que és, per mi, més perillós, ergo el nacionalisme espanyol. Aquest sembla que no existeixi i fins i tot algun ministre de l'actual govern d'en Rajoy -crec que va ser el García-Bargallo- va declarar que ell no era nacionalista sinó un patriota. Potser sóc un pèl curt però que m'expliqui quina és la diferència entre una i altra figura perquè no l'acabo de veure gaire clara. És clar que tenint al senyor Wert com a company seu de gabinet -recordem-ho, el que volia "espanyolitzar" l'alumnat català- no m'estranya aquesta mena d'analfabetisme funcional. Com quan altres dirigents del PP (l'Aguirre o la Sánchez-Camacho) diuen que Espanya és una nació de 3.000 anys d'història o ja posats a dir xifres, de 500 segles (potser no saben que un segle té 100 anys o potser sí però quan al seu moment a l'escola van explicar el funcionament de la multiplicació, van fer "novillos").


Ara bé, no us confoneu, del que he dit a l'inici de l'anterior paràgraf no s'ha de pressuposar d'entrada que arribat el moment, voti per la independència amb els ulls tancats sinó que més aviat jo vull tenir el dret a decidir, vull que se'm consulti. Com va replicar en López Tena a alguns dels seus oponents en un dels debats que han fet per televisió, hi ha partits que lluiten perquè tothom pugui votar -si o no- i uns altres que estan posant tota la carn a la graella perquè ningú pugui fer-ho (els seus i la resta). És molt trist que en aquest país hagi gent que s'autoanomena "demòcrata" i després faci tot el possible perquè la democràcia quedi restringida tan sols a unes eleccions cada quatre anys (si és que no s'avancen) per escollir els nostres representants polítics, la majoria dels quals, però, estarien ara mateix a la cua de l'atur perquè fora de la seva torre d'ivori no sabrien fer res de profit. Però com el sistema electoral que tenim és el que és, de llistes tancades, ens hi haurem d'adaptar. I posats a escollir un mal menor, i en el context actual de crisi i confrontament polític, triaré aquell partit que m'asseguri aquest dret a decidir. Només faltaria que a més de patir retallades econòmiques i socials, també ens haguem de conformar o resignar en veure laminat el nostre més preuat dret com a persona en una societat, suposadament, democràtica: el de poder indicar en una papereta una simple afirmació o negació davant una pregunta. Que jo recordi, en aquest país l'última consulta general que es va fer va ser per decidir si entrar a l'OTAN o restar-ne fora (al 1986). Han passat 26 anys i el país no s'ha enfonsat, continua igual de malament o pitjor.

Tampoc entenc -perdoneu la meva ignorància- perquè per evitar que es faci la consulta proposada pel messies Artur Mas -la imatge del seu cartell electoral és ben inspirada en la de Moisés obrint les aigües de la Mar Roja- s'argumenti que cap dels articles de la sacrosanta Constitució espanyola ho permet. I encara entenc menys que ens diguin a tort i dret que aquesta Constitució és la que vam votar tots els espanyols (un dels darrers casos que he sentit ha estat per part de la María Dolores de Cospedal en un míting). Mentida i de les grosses! aquest pamflet és de l'any 1978 i molta gent que la va votar ja no hi és entre nosaltres, així com també molta altra que no va poder-ho fer -entre els quals, ella inclosa- perquè en aquell any érem massa petits. Per tant, si fóssim lògics no hauria d'haver cap inconvenient en actualitzar un document que potser no representa, ara, a una bona part de la població espanyola en qüestions com el paper de l'exèrcit, de la Monarquia, l'estructura territorial, etc. Però és clar, amb l'església hem topat! aquesta, la nostra Constitució, sembla que estigui gravada en pedra, com les taules dels 10 manaments que va baixar en Moisés del Mont Sinaí, i que hagi de ser immutable. No estic dient ara que una Constitució s'hagi de regir pels mateixos cicles polítics que regulen la vida de qualsevol país democràtic, però entre això i titllar d'antidemòcrata i de no sé quines més pestes a tota persona que plantegi la seva reforma, hi ha una gran distància. Al cap i a la fi, si després de tres dècades i mitja no ha sabut resoldre l'anomenat "encaix territorial" és que potser estava mal plantejat d'origen (no em poso aquí amb els condicionants de l'època, que n'hi havien uns quants i no eren gaire pacífics). Però cal recordar als i les més defensores "constitucionalistes" que qualsevol pedra s'acaba florint i que tard o d'hora, es trenca, per molt resistent que sigui.

D'altra banda, des de fora de Catalunya més d'un s'ho hauria de fer mirar perquè el que és aquí, cada cop és més gran la sensació que més que "separatistes", hi ha "separadors", i que ara és major el nombre de persones que se senten independentistes per motius econòmics i/o d'incomprensió que no pas perquè ho hagin estat de tota la vida. I què voleu que us digui, jo m'incloc entre els primers. En aquest sentit, també estic tip que persones que han ocupat càrrecs d'alta responsabilitat política i que suposadament són intel·ligents i tenen una certa cultura (una cosa i altra no sempre van agafades de la ma) facin declaracions que comparen el que passa o podria passar a Catalunya depenent de quin sigui el resultat de demà, amb les persecucions dels jueus a l'Alemanya nazi (llegeixi's en Bono i en Marcel·lí Iglesias). És clar que en aquesta comparació faria falta saber quin paper farien uns i altres. O la mateixa Sánchez-Camacho quan diu no sé quines bajanades sobre que no vol tenir un passaport per haver de creuar una imaginària frontera més enllà del riu Sènia per anar a Espanya. O l'exministra socialista Chacón quan diu que no vol que el seu fill hagi d'escollir entre ser espanyol o català (no crec que ningú l'hi obligui i a més, potser que algú li recordi que ara mateix hi ha molta gent aquí obligada a viure com a espanyol). O també l'exministre Borrell (rescatat de les catacumbes europees) quan diu que es creu les afirmacions del diari El Mundo sobre el suposat cas de corrupció d'en Mas, Pujol i companyia. Ja veieu que quan es tracta l'assumpte dels nacionalismes perifèrics no hi ha res més semblant a un polític del PP que un altre del PSOE i que de vegades a Catalunya, no hi ha persones més "espanyolitzadores" que alguns dirigents del PSC. També és cert que a aquests darrers hauríem d'entendre'ls en part perquè fins no fa gaires dies ni entre ells mateixos s'aclarien -que si avançar cap a un estat federal (ep, això també implica canviar la Constitució), que millor no tocar el tema territorial, etc. I ara sembla que s'agafin a la primera opció perquè deuen témer una sagnia de vots, bé cap a partits més nacionalistes catalans (CiU o ERC), bé cap uns altres de més nacionalistes espanyols (PP o C's).

I ja no m'hi fico amb això del diari d'en Pedro J. Ramírez perquè tal i com ha anat el tema sembla més aviat un episodi de Mortadel·lo i Filemó que res més. Faria riure si no és perquè em fa una mica de vergonya aliena; ni tampoc faig gaire cas dels diversos informes econòmics i polítics que albiren la major de les catàstrofes econòmiques en el cas que Catalunya se separés d'Ecspanya: que si això del dèficit fiscal és una falsedat inventada per la "casta nacionalista", que si la prima de risc pels núvols, que si una caiguda del PIB de dos dígits, que qui pagarà les pensions, etc. Com si ara estiguéssim nedant en l'abundància i lliguéssim els gossos amb llonganisses. Curiosament no he vist cap d'aquests informes que parlés dels efectes negatius que això, de ben segur, suposaria també per a l'economia espanyola, des del moment que Catalunya hi aporta més o menys un 20% del PIB nacional. Fins i tot la Camacho sembla que en aquest aspecte ha vist una mica de llum i ha reconegut allò que els seus col·legues de partit han negat dos, tres i els cops que faci falta: que Catalunya paga massa i que caldria reduir el seu dèficit fiscal -crec que va fer servir aquesta mateixa paraula- fins a un 4-5% del seu PIB (també s'ha deixat portar per la mania d'utilitzar expressions que ni ella mateixa deu saber què volen dir -com la famosa "maragallada" del "federalisme assimètric"- i ha parlat d'un "autonomisme diferencial"). I ja posats en un pla catastròfic i apocal·líptic, des del punt de vista polític la cosa sembla fora de mida: que si estem cometent un delicte de sedició i rebel·lia contra l'ordre "pros"titucional, que si ens quedarem fora de la Unió Europea i del món mundial, aïllats de tothom (com si fossim uns leprosos) i que serem expulsats fins i tot del sistema solar! Tot plegat, que aquí cadascú publica i diu allò que més li convé portant l'aigua cap el seu molí, creient que la resta de mortals som prou ximples com per creure'ns els polítics (tant és el color) amb una fe cega fins el final. Ara bé, sense posar la ma al foc per ningú però posats a haver de confiar en uns o altres, trio aquells que, com deia abans, em permetin decidir. I si aquest moment arriba ja em rumiaré després, i detingudament, el "Sí" o el "NO". De totes formes, una cosa que em ve ara al cap i que més d'un cop l'he sentida en diversos àmbits i sobre la qual hauríem de reflexionar: si tan dolenta fos la independència per a Catalunya, no creieu vosaltres que ja ens l'haurien donada?


Tot plegat, i per acabar aquesta llarga reflexió, si abans d'anar a votar opteu per suar una mica la cansalada us proposo un parell de curses de muntanya, d'aquelles que "piquen" una mica, i que ja les vaig esmentar quan vaig fer la meva previsió de curses per aquest novembre.  En primer lloc, i per als residents a la Catalunya Central, teniu l'inici del circuit de curses ARCS - ANBASO, a Rajadell (prop de Manresa): 15 km. i més de 900 m. de desnivell i pujant al Turo de les Tres Creus i al cim del Cogulló de Cal Torre (ambdós són uns fantàstics miradors si el dia ho permet). I en segon lloc, per als residents a les comarques del sud, hi ha la Trail Running Arbeca, amb dues distàncies a triar (31 i 15 km.). Per part meva, no participaré a cap d'aquestes dues ni a cap altra cursa perquè aquest mes ja hi he corregut en dues (és el meu topall) i em limitaré a sortir a trotar una estona amb un amic. I després, a exercir el meu dret de votar. Sigui quin sigui el resultat final, ens esperen uns dies i setmanes moguts.

I ja que n'he fet esment, potser us vindrà de gust llegir aquestes tres entrades:
Postdata: aquella gent que vulgui demostrar el seu sentiment nacional mentre corre potser que faci una ullada a aquesta pàgina web de venda online de roba esportiva catalana. La propaganda em va arribar a través de la bossa d'obsequis de la cursa de la Navarclina i qui sap si quedareu bé fent un regal, ara que s'acosta el Nadal. Això sí, aneu amb compte a qui el feu, no sigui que us equivoqueu i la persona triada tiri cap a l'altre extrem de l'espectre del sentimentalisme nacional (o "patriòtic" com deia aquell imb****).

dimarts, 20 de novembre de 2012

Navarcles: crònica d'una excel·lent cursa

Aquest passat diumenge ha estat la meva primera participació a una cursa que encara és jova en el calendari de curses populars (la d'enguany és tan sols la quarta edició) i que pel que vaig veure, té tots els números perquè acabi esdevenint amb els anys una prova fixa en l'agenda de molts corredors. Es tracta de La Navarclina i que des d'aquests moments recomano a tota aquella gent a qui li agradi córrer, més que competir, per un circuit sense cap dificultat tècnica ja que tot transcorre per pista ampla i ben compactada, amb la justa pujada com perquè tampoc sigui excessivament còmode i en què l'asfalt només es trepitja per sortir i tornar a entrar a la vila. I si a més a més l'organització és molt correcta i a un preu encara contingut, aleshores ... què més podem demanar? Les expectatives inicialment bones amb què m'hi vaig presentar es van complir de totes totes. No detallaré aquí les característiques del recorregut perquè ja ho vaig fer fa uns quants dies a la crònica prèvia i per tant, no em vull fer repetitiu, sinó que em limitaré a explicar la meva pròpia cursa que, suposo, tampoc deu ser gaire diferent de la de bona part dels prop de 350 corredors que vam ser-hi.


Després d'unes quantes curses de no poder-ho fer, en aquesta ocasió viatgem la família en ple i encara que sembli una mica pedant, ja em sento com a guanyador només de pensar que si no passa res, podré creuar la meta amb l'Stanis a coll. Segurament en poc temps podré fer-ho amb ell corrent al meu costat o qui sap si em deixarà enrere! De nou compartiré la sortida amb el meu nebot "putatiu" que val a dir-ho va fer un paper força destacable i a qui li està agradant cada cop més això de les curses. Òbviament, ja podeu donar per fet que un cop iniciada la cursa no el tornaré a veure fins l'arribada. En aquesta primera foto ens podeu veure a tots tres al podi, un lloc que jo no "assaboriré" mai però qui sap si mai els veurem a ells dos. Temps al temps. També tinc l'oportunitat de saludar altres amics i coneguts -és un dels aspectes positius que tenen aquestes curses que es mantenen en uns límits raonablement "humans". I per descomptat, poc abans de començar la cursa i de camí a la sortida, em trobo també la colla dels Runners and Walkers i que coneixent-los una mica, de ben segur devien venir d'algun bar proper. Després, durant la cursa, cadascú pel seu cantó, com una desbandada però això sí, en acabar tots arreplegats de nou per engrapar el merescut entrepà. A la foto ens podeu veure tots cofois i perfectament uniformats.


A tot això, es dóna la traca de sortida i apa, ja hi som. Amb el perfil més o menys retingut al cap sé que fins el segon quilòmetre és baixada i que després del primer deixarem l'asfalt per trepitjar pista. Poc després travessem el riu Llobregat i comença la cursa de debò: un tram de pujada relativament suau però continuada i que no deixarem fins més o menys el 5,5 km. Com sempre, si ja m'he acostumat a començar les curses des de darrera del grup, és aquí on perdo uns quants llocs més -és allò que deia abans que hi ha gent que ve a competir i molts altres que hem vingut a córrer- però tot i això, no em sento malament del tot i a més, el peu també sembla respondre bé. Així que, fins i tot abans que acabi l'ascensió, em permeto el luxe de començar a recuperar posicions perdudes. Coneixedor del recorregut sé que ara ve un tram on toca carenejar amb uns quants tobogans tampoc gaire difícils d'atacar per, a partir del 7,5 km. iniciar el que per mi sempre és la part més divertida d'una cursa amb perfils semblants: una continuada baixada fins el final. Com altres cops, premo gas a fons ja que em sento bé i el recorregut ara m'ho permet: avanço un corredor rere altre tot i que tampoc molts -no us penseu- perquè a aquestes alçades de la cursa, el grup estava bastant estirat. Entrem de nou al poble per un polígon industrial -potser la part més avorrida de tota la cursa- i el darrer quilòmetre tornem de nou a l'asfalt. Després d'una darrera pujadeta, enfilem el carrer de baixada que ens ha de portar a creuar la meta, al costat del pavelló poliesportiu i del camp de futbol. Aquí em passen l'Stanis i els darrers metres em deixo anar gaudint de les seves rialles. Però repeteixo, amb el que ja comença a pesar crec que a la propera haurem d'entrar agafadets de la ma.


Al final, una cursa molt satisfactòria en tots els seus aspectes, tant des del punt de vista organitzatiu com a nivell personal, malgrat que la meva actuació no va passar de ser discreta. Jutgeu vosaltres mateixos: un temps de 54' i classificat en el lloc núm. 234 d'un total de gairebé 340 corredors. Per la seva part, l'Octavi va ocupar una molt meritòria 64ª posició baixant dels 45'. I encara no té els 20 anys i fa poc que s'hi ha posat. Després d'una bona dutxa ens quedem al sorteig de material esportiu i confesso que vaig quedar gratament sorprès de la quantitat de peces de roba i sabatilles que van arribar a donar, a més del lot de productes eròtics que ja us comentava a la crònica prèvia. Semblava que n'hi havia d'haver per a tothom. però aquest cop vaig marxar amb les mans buides: ja ho diuen, "afortunat en l'amor, desafortunat en el joc". Per cert, abans de valorar la cursa, en aquest enllaç us poso unes quantes fotos més per si us ve de gust fer-hi una ullada (bàsicament de l'ambient precursa i del moment de la sortida).

Per acabar la crònica, permeteu-me una breu valoració de la cursa però ja us avenço que tinc prevista una propera entrada més, podríem dir, "metòdica" o "objectiva", parlant amb més detall d'aquesta qüestió de les valoracions. Abans que m'hi posi, què dir d'aquesta en concret?
  • Aspectes que m'han agradat: comença a ser habitual que tingui moltes més coses positives a destacar que no pas de negatives. No sé si tinc una mena d'"ull clínic" per triar bones curses o és que la popularització d'aquest esport també fa que l'organització hi posi molt de la seva part perquè tot acabi sortint bé. Sempre és cert que la millor manera d'assegurar-se'n l'èxit per a edicions futures, les anteriors també han de ser exitoses. I com us deia al principi, pel que vaig veure i sentir, crec que aquesta prova té molts números perquè es consolidi en un mercat cada cop amb més oferta, ergo, més competència. Això sí, crec que faria bé de no deixar-se portar per una certa eufòria -si és el cas- i no voler competir amb curses més "especialitzades". Allò que deia unes quantes línies més amunt sobre el tarannà "humà" de les curses populars. Si anem més al detall, la logística molt ben resolta (fàcil aparcament, proper al lloc de trobada, molta facilitat en la recollida del dorsal, dutxes i serveis); el recorregut molt interessant, per pista i molt poc asfalt (un 20%) i amb el punt just de duresa com per justificar després una dutxa; la informació publicada al web també ha estat la justa i actualitzada amb força rapidesa (classificacions i fotografies).
  • Aspectes que no m'han agradat: en un comentari de la pàgina web de l'organització algú deia que la botifarra de l'entrepà era una mica escarransida i potser sí que ho era (si més no al meu entrepà). Però vaja, dedueixo que qui ho va deixar anar era més en broma que res més. Si ens centrem en un aspecte més tingut en compte pels corredors, sí és cert que alguns podrien suggerir un canvi en el tram final a fi d'evitar haver de córrer per un polígon industrial, malgrat que tot plegat parlem d'una distància inferior a 1 km. Però és clar, quan vens de córrer per pista potser aquesta no és la millor cloenda per a una, repeteixo, molt bona cursa. Sóc conscient que l'organització pot tenir en part les mans lligades en aquest tipus de qüestions, pel que suposa d'haver de tallar el trànsit pels carrers de la vila i és per aquest motiu que tampoc li dono gaire importància, per no dir gens. Només transmeto un comentari que vaig sentir mentre em menjava l'entrepà però que en el mateix moment de la cursa ni hi vaig caure.
En definitiva, una cursa que si es manté com enguany, i si el cos em respecta, estic del tot convençut que repetiré. Per tant, la meva més sincera enhorabona a l'organització per l'excel·lent feina feta. De fet, repassant el calendari de curses d'aquest passat diumenge, i tenint present aquesta de Navarcles, qualsevol se'n va a fer la celebèrrima Jean Bouin, amb els milers de corredors que van envair literalment els carrers de Barcelona. Ja se la poden quedar! Perdoneu-me però algú ho havia de dir.

dissabte, 17 de novembre de 2012

La Navarclina: crònica prèvia

En el moment de començar a escriure aquesta entrada queden poques hores perquè demà faci la meva segona, i darrera, cursa de novembre. Es tracta de "La Navarclina" que com es pot deduir del seu nom, es celebrarà a la vila bagenca de Navarcles. És una prova jova de 10 km. que trancorre gran part del seu recorregut per pista, presenta un cert desnivell que si m'he de refiar del perfil penjat al web, em temo que m'obligarà a caminar en algun dels seus trams i tot això amb no gaire gent, tot i que any rere any, són més. Perquè us en feu una idea, el nombre de participants ha variat dels 65 inicials (2009), 198 (2010) i 333 (2010) a més de 350 de demà. La seva organització va a càrrec del Consel de Joves, entitat que depèn de l'ajuntament de la vila i un senyal que volen "aspirar" a una mica més, podeu llegir al seu web el següent text: "En aquesta quarta edició, a més de seguir millorant gràcies a la inclusió del sistema de cronometatge amb xip i a l'augment de participants, la organització passa a formar una entitat esportiva independent, anomenada Club Running Navarcles, amb l'objectiu d'assolir un major grau de profesionalització sense perdre els origens ni les principals característiques de la cursa, ja que la majoria d'integrants originals de la organització formen part d'aquesta entitat". Doncs res, desitjar que demà tot surti bé i que quan faci la crònica post-cursa només tingui aspectes positius per destacar.

Abans, però, caldrà usar una mica la cansalada ja que tot i ser "només" una cursa de 10 km, des del segon fins ben bé el sisè km. ens esperarà una pujada continuada (ho podeu veure al perfil que us adjunto). Encara sort que crec conèixer una mica el circuit ja que si compareu el de demà amb el de la Bell Race del 2011, i si ens de refiar dels tracks penjats al Wikiloc, veureu que un (2012) i altre (2011) són molt semblants. De totes formes, i en resposta a un missatge que vaig deixar al fil obert del fòrum dels Corredors.cat, es diu que ambdós circuits són similars quant al seu sentit i la zona per on passen però en cap moment coincideixen. La Bell Race és en bona part corriol trencacames, un puja-i-baixa i amb algunes zones tècniques on s'ha de caminar. En canvi la Navarclina transcorre per pistes forestals totalment transitables, de força amplada i on el terreny no presenta cap dificultat tècnica. I és que tot sembla indicar que aquesta sigui "l'hereva" de l'altra cursa que se celebrava a Navarcles i que vaig fer en les seves dues primeres edicions (2010 i 2011). Vist des de fora no crec que tingués gaire sentit que s'hi organitzessin dues curses al mateix municipi i amb un interval de poques setmanes. Buscant informació de la Navarclina d'edicions anteriors he trobat aquest bloc d'un altre corredor popular que va fer la del 2011 i per la informació que hi penja, el recorregut és gairebé el mateix. Per tant, encara més motiu per "eliminar-ne" una de les curses. De fet, però, la Bell Race no és que hagi desaparegut ni molt menys sinó que ha canviat d'emplaçament pel de Sallent-Cabrianes i integrar-se en un nou circuit de curses de muntanya anomenat "Campionat Maqui" i del qual ja n'he parlat en una entrada recent. Per tant, un cop més, i ja van tres de seguits, serem presents a Navarcles, tot i que per una altra cursa. Enguany substituré la Bell Race per la "Navarclina".


Per acabar aquesta breu entrada introductòria, dir-vos que fa unes setmanes es va organitzar una sessió de reconeixement del circuit a la qual, però, no hi vaig poder assistir. De la mateixa manera que per a la cursa de Sant Salvador de Guardiola, m'hagués anat molt bé per fer-me una idea del que m'he de trobar demà però com tampoc espero fer la cursa de la meva vida -aquesta ja fa temps que és història- hi anirem a veure-les venir. I sobretot, anirem també per si ens toca el lot de productes eròtics que se sortejarà després de la cursa -les cremes que deu incloure no són, precisament, de recuperació muscular. És clar que hi ha muscles i muscles! Tot plegat, la setmana que ve ja us ho explicaré amb més detall, entre crema i crema, artilugis i andròmines sexuals.


dimecres, 14 de novembre de 2012

Manlleu: de nou gaudint com un gínjol

Després d'uns quants dubtes sobre si podria o ho hauria de deixar estar, finalment aquest passat diumenge vaig participar a la cursa de Manlleu "Córrer per córrer", repetint la molt bona experiència de l'any passat quan hi vaig ser per primera vegada. I pel que vaig veure estic convençut que no serà la darrera ja que com el seu nom indica, és aquesta una magnífica oportunitat per córrer sense gaires més intencions que la de gaudir en fer-ho i passar-s'ho d'allò més bé, posar-se les vambes i gambada rere gambada suar una mica la cansalada per acabar donant sentit a un matí dominical en què, val a dir-ho, hi havia altres opcions però potser no tant atractives com aquesta. A més a més, com la inscripció era gratuïta (o amb un petit "peatge" de 3€ si es feia el mateix dia), aleshores què més es pot demanar? I com ja ho deia en un dels dos escrits que li vaig dedicar ara fa un any, tot i la seva gratuïtat, no hem de cometre l'error de pensar que és una cursa "precària" quant a la logística que envolta aquesta mena de proves, ans el contrari ja que a més del fet que el procés d'inscripció per Internet ha estat tan fàcil com emplenar un formulari i esperar rebre un missatge de confirmació, els serveis disponibles han estat els habituals: avituallaments, vestidors, dutxes, aparcament, recollida de dorsal, etc. L'únic que no hi havia -però ja ho avisaven al web- era el servei de guarda-roba. Però a banda d'aquest "detall" sense gaire importància (i encara menys si pots deixar el cotxe davant del pavelló esportiu on hi havia gairebé tota la "moguda"), la resta va anar com oli en un llum.


I una prova més que fefaent de tot això que estic dient és que s'hi van inscriure uns 500 corredors, l'edició més nombroses de les 21 que s'han fet i fins i tot, l'organització va anunciar que tancaven les inscripcions per haver-se arribat a aquesta xifra. En altres paraules, tot i que sempre hi ha algú que s'entesta en demostrar el contrari, la gent no és ximple i acaba anant a aquelles curses que sap de ben segur que després en sortirà més que satisfeta. D'altra banda, si voleu un al·licient per no haver deixat d'anar-hi aquest any estrenaven circuit nou respecte el de les edicions anteriors i és clar, tot i que sigui a la mateixa vila i amb el mateix nom, podríem dir que la cursa era ben bé una altra; en un fil obert al fòrum dels Corredors.cat vaig llegir que hi havia una nova junta en l'entitat organitzadora -Olímpic de Manlleu- i potser ja van voler iniciar la seva singladura amb un recorregut diferent que com diré després, és per mi més atractiu però amb el defecte del tram final. Eps! això últim serà la meva opinió estrictament personal.

Pel que fa a dades més concretes de la cursa, i això també és novetat d'aquest any, la web incloïa el track del recorregut amb un enllaç al Wikiloc i entre això i una breu descripció al web, es pot dir que:
  • És una cursa de 10 km. que es dirigeix en direcció La Gelva i Sant Hipòlit de Voltrega vorejant el riu Ter des de la zona esportiva fins els primers 3,5 km. per després vorejar-lo de nou al darrer.
  • El circuit té una mica més de desnivell que l'any passat i des del 3,5 km. fins el 5,5 km. s'enfila una mica, tot i que tampoc tant com podríem imaginar-nos si féssim una ullada al seu perfil. De fet, la diferència d'alçada entre el punt més baix (el riu) i el més alt és d'uns 65 m. Com veieu, tampoc res de l'altre món que no es pugui superar amb una dosi extra de suor i poc més.
  • Per últim, un altre canvi important és el predomini de la pista sense gaire o cap dificultat tècnica per sobre de l'asfalt, el qual, llevat d'algun tram puntual pel mig, no es trepitja fins el final.
Doncs bé, amb aquests prolegòmens ens presentem jo i la Sílvia -un cop més l'Stanis ens va fer el salt- amb prou temps com per fer un cafè amb tranquil·litat al pavelló on també tenim l'oportunitat de veure un partit d'hoquei sobre patins de nens petits. Ja ho tenen aquestes contrades, això de l'hoquei, on deu ser un esport tan popular com el futbol (o potser és el que m'agradaria creure). Després ens dirigim al camp de futbol on hi ha la sortida (i arribada) de la cursa i en cap moment tinc la percepció que som 500 persones (de fet, a la classificació final hi constarem poc més de 430 corredors arribats). Potser és el fet de fer-se en un espai molt obert però sigui com sigui no dóna la sensació d'atapaïment. En això que es dóna la sortida i apa, comencem a córrer ... per això hi hem vingut, oi? Surto tranquil des del final del grup i amb el perfil interioritzat al cap, vaig guanyant posicions poc a poc (és millor anar avançant que no retrocedint, no penseu el mateix?). Deixem de gaudir del tram que passa pel costat del riu i ens enfilem cap a la part més "dura" de la cursa. Com em sento bé el tram més costerut no se'm fa gaire difícil i si fa o no fa arribo al punt més alt amb prou forces com per mantenir un ritme encara modestament viu. Conscient que a partir del punt d'avituallament ve la baixada per tornar a entrar a Manlleu, començo a deixar enrere el grupet de corredors amb qui fins aleshores havia fet bona part de la cursa i, qui sap si beneficient-me de la meva experiència acumulada en aquests anys que porto corrent, guanyo encara unes quantes posicions més a la baixada.

Després del descens ens endinsem de nou als carrers de la vila i és aquí on he de reconèxier que la part final del recorregut se m'ha fet un pèl pesada: això de passar pel costat de l'arribada i que no et facin creuar-la fins un parell de quilòmetres més tard, fent una volta, no m'acaba de fer el pes. Encara sort que en el darrer quilòmetre es recupera de nou el passeig per la vora del riu i això fa més agradable aquesta darrera part. Al final, creuo la meta per la meitat del grup de corredors, amb un temps de poc més de 49'. No és per llençar coets i si ho comparem amb el del 2011, són quatre minuts més. Ara bé, tenint en compte que no entreno -portava nou dies sense córrer- i que el perfil d'aquesta és un pèl més exigent, ja ho dono per bo. De totes formes, és aquesta una cursa que si s'està en millor forma, es pot assolir un temps francament millor. Però com per un motiu o altre no estic per la feina, no m'amoïna gens ni mica i és més, a les darreres curses estic veient com sembla que el tema de la lesió al tendó del peu va a menys: si abans havia d'estar ben bé un parell de dies de descans després d'una cursa ara amb un en tinc prou. Però no xerraré gaire alt no sigui que les meves paraules es girin en contra meva a la propera.


Tot plegat, una cursa molt ben organitzada, on s'hi ha d'anar més a gaudir que a res més (i de ben segur que no us en penedireu) i si al final la pots petar assaborint una bona botifarra, encara millor. Per cert, aquest cop vaig córrer sol perquè el meu col·lega de feina d'aquestes contrades i amb qui he fet algun cursa -l'Esteve- es va estimar esperar-nos a la botifarra. Digueu-li ximple! Ara a per la següent, aquest proper diumenge, a Navarcles: ja us avenço que serà més dura que aquesta. Per acabar, us deixo les dues entrades que vaig publicar l'any passat amb motiu d'aquesta mateixa cursa:
I la cirereta del pastís: us deixo l'enllaç a l'àlbum de fotos que va fer la Sílvia amb què de ben segur que us fareu una molt boina idea de l'ambient i el "tarannà" de la cursa.



dissabte, 10 de novembre de 2012

Catalunya Central: més curses, més muntanya

Si no us agraden les curses de muntanya ja podeu prescindir de llegir aquesta entrada perquè us avenço que va d'això. I és que en aquesta dinàmica creixent d'organització de noves proves -a remolc d'una no menys creixent demanda- us he d'informar d'unes quantes de noves a les contrades de la Catalunya Central, en concret al Bages i al Berguedà. Suposo que també en deuen "néixer" més, de curses, però com ara em fixo només en les d'aquesta categoria doncs se'm deuen passar per alt, malgrat que tinc la sensació que les de muntanya són les que tenen més tirada entre cada cop més gent. Així, d'un costat tenim l'anomenat "Campionat maquis" que no heu de confondre amb la Volta al Bages en BTT "Terra de maquis", una prova en bicicleta de dos dies de durada, amb uns 230 km. i més de 6.500 m. de desnivell acumulat. Si bé tots dos esdeveniments tenen el mateix organitzador, la que ens interessa inclou tres curses a les localitats de L'Espunyola i Olvan (ambdues al Berguedà) i Sallent (al Bages), a celebrar-se entre novembre i desembre. De les dues primeres no en tenia constància que es fessin abans però sí de la tercera, tot i que a una altra vila: es tracta de la Bell Race, les dues primeres edicions de la qual s'han fet a Navarcles i ara veig que ha canviat d'ubicació per traslladar-se a la vila sallentina (una i altra estan molt a prop, però).


Són tres curses de 14, 19 i 10 km. respectivament i per les seves característiques (distància i sobretot, desnivell acumulat) descarto d'entrada les dues primeres però m'hagués animat a fer la tercera -Sallent- si no fos perquè just el diumenge que se celebra sóc fora, tot i que el seu preu tampoc convida gaire a participar-hi atès que si no s'és federat la inscripció s'enfila fins els 16€. Tenint en compte que els dos anteriors cops vaig pagar un preu normal (sense cap descompte) de 10 i 12€, no cal dir que aquesta pujada de 4€ és, en termes percentuals, bastant important. I ja sabeu què en penso d'aquesta qüestió dels preus en curses suposadament populars doncs més d'un cop n'he opinat en aquest mateix bloc i no ho reproduiré ara per no fer-me pesat. Tot i així, desitjo als organitzadors un èxit rotund en aquesta nova iniciativa i per mi no quedarà que en pugui parlar bé. Com a prova de "bona voluntat" us deixo aquí l'enllaç que han penjat al Youtube amb una presentació del circuit. Aquesta any no podrà ser però qui sap si més endavant.

De l'altra cursa que en vull parlar és d'una de nova que es farà a Sant Joan de Vilatorrada, a tocar de Manresa i als peus del massís del Collbaix. Si recordeu ara farà gairebé un any que vaig participar en un parell de curses de muntanya del circuit ARCS-Anbaso (Rajadell i Súria i el circuit es completava amb les curses d'Aguilar de Segarra i Callús). Doncs bé, a aquestes quatre se n'hi ha d'afegir una cinquena, la de Sant Joan, que es farà el gener del 2013. Al web no hi ha encara gaire informació detallada de cadascuna però com les defineix la pròpia organització, són curses de muntanya de "petit format", d'entre 10 i 15 km amb desnivells positius que superen els 500 m. i que està previst que els més ràpids triguin al voltant de l'1h:15' (òbviament no ho deuen dir per mi). Coneixent-ne un parell és probable que alguna que altra caigui al sac però no les tinc totes, i de fet no tinc previst participar a la primera -a Rajadell- que es farà el darrer diumenge de novembre. Sent novetat, potser m'arriscaré a fer aquesta de Sant Joan però encara és aviat per decidir-ho. Si voleu veure la presentació en vídeo penjada al Youtube, aquí us deixo l'enllaç.


Tot plegat, que per un motiu o altre al primer circuit no em veuran el pèl (per cert, demà comença amb la cursa de l'Espunyola) i al segon espero poder-hi treure el cap; per cert, si el nom d'"ARCS" ve per les inicials de les quatre proves de l'any passat, quin nom hauria de ser el més escaient ara que hi ha una cinquena? potser el de "SARCS"? o "ARCSS"? o "RACSS", si seguíssim l'ordre de les proves?

Per acabar, i ja que n'he fet referència, us deixo les cròniques d'aquestes curses en què hi he participat, esperant que us agradin i que us animin a participar-hi en aquestes immediates edicions:

dijous, 1 de novembre de 2012

Després dels panellets ... què?

Primer dia de novembre i encara he de menjar panellets, on s'és vist això? Siguin els que siguin els que acabi engrapant entre avui i els propers dies, haurem de pensar en què fer aquest penúltim mes de l'any per rebaixar els seus efectes corporals i que aquests no se m'acumulin a la cintura. No hi ha res que m'emprenyi més que haver de canviar de pantalons -amb la mandra que em fa comprar roba- no tant per vells sinó per l'augment de la talla. Però per evitar això, aquest novembre ens ofereix unes quantes opcions força interessants, tant a peu com en BTT, tot i que també tinc molt clar que amb un parell de caps de setmana que m'hi dediqui em donaré per prou satisfet. Així doncs, i després de fer una ullada al calendari, les proves que més m'han cridat l'atenció són les que us detallo tot seguit:
  • Cursa que faré: com ja comença a ser habitual ho dic en singular perquè només en tinc clara de una, que és la Navarclina (diumenge 18). Com del seu nom es deu deduir es fa a la vila de Navarcles, força a prop de Manresa i és una prova que s'ajusta al que busco: 10 km. predomini de pista, amb desnivell però alhora assumible, amb no molta gent i un preu raonable. I m'imagino que la cosa deu haver anat millorant força d'ençà la primera edició (la d'enguany serà la 4ª) ja què s'ha passat de gairebé 70 corredors a més de 300. Per tant, si no hi ha cap imprevist, contribuirem a seguir en aquesta evolució.
  • Curses que em rumiaré: tenim dues que es fan el mateix dia (diumenge 11) i serà allò de caixa o faixa, una o altra: primera, la marxa ciclista Berga-Santpedor, de 55 km. més els que haguem d'afegir-hi per arribar després a Manresa (total: uns 65 ). Ja la vam fer el 2010 i l'experiència va ser força bona però el que passa enguany és que el preu se m'enfilarà fins els 23€ (per la maleïda assegurança). Si en canvi busco una opció totalment diferent en tot, tenim de nou la cursa de Manlleu, "Córrer per córrer" que ja vaig fer l'any passat i que a més d'endur-me una molt bona impressió per la seva bona organització, és gratuïta o a un preu molt més baix (3€). I pel que he vist al web crec que el circuit és diferent.
  • Curses que no faré: en primer lloc, de nou tenim la Cursa del Pont de Vilomara (diumenge 4) per un cop més, em perdré. Al seu moment ja vaig dir que alguna cosa ha de tenir aquesta prova perquè encara no hi hagi anat, oimés quan només sento bones paraules. Acabo de comprovar el llistat d'inscripcions i ja s'ha arribat als 600 (potser per mi un pèl massa) i pel que he llegit en un fòrum hi haurà gent de la talla d'en Pol Guillem i del mateix Reyes Estévez. Sembla ser que per qualitat, no quedarà. Per tant, i en la modèstia que en mi és innata, m'abstindré d'anar-hi no sigui que els acabi fent ombra. Una segona opció interessant seria la Volta a l'estany d'Ivars d'Urgell (diumenge 18) que ja vam fer el 2009, quan encara estàvem en un bon nivell de forma (temps ere temps!) i tot i que el recorregut ha canviat per afegir-hi més pista en detriment de l'asfalt, la volta a l'estany està garantida. Llàstima que coincideixi amb la Navarclina. I per acabar dues curses més que deuen ser molt semblants: la de Rajadell del circuit ARCS - Anbaso (que ja conec de l'any passat) i una "troballa" que he fet, la Trail Running d'Arbeca. El que passa és que bé sigui per un motiu (distància, duresa) o un altre (llunyania des de Manresa), tenen molts números que no en faci cap de les dues.
I per acabar, us deixo els enllaços a les entrades de les meves participacions anteriors a les curses que he citat abans, així com a d'altres en què en parlava. Són uns quants.