dissabte, 11 de febrer de 2012

1ª Moorish Tower Trail

Disculpeu-me per aquest nom un pèl "pompós" però per alguna cosa hem de començar i qui sap si amb el temps, el nom acabarà fent la cosa. Efectivament, ahir a la tarda jo i quatre companys més vam fer la segona sortida del grup dels anomenats Runners & Walkers, un grup de corredors populars de la zona del Pla de Bages (Santpedor, Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, etc.) i del qual el promotor és en David Torres, a qui primer vaig conèixer a través d'aquest bloc, vam coincidir després a la cursa de Súria (llegiu-ne la crònica) i després, l'omnipresent Facebook ha fet la resta. Dic la segona sortida perquè fa unes setmanes aquesta mateixa colla va fer la volta al pantà de Sant Ponç que jo no vaig poder córrer per estar visitant la ciutat de Lleida. I diria que tal com han anat aquestes dues sortides, n'hi hauran més properament.

En aquesta ocasió es tractava d'un recorregut des del nucli de Santpedor (vila natal de l'idolatrat Pep Guardiola) fins la Torre del Moro, al poble veí de Castellnou de Bages. En total, 20 km. repartits entre l'anada i la tornada i un desnivell de 300 m. Aquest recorregut no té gaire secret perquè el camí és ben fàcil de seguir, per pistes de traçat còmode i molt poc corriol d'aquells que jo dic que són molt malparits de trobar-se en una cursa de muntanya. És clar que per arribar a la Torre n'hi unes quantes més, d'opcions, però tampoc té gaire sentit complicar-se la vida si aquesta iniciativa és voluntària i l'únic objectiu és, tan sols, passar-s'ho bé fent allò que més ens agrada: córrer. Així, amb aquesta idea al cap i el compromís de mantenir un ritme que tothom pugui seguir, ens ho agafem amb calma: jo mateix, el David, el Jordi, l'Orlando i la Maite ens posem en marxa tot xino-xano, conscients que la primera meitat és de pujada i que després compensarem l'esforç fet amb la baixada de la segona.

He de confessar que al principi no les tenia totes perquè des de la mitja marató de Mollerussa que no feia una distància molt semblant -i us recordo que no va anar gaire bé (crònica). Però a l'hora de la veritat em vaig sentir força bé -també és cert que com deia abans, el ritme va ser suau- i al final vam trigar poc més de 2 hores, sense comptar l'estona que vam estar gaudint de les fantàstiques vistes que es veien des de la Torre, amb una tarda amb sol i sense cap núvol. Fins i tot a la part final, en companyia d'en David, em vaig sentir tan bé que em vaig permetre el luxe de fer els darrers dos quilòmetres a un ritme molt més viu. És ben bé que potser de forma inconscient vam seguir aquella màxima que es diu en aquest món de l'atletisme popular: si corres sol potser aniràs més ràpid però si corres acompanyat segur que arribaràs més lluny. Tot plegat, una molt bona sortida de running amb què a més de recuperar les bones sensacions de fer una tirada llarga, m'ha donat l'oportunitat de conèixer una molt bona gent i amb qui espero compatir més experiències similars.

Per acabar, us deixo la foto que immortalitza un dels moments de l'ascens a la torre (es veu de fons). A veure si resultarà que esteu veient els pioners del que potser amb el temps acabi sent una mítica cursa popular. Abans que m'oblidi, us deixo aquest altre enllaç d'una sortida en BTT fins a aquesta mateixa Torre (que es remunta al juliol del 2010) perquè veieu que aquest punt no m'és del tot desconegut.


6 comentaris:

  1. Tots els clàssics tenen un primer dia, i la primera Moorish ja ha caigut. Gràcies a tu per venir, i com dius segur segur que venen moltes mes sortides junts i amb tothom que vulgui venir. Salut!!!!

    ResponElimina
  2. David, la primera edició i a veure si no en serà la darrera.
    Gràcies a vosaltres per convidar-me i de ben segur que per poc que poguem, no serà la darrera trobada.
    Salut i qms.

    JC

    ResponElimina
  3. Ostres molt bona la dita popular!! jaja bé, les dites populars seeeeempre tenen raó!!

    ResponElimina
  4. Jordi,
    La sabiduria popular és infalible. Li hem de fer més cas perquè per això perdura i perdura al llarg del temps.
    Gràcies i fins la propera.
    JC

    ResponElimina
  5. Veig que la tirada per muntanya va anar força bé. Jo mateix, en vaig fer una de similar dissabte, també amb 300metres de desnivell...però al principi de tot, o sigui, 6km de pujada. Després del patiment, baixada no tan pronunciada i tot recte de tornada. Són d'agraïr aquestes sortides en grup amb l'objectiu de fer quilòmetres. Es nota que us ho vau passar bé.

    Salutacions.

    ResponElimina
  6. Hola Raúl,
    Al final acabaràs passant-te al "costat fosc" de les curses populars, les de muntanya. Deixaràs el pla per passar-te al denivell acumulat. Temps al temps.
    I sí, són de molt agrair aquest tipus de sortides en grup amb cap més altra pretensió que passar-s'ho bé.
    Records.

    JC

    ResponElimina