Els turons de Manresa

Com ja vaig anunciar, aquest passat diumenge no vam participar, finalment, en cap cursa sinó que jo i el Frans vam fer una sortida molt més casolana (la tercera pota del "Team" guardava descans i la quarta sí es va animar a córrer a Moià). Així és, per un motiu o altre no van incloure al nostre historial atlètic ni la Mitja de Terrassa ni la Cursa dels Turons de Moià ni tampoc la Mar i Murtra de Blanes d'enguany, i ens vam "limitar" a provar un recorregut que no fa gaire temps vaig proposar en aquest mateix bloc, i que consisteix en pujar i baixar els diferents turons que hi ha escampats pel nucli urbà de Manresa. Val a dir que si el comparem amb l'itinerari original vam fer alguna "retallada" i que dels 13,5 km. que té ens en van sortir gairebé 12 i, això sí, un desnivell acumulat de 624 metres (dades del GPS que no sé si creu-me-les del tot).

L'ordre que vam seguir sí que el vam respectar, és a dir, des del punt d'inici (a la Plaça Bages) vam "atacar" primer el Puigterrà per continuar amb els dos següents -el Puigmercadal i el Puigcardener- que estan a tocar un i altre. En aquest punt vam fer la primera de les dues variacions: des de la basílica de la Seu proposava de baixar fins el riu per la Plaça de la Reforma i pujar després des del Pont Vell per la Via de Sant Ignasi i després Escodines amunt. Ara bé, per què fer volta si ens la podem estalviar? Així doncs, travessem per la recentment estrenada passarel.la que uneix els dos costats de la Via de Sant Ignasi, amb la qual cosa a més de retallar en distància, també ho fem en desnivell. Tot seguit comencem l'ascens suau però constant fins la Culla i la Balconada, on fem la segona variació: en comptes de baixar de nou cap el riu a través del barri de Sant Pau i tornar a entrar a Manresa seguint la carretera, evitem aquesta i agafem un caminet que segueix el torrent de Santa Clara i que ens porta gairebé als peus del Pont vell. Comencem aquí la pujada cap a la Torre de Santa Caterina, després de deixar enrere el barri de La Guia; el pendent és bastant més pronunciat perquè salvem un desnivell d'uns 70 m. en poca distància, en pujar dels 200 m. des de la base del pont fins els gairebé 280 m. del turó de la Torre. Tot i això, l'esforç val la pena perquè la panoràmica que tenim de la ciutat des d'aquest punt és fantàstica, ja que fa sol i no hi ha gens de boira.

Des d'aquí iniciem la baixada que ens ha de portar a l'entrada de la ciutat pel Pont nou i des d'on comença l'ascens al darrer turó, el de Puigberenguer que ens ha d'enfilar fins els 300 m. d'altitud (el lloc més alt del nucli urbà), i amb unes darreres rampes -ja dins el barri homònim- bastant empinades, d'aquelles que quan te les trobes en una cursa maleeixes els ossos de qui ha dissenyat el recorregut. Un cop a dalt de tot hi trobareu el camp de futbol de l'equip de regional de la Pirenaica i una bona perspectiva de com de diferent és aquesta zona del punt de vista urbanístic, depenent de cap a on es miri (un barri antic que va créixer amb la immigració espanyola de fa unes quantes dècades, i que als darrers anys s'ha "modernitzat" amb alguna gran promoció de vivendes). Tot plegat, una sortida que no passarà als annals de l'atletisme popular però una bona alternativa si un diumenge que faci bon temps no es pot fer cap cursa però es té ganes de sortir a córrer. Aneu a saber si sense saber-ho, haurem plantat jo i el Frans la llavor d'una futura cursa "Cinc turons de Manresa" i que farà la competència a la de Moià! Temps al temps.

Aquí us deixo una imatge del recorregut fet, a partir de les dades del fitxer ".tcx" del GPS. que si el compareu amb l'original, veureu que els canvis són mínims. La idea era també publicar-ne una altra amb el perfil però ni jo ni el Frans ens hem sortit amb la nostra; suposo que és factible però tampoc tenim gaires ganes de seguir provant-ho ni, sobretot, temps.

Per cert, no voldria acabar aquesta entrada fent una referència a les tres curses de què vaig parlar com a opcions serioses de fer aquest diumenge. Per un costat, la Mitja de Terrassa va omplir inscripcions (2.500) i si entreu en algun fòrum podreu llegir algunes crítiques, de bones i de dolentes: molta gent i un gran tap poc després de la sortida, el recurrent tema del mesurament de la distància i la errònia ubicació dels punts quilomètrics, que si els "retalladors" van fer de les seves i de llarg, dutxes insuficients per a tanta gentada, etc. Òbviament, els comentaris positius també hi són, i molts. Per cert, el col.lega blocaire Runnec va fer-hi MMP rebaixant l'1:30h. Estratosfèric!! De l'altra, la Cursa dels 2 Turons de Moià va aplegar més de 360 corredors (no hi compto els de les altres curses -la de promoció, el canicros i la marxa nòrdica) i tenint en compte que el límit eren 400, doncs també ho podem considerar un èxit. En aquesta, el nostre company Jordi -el crack del "Team"- va ocupar una meritòria 147ª posició. I per últim, la Cursa Mar i Murtra de Blanes, que va reunir més de 1.000 participants i que tots els comentaris que he llegit coincideixen en deixar-la molt bé (organització, circuit, ambient, etc). Enhorabona a les tres.