dilluns, 24 de gener de 2011

Màquina encara ben engreixada

Ahir al matí va ser el torn de la 8ª Cursa de l'Oli de les Borges Blanques, que ja coneixia una mica d'haver-la fet l'any passat i que tant per aquella experiència com per referències que en tenia d'altra gent, és d'aquelles curses que encara que t'agafi lluny de casa ve de gust repetir perquè ja se sap que el bon ambient està més que garantit. Bo i més si després es pot fer un volt per la Fira de l'Oli. Així doncs, ens plantem a la capital de les Garrigues ben puntuals a les 9 del matí, amb un sol espaterrant i també un fred que congela l'alè res més obrir la boca (crec que en el moment de la sortida el termòmetre devia marcar uns 6-7º negatius). M'adono que tinc la sensació d'uns quants deja-vu perquè podem deixar el cotxe al mateix lloc de l'any passat -a prop del Parc del Terrall-, fem el ritual de sempre -cafè i evacuació prèvia a la cursa- al mateix bar i tinc també allò que de vegades ens diem els corredors, sobre les bones vibracions. Val a dir que a diferència de la cursa del 2010, en què vaig córrer acompanyat d'un company de feina i un per l'altre ens vam fer de llebres, aquesta vegada no ha estat així i he hagut de córrer sol. Sniff, sniff! La resta del "Team" estava al Marroc fent muntanyisme (o això em van dir), cosa que a mi no em fa ni fred ni calor!

Per tant, sense cap expectativa prèvia sobre com m'aniria, em donava per molt satisfet amb repetir el temps de l'any passat, tot i que com ja he dit i repetit, la qüestió del crono ha deixat de ser per mi quelcom de prioritari en una cursa. Com no vull sortir com un toro de lídia en una corrida, em poso dels darrers per agafar-m'ho amb calma i veure com responen les cames al tram inicial. Les cames i el cos en general doncs arrossego un refredat que em molesta molt en la respiració (fins i tot vaig estar a punt de dur a sobre un flascó d'Utabon). I ja sabeu que això de respirar bé és molt important a l'hora de córrer. Sent conscient que el recorregut és el mateix i que hi ha uns quants qms. de pujada (però molt més suau del que sembla en el perfil) em reservo i després d'una estona em començo a sentir més bé, més lleuger; vaig avançant gent i mantinc un ritme al voltant dels 4':22", que pujo quan ataco el tram més dur (fins el qm. 5) i que compenso després a la baixada. Aquí ja fa una estona que m'adono que si no tinc una defallida aconseguiré un resultat molt semblant al de l'any passat, amb la qual cosa creuaré la meta amb un bon somriure. Al tram final, que és més planer, em deixo anar una mica, coincidint amb una petita pujada abans d'arribar al km. 9,5. Passo pel km. 10 en un temps de 44' i encara que sense gaire esma, premo els dents per intentar reduir-lo en els 300 darrers metres.

Finalment, un temps real de 45':42" que ve a ser mig minut més que ara fa un any. Com no creia que em podria moure per aquests marges doncs em puc donar per bastant content, bo i més havent acabat amb la sensació que si hagués corregut amb una llebre o donant una mica més de gas a la baixada, hauria fet un temps inferior. Però tan se val. Al cap i a la fi, si compareu les classificacions d'enguany i del 2010 veureu que en ambdues curses he estat superat "només" pel 33% de corredors. A la d'ahir he ocupat una posició més alta però amb uns quants corredors més (uns 160). Per les meves modestes possibilitats encara em sento bé i crec tenir la màquina més o menys ben engreixada (potser el lloc i la Fira ho van facilitar). Si puc mantenir aquest ritme al llarg del 2011 i acabar les curses que faci amb aquest bon regust de boca, firmo ara mateix. En altres paraules, ha estat aquesta una molt bona manera de començar l'any. A la foto em podeu veure moments abans de l'inici de la cursa, ben tapat del fred que fotia! Si sembla que vagi d'incògnit!

No voldria acabar aquesta crònica referint-me a dues qüestions: primera, l'organització crec que ha estat molt correcta. No gosaria a dir "perfecta" perquè segur que trobaríem algun detallet millorable i tampoc he viscut la cursa de cap a fi; però sí estic convençut que moltes altres n'haurien de prendre bona nota. El preu és molt ajustat (i més si tens xip propi), la logística molt ben solucionada (recollida del dorsal al moment, guarda-roba, etc.), itinerari atractiu, amb tots els punts quilomètrics indicats (fins i tot han marcat els sotracs del ferm per evitar caigudes), etc. Com deia al principi, una cursa que val la pena repetir i que no sap greu si cal llevar-se d'hora per ser-hi. I la segona qüestió, del tot aliena a la cursa, té a veure amb la Fira de l'Oli: si mai aneu a una fira relacionada amb un producte gastronòmic, que sigui ben d'hora perquè després tot són empentes i cops de colze (sobretot de la gent més gran) per fer-se un forat davant un estand. I és que allà on regalin menjar ... deu ser cosa de la crisi.

Per acabar, podeu llegir aquí la crònica de la cursa de l'any passat.

2 comentaris:

  1. Bona cursa company!.
    Si ja et dic jo que tens fusta...
    Molt bona manera de començar l'any, amb bona cursa, bona organització, bones sensacions...
    Felicitats!.

    ResponElimina
  2. Gràcies company. Pensa que si mai busques una cursa per les terres de Lleida que no sigui ben bé plana però tampoc gaire exigent, aquesta és una molt bona opció. Estic segur que aquí podries volar.
    I el millor, l'organització. Altres curses que van amb més "pedigrí" i bagatge n'haurien de prendre nota.
    Records i ja queda menys per Granollers.

    ResponElimina