dilluns, 1 de febrer de 2010

Borges Blanques: oli ben espremut

Ahir va ser el torn de la Cursa de l'Oli en la seva 7ª edició a les Borges Blanques, capital de les Garrigues. D'entrada ja aviso que és una cursa a tenir en compte per a properes vegades si es vol tenir una experiència molt gratificant per la seva molt bona organització. A nivell personal he de confessar que la cursa m'ha anat millor del que havia previst, bo i tenint en compte que el dia abans jo i els col.legues vam sortir a córrer ben d'hora al matí i com qui no vol la cosa, vam acabar fent un recorregut d'uns 18 km. (ja en donaré més detalls en un posterior escrit). Per això anava una mica a l'expectativa de veure com em respondrien les cames i com a senyal de prudència, amb la intenció d'agafar-me la cursa com un entrenament per a properes fites maratonianes.

Però com sóc persona de poc fiar la cosa no va anar ben bé així, més que res perquè vaig córrer amb una llebre, com es diu en aquests casos. En efecte, vaig tenir el plaer de fer tota la cursa amb l'Enric a qui ja m'he trobat un parell de cops -a la de la Guineu de Vilanova de Bellpuig i la dels Templers, a Lleida- i que va venir acompanyat de la seva dona -la Montserrat. Doncs bé, d'entrada ja ens col.loquem al final del grup (xarrant d'una cosa i d'una altra quasi fem tard per a la sortida) i comencem a agafar un ritme de pas bo que aconseguim mantenir durant els primers qms. (d'uns 4':20"). En arribar al tram de pujada fins al punt més alt del circuit ens adonem que és més suau del que crèiem i el fem sense gaires dificultats afegides (a un ritme de 4':30"). Després ve la part més agraïda del circuit, amb una baixada d'uns 3 qms. de llarg on podem accelerar el ritme (baixem als 4':00") i a la darrera part del circuit no afluixem pas. Suposo que tots dos ens sentíem bé i tampoc hagués tingut gaire lògica alentir el pas quan ja ens quedava poc per travessar la meta.

Al final arribem als llocs 193 i 194 amb el mateix temps de 45':12" per a una cursa de 10,3 km. (classificació). De fet, el nostre temps al pas del qm. 10è va ser d'uns 43':40" que s'ajusta gairebé del tot al ritme que duïem als primers qms. és a dir, de 4':20". En altres paraules, una cursa força regular. Ara bé, confesso que si hagués corregut sol segurament no hagués fet aquest temps (no és que sigui per llençar coets però és millor del que pensava) i això de córrer amb una altra persona que duu el mateix ritme, ajuda molt. Diguem que un per l'altre ens hem fet de llebres, ara jo, ara ell. I una prova que ens hem trobat bé és que des de l'inici no hem fet més que avançar corredors (també és cert que vam sortir dels darrers) i només uns quants que podem comptar amb els dits d'una ma van "gosar" de passar-nos. En aquest sentit, diria que tant jo com l'Enric ens vam saber esprémer bé, com una oliva per extreure'n tot el suc; això sí, sense deixar-nos-hi els ossos com un pinyol.

D'altra banda, i abans que se'm vagi del cap, cal donar l'enhorabona a l'organització per la seva molt bona feina, que no fa més que confirmar les referències que ja en tenia de la cursa en aquest sentit. Així, la logística prèvia i posterior a la cursa han satisfet, crec jo, les expectatives de tothom. Si més no, els comentaris que vaig sentir en acabar eren molt favorables i les opinions en algun fòrum qualifiquen la cursa de referent en les Terres de Ponent. No les conec pas totes però per les que he fet fins ara, deu n'hi do de com està de ben muntada, aquesta. Per exemple, aquí teniu un parell de detalls: a banda que els quilòmetres estaven indicats (aquest cop sí els he vist tots), el ferm (del tram no asfaltat) estava perfectament aplanat (com si ho haguessin fet abans de la cursa) i els forats marcats amb pintura ben visible perquè ningú s'hi entrebanqués. Uns detalls que dóna idea de com la gent que hi ha al darrere es desviu perquè tot surti rodó. Repeteixo, la meva més sincera enhorabona i esperem que per a properes edicions es pugui mantenir (com a mínim) el llistó (que ja està molt alt).

I després de suar la cansalada (metafòricament parlant però també la de l'esmorzar) tocava una visita a la Fira. D'obligada visita per als amants del bon oli i altres productes del camp més o menys afins, no vam resistir la temptació de fer-nos amb unes quantes ampolles d'oli i vinagre; per exemple, una de la cooperativa Agroles, premiat al certamen, i dues de vinagre després de fer una cata com si fóssim un parell de "someliers". I també un pa de ronyó, del que ja en vaig fer una referència a l'anterior escrit. Per cert, un apunt sobre l'èxit de la fira: segons el blog de la Fira, aquesta ha estat visitada per unes 60.000 persones, s'han venut uns 50.000 litres d'oli i es xifra la seva repercussió econòmica en 1,5 milions €. No està pas gens malament.

Per acabar, un petit desencís en cap cas atribuïble a la cursa. En sortir del palau firal vam voler visitar el poblat iber dels Vilars però ens vam topar amb la tanca als nassos, literalment. El recinte estava tancat al públic amb sengles cartells que anunciaven treballs de restauració i adequació. Potser valdria la pena avisar al mateix trencall de la carretera, abans d'agafar el desviament que t'hi porta. Però què hi farem, aquest país de vegades funciona així. Tant se val, així tenim un motiu més per tornar a visitar aquestes terres. De fet, perquè vegeu com ha canviat la meva percepció sobre les curses, podríem dir que abans, amb l'excusa de fer sortides i excursions, participàvem en curses i ara és a l'inrevés, les curses són l'excusa perfecta per sortir a esbargir-nos.

Per cert, abans d'acabar un parell de coses: una, vaig retrobar-me amb el meu cosí Manel a qui també li va, i molt, això de les curses (de fet, malgrat la seva cinquantena jo no l'atrapo encara i és un expert maratonià -d'aquí unes setmanes se'n va a Roma per la marató). I dos, vaig conèixer en persona en Josep Huguet, no pas el Conseller de la Generalitat sinó un altre company blocaire i també aficionat a les curses populars (aquí teniu el seu blog) i que fins ahir només coneixia virtualment. Ell també s'està preparant per a la marató de Barcelona però d'una forma més metòdica que nosaltres. Espero tenir més oportunitats de coincidir-hi en més curses.

2 comentaris:

  1. Felicitats per la cursa. Bon rendiment, i amb bones sensacions. Ja veig que estas molt fort, i que no serà fàcil seguir el teu ritme a la Marató!.

    ResponElimina
  2. Gràcies. Doncs sí, bones sensacions que esperem es mantinguin per a properes curses. De si estic molt fort, no t'ho pensis pas. És un farol!! No les tinc totes de cara a la marató i aquí sí que suposo que per força, m'ho hauré de prendre amb més calma. I si no, les cames em faran tornar al meu veritable lloc.

    Salutacions.

    ResponElimina