Preparant la marató: Colònia Valls

Seguint els nostres preparatius per a la marató de Barcelona (queda un mes) i decidits a continuar amb els nostres entrenaments "a la carta", ahir vam fer una visita fugaç a Valls de Torroella, al municipi de Sant Mateu de Bages, encara que per aquelles qüestions territorials que s'escapen a tota lògica, estava dividit fins no fa gaire temps amb el de Navàs. Situada a 20 qms. de Manresa en direcció a Cardona, es tracta d'una de les antigues colònies tèxtils més importants de la riba del Cardener, encara que el seu origen el trobem a l'altra colònia que té a tocar una mica més amunt -Palà de Torroella- i a les desavinences que van sorgir entre els dos cosins fundadors d'aquesta -Joan de Palà i Esteve Valls. Així, a principis del segle XX, i gairebé en un plis-plas, s'aixecà un altre nucli fabril en aquest riu amb tots els elements arquitectònics i serveis que tan caracteritzen una típica colònia: la fàbrica, carrers i vivendes, església, escola, botigues, espais recreatius i culturals per als obrers, etc. Ja ens podem imaginar, però, com va acabar la història industrial d'aquest indret: com molts altres, la crisi del sector tèxtil català va obligar a tancar definitivament la fàbrica el maig del 1991, vint anys després que també ho fes la seva veïna de Palà.

De totes formes, la seva gent no vol estar desconnectada de les tecnologies del segle XXI i com passa cada vegada més, també està present al Facebook amb un grup d'admiradors anomenat "Jo sí que sé on és Valls de Torroella". Es confirma novament que si vols que algú et trobi, registra't a la XARXA de les xarxes socials. Per cert, també hi trobem un blog específic tot i que en aquest cas, algú hauria de fer-hi un toc perquè la darrera entrada és del juny del 2007.

Després d'aquesta introducció, passo a relatar breument la crònica de la jornada: a les 10:30h del diumenge (ja veieu que no vam matinar gaire) sortim de Manresa el "Team" habitual per afegir-se un cinquè membre a Sant Joan de Vilatorrada. Val a dir que el recorregut fet ja ens el coneixíem força bé jo i el Frans per haver-lo fet en BTT vàries vegades en diferents sortides, amb la qual cosa ja presumíem que, ben bé pla, no seria. Més aviat és un una mica trenca-cames i tot i no haver de salvar grans desnivells, sí que l'acumulat és destacat (gairebé uns 900 m. segons dades del GPS). Com de diferent és fer-ho corrent que sobre una bicicleta. Des de Sant Joan, i amb el Collbaix a la nostre esquerra i el Cardener a la dreta, seguim el GR 3-1 i ens dirigim a Callús que deixem després de passar per davant les Tines dels Manxons. Fem via cap a Antius (una altra antiga colònia tèxtil) i aquí empalmem amb el PR-C 134 que ens porta a Súria, on parem una estona per beure, doncs ja portàvem uns 17 kms. sense proveir-nos de res. Ens queda el tram final que, en part, coincideix amb l'itinerari patrimonial del Samuntà (del qual ja vaig parlar amb motiu de la Cursa de Santa Bàrbara). Curiosament, aquesta és la part que se'm fa més pesada i les cames no em responen com abans. És com si després d'haver parat 5 minuts s'haguessin desconnectat del tot. Potser aquestes parades fan més mal que bé.

Al final arribem a Valls de Torroella sense gaires més problemes i després d'haver fet un circuit de 24,7 kms. en unes 2:30h. No està pas malament. Si voleu veure un mapa de la zona, cliqueu en aquest enllaç. I ara ve un dels petits premis de la jornada, com és el de poder degustar una cervesa del tot artesanal i feta aquí mateix, la cervesa "Guineu" de l'empresa Ca l'Arenys. En aquest enllaç podeu trobar més informació però ja us avenço que elabora 6 de diferents i amb noms amb clara referència local: Montserrat, Coaner, Antius, Rocaters, Sitges i Riner. En l'inici (el 2003) l'empresa s'havia constituït per al foment de la producció de cervesa artesanal a través de la construcció de maquinària i venda de productes afins. Però després el rumb va canviar quan el 2008 va decidir elaborar la seva pròpia cervesa artesana amb la marca "Guineu". Aquí podeu llegir-ne una notícia del diari "Público" i en aquest altre enllaç, els amants de les cerveses artesanals hi poden (podem) trobar més informació.

Per acabar la jornada, ens dirigim a Vallmanya de Pinós (al municipi homònim de Pinós, Lleida) per afartar-nos de calçots i graellada de carn. Una bona excusa per compartir taula i xerrameca al voltant d'una taula amb totes les parelles de la colla. Com us deia en un escrit recent, les curses han acabat sent el pretext per organitzar aquestes sortides en grup. Per cert, ara em ve al cap que tenim pendent una sortida en BTT per arribar-nos al Santuari de Pinós que és ben a prop encara que una mica amunt (uns 940 m. d'altitud). Tard o d'hora ho acabarem fent perquè val la pena pujar fins el que és el centre geogràfic de Catalunya. O és que potser no ho sabíeu?

Bé, paro d'enrotllar-me i detallo tot seguit el balanç quilomètric de la setmana que es resumeix en uns 48,5 km. repartits com segueix:

- Tres sortides intrasetmanals: 6,75 km. + 8 km. + 9 km. (23,75 km. en total).
- Sortida cap a la Colònia Valls (diumenge): 24,7 km.

És menor que la setmana anterior però quan no es pot fer més per obligacions vàries, què hi podem fer! De totes formes, suposo que a mida que s'acosti el "dia D" arribarà un moment que haurem de deixar de córrer, més que res per no arribar-hi massa cansats.