Preparant la Marató: llegint consells (2)

Seguint amb el fil iniciat fa uns dies sobre la lectura d'articles amb consells per a la preparació d'una marató, tocaria ara centrar-se en aquells relatius a l'entrenament complementar.I val a dir que en aquest apartat hi hauria més d'un aspecte a millorar perquè com veureu sóc un pèl indisciplinat. Anem per parts, doncs:

• Els estiraments: tots els articles llegits coincideixen en afirmar com és d'important estirar abans i sobretot, després d'un entrenament, amb una especial atenció als bessons, quàdriceps i tendó d'Aquil.les. La idea és que el treball d'estiraments serveix perquè els muscles recuperin la flexibilitat anterior a la cursa, i disminuir la seva sobrecàrrega ja que, sens dubte, acabaran força castigats després de la Marató. Ara bé, confesso que no n'he fet gairebé mai perquè trobo que és una estona molt avorrida i no veig pas que m'afecti en excés en el meu rendiment. Potser ho pagaré més endavant i m'acabaré lesionant però ... a aquestes alçades, què hi farem! En tot cas, també és cert que des de fa unes setmanes -i amb la marató a l'horitzó- de tant en tant faig algunes sessions casolanes d'estiraments, a la vegada que amb el Pilates (un cop a la setmana) el meu cos recupera allò que ha perdut durant la resta de setmana.
• Exercicis específics de turmells: una part del cos que tampoc és que treballi gaire, tot i la seva importància de cara a prevenir lesions al tendó o a la planta dels peus. Ara bé, potser no és la millor manera, potser no ho estem fent correctament però de ben segur que córrer en superfícies diferents, i en especial sobre terrenys tous i herba, contribueix a enfortir els turmells. Ja seria l'hòstia poder-ho fer en la sorra d'una platja però entendreu que al Bages poques oportunitats tenim.
• Treball de força: una cosa que m'ha sorprès és esbrinar la importància de la força en el rendiment d'un corredor, perquè contribueix a la recuperació muscular i evita l'aparició de lesions. La força és fàcil de millorar o adquirir per un corredor de fons a base de peses, gomes i exercicis específics (sentadilles, bessons, extensions de quàdriceps, isquiotibials, etc.). Ara bé, reconec que em fa molta mandra tornar a un gimnàs i enfrontar-me de nou a les màquines i peses, després de molts anys d'anar-hi. De fet, si ara corro és perquè vaig abandonar el gimnàs i la musculació de tant avorrit que estava.
  
• Els abdominals i lumbars: una altra qüestió que m'ha cridat l'atenció és saber que aquests exercicis serveixen per enfortir els muscles que ens fan mantenir drets, i que això contribueix a evitar dolors d'esquena i de la zona pèlvica. Per tant, toca fer sessions d'abdominals i lumbars. Per aquest cantó no m'hauria d'amoïnar gaire perquè sí que en faig de tant en tant, a casa i al Pilates. No penseu que estigui buscant la famosa "tableta de xocolata" perquè no em surt ni amb el Photoshop; simplement intento mantenir una rutina que vaig iniciar fa molt de temps i si a més és útil per a les curses, doncs encara millor. Un dels vestigis que conservo de la meva època del gimnàs.
  
• Per últim, no patir als entrenaments: no ens hauríem d'aplicar aquella dita tan típica dels culturistes que diu "No pain, no gain", sense dolor no es guanya muscle. A l'inrevés, patir als entrenaments és senyal que s'està entrenant malament i davant de qualsevol molèstia, és millor deixar-ho estar uns dies. Millor no entrenar que fer-ho malament. En aquest sentit diria que hem estat més o menys de sort, perquè en general no hem hagut de deixar de córrer durant molt de temps per lesions o molèsties greus. Ara bé, després de tirades llargues sí que acabem amb les cames tocades i ens agafem uns quants dies d'un merescut descans. Per descansar no quedarà, ja us ho ben asseguro.

Doncs bé, fins aquí la segona entrega (això ja sembla com els fascicles setmanals amb què ens inunden de vegades els quioscos). La propera -d'aquí uns dies- se centrarà en el tema de la psicologia i les lesions.