Preparant la Marató: prova d'esforç

Seguint amb els consells de preparació per la Marató, fa un parell de dies vaig fer-me una prova d'esforç en un centre de medicina esportiva de Manresa, amb la finalitat de descartar qualsevol possible problema físic i cardiovascular i afrontar amb més garanties l'esforç que implica el repte. Suposo que aquest pas l'havia d'haver donat molt abans, potser fins i tot quan vaig començar a participar en curses. Però són d'aquelles coses en què un no hi pensa fins que arriben cites com aquesta i després de llegir més d'un article recomanant-ho. Per tant, val més curar-se en salut i assegurar-se que no hi ha, en principi, res de dolent en el cor i els pulmons.

Dit i fet, em presento al CIMETIR de la Clínica Sant Josep de Manresa vestit per anar a córrer i després d'algunes dades preliminars, em fan un electrocardiograma i una espirometria. Pel que fa al primer, no es descobreix res de nou, és a dir, el cor funciona bé i em detecta de nou el BIRD (el bloqueig incomplet de la branca dreta), una petita deficiència genètica que no ha de suposar cap problema per córrer (només m'obliga cada any a fer-me una revisió). Quant al segon, la prova resulta del tot satisfactòria: 10 minuts de carrera contínua en la cinta, a una velocitat en augment fins arribar a una màxima de 17 km/h. i acabar del tot suat. Les conclusions són molt bones: una bona postura en el córrer, una molt bona capacitat de resistència física, una recuperació molt ràpida, un bon ritme de respiració (textualment, una gràfica de respiració de manual) i una VO2 max. de 52,8 que per a la meva edat, està bastant bé. Aquest darrer paràmetre és un dels claus perquè ens diu la nostra capacitat de fer exercici aeròbic i com més alt sigui, millor.

D'aquí s'extreuen després els anomenats "llindars aeròbic" i "anaeròbic"; el primer ens diu com estem corrent en les tirades llargues, en els sessions de resistència, mentre que el segon ens dóna una pista de com hem de fer les sessions de més intensitat, el ritme a què hem de fer les sèries. Ja és sabut, però, que nosaltres ens dediquem més aviat el primer llindar i que en canvi, això de les sèries no és que ho haguem treballat gaire, per no dir gens. Però bé, tot no pot ser i qui no té un all té una ceba. Tot i així, el doctor em va comentar que si vull millorar he d'incrementar els meus entrenaments aeròbics, fer tirades més llargues a ritmes més suaus. Per últim, em va animar a continuar fent Pilates -pel tema dels estiraments- i a no perdre la poca massa muscular que em queda encara de quan visitava els gimnasos, dedicant un dia a la setmana a fer unes quantes peses i aparells. Ja li vaig dir, però, que això em fa molta mandra.

En definitiva, que com va dir aquell ... Al loro que no estamos tan mal!! Estic convençut que haver donat el pas de deixar el gimnàs i començar a córrer i després fer BTT, m'ha fet un gran favor a la meva salut. Espero, però, no haver-me d'empassar aquestes paraules i que no tingui problemes importants mentre faci la Marató.