dijous, 25 de febrer del 2010

Preparant la Marató: prova d'esforç

Seguint amb els consells de preparació per la Marató, fa un parell de dies vaig fer-me una prova d'esforç en un centre de medicina esportiva de Manresa, amb la finalitat de descartar qualsevol possible problema físic i cardiovascular i afrontar amb més garanties l'esforç que implica el repte. Suposo que aquest pas l'havia d'haver donat molt abans, potser fins i tot quan vaig començar a participar en curses. Però són d'aquelles coses en què un no hi pensa fins que arriben cites com aquesta i després de llegir més d'un article recomanant-ho. Per tant, val més curar-se en salut i assegurar-se que no hi ha, en principi, res de dolent en el cor i els pulmons.

Dit i fet, em presento al CIMETIR de la Clínica Sant Josep de Manresa vestit per anar a córrer i després d'algunes dades preliminars, em fan un electrocardiograma i una espirometria. Pel que fa al primer, no es descobreix res de nou, és a dir, el cor funciona bé i em detecta de nou el BIRD (el bloqueig incomplet de la branca dreta), una petita deficiència genètica que no ha de suposar cap problema per córrer (només m'obliga cada any a fer-me una revisió). Quant al segon, la prova resulta del tot satisfactòria: 10 minuts de carrera contínua en la cinta, a una velocitat en augment fins arribar a una màxima de 17 km/h. i acabar del tot suat. Les conclusions són molt bones: una bona postura en el córrer, una molt bona capacitat de resistència física, una recuperació molt ràpida, un bon ritme de respiració (textualment, una gràfica de respiració de manual) i una VO2 max. de 52,8 que per a la meva edat, està bastant bé. Aquest darrer paràmetre és un dels claus perquè ens diu la nostra capacitat de fer exercici aeròbic i com més alt sigui, millor.

D'aquí s'extreuen després els anomenats "llindars aeròbic" i "anaeròbic"; el primer ens diu com estem corrent en les tirades llargues, en els sessions de resistència, mentre que el segon ens dóna una pista de com hem de fer les sessions de més intensitat, el ritme a què hem de fer les sèries. Ja és sabut, però, que nosaltres ens dediquem més aviat el primer llindar i que en canvi, això de les sèries no és que ho haguem treballat gaire, per no dir gens. Però bé, tot no pot ser i qui no té un all té una ceba. Tot i així, el doctor em va comentar que si vull millorar he d'incrementar els meus entrenaments aeròbics, fer tirades més llargues a ritmes més suaus. Per últim, em va animar a continuar fent Pilates -pel tema dels estiraments- i a no perdre la poca massa muscular que em queda encara de quan visitava els gimnasos, dedicant un dia a la setmana a fer unes quantes peses i aparells. Ja li vaig dir, però, que això em fa molta mandra.

En definitiva, que com va dir aquell ... Al loro que no estamos tan mal!! Estic convençut que haver donat el pas de deixar el gimnàs i començar a córrer i després fer BTT, m'ha fet un gran favor a la meva salut. Espero, però, no haver-me d'empassar aquestes paraules i que no tingui problemes importants mentre faci la Marató.

6 comentaris:

  1. Ostres joan carles Altantu! que el que va inventar aquest tinglado hi va deixar la pell, doncs podem considerar aquest esport com de risc.
    Molta sort i que disfrutis aquest esdeveniment,però no a l'estil filípides!
    sort!
    Pau.M.M.

    ResponElimina
  2. Hola Pau, sóc conscient que córrer una marató és una cosa molt seriosa i per això vull prendre totes les precaucions possibles. De fet, no l'he feta abans perquè creia que no estava preparat i ara, després d'uns quants anys corrent i d'un participant en curses, penso que la puc afrontar amb certes garanties. No per guanyar-la ni fer un temps fantàstic però tampoc com perquè m'hagin de recollir en ambulància (creuo els dits, però).
    Anirem a gaudir dins la duresa que ens espera.

    Gràcies.

    Per cert, "M.M" vol dir "Martí Moreno"?

    ResponElimina
  3. Felicitats pels resultats!.
    Jo vaig fer la proba al Hospital General de Catalunya al Setembre del 2009, i crec que es important poder quedar tranquil, i si es un bon especialista aprofitar per escoltar alguns consells i certa orientació. Els meus resultats també van ser molt bons,i va ser una injecció de moral per encarar la meva primera mitja en aquell moment, i ara la primera marató.

    ResponElimina
  4. Hola Ernest,
    Doncs sí, és una bona injecció de moral perquè vaig sortir-ne prou satisfet i tranquil. Després, un cop sobre l'asfalt de BCN, la cursa ens posarà cadascú al lloc que li correspon. Però si més no, per aquest cantó vaig més tranquil perquè no m'han trobat res de què m'hagi d'espantar.
    Gràcies i seguim en contacte.
    JC

    ResponElimina
  5. Jo també et felicito pels resultats!

    Diumenge, a posar-los en pràctica!! :D

    ResponElimina
  6. Hola Kaiser,
    Això espero! Confesso que tinc més "por" d'altres aspectes (llegeixi's butllofes) que no pas d'altres de molt més seriosos (llegeixi's cor, pulmons, etc.). No és que vagi massa confiat -més aviat el contrari- però em fotaria molt haver de retirar-me per coses tan "tontes" com problemes als peus.

    Seguim en contacte i gràcies pels ànims.

    Joan Carles

    ResponElimina