Seguint amb la nostra preparació per a la Marató de BCN ahir va tocar repetir una altra tirada llarga. Potser ja serà la darrera a l'espera de decidir què farem el proper cap de setmana després del qual, suposo que optarem per descansar (quedaran 15 dies) i prendre'ns-ho amb més calma. Ahir, tot just acabar, vam comentar la possibilitat de fer una altra sortida més curta -potser de 20 km.- però ja es veurà. En cap cas va sortir el tema d'inscriure'ns en alguna cursa -recordeu que vaig parlar de les mitges maratons de Gavà-Castelldefels i de Balaguer. Al cap i a la fi no tindria gaire sentit que hi participéssim i alhora anar-hi amb un esperit d'entrenament per a la marató (sense espréme'ns gaire), quan això ja ens ho podem manegar nosaltres mateixos sense haver de pagar la inscripció i d'agafar el cotxer per arribar-nos-hi.Així doncs, a les 7:30h decidim de variar el recorregut previst (la repetició de la Marxa del Terme de Sant Fruitós de Bages de fa unes setmanes) i seguir part de la Sèquia de Manresa. Com aquesta té un traçat molt sinuós per aprofitar el mínim desnivell possible en una zona del tot ben plana -com és el Pla de Bages- i a més hi ha l'opció d'escollir un camí o altre perquè n'hi ha uns quants i sense possibilitat de pèrdua, permet aleshores ajustar la distància total feta a les necessitats del moment. Dit i fet, ens dirigim cap al Parc de l'Agulla i agafem el camí de la Sèquia i passem per Sant Iscle, Santa Anna, les afores de Santpedor, Sant Francesc, Juncadella, la presó dels Lledoners i tornada cap a casa pel Poal. És a dir, un recorregut que ja ens coneixem perquè ja l'hem fet altres vegades, bé corrent, bé en BTT. La idea inicial era fer uns 25 km. i al final ens n'han sortir uns 27. No està gens malament perquè ens hem acostat als 30-32 km. que segons alguns articles llegits, és la distància màxima a entrenar per a una marató. Val a dir que ha estat la vegada que més hem corregut, superant en el meu cas els 26 km. de Sant Fruitós de Bages (dubto que algun dels meus companys s'escapoleixi d'incògnit a córrer distàncies com aquesta o més llargues).
Aquesta sortida ha servit per provar i confirmar vàries coses:
- Primera, el fet de menjar quelcom de sòlid en sortides com aquesta. Crec que ha estat un error no haver entrenar abans el tema dels avituallaments i fins ahir no ho vam fer; així, vam provar gel i gominoles energètics i vés a saber si va ser un efecte "placebo" però confesso que vam acabar bastant bé. Si més no, jo em vaig sentir força millor als darrers quilòmetres que no pas el diumenge passat fent via cap a la Colònia Valls, quan després de deixar Súria no va haver-hi manera que les cames tibessin igual que ho feren abans.
- Segona, i relacionada amb l'anterior, vaig provar una mena de mànegues elàstiques per als braços amb la intenció de poder portar les provisions sòlides durant la cursa, enlloc d'haver-ho de fer en alguna butxaca del pantaló (si en té) o en un cinturó d'aquells amb compartiments que porten alguns corredors per guardar-hi ampolletes, MP3, claus, etc. I la cosa va anar bé doncs en cap moment em van molestar i ni em vaig adonar que les duia.
- Tercera, estem més convençuts que si hem de tenir problemes a la Marató aquests seran de caire muscular (cames, rampes, bessons, etc.) i no tant cardiovasculars, doncs creiem que el fons ja el tenim. De ben segur, però, no serà bufar i fer ampolles.
- Quarta, haurem d'estar al cas de petits "detalls" que potser ara se'ns poden passar per alt. Per exemple, de resultes d'ahir se'm va encetar una mica l'engonal pel fregament de l'eslip (i això que eren d'aquells sense costura). Per tant, tocarà untar-se de vaselina aquelles parts del cos susceptibles de patir aquesta molèstia. I el mateix passa amb les butllofes doncs ahir se'm va fer una de molt petita en un dels dits però no als punts més habituals de la planta dels peus. Així doncs, ens haurem de proveir d'apòsits (p. ex. Compeed) per prevenir-les. En qualsevol cas seria molt enutjós haver de retirar-se per coses tan "tontes" com aquestes
- Tres sortides intrasetmanals: 6,75 km. x 3 (20,25 km. en total).
- Sortida resseguint la Sèquia de Manresa (diumenge): 27 km.
Per cert, sabíeu que la Sèquia de Manresa és un canal construït al segle XIV que porta l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa, i que es considera una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval perquè en un recorregut de 26 quilòmetres salva un desnivell de tan sols 10,6 metres? Sabíeu també que la Jove Cambra Internacional de Manresa organitza des del 1985 una caminada popular -la Transèquia- que ressegueix el seu traçat i que enguany coincideix, justament, amb la data de la Marató de BCN? Una llàstima perquè en cas de fer-se abans hagués estat una bona opció d'entrenament.
I per acabar, sabíeu que d'haver fet el recorregut de la Marxa del Terme de Sant Fruitós haguéssim pogut després recuperar forces amb un producte tan recomanat en aquests casos com és l'arròs? I és que ahir va celebrar la seva Festa de l'Arròs on es van repartir més de 3.000 racions. I és que allà on es reparteix menjar sempre s'aplega gent. Tindrà la crisi alguna cosa a veure?
Estic d'acord que es molt mes probable una "petada" muscular, que no de pulmons, de cor, o de cap. Be, sempre que no surtis com un boig a ritme de Mitja, que llavors si que petaras del tot al km30, o abans. A aquests ritmes que parlem no es pateix gaire cardiovascularment, però les cames reben mil.lers d'impactes sobre l'asfalt que despres de varies hores et poden passar factura. El meu dubte devant d'una marató es com portaré i resistiré, aquests dolors musculars, principalment de cames, quan apareguin al km. 25-30 o 35. Perque dono per fet que aquests dolors arribaran. I si no arriben, perfecte.
ResponEliminaJo també ho dono per fet! Això de córrer sobre asfalt tanta estona és el més "castigador" que deu haver-hi. I tampoc compto que per molt que poguem menjar i beure durant la cursa, el perill muscular desaparegui. Potser serà més aviat una qüestió de pit i collons i els darrers qms els farem més aviat per cor i ganes d'acabar que per altra cosa. Una mena de prova de resistència mental més que física. De fet, més d'un cop he sentit a dir que la marató comença al km. 30.
ResponEliminaSi et serveix de "consell", potser l'estratègia és no parar en cap moment. Tinc comprovat -si més no en distàncies més curtes- que quan paro després em costa molt més arrancar i recuperar el ritme. Ja ho veurem.
Salutacions Ernest.
Company, que això ja ho tenim gola avall!
ResponEliminaQueda molt poquet i els deures o ja estan fets, o ja no es faran. L'important és anar-hi amb la convicció que SOM CAPAÇOS de fer-ho, i mirar de GAUDIR de 42km sense pensar gaire en el rellotge. Serà una festa, i com a tal hi hem d'anar a passar-nos-ho bé. Tota la ciutat estarà bolcada en l'esdeveniment, cada any són més els barcelonins que surten a animar, no els donem cares de patiment, fem la cursa amb alegria!
He sentit 3h46'? M'hi voleu a la barqueta?
Hola Kaiser, tens molta raó. Els deures ja els tenim gairebé fets tot i que no sabem si estan bé o mal fets. I ja no hi ha temps per esmenar errades. Ja que de ben segur arribarà un moment que caldrà patir, mirarem que la resta del trajecte el poguem gaudir tan bonament com poguem.
ResponEliminaPer ser la primera mirarem de creuar la meta amb una certa dignitat perquè els barcelonins ens vegin amb bona cara. Ja hi haurà altres maratons per estar pendent del rellotge (fins i tot m'estic rumiant de no portar-lo). I sobre la barqueta dels 3:45-46' cap problema. Haurem de buscar-nos, però, perquè em sembla que serem uns quants!!
Seguim en contacte.