Marathon man returns!!

Igual que en Batman o el Fènix, Marathon man no podia ser menys i ahir va tornar de nou al món de les curses, després que la darrera fos a Bagà l'últim dia de juliol. Per tant, un mes i mig sense fer gairebé res i ... és clar, això s'acaba notant. I si a més afegint el tema de la lesió que encara arrossego, doncs ja us podeu imaginar que el paper va ser, com era d'esperar, discret (per no dir "mediocre", que té una connotació més negativa). Dit i fet, després de descartar fer dues curses en menys de 24 hores (també la dels Esbufecs de Mollerussa) ahir al matí ens presentem a la vila osonenca de Calldetenes per participar a la II Cursa dels molins fariners. Per anar obrint boca, direm abans de res que segueix un tram de la Ruta dels Molins Fariners que va ser inaugurada el 1994 i que va servir per recuperar un camí que voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements hidràulics que abastien abans els sis molins que hi ha al llarg del seu curs. Es tracta d'un camí amb poc desnivell, amb ponts i passos que permeten observar al llarg de gairebé 3 km. tot un seguit de canals i recs, basses, rescloses, fonts i molins. De fet, la cursa passa per algun corriol força ombrívol, d'aquells que quan t'hi trobes penses que és una llàstima no poder parar-s'hi per gaudir-ne amb més calma. Però és clar, si anem a córrer hem d'estar per la feina i deixar aquestes "foteses" per a una altra ocasió. En aquest enllaç podeu fer una ullada al seu recorregut.

La cursa no va decebre pel que fa al seu tarannà popular ja que finalment vam ser gairebé un centenar de corredors els que vam prendre la sortida. El límit màxim de l'organització estava fixat en 250 però és clar, va coincidir amb dos actes de prou volada que de ben segur, hauran restat assistència: d'una banda la travessa Matagalls-Montserrat i de l'altra la Cursa de la Mercè de Barcelona. És a dir, que no vam ser gaires però sí ben avinguts. Si la gent és tan .... (afegiu-hi l'adjectiu que vulgueu) d'anar a aquest altre tipus de curses molt massificades doncs millor per a la resta que ens atreuen més aquelles altres opcions minoritàries. I si a més la inscripció és tan barata com 3€, el dia acompanya i coincideix amb dia de mercat a Calldetenes, ja tenim a la cassola tots els ingredients per passar una jornada dominical rodona.

Quant a la meva actuació personal, ja deia abans que ha estat més aviat discreta, amb un temps final de 43':50" per a un recorregut que "oficialment" era de 9,5 km. (aprox.) però que potser era una mica menys. No ens trencarem la closca per aquesta qüestió doncs la meva intenció era provar-me i veure com em trobaria després de la lesió al bessó i tendó i de tot aquest temps d'haver estat "hivernant". I val a dir que n'he sortit prou satisfet i ben parat. Als primers kms. de la cursa m'he anat sentint bé i fins i tot els parcials que anava fent eren prou bons (al voltant dels 4':15"). Després, entre els kms. 3-4,5 km. he hagut d'afluixar el ritme en coincidir el tram de més pujada (tampoc és que fos cap bestiesa) amb lleugeres molèsties a la cama; és com si aquesta m'estigués recordant que li falta encara una mica més per estar fina del tot. Així doncs, decideixo de prendre-m'ho amb calma i a la segona part del recorregut els parcials pugen. Tot i així, puc mantenir més o menys la meva posició perquè molt poca gent m'avença. Al final creuo la meta content i sense mirar ni tan sols el rellotge doncs ja fa un temps que el crono ha deixat de ser per mi una prioritat. Si abans, amb el pretext de fer una sortida fèiem una cursa, ara la truita s'ha capgirat: la cursa ha esdevingut sovint el que ens motiva per acabar organitzant una sortida. De totes formes, això no treu que sigui un pèl egòlatra i miri després la classificació; si hi feu una ullada veureu que he acabat en la posició 47 de quasi cent corredors. Òbviament no és cap meravella però qui fa el que pot no està obligat a fer-hi més. Per cert, dos detalls: primer, fixeu-vos-hi que la majoria de corredors són de la mateixa comarca (Calldetenes, Vic, Manlleu, Tona, Seva, Folgueroles, etc.) i hem estat molt pocs els "estrangers". I segon, no trobareu per enlloc al company Frans doncs sembla ser que ha estat "obviat". De totes formes ja us dic que ha fet un millor paper que jo, arribant a la posició núm. 32. Com ve sent habitual en ell, ha aplicat la tàctica que podríem anomenar "pupes", és a dir, queixar-se durant la setmana de que no té cap part del cos que no li faci mal però després a la cursa, un cop es dóna la sortida, ja el perds de vista ben aviat. Potser que segueixi jo també aquesta tàctica.

I parlant de companys de "patiments": si us demaneu on eren els altres dos dir-vos que aquest cop el "Team" s'ha repartit i ha estat representat també a la prestigiosa travessa Matagalls-Montserrat. El Xavi no la va acabar, tot i que ja estava programat que fos així perquè arrossega també lesions vàries (ja veieu que 3/4 parts del "Team" coixeja d'un cantó o de l'altre), mentre que l'altra 1/4 restant (en Jordi) continua fent com si res. En poc més de 17 hores es va cruspir els seus 83 km.

Postdata: poc abans de fer la cursa m'adono que l'entitat organitzadora -Fam de Pedal- també té un bloc anomenat "Fita10km". I si repasseu el llistat de finalistes de la categoria d'esports dels Premis Blocs Catalunya comprovareu que es el que ha quedat en 3ª posició. Vaja, vaja, això seria com donar aigua a l'enemic?