dijous, 23 de setembre de 2010

Olot: quin tipus de volcà seré?

Em faig aquesta pregunta malgrat que deu ser bastant retòrica perquè ja m'imagino la resposta. Aviam, m'explico. Hem decidit que aquest diumenge participarem a la 2ª Cursa dels Volcans d'Olot, després de ser-hi presents a la seva primera edició de l'any passat i de tant bé que ens ho vam passar. Si el dia acompanya pot ser una molt bona ocasió perquè després de la cursa visitem alguna raconada d'aquelles contrades, fem un pícnic, etc. Un exemple més del que darrerament vinc dient sobre que les curses han passat a ser ara un bon pretext per organitzar una sortida, i no a l'inrevés. Però anem al tema. La segona cursa del meu procés de recuperació de la lesió em portarà a Olot i ja avenço d'entrada que ateses les característiques d'aquesta cursa "volcànica", no espereu de mi que faci un bon paper i ni molt menys que millori el de l'any passat (dit així semblaria que vaig tenir una actuació d'allò més lluïda). I dic això potser no tant per la distància a recórrer (uns 13,5 km.) i sí molt més pel seu perfil ja que això de pujar i baixar 4 volcans seguits no sé si ha de ser gaire bo per al cos en general. Però és clar, el fet d'anar forcant el peu de mica en mica hauria de contribuir a la seva millor recuperació (això ho diu qualsevol fisioterapeuta), sempre i quan no ens creguem que ja ho tenim tot fet i ens acabem trencant in saecula saeculorum.

Per tant, repetirem Olot per segon cop (qui sap si aquesta cursa acabarà sent una de fixa en el nostre calendari particular). D'altra banda, ja vam comprovar l'any passat que respon també a una cursa popular, que combina també amb una caminada, sense gaires pretensions, barata (tot i que la inscripció s'ha pujat de 6 a 8 euros) i, sobretot, que permet gaudir d'un entorn paisatgístic agradable i de gran bellesa. Com si diguéssim, que un no té l'oportunitat cada dia de córrer entre volcans, encara que siguin una mica "modestos" si els comparem amb d'altres que trobem escampats per tot el planeta. Per entendre'ns, que no compto que cap dels 40 cons volcànics que trobem al Parc Natural (llistat) comenci ara a renéixer de les seves cendres (mai millor dit!), seguint l'estel.la d'aquell volcà islandès de nom impronunciable que amb la seva erupció va portar de corcoll la navegació aèria europea cap el mes d'abril d'enguany.

I ja que en parlem, i responent al tipus de volcà amb què em podré comparar durant la cursa, podem escollir entre els següents tipus depenent del grau d'explosivitat: estrombolià, vulcanià, plinià i hawaià. Doncs bé, com espero que la meva actuació a la cursa sigui, més aviat, tranquil.la, diríem que em comportaré com un volcà hawaià i que es caracteritza per erupcions poc violentes perquè -i m'estalvio detalls i tecnicismes- els gasos i altres materials poden sortir fàcilment. És a dir, tranquil i sense explosions gaire potents, com el de la foto (el Kilauea de Hawai). Si em trobés millor i amb moltes ganes de fer una gran cursa, aleshores hauríem de triar algun dels altres tres ja que les seves erupcions solen ser molt més violentes i explosives. Però no serà el cas. Per gentilesa del Google, us poso aquest enllaç amb una presentació sobre vulcanisme i tipus de volcans; una mica de cultura general no ve malament tampoc.

Total, que fins que no corri no podré confirmar del tot aquesta impressió. I a veure si durant la cursa encara passaré de ser un volcà mig actiu a un estat dorment o fins i tot extingit! Per acabar, us recordo que podeu llegir aquestes dues entrades de la passada cursa dels volcans:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada