dijous, 9 de setembre de 2010

28-N: futbol i eleccions, i què?

Està vist que som un país de pandereta i tenim el que ens mereixem. Ja podem criticar a tort i dret a la nostra classe política -que de fet s'ho ha ben guanyat-, els empresaris d'alguns sector i els banquers en general o els sindicats majoritaris per la seva deixadesa i seguidisme, que no tenim remei. Estem immersos en una profunda crisi econòmica, més greu que en bona part dels nostres veïns europeus, amb una productivitat a la baixa i un atur a l'alça i resulta que ara el principal tema de debat d'aquí uns mesos vista serà la coincidència de la convocatòria de les eleccions al parlament català amb el partit de futbol Barça-Madrid (puto futbol!) . És ben bé que no tenim remei i si no estem pitjors és per un miracle que hauria d'estar certificat per la Santa Seu, i per triplicat, o per un d'aquells fenòmens paranormals digne de ser investigat pels agents Murder i Scully i els seus expedients X.

És ben cert que el President Montilla podria haver convocat eleccions en un altre moment -és a dir, avançar-les- però també ho és que la rigidesa del calendari electoral no permet gaire més marge de maniobra (no me'n demaneu el motiu perquè el desconec). Ara bé, jo em demano el següent: I què? Què passa si finalment es produeix aquesta coincidència? Dic això perquè també podria ser que el partit fos avançat al dissabte. Ja sabem que aquest partit de futbol és sempre el del segle (es veu que hem escurçat aquest període de temps de 100 anys a només mig perquè cada cop que hi juguen uns contra altres -dos per temporada- els periodistes sempre diuen el mateix). També sabem que és un partit al voltant del qual es munta tot un circ mediàtic que dura més que un conillet amb piles Duracell, que els mitjans de comunicació -suposo que deu ser el mateix a Catalunya que a Madrid- en parlen pel dret i pel revés i molt sovint per dir absolutes bajanades i trivialitats; de vegades crec que en aquest país la professió més fàcil és la de periodista esportiu "especialitzat" en futbol, si tenim en compte els comentaris, les preguntes que fan en rodes de premsa, etc. Clar que el nivell intel.lectual de molts futbolistes tampoc és que hi ajudi gaire a pujar el nivell, tot sigui dit!

Ara ja tenim els tertulians (resulta que hem fet d'aquesta pràctica de parlar davant una càmera o un micròfon una autèntica professió) discutint de si el futbol incidirà i com en les eleccions, tant pel que fa a la participació com al resultat d'aquestes. La veritat és que no m'entra al cap com en aquest cas el futbol pot influenciar en la política, tenint en compte que el partit es juga a la tarda o al capvespre (no ho sé del cert) i que per tant, si un realment vol votar té tot el dia per endavant per fer-ho. Sóc conscient que com odio el futbol no dec ser capaç d'entendre del tot la passió que aixeca aquest esport i l'estat d'imbecilitat en què alguns poden veure-s'hi immersos, fins i tot de gent que no ho diries mai. Ara bé, que em diguin que aquest partit pot incidir en les eleccions és un atac a la línia de flotació del cervell de totes aquelles persones que com jo, passem d'aquest esport i ens considerem, per sort, "anormals" des d'aquest punt de vista, és clar. En aquest sentit, coincideixo amb el senyor Miquel Iceta (portaveu del PSC) quan afirmava fa uns dies -menys o menys amb aquestes paraules- que aquest país havia superat l'època del panem et circences i que pensar això era un insult a la intel.ligència dels catalans.

Però bé, per un dia seré generós i faré un petit exercici d'empatia: em posaré a la pell d'un culé (uf, quina esgarrifança) i procuraré actuar com ho faria ell, en cas que el partit s'avancés al dissabte. Si perd el Barça o pitjor encara, si l'arbitre esdevé el jugador número 12 del Madrid, estarà de mala llet i l'endemà votarà contra el Montilla i Cia. perquè pensarà que el PSC és la franquícia (jo diria que un outlet low-cost) del PSOE al Palau de la Generalitat (tot i que en ZP és un culé declarat) i desitjarà que sota cap concepte es repeteixi el govern socialista i com no, el tripartit. Aleshores podríem pensar que votarà CiU o algunes de les noves opcions independentistes (potser també al Laporta) i descartaríem al PP i C's perquè a aquests dos ja els va bé que el govern de Catalunya estigui sotmès a Madrid. Per contra, si guanya el Barça -i millor si es per golejada- potser pensarà que no tot està perdut, que el món no s'ha enfonsat, que en Montilla no és tan dolent com sembla i que fins i tot, és més catalanista que molts dels que presumeixen ser-ho. Allò que mentre perdi Madrid, qualsevol altra cosa és bona! De totes formes, segueixo pensant que si un és una persona "normal" no hauria de barrejar naps i cols, i que tot i ser conscient que la jornada de reflexió serveix per a tot menys per reflexionar sobre el vot, tampoc hauríem de cometre l'error de condicionar la nostra papereta en funció del futbol. Però és clar, veient que la normalitat acaba sent l'excepció ... no sé què pensar.

A mi se'm fot si hi ha o no coincidència d'esdeveniments perquè penso anar a votar tant si el partit de futbol és en diumenge o dissabte. Tampoc em cal dedicar el dia abans de les eleccions a reflexionar -com si ens haguéssim de tancar en una cel.la de Montserrat- perquè fa temps que tinc el meu vot més que decidit. I ja us avenço ara que estic fart d'experiments com el del tripartit. És més, si jo fos votant del PSC més que amoïnar-me per si el futbol afectarà negativament els interessos dels socialistes ho faria més pel fet que l'encara "fantàstic" Ministre de Treball -en Celestino Corbacho- formi part de les seves llistes. I si al final el partit (de futbol) s'acaba jugant en diumenge no em faran cap pena que els interventors de les taules que alhora en siguin aficionats es quedin amb un pam de nassos per no poder gaudir-ne (al cap i a la fi estan al servei dels seus respectius líders). Em sabria més greu per als membres de les taules electorals que aquests sí hauran de "pringar" un dia festiu, i amb poques opcions d'escapolir-se.

I ja posats a queixar-se per aquesta coincidència amb un Barça-Madrid, jo també ho faig perquè el diumenge 28 de novembre també es fan curses tan interessants com la d'Arbeca (10 km.), la del Farell (de muntanya i de 13,2 km.), la mitja marató de Tarragona o fins i tot, la prestigiosa marató de Donostia. Tant per tant, enlloc del diumenge que siguin en dissabte, em refereixo a les eleccions i no al partit de futbol. Com sembla que donen més importància a una piloteta que a una urna ... Tantes veus que reclamaven eleccions i ara que s'han convocat, ja la tenim liada! És ben bé que res ens està bé i que de qualsevol fotesa en fem una gran pilota, mai millor dit.

4 comentaris:

  1. Hola Joan Carles

    Carai. Aquesta entrada al blog t'ha sortit "destroyer", no sense raó. És trist que hi hagi comentaris sobre aquesta coincidència. Posats a parlar de coses tristes, política i futbol, ara recordo aquell comentari de ser president del Barça és més important que ser president de catalunya, cosa encara més trista.

    En fi, em sembla que em queixaré perquè 28 de novembre coincideix amb la independència d'Albània...

    Mateu

    ResponElimina
  2. Hola Mateu,
    Sí, tens raó, potser una mica "destroyer" sí que ho és. Però què vols que et digui? és que hi ha coses com aquesta que en un país normal (i el nostre cada cop ho és menys) que em comencen a treure de polleguera. Haurem de tornar als temps dels romans i que l'emperador ens tingui en la més absoluta ignorància a base de fer jocs al circ.
    Per cert, no sabia això d'Albània. No crec que allà discuteixin d'aquestes bajanades. Potser és que sent com són, són més normals que nosaltres.
    Gràcies pel comentari.
    Joan Carles

    ResponElimina
  3. Joan Carles!
    Moltes gràcies per aquest post! Me l'havia passat per sobre i només ara me l'he llegit com cal. Jo, un gran aficcionat del fúbtol, tampoc entenc tota la discussió sobre la conincidència de data entre les eleccions i el partit... Jo també estic boquiabert de escoltar com cada matí se'n parlen a les "tertúlies" de la ràdio. Ara poso la RAC105 i a gaudir de música que és molt millor.
    Una abraçada, Raul.

    ResponElimina
  4. Doncs si tu sent aficionat al futbol no entens tota aquesta moguda, imagina't aquells que com jo, no en som gens.
    Gràcies per seguir el bloc.
    Joan Carles

    ResponElimina