Balaguer: mitja per emmarcar (MMP)

Començaré aquesta entrada sobre la mitja marató de Balaguer on vaig acabar l'anterior: parlant de l'obsequi i el dubte sobre quin seria. Doncs bé, ahir vam marxar de la capital de La Noguera amb un magnífic paravent, de color negre i tocs de taronja i que es veu de qualitat; això sí, de talla XL i que em va immens (ja sabeu que sóc de pot petit). I és que si em permeteu començaré la crònica parlant de l'únic aspecte millorable de la cursa: la impossibilitat d'escollir la talla de l'obsequi ja que quan vam arribar a la meta -i no vam ser dels últims, precisament- ja només quedaven aquesta i la XXL. Com l'obsequi era el mateix per a tothom i les dues curses (també se'n feia una de 10 km.) van començar alhora, bona part dels corredors que van fer aquesta darrera van arribar abans i és clar, suposo que aquests sí van poder triar talles més petites. Què hi farem!! ara tinc un paravent (a mi em queda com un paracaigudes) que hauré de regalar a algun amic que faci 1'90 i a més, estigui ben "zapat".

Però a banda d'aquest aspecte -que seria fàcil de solucionar si en el moment de fer la inscripció es donés opció de triar talla- la resta de la jornada va sortir rodona, com es pot deduir pel títol de l'entrada. D'entrada, ens presentem el "Team" sencer ja que el Jordi, que tenia previst fer la Botifarunner al final li va fer botifarra (aquest acudit és molt fàcil, ja ho sé) i va optar per Balaguer (al cap i a la fi, si té intenció de fer la marató de BCN, suposo que li convé fer asfalt). I com ve sent ja habitual, tots quatre ens queixem de molts alls i no menys cebes. En arribar-hi ens adonem que si més no, des del punt de vista logístic, la cursa té bona pinta -després ho refermaríem encara més- ja que tot està concentrat al voltant del pavelló municipal: pàrquing, recollida de dorsal, vestuaris i dutxes, lavabos (important: nets i amb paper higiènic!) i la sortida i arribada. No disposem de gaire temps per badar després del cafè de rigor i ens plantem a la sortida: com sempre, el Jordi i el Frans al capdavant i jo i el Xavi, més prudents, a la rereguarda. I com no confio gaire en mi mateix, em poso l'Ipod disposat a escoltar música, convençut que una bona part de la cursa la faria sol (com així va ser).

Comencem la cursa i els primers qms. ens els prenem amb calma, a un ritme d'uns 4:40". De mica en mica anem avançant corredors i ens sentim força còmodes amb el nostre pas. En arribar al qm. 5 el Xavi em deixa perquè opta, finalment, per no fer la mitja i disputar la cursa de 10 km. ja que fa dies que es queixa del genoll (una decisió assenyada). A partir d'aquest moment s'inicia el que anomenaria el meu "festival", si se'm permet l'expressió. Continuo igual de còmode que abans i en arribar al qm. 10 marco un temps de 45':30", és a dir, un ritme més ràpid del que estava acostumat a les meves darreres mitges. Aquí em plantejo si ser més conservador o intentar mantenir el ritme fins on arribi i després, Déu dirà i proveirà. Per sorpresa meva, com veig que no em costa gaire jo vaig fent, enxampo corredors que segueixo durant una estona i els deixo enrere. Les sensacions són molt bones i amb el pas dels quilòmetres m'adono que l'objectiu inicial de baixar de l'1h:40' és cada cop més a prop. I així ha estat; al tram final no he patit cap defalliment i el ritme ha seguit sent bastant bo. Amb un somriure a la boca, i amb la satisfacció d'una molt bona cursa, creuo la meta amb un temps final real d'1h:36' (l'oficial em dóna 21" més en no haver-hi catifa de sortida i arrencar de força enrere) i ocupant el lloc 219 de 439 arribats.

En altres paraules, qui ho hauria dit que no sentint-me en el millor estat de forma, aquesta seria la meva MMP (per als no entesos, "millor marca personal"), doncs no compto la de Tàrrega del 2009 perquè la distància estava mal mesurada. De fet, respecte les darreres 3 mitges he baixat el meu temps de l'ordre de 8 a 10 minuts. Per tant, una cursa per emmarcar en el meu modest historial. I aquest èxit no ha estat individual ja que els companys també han batut les seves marques (el Frans amb 1h:35' i el Jordi amb 1h:30' mentre el Xavi ha marcat uns meritoris poc més de 45' a la cursa de 10 km.). I algú malpensat podria sospitar que la cursa no estigués ben mesurada però segons el GPS del Frans i altres comentaris que he sentit després, sembla ser que ho estava, i gairebé al mil.límetre. Per cert, un aspecte també a tenir en compte en aquest sentit: tots els qms. (d'ambdues curses) estaven indicats i ben marcats i segurament això també m'ha ajudat a poder mantenir un ritme constant.

I ja que parlem d'èxit, deixeu-me dir algunes possibles claus que potser ho han fet possible:

• Feia uns quants dies que havia augmentat la ingesta de pasta i altres hidrats de carboni. Vaig tornar als temps de preparació de la marató.
• Una bona hidratació prèvia a la cursa -no hi estic acostumat- i sobretot durant la mateixa.
• La ingesta d'un parell de gels energètics als qms. 11 i 16.
• Contràriament a les previsions, un dia sense sol i amb una temperatura ideal per córrer.
• Potser semblarà una bajanada però crec que la música també m'ha ajudat, i molt. Posats a córrer sol durant 3/4 parts de la cursa, millor fer-ho escoltant bona i "contundent" música: una mica de heavy metal, trash metal, punk, etc. Per entendre'ns, no m'imagino córrer una mitja sentint música del Llach, l'Albert Pla o cant gregorià. Fins i tot, com em sentia força bé, en alguns moments feia el gest de tocar una guitarra o bateria mentre corria. La gent que anava avançant devia pensar que estava una mica sonat.

Tot plegat, una molt bona cursa des del punt de vista personal i organitzatiu. Un cop més es confirmen dues coses: primera, que en curses no gaire multitudinàries el tracte vers el corredor és molt millor i atent; i segona, que a Ponent saben fer molt bé les coses. Com sempre, trobaríem algun aspecte a millorar (que si l'obsequi, la catifa de sortida, etc.) però res d'important que desmereixi la seva valoració global. Bo i més tenint en compte el preu (13€). Així doncs, la meva més sincera enhorabona. Per acabar, dir que per fi vaig conèixer un company blocaire que segueixo i que us recomano de totes totes el seu bloc per la qualitat dels seus escrits: es tracta d'en Luigi i aquí podeu llegir la seva crònica de la cursa. I ja que no tenim cap foto nostra -doncs aquesta va ser una cursa d'anar i tornar sense que cap dona ens acompanyés- us deixo la del meu dorsal com a record de la meva millor mitja marató.

pd: canvio paravent de qualitat i maco talla XL per un de talla M o S.