La Mitja de Barcelona: medalles i dutxes

Aquest diumenge es va córrer la mitja marató catalana que crec aplega més gent. Es tracta de la de Barcelona que, pel que he llegit, hi van participar unes 8.100 persones i tenint en compte que l'any passat van ser 5.000 i que fins fa poc, no passava d'uns quants milers de corredors, es podria dir que el salt quantitatiu hi és i que ha estat molt destacat. Però és clar, voler créixer també té els seus riscos si es desconeixen les implicacions que pot suposar aquest creixement o si no es tenen en compte, simplement, pensant que tot s'hi val. Per què dic això? deixeu-me fer una reflexió sobre una qüestió que ja ha sortit en aquest bloc més d'un cop i que no em cansaré mai de referir-me i que té a veure amb el concepte més genèric de "capacitat de càrrega". S'entendria per aquest, i molt breument, el límit màxim que és capaç d'absorbir un lloc, esdeveniment, etc. abans que la qualitat de l'experiència de la gent es deteriori. Li podem trobar derivades, accepcions i excepcions i tots els problemes d'aplicació pràctica que vulgueu, però hi ha un criteri que sempre s'hauria de tenir en compte: el sentit comú.

Quan veig situacions com aquesta penso que els organitzadors d'una cursa deuen creure que com és qüestió de córrer per un espai obert, com són els carrers d'una ciutat, doncs ¡más madera! que allà on hem ficat 5.000 persones hi podem enllaunar 8.000 i l'any vinent les que convinguin. Fins aquí no tindria res a dir llevat que després la qualitat dels serveis estigués a l'alçada de la suposada qualitat de la cursa, el bon nom i el preu. Us imagineu en una pista coberta que a la prova dels 5.000 m. o els 10.000 m. hi correguessin tants atletes. Oi que no? Si ni tan sols hi cabrien! Doncs bé, vagi per endavant que com altres vegades, aquesta és una crítica indirecta d'una cursa que no he fet i no he viscut i que el que diré és a partir dels comentaris que he llegit en fòrums. Per tant, agafeu-la amb pinces perquè no la voldria pifiar però com d'altra banda només reproduiré opinions de gent que sí ha fet aquesta cursa, em podeu considerar com un portaveu. Això sí, com la reflexió és meva se'm podrà criticar per aquesta però no pel que hagin dit terceres persones.

Arribats aquí, us ofereixo un llistat dels aspectes que més han estat criticats:

• Avituallaments al carrer: sembla que van ser escassos i que no n'hi havia a ambdós costats del carrer. I és clar, ja podeu deduir que en algun cas es devien formar taps.
• Horari de sortida: començar la cursa a les 8:30h pot estar molt bé per a la gent que resideix a Barcelona o molt a prop però no tant per aquells que venen de comarques, ja que els obligues a venir molt d'hora quan potser no hi ha necessitat. Entenc que la marató comenci a aquesta hora però un mitja podria fer-ho més tard perquè tampoc ha de ser una cursa que duri molt. De fet, si féssim una ullada a d'altres d'aquesta distància no crec que trobéssim gaires amb aquest horari. Una altra qüestió és que es faci així per evitar massa molèsties en la circulació d'una ciutat com Barcelona, que tot i ser un diumenge, deu ser difícil de gestionar. O es podria pensar que la cursa es fa també de cara al turisme estranger; tinc entès que hi havia molts corredors de fora i és clar, no els faràs venir el mateix dia i aquest seria un bon pretext per "obligar-los" a passar-hi el cap de setmana.
• Calaixos de sortida: les crítiques apunten a una insuficiència i que potser hagués calgut demanar l'acreditació de la marca per assignar-te a un o altre. En descàrrec de l'organització, també és cert que algunes veus crítiques diuen que això ja és més un tema de la mentalitat del propi corredor -que sabent-ho no es col.loca allà on li pertocaria segons la seva marca i després fa anar malament als altres. I si és per desconeixement, potser caldria un curset previ de què significa participar en una cursa popular. Ho deia molt bé el veterà corredor Arcadi Alibés en una aportació al fòrum de Corredors. cat.
• "Retalladors": el tema "estrella" de moltes curses. Sembla ser que en aquest cas la cosa va ser molt descarada, amb nombrosos corredors que aprofitant l'amplada dels carrers en els girs de les cantonades, no seguien el circuit reglamentari. En aquest sentit, es critica que calia haver-les encintat per evitar això però de nou topem amb l'actitud del corredor, de si decideix seguir el circuit "oficial" o en canvi, agafar dreceres sempre que pugui. Òbviament, no cal posar jutges repartits al llarg del recorregut que estiguin al cas dels "tramposos", doncs allà cadascú si es vol enganyar a si mateix. El problema apareix quan aquests poden fer entrebancar els altres corredors més honestos. Algú deia, i amb molta raó, que l'augment de retalladors es directament proporcional al grau de massificació de la prova, i que la gent novell en el món de les curses populars no té un sentit tan estricte de respecte del traçat que el que pugui un corredor més veterà. Altrament dit, i aquesta és bona, com mes xip blanc, més retalladors.
• Itinerari: com no he fet la cursa no puc opinar gaire però sent per la ciutat comtal deu ser molt atractiva si passa pels carrers més cèntrics i turístics. Ara bé, una crítica sobre això és que no s'entén que la facin passar per les Rambles sense que el circuit estigués delimitat.I és clar, ja tenim els corredors havent d'esquivar els vianants (o a l'inrevés) i també els cotxes aparcats al carrer.
• Obsequi: per a un corredor novell deu fer molta gràcia que et regalin una samarreta i una medalla però quan tens ja una bona col.lecció ja no en saps què fer. És per això que he vist unes quantes crítiques demanant que els calés de les inscripcions no es gastin en aquesta mena d'obsequis i que es destinin a millorar la qualitat dels serveis bàsics o, simplement, posar-los-hi (com dutxes).
  
• Vestuaris-dutxes: tampoc s'entén que una ciutat amb la capacitat organitzativa de Barcelona, i que ven una imatge de "ultra-fashion", "chupiguay" i que està a l'avantguarda de totes les tendències i modes que us pugueu imaginar, no tingui previst per aquesta cursa un lloc amb vestuaris i dutxes, o si el tenia (no m'ha quedat molt clar), gens del gust de tothom, doncs també aquesta ha estat una qüestió molt criticada. Es compara aquest cas amb altres ciutats europees que celebren curses multitudinàries (p. ex. Donostia i Berlín) en què sembla que aquest tema està ben resolt (i amb molta més gent). Fins i tot algú apuntava que és contradictori com l'Ajuntament aprova reglaments contra l'incivisme i anar sense samarreta pel carrer o, directament, despollat i en canvi, t'obliguin a canviar-te de roba allà mateix. Si vius a Barcelona doncs et dutxes a casa però si vens de fora i vols aprofitar la cursa per acabar de passar-hi la jornada, què se suposa que has de fer? anar suat tot el dia?

Tot plegat, que moltes queixes apunten en la direcció d'una massificació de la cursa, que aquest fet comporta una mala qualitat de l'experiència -més enllà de la cursa en si mateixa- i que es té la sensació que cada cop es paga més i es rep menys a canvi. Per això, una de les reivindicacions més sonades ha estat aquesta: "canviem 8.000 medalles per un vestidor!". De nou, penso que es cau en l'error de confondre "cursa popular" amb la seva massificació i de fet, crec recordar que no hi havia un topall d'inscripcions sinó que aquestes es tancaven pocs dies abans de la cursa, amb el nombre que fos. Però mentre molta gent estigui disposada a pagar aquest preu -mai millor dit- doncs m'imagino que als organitzadors de la cursa aquesta mena de preocupacions no els hi deu treure la son. Per això, no compto que mai faci aquesta mitja marató si van d'aquest pal i em conformo amb altres de més modestes -en quantitat- però potser millors pel que fa a la qualitat de l'experiència global. I crec que la de Balaguer d'aquí unes setmanes s'ajusta a aquest perfil i ... qui sap si haurem d'afegir també la de Cambrils a finals de mes.