Retalls de cap de setmana

Si seguiu el bloc ja us haureu adonat que aquest cap de setmana no hem fet cap cursa perquè no n'hi havia cap que ens cridés molt l'atenció -llevat de la mitja de Granollers- i això mateix tornarà a passar el proper. Per aquest motiu haurem de buscar alternatives per mantenir el to i la forma. Per començar, dissabte ens vam marcar una tirada de gairebé 14 km. per les afores de Manresa i que haurem de repetir més endavant si volem tornar a reviure què suposa fer una mitja marató; per part meva, d'ençà la de Mollerussa (a l'octubre) no n'he tornat a fer cap altra i si vau llegir la crònica veureu que vaig patir més del compte -recordeu el tema de la lesió en un bessó- i, òbviament, espero no haver-ho de fer a la següent. I ja us avenço ara que la nostra intenció és participar a la de Balaguer del diumenge 20 (de fet, jo ja hi estic inscrit i algun altre membre del "Team" ho farà aviat). Si em demaneu què se'ns ha perdut a la capital de la Noguera, la resposta és que no ho sé ben bé; de les mitges que es fan aquest mes és la que més m'ha atret d'entrada i sense conèixer-la suposo que deu ser una cursa sense gaires pretensions, amb no molta gent (però el fet que es faci també una cursa paral.lela de 10 km. farà que tampoc siguem pocs) i un aspecte en què cada cop m'hi fixo més: és barata (13€). A més, com comença a les 10:30h no caldrà matinar molt, tot i venir des de Manresa.

I ja que parlem de mitges maratons, no cal oblidar que aquest diumenge ha estat el torn de la MITJA (en majúscules), la de Granollers. Una cursa de molt prestigi per la qualitat d'alguns dels seus corredors, que has d'estar al cas de quan s'obren les inscripcions perquè la gent les caça al vol i s'exhaureixen en pocs dies (no conec cap altra de les nostres contrades que tingui llistes d'espera) i de la qual, llevat d'excepcions puntuals, tothom en diu meravelles de com de bé està d'organitzada (sembla que enguany hi ha hagut problemes amb l'avituallament en algun punt de la cursa). Suposo que si d'aquí un temps encara tenim esma per continuar corrent, tard o d'hora hi traurem el cap perquè tampoc tindria gaire sentit que anem fent mitges i que al final de la nostra carrera no haguem afegit aquesta al nostre sarró.

Però tot i que jo no hi era sí tenia la vista posada en dos participants que, ara per ara, estan a les antípodes un de l'altre: d'una banda l'Ernest Crespo, un company blocaire que tot i no coneixe'ns encara, ens anem donant ànims a través dels nostres blocs. Si llegiu la seva crònica us adonareu que jo ja no sóc capaç d'arribar al seu nivell doncs ha fet un temps de poc més d'1:30h. I això que no es trobava en les millors condicions. Si ho arriba a estar fa un temps encara més estratosfèric!! I de l'altra la Conchy ... i vosaltres direu "i aquesta qui redimonis és?" Doncs ni més ni menys que una de les meves estudiants nouvinguda al món de les curses populars, que ha debutat a Granollers (a la cursa dels 5 km.) i com qui no vol la cosa ja té en el seu punt de mira la cursa de muntanya de final de mes a Terrassa i, fixeu-vos si els té ben posats que també té intenció de fer la cursa de muntanya de la Vall del Congost (en l'opció de mitja marató, això sí). I com sembla que li agrada provar coses noves s'ha decidit també per escriure un bloc, de nom una mica sensual, val a dir-ho. Esperem que tant una cosa com l'altra (curses i blogosfera) no siguin flor d'un dia!

I per acabar aquesta entrada de retalls, si no hi ha cursa hi ha BTT. Aprofitant que el dia era perfecte (sol i no gaire fred) jo, el Frans i el Xavi decidim d'anar cap a Rocafort (que hi falta gent) seguint camins que ja hem fet en anteriors sortides pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Però agafant aquesta darrera paraula, us confesso que aquest diumenge no vaig estar gens fi doncs cada pujada (i n'hi havia unes quantes) se'm feia un "munt" i vaja ... que vaig tenir allò que en termes ciclistes s'anomena "una pàjara" i ben grossa! No havia manera que les cames tibessin i em sentia com una veritable rèmora. És clar que si vas amb dos que de tant fer muntanya deuen tenir una dosi extra d'oxigen pur, d'ozó enriquit i un carregament d'hematòcrits i clembuterol a la sang que no passarien cap control de dopatge per molt matusser que fos ... què vols fer-hi? I si hi afegim que fa temps que no agafava la bicicleta i que carai ... que no he estat mai un as d'aquest esport doncs la conclusió és ben fefaent: he tingut dies molt millors. Encara sort que el dia era magnífic (no m'imagino aquesta mateixa sortida amb fred, pluja i/o vent). Per cert, com vam passar per terra d'antics maquis, us deixo una entrada relacionada, gentilesa del Frans.

I per acabar, ja que n'he fet esment, dues entrades relaciones:

• La MITJA de Granollers.
• La crònica de la mitja de Mollerussa (2010).