dimarts, 23 de març de 2010

Tornant a escalfar motors

Si heu seguit el blog durant les darreres setmanes ja us haureu adonat que després de la Marató de Barcelona no he participat en cap altra cursa. Ens van recomanar descansar i a fe de Déu que per la meva banda, estic seguint el consell al peu de la lletra. El cap de setmana següent no vam fer res i aquest passat havia de participar a la Duatló d'Agramunt; ara bé, si heu llegit la seva crònica publicada fa molt poc, haureu vist que no ha estat així. Resulta que pocs dies després de la Marató, malgrat no tenir agulletes, sí vaig notar certes molèsties al genoll esquerre que em feien complicat córrer amb bones condicions. Tot i sortir un parell de cops per "provar-me" ja veia que la cosa no anava gaire bé, i que al contrari del que havia pensat, dites molèsties no acabaven d'esvair-se només amb uns quants dies de no fer res.

Així que em vaig posar em mans d'una fisioterapeuta perquè em mirés el genoll i en fes un diagnòstic. Ja només fent uns quants moviments amb la cama fotuda de seguida va veure de què es tractava, en concret, inflamació de la banya posterior del menisc del genoll esquerre. A part d'un massatge a la zona adolorida, em va posar a lloc unes quantes lumbars que sense saber-ho, estaven contracturades. Em va comentar que segurament la lesió podia derivar de la mateixa marató i que si no era ara, podia haver-se produït més endavant amb una altra cursa una mica llarga i de tan càstig per a les cames com aquesta. Tampoc, però, va descartar que la meva contractura no hi tingués res a veure perquè de vegades, aquestes lesions tenen un origen insospitat. Tot plegat, em va recomanar perllongar el descans uns quants dies més (per això la meva presència a Agramunt va ser de reporter, més que de corredor), estiraments i un antiinflamatori. La veritat és que sembla que el remei sembla estar funcionant perquè ja fa un parell de dies que no em noto res, i que puc tornar a fer moviments tan simples i quotidians com posar-me els pantalons sense cap molèstia o agenollar-me.

És per això que he decidit tornar a la normalitat del "runner" i sortir de nou a entrenar. A més, l'època de l'any és més idònia perquè a part de no fer encara molta calor, es fa fosc més tard. Espero no cantar victòria abans de temps ni xerrar abans d'hora però sembla com si amb l'arribada de la primavera, hagués reviscolat de nou. Per tant, potser encara serem a temps de fer alguna de les curses que anunciava per aquest mes ja que deixant de banda la Marató, gairebé pot quedar en blanc. Ara bé, de les opcions que deia al final n'hi ha una que ja l'hem de descartar, com és la 2ª Cursa nocturna dels mussols de Sant Quirze del Vallès (d'11 km.) perquè les inscripcions ja fa uns dies que s'han exhaurit. És ben bé que qui no corre, vola! De les altres, segurament m'inclinaré per la Caminada Popular de Puig-reig en la seva opció llarga (23 km.). Diguem que em dóna l'oportunitat de tornar a córrer una tirada una mica llarga, sense la "pressió" d'haver-ho de fer en una cursa oficial (encara que això de la pressió és la que s'imposa cadascú). Òbviament, si acabo fent-la no podré ser-hi a la Mitja de la Calçotada (a Valls) ni tampoc a la Cursa de Muntanya de Manresa, que m'agafa molt a prop de casa però el seu recorregut és força exigent (i no crec que sigui el més adient per tornar a escalfar motors després de la lesió) .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada