dimarts, 30 de març de 2010

Puig-reig: caminar, no córrer!

Com ja estava anunciat, aquest diumenge vaig participar a la caminada de Puig-reig, organitzada pel centre Cquie, esperant que pogués fer-la corrent. L'alternativa -a més de quedar-me a casa sense fer res- era la 3ª Cursa de Muntanya de Manresa però com vaig dir, no creia que fos la més adient per a les meves capacitats físiques, darrerament un pèl minvades pel tema del genoll. Doncs bé, preparat per córrer i fer el recorregut llarg (d'uns 23 km.) faig la inscripció i surto dels últims. Ja és un mal inici perquè era conscient que em trobaria la resta de gent davant meu i que segon on, em veuria obligat a caminar. Fins aquí cap problema perquè, justament, es tracta d'una caminada i diguem-ne que els caminadors tenen preferència. Ara bé, no havia comptat que una bona part de l'itinerari passava per corriols i camins estrets on es feia molt difícil, ja no córrer sinó tan sols trotar. Suposo que tenia al cap la darrera referència en caminades, la de Sant Fruitós, on allà sí que vaig poder córrer gairebé tant com vaig voler.

En arribar a la masia de Cal Pallot -on servien l'esmorzar- demano com és la resta del recorregut i davant la resposta no gaire esperançadora, opto per endarrerir la decisió final fins arribar al punt on tirar pel dret i fer el camí llarg, o bé el curt. Com veig que la cosa no pinta gaire bé -més corriol que no pas camí- i després de demanar-ho a un parell de persones que ja coneixien el camí, opto per una "digna" retirada i enfilo cap a Puig-reig. M'havia fet a la idea de córrer i no pas de caminar i diguin el que diguin, no és el mateix. A la tornada em trobo molt poca gent, suposo que perquè la majoria potser havien optat per fer l'itinerari més llarg, o encara estaven esmorzant o ja els havia avançat. Me n'adono que la decisió que he pres és l'encertada perquè aquest tram continua amb les mateixes característiques. És més, no entenc perquè en alguns trams l'organització va marcar l'itinerari per corriols o camins pel mig del bosc que amb prou feines es veien, quan això no tenia cap avantatge que fer-ho per una pista més ampla i còmoda, perquè tampoc portaven a cap lloc d'interès. Diferent és quan es vol que la gent passi per un indret concret i el vegi i conegui (p. ex. la Bauma de la Guillotera, la riera de Merlès o algunes masies). Però si no és en casos com aquests, la veritat és que no ho acabo d'entendre. Potser és que no estic gaire acostumat a fer aquest tipus de caminades.

A tot això, mig caminant, mig corrent, arribo el primer al punt d'arribada (de fet, encara estaven muntant les taules amb els regals, queviures, etc.). Llàstima, un cop que puc destacar per un mèrit esportiu i no hi ha classificació que ho registri! Després d'atendre compromisos familiars, me'n torno cap a casa amb la cua una mica entre les cames per no haver gaudit tant com hagués volgut. Què hi farem! De totes formes, com a caminada us la recomano perquè val molt la pena i acceptant que Puig-reig no té cap interès turístic especial, sí hi podem trobar al seu terme -i seguint l'itinerari de la caminada- alguns punts dignes d'esment. Així per exemple, l'església de Sant Miquel de Cal Pallot (a la foto i amb una necròpolis inclosa), la riera de Merlès (quan baixa ufanosa d'aigua té racons preciosos) o la colònia tèxtil de Cal Pons (exemple del modernisme industrial del passat). Si voleu veure el recorregut del tram curt de la caminada, aquí teniu el de l'edició de l'any passat (crec que no és del tot igual, però). No és meu (sense GPS no m'atreviria a reproduir-lo) sinó que l'he trobat remenant pel Web. Per cert, curiosa la "percepció" de les distàncies doncs en la descripció de la caminada es diu que la ruta té uns 12 km, al gràfic del perfil se n'indiquen 14 mentre que el GPS (d'un altre corredor) la cosa s'enfila a gairebé 16 km. A qui o què fem cas?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada