Maratons ràpides: siguem italians!

Avui, llegint el diari La Vanguardia (a l'edició digital) he vist una fotografia a la secció "La foto del lector" (com no!) que m'ha cridat molt l'atenció. Es tracta d'un avís en un hotel sobre el tancament de carrers al centre de Roma, amb motiu de la celebració de la Marató del passat diumenge. Bé, pareu compte que l'horari de tancament canvia segons si es llegeix l'avís en anglès o en italià. Deixant de banda el més que probable lapsus del seu autor, podríem pensar que segons quina sigui la procedència, la cursa es pot fer més ràpida o més lenta. Així doncs, si volem fer una bona marca en aquesta marató, ja ho sabem, només caldrà que ens canviem de nacionalitat i ens fem amb un passaport italià. Al cap i a la fi, com a mediterranis que som uns i altres, sempre hem tingut penjada l'etiqueta de ser una mica pispes (en castellà diríem "pícaros" o "pillos"). De fet, no ens costaria gaire, tan sols parlar amb el Silvio Berlusconi i donar-li el telefon d'unes quantes "bambines" perquè amenitzin les festes a la seva Villa d'estiueig de Sardenya. No crec que li vingui d'un escàndol més. Us imagineu el Zapatero o Montilla en una de les seves festes? Amb aquella alegria que els caracteritza serien capaços de marcir les flors dels jardins i que tot acabés en un funeral d'estat!

Ara bé, també podria ser que en aquesta Marató hi hagués dos recorreguts diferents, un per als propis romans que, farts ja de veure les seves restes arqueològiques, preferiren anar per feina i córrer sense cap més altra pretensió; i un altre preparat específicament per als turistes, a qui no crec que els importés gaire estar-se més estona pels carrers de la Ciutat Eterna (tot i les temudes llambordes) si així tenen l'opció de contemplar els monuments més importants. Al cap i a la fi, si fem l'esforç de suar i de gratar-nos la butxaca no ens ha d'importar gaire si acabem fent més qms. del compte. I per suposat, de pasta (de menjar) no ens en faltaria, ni abans ni després de la prova.

Per cert, sabíeu que hi va córrer un dels meus cosins (en Manel, a qui ja em vaig trobar a la passada Cursa de l'Oli de les Borges Blanques) i que va fer un més que meritori temps de 3:38:52h? Ja veieu que a la meva família, de corredors no en falten!