Preparant la Marató: llegint consells (5)

Us resultarà estrany que un cop feta la Marató faci aquesta entrada que hauria de ser prèvia. I no us en trec la raó però els darrers dies se m'ha girat feina i no he tingut temps d'enllestir la sèrie d'escrits que vaig començar fa unes setmanes. Ara bé, com no vull deixar res a mitges, aquí teniu el cinquè dedicat a l'alimentació, que en part es pot relacionar amb el que va passar ahir a la cursa. Per tant, anem per feina i aquí teniu uns quants consells per si els voleu seguir i tenir en compte per quan us decidiu a fer una marató; confesso, però, que algun me l'he saltat.

• Hidratar-se correctament: es recomana molt insistentment que cada dia que es faci un entrenament s'ha de beure molt líquid, entre aigua i begudes isotòniques, ja que això facilita la recuperació i una millor assimilació de l'esforç. Si bé en part he fet cas d'aquest consell, sobretot els darrers dies previs a la marató, qui em conegui ja sabrà que en aquest aspecte, sóc com un camell, és a dir, que bec molt poca aigua, tant quan corro com quan faig BTT. I no veig pas que el meu cos se'n ressenteixi. Diria que això és més aviat una qüestió d'hàbit que cap altra cosa. Per entendre'ns, allò que diuen que cada dia s'ha de beure no sé quants litres d'aigua, potser jo me'ls beuré en una setmana. Sóc de secà més que no pas de regadiu. I si voleu un substitutiu casolà, un litre d'aigua, una llimona, sucre i una mica de bicarbonat.
• El menjar no ha de tenir canvis dràstics en la dieta habitual (si d'entrada és bona). La pasta, arròs, fruits secs, mel, oli d'oliva, llegums, verdura i fruita ha de ser la base de l'alimentació. I als darrers dies els carbohidrats ens han de permetre omplir el dipòsit d'energia per a la prova. En aquest aspecte, sí que he de dir que m'ho he passat d'allò més bé ja que gairebé cada dia un plat de pasta o arròs queia quan, de per si, ja són dos aliments que m'entusiasmen. I per esmorzar, una cullerada de mel; es diu que això ajuda a espessir menys la sang (per una circulació menor de residus) i que el fetge treballi millor, amb la qual cosa evitem el terrible flat.
• El dia de la prova l'esmorzar cal que sigui un mínim de dues hores abans i fer-ho com cada dia (si és que habitualment aquest àpat ja és "decent"). Cal evitar els experiments amb gasosa i canviar ni d'hàbit ni d'aliments (això que es diu de menjar pasta per esmorzar se'm fa molt estrany).
• I sobretot, no aprofitar l'ocasió per no menjar prou i perdre pes. Menjar poc suposa un menor rendiment i si el que es busca és perdre pes ha de ser per l'entrenament -córrer, fer sèries, etc.- però en cap cas per manca d'aliments. I si penseu que teniu sobrepès, mireu algun documental de gent desnodrida i veureu que en el fons, som uns afortunats.

Fins aquí la cinquena entrega de consells per a la preparació d'una marató. Me'n queda una darrera però aquesta és, justament, sobre el dia de la cursa que ja l'escriuré quan faci la crònica de la marató.