dilluns, 22 de març de 2010

Agramunt: el "Team" fa pòdium!

Doncs sí, tal i com ho llegiu! Ahir el "Team" va pujar al pòdium de la III Duatló d'Agramunt mercès a la molt bona actuació d'un dels seus integrants, en Frans. Si ja sabíem que això de córrer no se li dóna malament del tot, ha demostrat que sobre una BTT encara té coses a dir. Dit això, anem a pams amb la crònica. Mentre el Xavi i el Jordi s'havien estimat més participar a la Mitja Marató de Palma de Mallorca, jo i el Frans vam tornar a les Terres de Ponent (de fet, per a mi era el segon cop que visitava Agramunt en pocs mesos, després d'haver participat a la darrera edició de la Cursa del Torró). Val a dir que si mireu la classificació final també veureu el meu nom; ara bé, en realitat no hi vaig córrer perquè encara arrossegava molèsties al genoll i després d'una visita a la fisioterapeuta, em va recomanar que si no era una cursa molt important, ho deixés estar i continués descansant uns dies més. Fent-li cas, vaig cedir el meu dorsal al company Jaume (que ja ens va fer de llebre a mi i al Xavi uns quants quilòmetres a la Marató de Barcelona) i a aquest pas, segur que l'acabarem fitxant per al "Team". L'estem arrossegant cap al costat "fosc" de les curses populars!

He de confessar que em feia gràcia provar aquesta Duatló perquè per a mi és una experiència nova i crec que és bo combinar diverses especialitats (no tot ha de ser córrer). A més, per ser la primera suposo que val més la pena buscar-ne una de no gaire volada, amb un ambient més aviat familiar i gens tècnic o "professional"; posats a fer el ridícul, millor que sigui davant de poca gent i sense gaire ressò. Però no ha estat possible, una altra vegada serà. Dit i fet, 88 persones inscrites i agrupades en funció de l'edat. Sense treure-li ni una engruna de mèrit, això també ha afavorit que el Frans hagi quedat el segon de la seva categoria (els nascuts el 1965 i anteriors), en la qual hi competien 6 persones més. Al final, un temps final d'1:22:21h. per a un recorregut total de 24 km. repartits en dos circuits a peu (de 5 i 3) i un 16 km. en BTT (busqueu-lo a la categoria de Veterans 45M). Si considerem el total de corredors que ha fet aquesta distància, tenim que ha ocupat el núm. 28 de 59, per sota del 50%. Crec que està molt bé i ens n'hem d'alegrar tots plegats. Pel que explica ell mateix, ha estat amb la BTT que ha pogut avançar més de 30 posicions i després, al tram final dels 3 km. mantenir més o menys la seva posició final. Per la seva banda, en Jaume ha notat l'enorme responsabilitat de córrer amb el meu dorsal i ha quedat a les darreres posicions. Si compareu els temps d'ambdós veureu que si fa o no fa, no hi ha molta diferència en les dues curses a peu i que el salt ha estat amb la BTT. Es veu que això no li va gaire. En aquest enllaç podeu veure unes quantes fotos més.

Després de recollir el merescut premi (moment immortalitzat a la foto on se'l veu tot cofoi) hem anat a Cervera a fer valdre el veritable motiu de la sortida, que no era cap altre que menjar en un bon restaurant. Situat a la mateixa Plaça de la Paeria, es tracta de L'Antic Forn, on ens hem xuclat els dits a base de dues de les seves especialitats, els cargols i la carn a la brasa (compte! no confondre amb un altre del mateix nom que es troba a la ciutat de Barcelona). Després, fent la digestió, hem pogut comprovar com Cervera té un cert ganxo turístic perquè a la mateixa Plaça ens hem topat amb 3 grups de visitants. Així, escoltant d'un i altre hem pogut esbrinar unes quantes coses que no sabíem com per exemple, aquestes quatre:
  • L'origen de la paraula "Paeria" i que Cervera i Lleida són les dues úniques ciutats on es manté aquest nom per als seus ajuntaments.
  • A la façana de l'edifici de la Paeria hi ha tres balcons sostinguts per mènsules i que representen, cadascun, les virtuts que han de tenir els comerciants, motius relacionats amb la presó i els cinc sentits (a la foto, el de la vista).
  • El possible origen de la paraula "Cervera", que pot ser que vingui de "terra de cérvols" (de fet, al seu escut hi figura aquest animal en primer pla), o bé d'una planta que abunda per aquestes contrades i que té el mateix nom. Però si bé hi trobo moltes referències a la primera opció, de la segona res de res.
  • A l'Església de Santa Maria es guarda com a relíquia un petit fragment de la suposa creu on fa ser crucificat en Jesucrist ("lignum crucis"). Si voleu saber-ne la història, cliqueu aquí.
Després d'una passejada pels carrers del nucli antic de Cervera, entre els quals el carreró de les bruixes on cada any es fa la famosa festa de l'Akelarre. De totes formes, si el voleu veure en el seu veritable ambient màgic i esotèric haureu d'anar a finals d'agost.

2 comentaris:

  1. Un altre dia serà. Primer, la salut. A mi també em fa gràcia fer curses diferents. He fet un parell de triatlons i em feia gràcia alguna duatló. Abans que acabi la temporada em buscaré alguna (si és d'aquí a poc, duatló i més endevant, tri). El problema que tinc és amb la bici ja que en tenia una que em van deixar que estava força bé i l'he hagut de retornar. Ja veurem com m'ho organitzo.

    ResponElimina
  2. Renoi, una triatló! Una cosa que ni em plantejo perquè a la prova de nedar, a la primera braçada ja faria figa, segur. I si a tu et van aquest tipus de reptes, pots intentar-ho amb la Tri-Èpic. Pel que fa a mi, el cos ja no està per a tantes històries i no voldria desorientar-lo més del que està (ara BTT, ara a nedar, ara a córrer).

    Sort i salutacions.

    ResponElimina