dissabte, 27 de març de 2010

Fent anys!

Vés qui ho diria! Gairebé farà quatre anys que aprofitant un canvi de pis vaig decidir també canviar d'afició esportiva, aparcant el gimnàs i sortint a córrer per aquests mons de Déu, encara que no va ser fins fa poc més d'un any que vaig fer la primera cursa. Bé, si escric aquesta entrada és per agrair col.lectivament tota aquella gent que mitjançant el Facebook (jo he caigut també en aquesta temptació!) m'està felicitant perquè avui és també el meu aniversari. I com ja no tinc cap iaia que m'ho recordi i parli bé de mi -que se suposa és el que fan sempre de tots els néts- ja m'ho recordo a mi mateix. I aprofitant l'avinentesa, demà m'acostaré a Puig-reig per fer la caminada popular que organitza el Cquie ("Centre Quitxalla Excursionista"), tot i que la meva intenció és fer-la corrent de la mateixa manera que vaig fer a Sant Fruitós de Bages, fa unes setmanes. La previsió és fer el recorregut llarg (d'uns 23 km.) tot i que ho decidiré sobre la marxa i depèn de com vagi el genoll, l'acabaré fent o em quedaré amb l'opció curta (d'uns 14 km.).

Per cert, si voleu saber els anys que faig és ben fàcil; només cal aplicar aquesta senzilla fórmula de res tenint en compte que les dades a introduir són aquestes:
  • La mitjana dels qms. fets fins ara en curses.
  • El total de qms. fets en entrenaments.
  • El logaritme neperià del meu millor temps en una cursa de 10 km.
  • L'arrel cúbica del meu pitjor temps en una mitja marató.
  • La derivada de 3r grau (n'hi ha?) dels cèntims que he pagat en inscripcions.
  • El màxim comú divisor de la meva posició a la marató de Barcelona.
  • El mínim comú múltiple dels dies que he estat aturat pel tema del genoll.
  • Al resultat obtingut apliqueu la famosa fórmula de la relativitat, però substituint la massa pel meu pes i la velocitat de la llum per la de la meva cursa més ràpida.
  • I un cop tingueu tot això, feu la matriu de tot aquest "matxambrat" i al que us doni, li sumeu el número Pi.
I ja està! Veieu que és ben senzill. Si heu estudiat una mica de Ciències serà bufar i fer ampolles i si veniu del camp de les Lletres i/o Humanitats, deixeu-vos de romanços i m'ho demaneu. Però vaja, no és gaire complicat si partim del fet que a la majoria de les classificacions ja surto a la categoria de veterans.

5 comentaris:

  1. Moltes felicitats, Joan Carles. Per molts anys!!!

    ResponElimina
  2. Hahaha Per molts anys, JC! :D Moltes felicitats, alegries, somriures, viatges, passejades, curses i bons alumnes com jo! Hehehe :P
    Una abraçada, Raul.

    ResponElimina
  3. Hola Ernest i Raul, mercès pels vostres bons desitjos. Esperem que estigui per la meitat del meu cicle vita, com a mínim, ja serà un bon senyal.
    Salutacions.

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats, Joan Carles! Si no recordo malament aquest estiu farà 4 anys que vam anar uns quants companys de classe a una festa teva a Manresa..., no cal que pregunti gaire...jejeje. Tot i així, fent els comptes m'ha sorprés molt, pensava que eres més jove! (bona senyal).

    Escolta, què és això de que m'has preinscrit a la marató de Sevilla? Déu ser broma! xD. Per cert, avui m'he "testat" fent una mitja marató pel meu compte. Prenent'm-ho més o menys seriosament crec que no ho he fet pas malament, 1h 42 min; clar que potser el càlcul de la distància pot variar en +/-500 metres. Això sí, em fot una mica de mal el bessó inferior dret, però bueno...

    Ah, boníssimes les fotos de l'orgull de Barcelona (i la resta també). L'any passat es va organitzar el primer orgull a Sevilla (atenció a la reacció dels "capillitas"!) i també era el primer al que jo anava, i va ser la millor festa de la meva vida. Si no has anat mai no t'ho pots perdre!

    DEW

    ResponElimina
  5. Hola Xavi, quina festa aquella de fa 4 anys que, per cert, feia poc que havia començat a córrer. Ens porta molts bon records. I si pensaves que era més jove, tens raó, perquè mentalment encara estic a la més tendra infantesa.

    Sobre el teu autotest, si has fet 1:42 crec que està molt bé si és la primera vegada que fas aquesta distància. Pensa que la nostra primera cursa va ser la mitja de Sitges i van fer gairebé 1:41h. Per tant, ja vaig fer bé en preinscriure't a la marató de Sevilla doncs veig que ha nascut un crack de les curses i el món del "tablao" flamenc ja pot començar a buscar-te substitut.

    I de les fotos, crec que sí, són molt bones. I no faltaria més, segur que tractant-se d'una festa, tu no te la podies perdre. M'imagino la reacció que dius dels "capillitas" que si entenc bé el sentit de l'expressió, deu referir-se al sector més conservador de la societat sevillana, sobretot ara en plena època de processons. Per cert, no faràs pas de "costalero" en alguna cofradia?

    Salutacions

    ResponElimina