dijous, 4 de març de 2010

Preparant la Marató: darrers serrells

Deixem-nos d'històries, ahir nit vam trobar-nos els que estem cridats a ser els autèntics protagonistes de la Marató de Barcelona per sopar en un conegut restaurant de Manresa i, amb l'excusa d'atipar-nos de pasta, acabar de perfilar els darrers serrells logístics de la nostra expedició. Si no falla l'assumpte, aquesta estarà formada per 6 persones, de les quals 5 sortiran a fer la cursa i una sisena ens donarà suport logístic (i esperem que també moral) entre els qm. 25-27, més o menys a l'alçada de la Plaça de les Glòries i el Fòrum. Retingueu els següents noms a la vostra memòria perquè en sentireu a parlar: en Frans, en Xavier, en Jordi i jo mateix , és a dir els 4 del "Team" (que no "timo"), en Joan (que ja ens va acompanyar a la sortida de la Colònia Valls de fa unes setmanes) i en Jaume (un altre maratonià però que aquesta vegada prefereix veure els toros des de la barrera i que serà qui ens esperi per avituallar-nos o si les coses van mal dades, donar-nos l'extremunció). De fet, si us demaneu que fa aquí el logotip d'una empressa d'impressions gràfiques és perquè és la seva (farem una mica de propaganda des d'aquí) i qui potser ens acabarà proporcionant l'uniforme "oficial". D'aquí al patrocini com deu mana, és a dir, cobriment de les despeses d'inscripcions, dietes, etc. només hi ha un pas!

Doncs bé, com us deia abans la vetllada va transcórrer amb la més absoluta normalitat, en un local gairebé buit, parlant bàsicament d'aspectes logístics -transport, horari de sortida, recollida dels pitralls, menjar i beure, parelles i fills, reserva del restaurant postcursa, etc.- i també d'alguns consells de les dues persones que ja coneixen la distància: en Joan i el Jaume. El que està clar és que per ser la nostra primera vegada, no sabrem mai com ens anirà la cursa ja que amb 42 km. per fer hi ha molt temps perquè ens pugui passar qualsevol cosa (s'entén que dolenta). Una cosa que va dir en Joan i que crec té molt raó, va ser que les sensacions que es tenen abans de la cursa no són del tot positives, i es tendeix a magnificar qualsevol molèstia que tinguem i que en altres curses no li donaríem cap mena d'importància. A part d'això, vam parlar de les previsions de temps, reiterant un cop més que la marca de 3:45h seria molt bona i que si l'experiència surt bé, ja tindrem altres maratons per millorar-la (van sortir els noms de Berlín i Praga).

Per acabar, aquests darrers dies m'he dedicat un parell de cops a fer sessions molt suaus, de poca durada i distància, més que res per treure'm de sobre el "mono". Diríem, doncs, que he sortit a trotar; no puc dir "caminar" perquè això implica tenir un peu sempre en contacte amb el terra però ... quasi bé. A això s'afegeix les sessions de la setmana passada que es resumeixen en:

- Dues sortides intrasetmanals: 12 km. (a ritme superior al de la marató) + 7 km. (19 km. en total).
- Sortida dominical: 8 km. (molt suau).

Ja veieu que a mida que ens acostem al "gran dia" el nostre ritme va davallant, no sigui que hi arribem massa cansats. Per cert, ahir vaig parlar-vos del meu número de dorsal (el 8558) i que no sabia com interpretar aquesta capicua. Doncs bé, no sé si és casualitat o un senyal de vés a saber què però el mateix dia es juga el partit de bàsquet de l'Eurolliga (ja sabeu que segueixo aquest esport amb passió) entre l'equip grec del Maroussi i el Barça. El resultat final: 58-85 a favor dels culés (la mateixa capicua però a l'inrevés). No sóc pas sospitós de ser un seguidor acèrrim dels equips grecs però qui em conegui també sabrà que el Barça no és, justament, el club dels meus amors.

4 comentaris:

  1. No crec que ens veiem diumenge. Jo surto al calaix dels disfressats. Que vagi molt bé.

    ResponElimina
  2. Osti tu, quin calaix és aquest? Vols dir que no vas de "tapat" i seràs la gran revelació de la cursa? ja mirarem per la primera línia, al costat dels africans a veure si veiem un de blanquet!

    Si no ens veiéssim, que vagi bé. Vés a saber si encara farem qm. junts.

    ResponElimina
  3. Molta sort, Joan Carles. Encara que és possible que el patiment no te l'estalvïi ningú, estic convençut que et resultarà una experiència fabulosa.

    Molts ànims!!!

    ResponElimina
  4. Natxo,
    Donem per fet que el patiment no ens el traurà ningú però ja anem amb aquesta mentalització. Dedueixo, però, que tu no hi seràs. Si és així, que tinguis un bon diumenge -potser una mica plujós- i espero retrobar-te en una propera cursa.

    Gràcies pels ànims i una forta abraçada.

    Joan Carles

    ResponElimina