¡Ya es primavera en el Corte Inglés!

Doncs sí, agafo aquesta expressió tan coneguda de la macrocadena de centres comercials per fer un símil -espero que no gaire forçat- amb el que crec està passant al món de les curses populars. I és que ha arribat la primavera i tot comença a desvetllar-se de nou. Si els dos primers mesos de l'any són d'una oferta un tant limitada -el fred no convida gaire a sortir a córrer per aquests mons de Déu- el març la cosa ja es comença a disparar. O si més no tinc aquesta impressió derivada d'un quants fets que, casualitat o no, han coincidit en el temps. El primer és que ahir a la tarda, quan tornava de la feina cap a casa, a l'entrada de Manresa vaig ensopegar-me amb dos grupets de corredors -suposo que diferents perquè entre un i altre hi havia una certa distància- que anaven en direcció al Poal (la mateixa zona que també freqüentem nosaltres quan sortim a córrer). I el primer que vaig pensar, veient les cares d'alguns, és que provenien d'un dels gimnasos que hi ha a la rodalia i que potser com a activitat "extraescolar" s'havia decidit a organitzar sortides com aquesta. Tot i passar-hi sovint per aquí -bé en cotxe, bé corrent- us asseguro que no havia vist fins ahir aquesta corrua de gent, com formiguetes sortint del formiguer en processó en recerca de menjar.

El segon fet és d'aquest matí i ha estat trobar-me a la bústia propaganda de dues curses i un raid que es duran a terme properament a la Catalunya Central. I si la memòria no em falla -que tot podria ser- no recordo tampoc cap bustiada semblant a aquesta. En concret, el 3r Cros de Sant Jordi a Navàs (el 24 d'abril) que l'any passat no vaig fer perquè l'endemà corria a Girona; el X Cros d'Artés (1 de maig) i que tampoc vaig fer (de fet, repassant els escrits no he vist pas que ni l'hagués tingut en compte en cap moment); i el II Raid Catalunya Central a Gironella (17 d'abril) i que ve a ser un conjunt de proves on es barreja l'orientació, cursa a peu, BTT, caiac i ràpel. Si més no, aquesta resulta curiosa i interessant com per no perdre-la de vista. Ja veieu que al final ens faltaran dies per poder fer tot el que voldríem, sempre i quan les cames no diguin prou.

I per últim, el tercer fet va ser que ahir vaig llegir a la premsa la notícia que la famosa Cursa de Bombers de Barcelona (18 d'abril) havia exhaurit inscripcions havent-se arribat a la xifra de 18.000 corredors. Ara només s'hi pot participar si et fas membre del Nike Running Club. Al seu moment ja vaig escriure sobre curses tan multitudinàries com aquesta i de com no m'hi trobaríeu mai, per la qual cosa no em repetiré aquí; només deixar clar que no crec que s'hagi de confondre "popular" amb "multitud". En aquest sentit, algú em podria rebatre, i no sense part de raó, que quina és la diferència entre aquesta cursa i la passada Marató (amb més de 10.000 persones). Jo li diria que de maratons no n'hi ha gaires i que la de Barcelona està molt ben valorada perquè passa per alguns dels llocs turístics més emblemàtics de la ciutat; per contra, de curses de 10 km. n'hi ha un fotimer més i on crec que t'ho pots passar millor, sobretot si hi vas a córrer. El que m'estranya és que aquesta sigui la segona millor del país (de 10 km.) després de la Sant Silvestre Vallecana (segons la Real Federació Espanyola d'Atletisme). Però bé, això de les opinions és com els culs, que cadascun té el seu.