dilluns, 15 de març de 2010

Més cinemania atlètica

Si feu una repassada als escrits de l'abril del 2009 (renoi, com passa el temps!) veureu que vaig fer una mena de trilogia (modèstia a part) dedicada a les pel.lícules que tenien com argument principal, o de fons, el món de les curses i de l'atletisme en general. Doncs bé, aquí teniu la ressenya d'una altra pel.lícula relacionada amb el tema i que s'acaba d'estrenar. En el fons, però, aquesta entrada no és més que un pretext per mantenir una mica "viu" el blog després d'unes setmanes dedicades a la pre i post marató de Barcelona, i tenint en compte que aquest cap de setmana me'l prenc amb una certa calma. I és que el part mèdic que us vaig fer en una de les darreres cròniques potser no va ser gaire precís, atès que d'ençà uns dies el genoll esquerre em fa una la guitza. I com no vull forçar la màquina -potser ja ho vaig fer amb la Marató- i l'edat posa cadascú al lloc que li pertoca he cregut més oportú i lògic descansar, malgrat que ahir hi havia dues opcions prou atractives i alhora diferents. D'una banda, la 7ª cursa atlètica d'Esparreguera (de 10 km.) i la 2ª Marxa Popular del Segrià (d'uns 20 km.). Potser la primera, tot i ser-hi molt propera, no em sortia a compte si sé que havia de córrer amb tranquil.litat (i crec que en una cursa d'aquesta distància cal ser un pèl més "ambiciós") i en el cas de la Marxa, per acabar caminant ja ho faig per on sempre i m'estalvio el cotxe d'anada i tornada.

Total, que no ve pas gens malament un cap de setmana de descans si, a més, el genoll sembla que t'ho estigui demanant a crits. Si la cosa no s'espatlla, aquest proper diumenge farem una duatló a Agramunt i així canviarem de registre. Bé, al que anava, a la marató de Barcelona vaig tenir l'oportunitat de veure moltes coses pel carrer -és el que té córrer gairebé durant 4 hores- i una va ser l'anunci d'una pel.lícula que, pel títol que té, vaig pensar que miraria de què anava i si valia la pena fer-ne esment en aquest blog. Ja sabeu que malgrat no ser un cinèfil al més pur estil Àlex Gorina o Jaume Figueres, no deixo de banda el món del setè art. Doncs bé, es tracta de la pel.lícula "El corredor nocturno", una coproducció hispano-argentina basada en la novel.la homònima de l'escriptor uruguaià Hugo Burel. Breument, va d'un gerent d'una companyia d'assegurances anomenat Eduardo, que com es troba sota una pressió constant, surt a córrer cada nit (d'aquí el títol) per desfogar-se fins que un dia, de tornada d'un viatge de negocis que ha estat un fracàs, coneix a un misteriós personatge que l'anima a canviar de vida i que l'assetjarà fins a límits insospitats per aconseguir el seu propòsit. D'ençà aleshores, la vida del protagonista comença a endinsar-se en un territori ambigu on les certeses s'esvaeixen i el fet de córrer esdevé inútil.

Si voleu que us sigui sincers, no crec que vagi a veure-la; sent argentina i amb el tòpic que arrosseguen els argentins, m'ensumo que deu ser d'aquelles pel.lícules una mica "rares", que fregui la psicologia dels personatges i que deus pensar més del necessari per entendre de què va. I ja que he de pagar una entrada no barata per anar al cinema, m'estimo més gastar-me'ls en altres opcions més comercials i entretingudes. Si voleu veure alguna crítica, aquí en teniu un parell del tot diferents (potser perquè provenen de diaris amb una orientació també força oposada). La primera és de El País i diu el següent: "Aguanta apenas unos instantes de entretenimiento y muy poco más. (...) no es que el guión deje cabos sueltos, es que casi todo lo visto anteriormente a la resolución de la trama está a unos pocos milímetros del risible delirio." La segona és del Diario ABC i en canvi la qualifica de "minucioso y desolador dibujo del ser humano (...) milagrosamente trazado con un sentido del humor y de lo sombrío espléndidos. Un apunte al que nadie en el mundo, salvo Solá, hubiera sabido darle el grueso justo a ese trazo." Ja veieu que en qüestió de gustos, no hi ha res escrit. En qualsevol cas, la majoria de les crítiques que he llegit per Internet apunten més en la primera línia que no pas en la segona.

2 comentaris:

  1. Crec que no m'engresca molt la pel·li, però bé, ja mirarem de fer altres coses. Amb el tema genoll vas fer molt bé, millor no forçar el tema si el cos t'ho diu. Jo vaig fer la cursa de Caldetes, però a ritme lent per a mi, cosa que em va permetre fer un entrenament i, alhora, ajudar a un amic (el teu homònim Juan Carlos). No ho havia fet mai i està força bé. D'aquí a poc penjaré alguna cosa al meu blog sobre entrenaments. Em fa gràcia llegir la gent i saber opinions sobre tipus d'entrenament.

    ResponElimina
  2. Hola Raúl,
    Benvingut a aquest blog i espero que el vagis seguint regularment. Així ens anem retroalimentant uns i altres. El genoll no acaba d'anar bé del tot però espero i sobretot, desitjo, que sigui qüestió de temps. M'enllaço el teu blog perquè m'interessa això dels entrenaments.
    Gràcies i seguim en contacte.

    ResponElimina