diumenge, 22 de juliol de 2012

Stand by o game over?

Hola a tothom, després de molt de temps. Els que en encara m'esteu seguint haureu comprovat que el mes de juny ha estat de sequera literària gairebé absoluta i que aquest juliol està seguint el mateix camí, malauradament. El motiu és ben senzill d'explicar, i té molt a veure amb el títol d'aquesta entrada que, si sabeu una mica d'anglès, ja sabreu què significa. D'ençà la meva darrera cursa, a Castelltallat, a finals de maig, no he tornat a fer-ne cap més i crec que passarà un temps indefinit abans que hi participi a cap altra. I és que potser estic assistint al final de Marathon Man tot i que encara em resisteixo a reconèixer-ho. O potser és aquesta una mala època i per un motiu o altra, tinc aquesta sensació. Confesso que no ho sé del cert, que no vull llençar la tovallola definitivament però tampoc faig cap esforç per guardar-la a l'armari. I tot seguit us explico el que crec que m'està passant que, tot plegat, no deixa de ser un cúmul de circumstàncies que, esperem-ho, siguin passatgeres.

El juny i el que portem de juliol han estat mesos de molta feina per mi (des del punt de vista laboral, i encara sort que puc dir això, veient com està el panorama nacional): acabament de classes, un munt de correccions a fer en pocs dies, tasques vàries de gestió, haver de lliurar informes que saps que després ningú es llegirà d'un dia per a l'altre, etc. Això ha fet que tingués molt poc temps disponible per sortir a córrer i, sobretot, per coincidir amb els col·legues per fer-ho. Això d'un costat però és que de l'altre hi ha el fet que estic travessant una època de mandra i desgana per tot allò que tingui a veure amb el córrer i les curses. És com si el meu xip s'hagués desconnectat sine die i el que em sap més greu, sense saber quan es tornarà a connectar, si és que ho torna a fer. És com si allò que m'ha estat motivant durant els darrers 3 anys i mig que porto participant en curses populars s'hagués esvaït, gairebé en un instant. Potser és justament això, que porto un cert temps (no sé si molt o poc) i ara el meu cos necessita altres estímuls (potser ben lògics si pensem que va ser el 2006 quan vaig començar a córrer). I si voleu un tercer motiu més que definitiu, aquí el teniu: d'ençà unes setmanes observo que els problemes amb el meu tendó d'Aquil·les del peu dret no desapareixen, més aviat el contrari. Fa gairebé dues setmanes que vaig fer una prova per mirar d'intentar recuperar les ganes, res de l'altre món, córrer seguint un itinerari de poc més de 7 km. i sense cap dificultat que el fa qualsevol principiant i tot i que no em vaig sentir pas gens malament, després vaig continuar tenint molèsties al tendó durant uns quants dies. I aquestes hi han continuat: fins i tot quan em llevo al matí em fa mal i no és fins després d'unes quantes hores de fer l'activitat normal diària que ja no m'ho noto. Però és clar, hem de reconèixer que no és normal. Ja m'ho va dir la fisioterapeuta l'últim cop que la vaig visitar -aquestes molèsties no són noves-, que tot indicava un desgast i que això era de difícil marxa enrere.

Potser aquest darrer motiu és l'excusa "perfecta" a què m'agafo per deixar de córrer vés a saber fins quan i que el que realment em passa no respon més que una pèrdua total de motivació. Qui pensi això potser no va mal encaminat i com deia abans, tot plegat respon a una barreja de motius que m'ha portat a aquesta situació: la qüestió és que ara per ara no tinc ganes de reprendre les curses -també és cert que l'estiu no és el millor moment per fer el contrari- i que fins que això del tendó no hagi desaparegut, no crec que m'ho torni a plantejar. Fins i tot al seu moment ja havia previst de participar a les curses de la Campana de Vacarisses i també la de muntanya de Bagà de finals de juny. Però com haureu deduït, ni una ni l'altra han caigut al sac (i això que a la primera em vaig inscriure amb molt temps d'antelació preveient que aviat s'exhauririen els dorsals). També em vaig plantejar participar a la cursa de muntanya de Torrelavit (juliol) -que haurà d'esperar un altre any- i ara em rumio de si tornar a Bagà per participar a la cursa popular de principis d'agost. Però hores d'ara no ho tinc gens clar.

I perquè veieu que aquesta desconnexió del running és total, aquesta també s'ha traduït al món dels blocs ja que amb prou feines hi he entrat en aquest i no he seguit gaire les peripècies d'altres col·legues a qui fins fa poc anava seguint (en Raúl, l'Ernest, el Jordi, el David, etc.). Prego que em disculpeu per aquesta absència i reconec també que aquesta entrada de semi-comiat havia previst d'escriure-la fa temps. Però és que fins i tot he tingut mandra per ficar-m'hi. No us vull dir "adéu" sinó "fins aviat" i espero tornar a retrobar-vos, bé personalment, bé virtualment. He tornat a tafanejar el calendari de curses i a l'agost, aprofitant que és un mes farcit de festes majors, n'he vist alguna que fa goig. Però no vull avançar res per no desil·lusionar-me. I és que no voldria deixar de viure l'ambient de les curses populars -és el que més m'agrada- però també és cert que hi vull tornar a formar-ne part amb ganes i motivació. Dit en altres paraules, allò que va començar com una afició a l'estiu del 2006 ho ha de seguir sent al 2011 i de cap de les maneres em vull prendre una cursa com si fos una obligació. Crec que seria el pitjor que un pot fer.

En definitiva, esperen que Marathon man no hagi de dir allò de game over sinó que tan sols es troba en una fase d'stand by. I que no s'allargui gaire. De moment, i per seguir amb la tradició, intenta no perdre la poca forma que té anant al gimnàs i traient la pols de la seva bicicleta de muntanya. Així doncs, fins aviat?






11 comentaris:

  1. Hola... Tots hem passat per períodes semblants... El que et recomano es que no t'hi capfiquis i vagis fent al teu aire, no tot es competir.... El més important es córrer i gaudir....

    ResponElimina
  2. Jo crec que a tots ens pot passar, sobretot si hi ha molèsties físiques. Si li afegeixes la calor i, potser, la manca de motivació, pots tenir un "còcktel Molotov" de grans dimensions. Ara bé, jo penso que el córrer és molt més que només córrer. És una motivació i, fins i tot, una forma de vida, de trobar-te bé amb tu mateix. A mi, m'ajuda en moltes coses i sé que hi haurà temps per a tot, per a seguir gaudint de la competició, i per passar-m'ho bé només entrenant quan pugui. El descans pot ajudar per tornar amb forces renovades al nivell que vulguis. Tu, de fet, ja estaves una mica de tornada del món competitiu. Per tant, no em sorprèn que no en tinguis de ganes, de fer moltes curses. Però el vessant social, familiar, etc. pot suplir amb escreix l'altre més esportiu i de competició.
    Prefereixo que sigui un parèntesi, però prenguis la decisió que prenguis, que sàpigues que gràcies al running has guanyat un amic virtual que t'ha seguit de forma força incondicional. I això no t'ho treurà ningú. Gràcies.

    ResponElimina
  3. Doncs entenc totes les raons que poden portar a algú a entrar en aquest estat de "poques ganes" que sembla ser tens ara mateix. No cal forçar les situacions, i si es moment d'agafar un descans per tornar amb noves energies, doncs cap problema, que tot això ho fem per que volem, i no ens obliga ningú!. Molts ànims, i en qualsevol cas, i prenguis la decisió que prenguis, que sapigues que tindràs el meu suport. Una forta abraçada!

    ResponElimina
  4. Hola ex-profe! Fa poc més d'un any m'he aficionat a córrer i he de reconèixer que mai a la vida m'havia agradat córrer, fins ara que em vaig fent gran i em va bé per alliberar tensions i mil coses saludables més. Això de córrer m'ha portat a participar en tres curses populars: la primera va ser pel circuit de Montmeló, la segona de 5km a calella, a la Fenexy Race, i la tercera va ser a la Vila Olímpica de 10 kms, el passat 1 de juliol. Fruit d'aquesta cursa em va deixar l'articulació del turmell dret tocada i el genoll esquerre també tocat, amb la qual cosa he hagut de deixar d'entrenar amb impacte durant 3 setmanes. Ara estic il.lusionada perquè m'he apuntat a diverses curses: la propera és la de 10 km a Matadepera, l'1 de setembre, i el calendari s'allarga fins a finals d'any. No sé com estaré després de la carrera, però estaré molt contenta si puc acabar-la bé. Amb això vull dir que tenir una vida esportiva comporta lesions i quan un tendó està inflamat s'ha de descansar o intentar fer un altre tipus d'activitat fins que el tendó es curi, perquè si no es pot arribar a caure en la desídia o en una lesió més gran. No només corro, sinó que també nedo i properament començaré en bicicleta perquè, per a mi, només córrer m'acaba avorrint.
    No sé quin historial esportiu tens, però, t'has plantejat entrenar-te per a un duatló o triatló? O aquatló? També hi ha aquatlons, que és nedar i córrer. Potser t'anima un nou repte.

    Salut i ànims! :)

    Ester Sahuquillo

    ResponElimina
  5. Hola Carlos,

    Gràcies pels teus ànims. Ja fa temps que vaig deixar de competir i corria per gust. Però és que en aquest període ... ni això. Espero passar aquest temps de desconnexió per mirar de recuperar-me de la lesió i, sobretot, intentar retrobar-me amb les ganes de continuar corrent.
    Esto ... per cert, la meva més sincera enhorabona per la teva actuación a la Isostar desert Marató (crec que es deis així, oi?) perquè ser un "finisher" ja té molt de mèrit. Ni encara que recuperi les ganes al 110% em plantejaria un repte com aquest.

    Salutacions i seguim en contacte.

    JC

    ResponElimina
  6. Hola Raúl,

    Gràcies també per la resposta. Tens molta raó en això que dius del vessant social, familiar, etc. de les curses i que pot suplir amb escreix l'altre més esportiu i de competició. De fet, no és que mai m'hagués plantejat abans ser molt competitiu però sí és cert que en algunes curses sortia amb aquest esperit (més que res de competit contra mi mateix i no contra ningú en particular). Ara haurem d'aminorar les conseqüències d'aquest cocktel molotov (molt bona expressió, per cert) i recuperar la motivació, cosa que l'estiu tampoc ajuda gaire. Sigui com sigui, el bo que té això de les curses i dels blocaires populars és el que dius molt encertadament, el de fer amics virtuals i no tant virtuals (que tu i jo ja ens hem conegut, si més no en una cursa).

    Gràcies per considerar-me com a tal i seguim en contacte. Per descomptat espero cincidir amb tu a la sortida d'una altra cursa (perquè el que és després, durant la cursa, ni et veuré el pèl).

    JC

    ResponElimina
  7. Ernest,

    Efectivament, ningú ens obliga a res i per això no cal forçar les situacions, i si es moment d'agafar un descans per tornar amb noves energies, doncs cap problema, que tot això ho fem per que volem. Allò que va començar com una afició ho ha de continuar sent i sinó, "apaga y vámonos". La qüestió és que m'agradaria tornar-hi amb ganes però de vegades penso que el peu no em deixarà fer-ho. Què hi farem!

    Gràcies pel teu suport i espero coincidir amb tu en alguna cursa, tot i que a l'igual que amb el Raúl, només us podré veure abans de la sortida i potser després quan estiguem cruspint-nos l'entrepà de rigor.

    Salutacions ben cordials.

    JC

    ResponElimina
  8. Hola Esther,

    M'alegro molt de tenir notícies teves després de tant d etemps sense saber-ne res. I m'alegro encara més que t'hagis aficionat a córrer, malgrat els riscos de lesions i molèsties vàries que això pugui comportar. Però potser seria pitjor quedar-se a casa fent "soffing", oi? Si fas la cursa de Matadepera és possible que te trobis una ex-professora teva (bé, potser la vas tenir) ja que hi viu i a més, també fa alguna cursa de tant en tant (l'Anna Badia). Sobre això que dius del meu historial, el pots consultar al menú de l'esquerra del bloc i comprovaràs que tampoc és cap meravella però un fa el que pot i no està obligat a res més, faltaria més.

    I per cert, no em trobaràs mai en una triatló o aquatlo: el motiu és ben senzill: implica nedar que per a mi és el més avorrit que es pot fer. Només sé nedar el jut per no ofegar-me en una piscina. D'anar en bici, encara faig alguna sortida setmanal però nedar per competir, jamás de los jamases.

    Salutacions ben cordials.

    JC

    ResponElimina
    Respostes
    1. siempre positivo, nunca negativo... jejejeje

      Elimina
  9. Hola! Jo també m'alegro que no hagis abandonat :)
    L'Anna Badia sí la vaig tenir com a professora, i no puc dir que m'encantés, però tampoc em va desagradar del tot...
    La cursa de Matadepera pot ser dura perquè té pujades i baixades i espero que no faci gaire calor perquè podria ser fatal. Espero poder acabar-la sencera...

    Salut i endavant!

    Ester

    ResponElimina
  10. Hola Ester,
    La cursa de Matadepera no és còmoda, pel que tinc entès, però en una cursa s'ha de suar una miqueta perquè sinó, on és la gràcia d'aquest esport?
    I no, de moment no he abandonat però òbviament, ja no puc demanar-me a mi mteix el que feia abans 8que tampoc és que fos cap meravella, tot sigui dit).
    Saliutacions ben cordials.
    JC

    ResponElimina