dimecres, 1 d’agost de 2012

Agost: reprendrem l'activitat?

Després de la meva última entrada de fa uns dies encetem aquest agost amb unes certes expectatives que no diré d'entrada que siguin molt bones però tampoc absolutament dolentes. En una propera entrada us explicaré el que ha estat la darrera setmana de juliol (tot el contrari a allò que no havia fet en un mes i mig, gairebé) i és això el que em permet tenir un cert optimisme, ni molt menys per recuperar el meu millor nivell de fa temps (que tampoc era res d'extraordinari) però sí per com a mínim, tornar-me a posar les sabatilles i participar en una cursa. Sóc conscient que aquest mes no és el més propici per fer-ho -vacances, calor, ganes de desconnectar, etc.- però com sóc del tot incoherent ... doncs aquí em teniu de nou. Per això us detallo un breu llistat d'alguna (en singular) de les curses que se m'ha passat pel cap de fer i, a més, amb l'agradable afegitó que algunes són gratuïtes -cosa de molt bon valorar en els actuals temps. Això sí, si no sou de les contrades de la Catalunya Central, potser haureu d'agafar el cotxe per venir. Tot plegat, són aquestes:
  • La XXI Cursa Popular de Bagà: de 8,5 km. i a un preu de 6€. Ja la conec per haver-la fet un parell de cops i per això sé que el seu recorregut no és gaire dur, crec que fins i tot per a una persona que com jo, estigui baix de forma. I si el seu nom diu "popular" és que ho és del tot. Creieu-me! Per cert, és en dissabte (4 d'agost) al matí.
  • La Cursa de Festa Major de Prats de Rei: de 10 km. i gratuïta. Crec que n'és la seva primera edició i com aquesta vila anoienca no està gaire lluny de Manresa, potser m'hi podré acostar per fer-ne una "exploració". També és en dissabte (11 d'agost) però a la tarda.
  • El Cros de les Coromines d'Aguilar de Segarra: de 5 km. i també gratuïta. Si voleu fer una cosa més curta i per la mateixa zona que l'anterior, aquesta també pot ser una bona opció ja que les dues curses es fan el mateix dia i ambdós municipis estan a tocar. De fet, en acabar una cursa podríeu empalmar amb l'altra perquè comencen a les 6 i 7 de la tarda. Dues al preu d'una!
  • I per últim, una que de ben segur no faré perquè m'agafa molt lluny de casa però que pot ser una molt bona alternativa per si voleu passar-hi un cap de setmana: la Transllena de la Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), en la seva 5ª edició. De muntanya, amb dues distàncies a triar tot i que no és justament molt barata (si un no és federat). Al seu moment me la vaig plantejar de fer aprofitant-la com un pretext per fer una sortida amb la família però suposo que haurà de ser en un altre any.
Tot plegat, potser estic fent volar coloms i no n'acabaré cap però reconec que el simple fet de pensar en fer-ne alguna m'ajuda a motivar-me. De totes formes, si en faig alguna espero que sigueu comprensius i benèvols amb mi per la més que previsible discreta actuació. I ara més que mai.

6 comentaris:

  1. Ei, teacher, m'encanta aquesta actitud. Jo també m'hi he posat de nou, a veure quant dura!. Llàstima que finalment no coincidirem a Calaf, el 2 de setembre faran una prèvia a la MM i m'agradaria anar, tot depèn de com em trobi.
    Cuida't, ptons.

    ResponElimina
  2. Hola Conchi,
    L'actitud és important però escara ho és més que el peu respongui. Demà tinc una prova a Bagà en una cursa que no és ni gaire dura ni gaire llarga. Però no les tinc totes!
    I sobre això de Calaf ... doncs sí, una llàstima no poder coincidir. Per cert, quès és això de la "MM"?
    Igualment.
    JC

    ResponElimina
  3. Bé, ja veurem la prova aquesta i si el resultat és l'adient. Però té millor pinta això...
    (per cert, MM és la Matagalls Montserrat... jo és que tinc uns quants companys que la volen fer...corrents, bé el que puguin perquè són 84 quilòmetres)

    ResponElimina
  4. Donc sí Raúl,
    Ja veurem com va aquesta prova de demà. No tinc tanta "por" per quan faci la cursa en sí -un cop escalfat, el peu no em molesta- sinó més aviat per després. Ja us ho explicaré.
    Salutacions i bon agost.
    JC

    ResponElimina
  5. Molts ànims Joan Carles!

    Veig que reemprens novament els teus (llargs) missatges al blog... això ja és un bon símptoma!

    Com ja t'han dit altres companys, com a corredors, tots passem èpoques que, a mi particularment m'agrada anomenar, "més o menys intenses".

    Sense intenció de ser pedant ni alliçonador, quan portes una bona part de la teva vida calçant-te sabatilles, acabes veient que l'important és córrer, molt o poc, però córrer. Les curses són un afegit i un esperonador, però l'activitat fonamental, acaba sent el CÓRRER. Sol o acompanyat. Això és el que acaba omplint i formant part del tu mateix més intrínsec.

    Si fa no fa és com llegir. Hi ha èpoques que llegeixes més i d'altres menys.

    A més a més a l'estiu fa una miqueta més de mandra córrer, per culpa de la calor.

    Una abraçada!

    PD: si em permets, et recomano un llibre, molt senzill i gens pretenciós: "El zen del correr" de Fred Rohé (no t'espantis, no és d'autoajuda, de fet és de principis dels 70). El pots llegir i descarregar aquí (la versió física en paper la vaig comprar de segona mà):
    http://livanvivo.blogspot.com.es/2011/11/el-zen-del-correr.html

    ResponElimina
  6. Luigi,

    Moltes gràcies pels teus ànims que són molt benvinguts, oimés si venen d'una altra persona que també ha passat (o encara ho està fent) per aquesta mateixa fase de menys intensitat. Tens molta raó en això que dius que les curses acaben sent, al cap i a la fi, un afegitó, la cirereta del pastís del fet de córrer i afegiria, per tant, que si bé m'agraden molt els pastissos, no sempre m'acabo menjant la cirereta. I efectivament, és com el llegir: per un motiu o altra abans "devorava" novel·les i abans d'acabar-ne una ja estava pensant en la següent i ara amb prou feines em ve de gust obir-ne una. Tot i això mercès per la recomanació literària que me la miraré amb molt de gust i interès.

    Una altra per tu.

    JC

    ResponElimina