Cantonigròs: gens desentonat!

No hi ha res millor per sortir satisfet d'una cursa com veure que les coses han anat bé i que no hi ha hagut cap sorpresa desagradable. I si a més afegim una actuació personal per sobre del previst, aleshores què més es pot demanar? Però anem a pams i detallem com ha anat la cursa de Cantonigròs. El dia (des de Manresa) no prometia un matí gaire agradable per córrer ja que la pluja no parava de caure, tot i que les previsions apuntaven a una certa calma i les imatges satèl.lit del temps de TV3 deixaven veure que la comarca d'Osona ja feia estona que es veia lliure de pluja. Tant se val i ens hi anem, la qual cosa al final ha estat una decisió ben encertada. Tot i que feia una estona havia plogut, ja no ho ha continuat fent en tot el matí i s'han donat les millors condicions per córrer: una mica de fresca i no gaire calor. L'ambient que ens hi hem trobat, com era d'esperar, molt agradable i familiar (oimés perquè han vingut menys corredors dels inscrits ja que sens dubte, el temps n'ha espantat uns quants), i encara hem pogut veure les curses dels nens. Quan arriba l'hora de la sortida, ens concentrem tots els participants al voltant d'en Miquel Pucurull -la cara més visible de l'organització- qui ens explica el recorregut de la cursa i la variació que han hagut de fer per evitar algun tram massa enfangat. S'aprofita també el moment per homenatjar en Ramon Oliu, amb lliurament d'un ram de flors a un familiar (disculpeu però no recordo el seu parentiu) i un minut de silenci.

Sense més dilació, es dóna la sortida i amb el perfil més o menys memoritzat sé que en arribar a la meitat haurem de desfer el recorregut, i tot el que haguem pujat a la primera part després gaudirem baixant-lo, i a l'inrevés. Els primers qms, de tempteig, van caient i aviat m'adono que el perfil és menys exigent del que m'havia imaginat (també és cert que el canvi abans esmentat d'una part del recorregut hi ha ajudat) i això em fa decidir a prémer l'accelerador. Remunto posicions i quan veig el primer corredor que està de tornada començo a comptar els que hi ha per davant meu, abans d'arribar al punt intermedi de la cursa i on s'inicia la tornada. Per sorpresa meva -i positiva- "descobreixo" que ocupo la posició núm. 30, la qual cosa és un al.licient per no defallir, oimés si ja es coneix el recorregut que encara hem de fer i que tret d'alguns tobogans, la part final és de baixada, i de les fortes. No em deixo anar sinó que fins i tot avanço alguns corredors més i al final, creuo la meta en el lloc 25 d'un total de 124 arribats, amb un temps de 43':18" (classificació). O en altres paraules, "només" superat pel 20% de corredors la qual crec que deu ser la meva millor classificació relativa de totes les curses que he fet fins ara. I el que és més important, amb la sensació que si aquesta hagués estat més llarga hagués pogut mantenir el mateix ritme. Val a dir que que la variació del recorregut de la cursa ha derivat en un petit escurçament de la seva distància, i que segons unes versions o altres sembla que es mou entre 300 i 500 m. Però tant se val aquest "detall", doncs la gent que participa en aquesta cursa no ho fa per la marca que pugui assolir. Per a això ja n'hi ha d'altres de més idònies.

En definitiva, una cursa absolutament recomanable per a tota aquella gent que fugi de les grans multituds, que no li importi el cronòmetre i valori molt mes un bon ambient, així com la possibilitat de passar una jornada en família (si es té nens per allò de les curses infantils) i en un entorn paisatgístic que quan el cel ho permet (com ahir a estones) és fantàstic. I si afegim que tot això és a cost zero, què més es pot demanar? Arribats a aquest punt, i com altres entrades anteriors, fem-ne una breu crítica:

• Què m'ha agradat? Potser començo a fer-me pesat en aquesta qüestió però igual que les darreres, m'ha agradat tot el que ha envoltat aquesta cursa. La seva logística, senzilla però ajustada a les necessitats de la gent i sense cap sorpresa desagradable (recollida del dorsal, lavabos, dutxes, aparcament, etc.). El recorregut és molt maco, sobretot quan el fas de tornada perquè tens davant teu la Serra de Cabrera i els Cingles dels Aillats. I pel que fa la bossa d'obsequis, la típica samarreta desapareix i deixa lloc a una mica de literatura variada: la darrera novel.la de Baltasar Porcel abans que ens deixés, un número de la revista National Geographic i un especial de la revista "El Jueves" (què feia de temps que no el llegia).
• Què no m'ha agradat? Doncs pràcticament res però perquè no es digui que tot és perfecte i que la perfecció no existeix, posaré un semàfor groc (que no vermell) a un aspecte informatiu i que no deixa de ser un defecte professional meu: la manca d'informació cartogràfica al web de la cursa (recorregut i perfil). Però com tampoc sé qui hi ha al seu darrera no parlaré gaire alt.

Així doncs, la meva més sincera enhorabona a l'organització per fer-nos passar una bona estona. Per acabar dues fotos més: la primera, la meva arribada amb l'Stanis a braços dient-li allò de "corre, corre que ens enxampen" (això sí que no té preu) i la segona on surto davant de dues figures mediàtiques dels esports de TV3 (l'Arcadi Alibés -d'esquena i amb gorra- i l'Artur Peguera -samarreta groga) i també de les curses populars (crec que la foto és de la Cris, la dona del primer). Pareu compte en el fons d'aquesta, amb les cingleres dels Aillats a què abans em referia. Com deia aquell en el Polònia, "espectacularrr".