dilluns, 6 de juny de 2011

Cantonigròs: gens desentonat!

No hi ha res millor per sortir satisfet d'una cursa com veure que les coses han anat bé i que no hi ha hagut cap sorpresa desagradable. I si a més afegim una actuació personal per sobre del previst, aleshores què més es pot demanar? Però anem a pams i detallem com ha anat la cursa de Cantonigròs. El dia (des de Manresa) no prometia un matí gaire agradable per córrer ja que la pluja no parava de caure, tot i que les previsions apuntaven a una certa calma i les imatges satèl.lit del temps de TV3 deixaven veure que la comarca d'Osona ja feia estona que es veia lliure de pluja. Tant se val i ens hi anem, la qual cosa al final ha estat una decisió ben encertada. Tot i que feia una estona havia plogut, ja no ho ha continuat fent en tot el matí i s'han donat les millors condicions per córrer: una mica de fresca i no gaire calor. L'ambient que ens hi hem trobat, com era d'esperar, molt agradable i familiar (oimés perquè han vingut menys corredors dels inscrits ja que sens dubte, el temps n'ha espantat uns quants), i encara hem pogut veure les curses dels nens. Quan arriba l'hora de la sortida, ens concentrem tots els participants al voltant d'en Miquel Pucurull -la cara més visible de l'organització- qui ens explica el recorregut de la cursa i la variació que han hagut de fer per evitar algun tram massa enfangat. S'aprofita també el moment per homenatjar en Ramon Oliu, amb lliurament d'un ram de flors a un familiar (disculpeu però no recordo el seu parentiu) i un minut de silenci.

Sense més dilació, es dóna la sortida i amb el perfil més o menys memoritzat sé que en arribar a la meitat haurem de desfer el recorregut, i tot el que haguem pujat a la primera part després gaudirem baixant-lo, i a l'inrevés. Els primers qms, de tempteig, van caient i aviat m'adono que el perfil és menys exigent del que m'havia imaginat (també és cert que el canvi abans esmentat d'una part del recorregut hi ha ajudat) i això em fa decidir a prémer l'accelerador. Remunto posicions i quan veig el primer corredor que està de tornada començo a comptar els que hi ha per davant meu, abans d'arribar al punt intermedi de la cursa i on s'inicia la tornada. Per sorpresa meva -i positiva- "descobreixo" que ocupo la posició núm. 30, la qual cosa és un al.licient per no defallir, oimés si ja es coneix el recorregut que encara hem de fer i que tret d'alguns tobogans, la part final és de baixada, i de les fortes. No em deixo anar sinó que fins i tot avanço alguns corredors més i al final, creuo la meta en el lloc 25 d'un total de 124 arribats, amb un temps de 43':18" (classificació). O en altres paraules, "només" superat pel 20% de corredors la qual crec que deu ser la meva millor classificació relativa de totes les curses que he fet fins ara. I el que és més important, amb la sensació que si aquesta hagués estat més llarga hagués pogut mantenir el mateix ritme. Val a dir que que la variació del recorregut de la cursa ha derivat en un petit escurçament de la seva distància, i que segons unes versions o altres sembla que es mou entre 300 i 500 m. Però tant se val aquest "detall", doncs la gent que participa en aquesta cursa no ho fa per la marca que pugui assolir. Per a això ja n'hi ha d'altres de més idònies.

En definitiva, una cursa absolutament recomanable per a tota aquella gent que fugi de les grans multituds, que no li importi el cronòmetre i valori molt mes un bon ambient, així com la possibilitat de passar una jornada en família (si es té nens per allò de les curses infantils) i en un entorn paisatgístic que quan el cel ho permet (com ahir a estones) és fantàstic. I si afegim que tot això és a cost zero, què més es pot demanar? Arribats a aquest punt, i com altres entrades anteriors, fem-ne una breu crítica:
  • Què m'ha agradat? Potser començo a fer-me pesat en aquesta qüestió però igual que les darreres, m'ha agradat tot el que ha envoltat aquesta cursa. La seva logística, senzilla però ajustada a les necessitats de la gent i sense cap sorpresa desagradable (recollida del dorsal, lavabos, dutxes, aparcament, etc.). El recorregut és molt maco, sobretot quan el fas de tornada perquè tens davant teu la Serra de Cabrera i els Cingles dels Aillats. I pel que fa la bossa d'obsequis, la típica samarreta desapareix i deixa lloc a una mica de literatura variada: la darrera novel.la de Baltasar Porcel abans que ens deixés, un número de la revista National Geographic i un especial de la revista "El Jueves" (què feia de temps que no el llegia).
  • Què no m'ha agradat? Doncs pràcticament res però perquè no es digui que tot és perfecte i que la perfecció no existeix, posaré un semàfor groc (que no vermell) a un aspecte informatiu i que no deixa de ser un defecte professional meu: la manca d'informació cartogràfica al web de la cursa (recorregut i perfil). Però com tampoc sé qui hi ha al seu darrera no parlaré gaire alt.
Així doncs, la meva més sincera enhorabona a l'organització per fer-nos passar una bona estona. Per acabar dues fotos més: la primera, la meva arribada amb l'Stanis a braços dient-li allò de "corre, corre que ens enxampen" (això sí que no té preu) i la segona on surto davant de dues figures mediàtiques dels esports de TV3 (l'Arcadi Alibés -d'esquena i amb gorra- i l'Artur Peguera -samarreta groga) i també de les curses populars (crec que la foto és de la Cris, la dona del primer). Pareu compte en el fons d'aquesta, amb les cingleres dels Aillats a què abans em referia. Com deia aquell en el Polònia, "espectacularrr".



11 comentaris:

  1. si que he vist el perfil i el recorregut, a tu no et surt ? ;)

    Molt bona crònica Joan Carles .

    ResponElimina
  2. Pep, jo el vaig veure fa uns dies en el fil que de la cursa s'havia obert a Corredors.cat però va ser un vist i no vist perquè no l'he vist més. Potser és un error de la configuració del meu ordinador o que vés a saber el motiu, ha "desaparegut". Però bé, tant se val.

    Gràcies per l'elogi de la crònica i records.

    ResponElimina
  3. Joan Carles,

    La teva web està molt bé. Ja l'havia llegit alguna altra vegada. L'enhorabona! I moltes gràcies per les referències que fas a la meva persona.

    El familiar d'en Ramon Oliu a qui et refereixes en l’excel•lent crònica que has fet de la cursa d’ahir és la seva germana, Rosa Marai Oliu. I qui li va lliurar el ram va ser en Bep Solé, el director tècnic de la marató de Barcelona (el que obre la proba en un cotxe que va al davant).

    Miquel

    ResponElimina
  4. Disculpa: volia dir Rosa Maria Oliu (no Rosa Marai)

    Miquel

    ResponElimina
  5. Molt bé, no ? Bon temps, sensacions, posició... i gaudint de la cursa. Fantàstic.
    Felicitats !

    ResponElimina
  6. Bona crònica, felicitats!
    Només una correcció: podrien ser "dels aïllats", seria molt literari, però són el Pla d'Ayats.
    Salut!
    Nis Mateu

    ResponElimina
  7. Miquel, gràcies per l'apreciació de la Rosa Maria Oliu (quan ho vas comentar el dia de la cursa no ho vaig sentir gaire bé i en el moment d'escriure la crònica ho sospitava però com no n'estava segur ...). I gràcies també per les teves paraules sobre del bloc. Sempre és quelcom alentidor, oimés venint d'una persona que porta molts anys en això de les curses populars.

    Espero l'any vinent poder repetir la cursa i si es dóna el cas, vindré amb més col.legues corredors.

    Salutacions ben cordials.

    ResponElimina
  8. Malfieten,

    Doncs sí, tens raó. Bones sensacions, gaudint de la cursa i si a més a més s'aconsegueix una bona posició final, doncs encara millor. Potser no és ben bé el teu tipus de cursa d'acord al que estàs més acostumat però crec que t'agradaria fer-la.

    Gràcies i seguim en contacte.

    ResponElimina
  9. Nis,

    Mercès pel teu elogi de la crònica. Al respecte de la correcció, mercès també. Això dels topònims de vegades és una mica "arriscat" (t'ho dic per experiència ja que treballo amb mapes). Com no estava segur del nom, vaig consultar els mapes a diferents escales de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i no sortia el que dius tu. Però és clar, em refio més de la teva versió que no pas de la dels mapes.

    M'ho apunto per a una altra vegada. Gràcies.

    ResponElimina
  10. Molt bona cursa, Joan Carles. Tot perfecte, oi? T'imagino amb l'Stanis allà amb cara de velocitat...
    Com sempre, una dissecció molt interessant i una gran matinal esportiva. Felicitats!

    ResponElimina
  11. Doncs sí, Raúl, la cara de velocitat i les rialles que feia l'Stanis no tenia preu! Per això ja paga la pena fer una cursa i creuar la meta amb ell a braços.

    Tot plegat, una molt bona matinal. una cursa que val la pena fer-la en anys següents si no es busca grans "aspiracions", ni per part de, corredor ni per part de l'organització. I si el lloc s'ho val, doncs a muntar una excursió per la zona.

    Records.

    ResponElimina