Bagà: com un coet!!

Primer de tot, disculpeu-me per publicar la crònica de la Cursa d'Estiu de Bagà una mica tard, tenint en compte que es va fer aquest passat dissabte. Dit això, confirmo que aquesta ha estat la més minoritària que he fet des què vinc participant en curses populars, ja que la llista d'inscrits incloïa 78 corredors i a la classificació final hi sortim només 59. Després de consultar les dades de les edicions anteriors ja sospitava que la cosa aniria d'aquest pal i a més, potser el fet que aquest cap de setmana hagués coincidit amb el pont de la Diada de Sant Joan, suposo que no hi ha ajudat gaire a que fóssim més gent. Ara bé, tant se val perquè en aquest cas es podria aplicar aquell dita de "pocs però molt ben avinguts". A més, a part d'aquest bon feeling, en el meu cas particular diguem que tenia bones sensacions recolzades en els resultats de les darreres curses, tot i que aquesta de Bagà no sigui de les meves preferides quant al seu perfil.

Amb aquest preàmbul, em presento de nou a la Plaça del Raval de Bagà (ja hi vam ser el 2009 i 2010 i qui sap si repetirem a la cursa que hi fan al juliol) i ja intueixo que correrem en família perquè l'ambient que s'hi viu és agradable i tranquil de la poca gent que som. Encara millor perquè això vol dir que no haurem de fer cues per a res (aparcar el cotxe, recollir el dorsal, dutxes, etc.). I el que és un dels aspectes més importants: la comoditat de prendre un cafè i fer la visita de rigor al lavabo en un bar al costat mateix de la sortida. Perdoneu el to un pèl pedant però vaig tan tranquil que ni tan sols em prenc la molèstia d'escalfar una mica i fer uns quants estiraments (per a què? per cansar-me abans de començar?). Pago el cafè i em situo a la sortida molt poc abans de començar. Amb el perfil al cap i coneixent part del recorregut (la segona meitat), agafo una certa embranzida durant els primers 2 qms. per després prendre-m'ho amb calma, coincidint amb l'inici de la pujada i, sobretot, del 2n al 3r quan hi ha el tram de més pendent. Aquí perdo unes quantes posicions però com em sento bé i les cames responen, penso que ja les recuperaré després. A partir del 5è qm. s'inicia la darrera pujada -amb un pendent més suau- i continuo amb un ritme bo, sent conscient que si no tinc una defallida faré una bona cursa i una bona posició final.

Passo l'equador i arribo a l'ermita de Sant Joan de l'Avellanet; aquesta part, i fins al final, ja me la conec i sé que ara ve el més bo de la cursa: la baixada, esquitxada d'algun tram pla. M'oblido del fre i premo l'accelerador i això em fa avançar els pocs corredors que van per davant meu i que m'havien superat a la pujada. La veritat és que em sento tan bé que en cap moment tinc la sensació que defalliré i pagaré car aquest darrer esforç. Em ve a la memòria la "pájara" de l'any passat a la cursa popular (finals de juliol), propiciada també per una lesió, i sé que aquesta l'acabaré d'una forma ben oposada. Al final, arribo en la posició núm. 17 d'un total de 59 corredors i havent baixat de l'hora. I el que és més important, creuant la meta amb un somriure a la boca perquè s'havien confirmat les bones sensacions. I això que durant la setmana no havia entrenat res de res. Com ja he dit més d'un cop, tinc la impressió que ara he arribat a un nivell que no em costa gaire de mantenir, que no m'obliga a entrenar ni gaire sovint ni gaire fort i que em permet fer curses més o menys bones. Potser és allò de com menys, més.

I com ja és un costum, deixeu-me fer una breu valoració de la cursa.

• Aspectes que m'han agradat: per començar, el preu, i amb aquest cal ser conscient que per 6€ no es pot demanar una cursa d'allò més sofisticada. Però molt sovint la senzillesa és la millor via perquè després els corredors no tinguem sorpreses negatives. I en aquest cas no n'hem tingut cap (que jo sàpiga): els avituallaments eren els anunciats, tots (crec) els qms. estaven indicats (no sé si bé o malament perquè ja sabeu que no duc GPS), l'entrepà de rigor en acabar la cursa molt bo, la dutxa gairebé per a tu sol, etc. En definitiva, una cursa amb dues parts ben diferents (pujada i baixada sense cap complicació afegida), en un entorn maco, ben organitzada i amb un ambient molt agradable. Què més es pot demanar?
• Aspectes que no m'han agradat: gairebé cap ni un. Però per posar el meu granet de sorra a suggeriments de millores futures, potser caldria indicar millor el recorregut a les cruïlles (p. ex. recordo que més d'un corredor ja enfilava el camí cap el coll de Turbians quan calia seguir per la mateixa pista). Així mateix, potser també convindria posar al tram de carretera que mena a Bagà, algun cartell més de precaució per als cotxes (que ja n'hi havia). De vegades la convivència entre corredors i conductors pot ser un xic difícil. Però vaja, són detallets que no desmereixen ni molt menys, la valoració global de la cursa que, i és un avís per a navegants, és molt bona.

Per acabar, us adjunto els enllaços a les dues curses populars de Bagà (2009 i 2010) i un més d'"extra".