Aquest proper diumenge torno de nou a Lleida després que hi estigués a finals de març per fer la seva primera Cursa de Bombers. Aquest cop repetiré la Cursa dels Templers que enguany serà la 5ª edició, després d'haver-hi estat fa dos anys. En aquella ocasió no va ser una de les meves curses més ràpides i ja em veia a venir que em seria molt complicat baixar d'un cert temps en recorreguts força planers (posem dels 41' en la distància de 10 km.), i si llegiu la crònica d'aquella cursa veureu que tot just vaig baixar dels 44' i que aquest és el temps que espero assolir passat demà (de fet és gairebé igual al que vaig fer a la dels Bombers). Altrament dit, que fa molt temps que estic "feliçment" estancat, i faig servir aquesta expressió amb molta intenció perquè així com vaig adonar-me de la impossibilitat de millorar els meus cronos si no variava la meva rutina d'entrenaments (i ja he dit més d'un cop que no estic disposat), també veig que no em costa gaire mantenir el nivell (modest, tot sigui dit) amb el poc que estic fent darrerament. Aleshores, per què trencar-me la closca? Tot el que sigui baixar dels 44'-45' ho donaré per més que bo. Per tant, anem a gaudir de la cursa i si després, sona la flauta i assoleixo un millor crono, doncs fantàstic. I sinó, doncs tampoc passarà res de greu.


Per acabar, us transcrit el que va escriure sobre aquesta cursa al fòrum de Corredors.cat el benvolgut Miquel Pucurull, quan la va fer fa dos anys (devíem coincidir sense saber-ho). Diu el següent: "Ahir vaig córrer la III Cursa dels Templers. Vaig venir de Barcelona per fer-ho perquè me’n havien parlat molt be, i aviat em vaig donar compte de les raons de la recomanació. Fa més de trenta anys que formo part del món de l’atletisme popular -vull dir que he participat en moltíssimes curses- i puc assegurar que aquesta és una de les millors organitzades de quantes he fet. La cura amb què han treballat els organitzadors ha estat magnífica: mai havia vist, en una prova de 10 quilòmetres, la quantitat de voluntaris que s’esmerçaven perquè els participants ens hi trobéssim be. I no tant sols això; en una cursa popular, a més de les atencions dels voluntaris, ens agrada també que el circuit estigui ben mesurat; que el recorregut sigui bonic; que el preu de la inscripció sigui moderat; que hi hagi gent a l’arribada; que rebem una bossa farcida d’obsequis; que els resultats els puguem conèixer aviat; que el recorregut sigui pla ... Doncs be, amb excepció d’això darrer... perquè la pujada final és consagrada (tot i que s’ha de dir que valia la pena pel marc que suposava el Castell de Gardeny), les demés demandes es varen complir ahir amb escreix. Vull aprofitar des d’aquí, per donar l’enhorabona a tots els que han fet possible aquesta cursa. Poden estar més que orgullosos de la feina feta perquè, en la meva opinió, la dels Templers està cridada a ser –sí no ho és ja- un referent del calendari català". Firmat amb data del 22 de juny del 2009.
Paraula d'en Pucurull, amén! I per acabar, us deixo l'enllaç a la fantàstica descripció que fa ell mateix del recorregut de la cursa.
Que bé teacher! una cursa de 10 km. planera, a les terres de ponent, que ja has comentat alguna vegada que et tiren molt. Què més pots demanar? Ah sí, que l'home del temps s'equivoqui i el sol s'amagui de tant en tant, jeje.
ResponEliminaSegur que ho fas molt bé, sort!
Bé, planera del tot, tot ... no ho és. Però vaja, tampoc és d'aquelles molt complicades quant als eu perfil. I jo diria que demà, el sol i la calor estan més que assegurats. Gràcies i ja ho explicaré a la crònica.
ResponElimina