L'exèrcit dels Templers està en forma!

Ahir al matí vaig confirmar el que deia a la crònica prèvia de la Cursa dels Templers: que pel que estic veient no em cal entrenar gaire sovint ni fer-ho d'una forma molt metòdica per mantenir un nivell que, sense ser res de l'altre món, ja m'està bé i em permet acabar les curses amb una certa dignitat i amb el cap ben alt. Així és, la d'ahir va ser una d'aquelles curses que et surten rodones i de les quals marxes amb un bon somriure a la boca, tant per la teva actuació personal com també per la seva organització; i pel que fa a aquest darrer aspecte, sembla que no sóc l'únic que pensa igual, si donem per bons els nombrosos comentaris que podem llegir en alguns fòrums. No conec ni de lluny totes les curses urbanes de 10 km. que es fan arreu de Catalunya i per tant, em podeu titllar d'"exagerat" o "agosarat", o acusar-me que m'he begut l'enteniment o d'alguna cosa per l'estil, però crec que estem parlant d'una de les millors proves que tot corredor popular que s'enorgulleixi de ser-ho, ha de córrer en un moment o altra de la seva "carrera esportiva". Si la cosa no s'espatlla en futures edicions, l'èxit està més que assegurat i faltarà veure que no se'ls vagi de les mans a l'organització, que aquesta no es deixi enlluernar i caigui en l'error de pensar que com més gent hi siguem, millor.

El creixement d'aquesta cursa ha estat vertiginós en els seus només cinc anys que porta fent-se i ahir es va arribar a la xifra de gairebé 1.400 corredors, tot i que les inscripcions es van tancar amb 1.500, després que s'ampliés de les 1.300 previstes al principi. I com deia a la prèvia, tanta gent no es pot equivocar. L'ambient que s'hi va viure a l'esplanada del Castell de Gardeny -punt de trobada, d'inici i arribada de la cursa- va ser molt festiu, ben animat, gens caòtic -tot i la gentada- i no va deixar marge a cap sorpresa negativa a destacar especialment, més enllà d'algun aspecte logístic millorable, més en quantitat que no pas en qualitat. Però com sempre, anem a pams i deixeu-me fer el relat de la meva pròpia cursa per després fer-ne un comentari general.

Abans de les 9 del matí ens presentem jo, la Sílvia i l'Stanis i després d'uns minuts fent cua per recollir el dorsal (potser l'espera va ser més llarga del desitjable), comencem a fer una ullada per l'indret. Decideixo no escalfar gaire -no sigui que em cansi abans de començar- i fer algunes fotos però val a dir que tot i el munt de corredors que hi érem, en cap moment vaig tenir la sensació d'estar tan atapeït com una sardina en una llauna de conserva. Com sempre em col.loco a la rereguarda i arribat el moment de la sortida, faig caminant els primers metres i després trotant gairebé el primer mig quilòmetre. Acostumat a les darreres curses en què he estat on érem molta menys gent, no vaig tenir en compte aquest detall i ahir vaig haver de "sortejar" molts corredors que anaven més a poc a poc que jo, amb la qual cosa vaig trigar més temps en agafar una bona posició i començar a mantenir un ritme de cursa més normal. Tot i així, com els primers tres qms. són gairebé de baixada, una cosa compensa l'altra i aconsegueixo mantenir un temps inferior als 4':10"/km. fins ben bé la meitat de la cursa. De fet, d'haver seguit amb aquest ritme, hauria acabat la cursa per sota dels 43' la qual cosa ja hagués estat per mi un gran èxit.

A partir d'aquest moment, però, el perfil de la cursa té una certa tendència a pujar suaument i això fa que el ritme, òbviament, s'alenteixi una mica. Però com em sento molt bé, no em fa mal res i vaig avançant més corredors dels que em deixen enrere, veig que tinc molts números d'acabar bé. En aquesta segona meitat puc mantenir encara un ritme per sota dels 4':20" però ... com molt bé ha dit un col.lega en un fòrum, s'acosta la "putada" (perdó, volia dir "pujada) final: una rampa no gaire llarga (uns 300 m.) però d'un pendent bastant acusat (en part la mateixa que hem fet de baixada al principi). Això fa que tothom, qui més qui menys, s'hi deixi uns bons segons. Potser sóc un pèl optimista però si a l'inici de cursa hagués sortit de més endavant i aquesta darrera part del recorregut hagués estat més planera, crec que hagués baixat dels 43'. Però és clar, ara tot és un dir. Tot plegat, baixo dels 44' i arribo en la posició núm. 323 d'un total de 1.379 corredors. Si ho comparo amb la mateixa cursa de fa dos anys, he millorat de poc el temps final i una mica més la meva classificació ponderada (27% i 23% respectivament), i si ho faig amb la cursa dels bombers de fa uns mesos, gairebé les xifres són calcades. Així doncs, podríem dir que si fa dos anys, quan sortia a córrer més sovint que no pas ara, vaig fer un temps molt semblant al d'ahir, aleshores hem de ser optimista i pensar que per poc que faci mantindré aquest ritme durant un temps més. Després ja veurem com evoluciona la cosa. Per cert, a destacar que el guanyador d'ahir -en Mohamed Benhmbarka- també ho va ser de la cursa que es va fer el dia abans a Sant Joan Despí (la de les Planes). I és ben bé que hi ha molt egoista corrent pel món, que no deixen res per a la resta.

I per acabar, una breu valoració de la cursa que, com sempre, es basa en el que he vist i sentit en fòrums varis:

• Aspectes que m'han agradat: gairebé tot el que ha envoltat la cursa ho he de valorar de forma molt positiva. El recorregut urbà és força atractiu i passa per carrers certament interessants (res de polígons industrials); sense ser gaire exigent, el seu perfil també és "distret"; els avituallaments i indicacions dels qms. han estat els correctes i per no estendre'm gaire, diria que en general, és una cursa que qualificaria amb les "3B" (bona, bonica i barata). Per cert, un aspecte molt favorable i del qual altres curses n'haurien de prendre bona nota, és que un cop els corredors hem iniciat la cursa, l'organització ha tingut el detall d'invitar a esmorzar al públic que els estava esperant. I és que sovint ningú pensa en la família que acompanya els corredors.
• Aspectes que no m'han agradat: per ser sincer, res en particular. Potser algun detall en la línia del que deia abans de millorar en quantitat i no en qualitat: un temps d'espera un pèl llarga (per al meu gust) a l'hora de recollir el dorsal i sembla que també el tema dutxes i lavabos van ser insuficients. Però d'això no en puc opinar perquè aquests són dos serveis que no he hagut de menester. I diria que més que res respon a l'elevat nombre de corredors que vam ser-hi. Per tant, dedueixo que són detalls fàcils de resoldre per a properes edicions i si pel que sigui no és així, potser això ja ens estaria indicant el límit al qual ha d'arribar aquesta cursa. Com es deia abans, no perquè la cursa aplegui més gent ha de ser millor.

En definitiva, una cursa molt a tenir en compte en l'agenda de qualsevol corredor popular. Hi poso la ma al foc. I deixeu-me acabar amb una pinzellada personal: la foto d'un futur campió de les curses (el nen, no pas jo) abans de la sortida. I és que en aquesta era un pèl difícil poder creuar la meta amb ell.